Tag Archives: Setmana de la ciència

La 1a setmana de la ciència i la tecnologia a l’IPM: La ciència bullia a l’antiga Grècia

Aquesta setmana hem presenciat la primera Setmana de la Ciència i la Tecnologia a l’Institut i hem assistit a la conferència “L’internet de les coses”. Aquest és un esdeveniment anual de divulgació de la ciència que se celebra a tot Europa i que fa anys que el celebrem a Cultura Clàssica, com també l’han celebrat enguany els alumnes de 4t de l’ESO. Del 12 al 21 de novembre, enguany tots els alumnes hem estat realitzant una sèrie de xerrades científiques. Però on en trobem les arrels?

Ens situem a l’antiga Grècia, la ciència antiga és la que defineix avui en dia a la ciència moderna. La cultura grega ha tingut una enorme influència en el desenvolupament científic. Per tant,  des del nostre punt de vista, el que cursem un batxillerat humanístic també podem aportar coneixement en aquests àmbits, ja que estem especialitzats en la cultura grecollatina, que és la precursora, i molts dels termes científics provenen d’aquestes.

Mural Setmana Ciència Grec de 1r i 2n de Batxillerat

Els alumnes de Grec 2 han col·laborat en el mural “La ciència bullia a l’antiga Grècia”

Molta  gent que pertany a l’àmbit de les ciències critica insistentment als que estudien a l’àmbit de lletres sense adonar-se de què la major part de l’etimologia dels seus estudis prové  del grec  i el llatí. Té sentit la dicotomia ciències i lletres?

Alumnes de Grec 1 IPM

Alguns alumnes de Grec 1 IPM

Setmana de la ciència MMXV AD

La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació que consisteix en la celebració d’activitats de divulgació científica. Aquest any 2015 s’ha celebrat ni més ni menys que la 20a edició, on els temes centrals han sigut la llum i els sòls amb motiu de celebració de l’Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies basades en la Llum i de l’Any Internacional dels Sòls.

Com cada any, els estudiants de l’Institut Isaac Albéniz de Badalona hem celebrat la Setmana de la Ciència al centre, del 13 al 22 de novembre. Els alumnes de cada departament van preparar unes activitats o exposicions relacionades amb les ciències, dirigides pels professors i professores en qüestió. 

Sens dubte, els alumnes de clàssiques no hi podíem faltar i també vam participar!

Aquestes són les tasques que vam fer els alumnes de 4t d’ESO i Batxillerat en les assignatures de Llatí i Grec:

  • Els alumnes de Llatí de 4t d’ESO, amb el seu professor Alfonso Campo al capdavant, han preparat un mural que explica el desenvolupament al llarg del temps, les funcions, parts i característiques de les xarxes viàries creades pels romans. Amb l’enginyós títol “Omnes viae Romam ducunt”, és a dir, “tots els camins porten a Roma” i uns dibuixos molt il·lustratius, presenten una forma fàcil i didàctica d’entendre el funcionament d’aquestes estructures que han sigut molt influents. 
  • Entre els alumnes de Grec i Llatí de 1r, i els de Grec de 2n de batxillerat, hem realitzat un altre mural centrant-nos en el valor científic de les lletres de l’alfabet grec. Podem apreciar la gran relació que guarden les lletres amb la ciència de forma exemplificada i il·lustrada perquè, així, tots puguem gaudir del mural.

En el següent muntatge audiovisual us mostrem el resultat final dels nostres projectes, tot i que durant aquest curs 2015-16 el podeu veure a la planta baixa del centre, al costat de la biblioteca!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=yP5i_shOJbU[/youtube]

  • D’on prové l’expressió Tots els camins duen a Roma? Com és l’expressió llatina amb el mateix significat que aquesta?
  • Podríeu afegir un altre terme científic que provingui d’una lletra grega i que no es trobi en el mural dels alumnes de Batxillerat?
  • Què us sembla la feina feta pels companys?
  • Si sou els autors d’algun dels dos murals, podríeu explicar el procés?

Irene Ruiz i Paula Cortés (1r i 2n Batxillerat)

Isaac Albéniz

L’origen científic de la filosofia

Com cada any, aquesta setmana passada va ser la setmana de la ciència. Aquí teniu una petita explicació de l’origen de la ciència i la filosofia (que en un principi anaven de la mà) i el perquè s’originés precisament a Grècia al s. VI aC.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=JwXUCLS4hko[/youtube]

Judit Giménez Roig, 2n Batxillerat Humanístic IPM

Per què Grècia és el bressol de les ciències?

Com ja sabeu, de Grècia provenen bona part de les coses que tenim avui en dia. Podem dir que a Grècia hi trobem  les nostres arrels culturals. Avui acaba la Setmana de la Ciència 2014una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Del 14 al 23 de novembre s’ha celebrat a tot Catalunya la 19a Setmana de la Ciència amb un munt d’activitats de divulgació científica (jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics…).

El proppassat dijous, Dia Mundial de la Filosofia, un any més també vam celebrar amb música la mort de Sòcrates i la petjada de la filosofia grega en el pensament occidental.

Els temes centrals de l’edició de la Setmana de la ciència d’enguany són la cristal·lografia i la biotecnologia amb motiu de la celebració, aquest 2014, de l’Any Internacional de la Cristal·lografia i l’Any de la Biotecnologia. A Grec 2 hem fet recerca i, entre tots, estem ajuntant els cristalls amb ètims grecollatins (vid. L’univers clàssic dels nostres mots).

En aquests vídeos us hem presentat en el primer una breu síntesi de perquè podem dir que Grècia és el bressol de la ciència i en el segon, la Rebeca ha recollit alguns dels científics grecs més il·lustres. Ho hem fet en format de vídeo, ja que pensem que us serà més fàcil i us agradarà més. Tanmateix, per a completar la tasca del Moodle us heu de llegir la unitat 10 de Grec 2 ed. Teide i deixar-ne aquí un comentari d’unes 150 paraules tot argumentant “per què Grècia és el bressol de les ciències”? Quines són les aportacions gregues a la ciència? Quins són els personatges grecs, a més dels astrònoms, que fan ciència?

Ana Mª Falcón Durán & Rebeca Barroso

2n de Batxillerat Humanístic

Etimologia i medicina: ἰατρός, -οῦ (ὁ)

Ja arriba la Setmana de la Ciència i la meva tasca es parlar-vos de l’etimologia de la paraula ἰατρός, -οῦ (ὁ). Podem dir que aquesta paraula és masculina, ja que com es pot observar en el seu enunciat, l’article és ὁ. Aquest substantiu de la segona declinació significa metge. D’aquesta paraula prové el prefix iatro-, com per exemple:

  • iatrofòbia: que està formada per ἰατρός “metge”+ φόβος “por”.

Ι tambéen prové el sufix -iatria, com per exemple:

  • pediatria: que està formada per παῖς, παιδός “nen” +  ἰατρός  “metge”.

Us mostraré paraules de diferents llengües que provenen d’aquest mot i el seu significat, que té a veure amb la paraula protagonista d’aquest article.

Castellà Pediatría Psiquiatría
Català Pedriatria Psiquiatria
Francès Pédiatrie Psychiatrie
Anglès Pediatrics Psychiatry
Alemany Pädiatrie Psychiatrie
Portuguès Pediatria Psiquiatria

Aquestes són dues paraules que suposo que coneixem tots, però per si de cas, explicaré que signifiquen (segons el DIEC):

  • pediatria: Branca de la medicina que estudia el creixement i les malalties dels infants.
  • psiquiatria: És la ciència que estudia i tracta els desordres i les malalties mentals.

Per últim, us deixaré un muntatge fotogràfic amb altres exemples que contenen aquest prefix i sufix, que donen a la paraula un significat relacionat amb la seva etimologia: metge.

-Coneixes una altra paraula que tingui aquest prefix o sufix?

-Ara que tenim recent el tema després de l’excursió a Empúries, us proposo que relacioneu una de les imatges que veureu en el vídeo amb l’explicació que vam donar la meva companya i jo sobre Asclepi. A més a més, veureu un petit text en llatí a sota d’aquesta, ¿us veieu amb cor de traduir-lo?

-Podríeu relacionar alguns dels mots del muntatge fotogràfic amb unes de les etimologies sonores que van fer les meves companyes l’any passat?

Χαίρετε!

Andrea Muñoz Rodríguez

2.2

Setmana de la ciència MMXIII AD

Un any més arriba la setmana de la ciència a l’institut Isaac Albéniz, i els alumnes de Grec i Llatí hem estat treballant força en els nostres articles i presentacions.

  • Els alumnes de Llatí de 4t d’ESO han preparat una exposició relacionada amb l’origen mitològic d’alguns instruments, amb el títol d’Instruments mitològics. Cada instrument (lira, cítara i siringa) s’estudia des de dos punt de vista: el tècnic i el mitològic.
  • Les alumnes de Grec de 1r de Batxillerat hem estat preparant uns articles i exposicions relacionats amb ètims grecs relacionats, d’una o altra manera, amb el so. És per això que el conjunt es titula Etimologies sonores.
  • Tot i que no depèn directament de les matèries de Clàssiques, hem fet un cop d’ull a les exposicions de 1r (Ciències naturals) i 2n (Física i química) d’ESO, on hem trobat també traces de referències clàssiques. 

Aquí us deixem l’enllaç als articles realitzats per les alumnes de Grec de 1er de Batxillerat:

A continuació us presentarem un vídeo, en el qual es mostrarà el treball fet pels alumnes de 1er i 2n d’ESO, i el resultat de l’exposició al suro feta pels alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat relacionat amb les clàssiques.

[youtube]http://youtu.be/7YPo18q0CSk[/youtube]

Aprofitant un comentari que ha deixat un company nostre de 4ESO a l’entrada “Carpe diem” de Llatinismes “in situ”, ens hem adonat que un dels poemes que ha citat esta relacionat amb l’exposició Instruments mitològics dels alumnes de 4t d’ESO:

A HORACI

Pollença, 1854-1922
Costa i Llobera, Miquel

“Príncep afable de la docta lira, 
mestre i custodi de la forma bella: 
tu qui cenyires de llorer i murta 
doble corona, 

ara tolera que una mà atrevida 
passi a mon poble la que amb tal fortuna 
tu transportares al solar de Roma 
cítara grega”. 

  • Podríeu dir quina relació té aquest poema amb l’exposició Instruments mitològics? I amb l’expressió llatina comentada? Si accediu al recull de llatinismes, us serà més fàcil esbrinar-ho. També podeu buscar informació sobre l’autor del poema.
  • A partir del vídeo i els enllaços, us convido a comentar les tasques dels companys i a fixar-vos-hi bé, perquè algunes de les coses que s’hi expliquen  les haureu de saber un moment o altre, fins i tot la relació entre el sol i la mitologia que presenten els de 2n d’ESO al seu mural.
  • D’altra banda, convido als autors de les feines esmentades en aquest recull a explicar el procés i les dificultats de la seva realització.

Anna Ferrón

Grec 1r Batxillerat

Etimologies sonores: ἀκούω

Com cada any durant el mes de novembre, els alumnes de l’institut Albéniz de Badalona celebren la setmana de la ciència. Siguin de ciències o bé de lletres, tots estan convidats a participar-hi fent una recerca sobre el tema o temes que els proposin els professors a classe. Més tard un jurat valorarà i premiarà els millors treballs. I és clar, les alumnes de grec no hi volíem faltar en aquesta cita, i és per això que cadascuna escriurà un article sobre etimologies relacionades amb el so i la música. 

La Teresa m’ha proposat treballar la paraula ἀκούω, i no ho faré pas sola, sinó que comptaré amb l’ajuda d’un bon company: el Diccionari etimològic de la Gran Enciclopèdia Catalana. Comencem, doncs, amb l’anàlisi d’aquesta paraula, però primer de tot, ¿què vol dir el terme “etimologia”? Segons el diccionari de l’Enciclopèdia.cat, l’etimologia és la ciència que estudia l’origen dels mots, amb llur evolució fonètica, morfològica i semàntica. 

Ἀκούω és el present d’indicatiu actiu d’un verb grec acabat en -ω (no contracte) el significat del qual és “escoltar, sentir alguna cosa”. A partir de l’arrel d’aquest verb ἀκού– en deriva l’adjectiu grec ἀκουστικός que ha donat origen en català a un nom que pot funcionar com a adjectiu “acústic/ -a”  i com a substantiu “acústica”. L’adjectiu, per la seva banda, el podem trobar en combinacions amb un substantiu, per exemple, “música acústica” o “nervi acústic”; aquest procediment s’utilitza per formar paraules noves amb significats diferents. Una altra manera de formar paraules noves és a partir de la derivació: a l’adjectiu li afegim prefixos d’origen grec (a-, cat-, di-) com per exemple “anacústica”

Acústica: f. Ciència que estudia el so.

L’acústica té el seu origen en l’Antiga Grècia i Roma, entre els segles VI aC i I dC. Va començar amb la música, que es venia practicant com a art des de feia milers d’anys, però no havia estat estudiada de manera científica fins que Pitàgores es va interessar per la naturalesa dels intervals musicals. Volia saber per què alguns intervals sonaven més bells que altres, i va arribar a respostes en forma de proporcions numèriques. Aristòtil va comprovar que el so consistia en contraccions i expansions de l’aire “caient sobre i colpejant l’aire que ve”, una bona manera d’expressar la naturalesa del moviment de les ones. Al voltant de l’any 20 aC, l’arquitecte i enginyer romà Vitruvi va escriure un tractat sobre les propietats acústiques dels teatres, incloent-hi temes com la interferència, els ressò i la reverberació. Això va suposar el començament de l’acústica arquitectònica

Acústic -a:  adj. Relatiu o pertanyent al sentit o a l’òrgan de l’oïda, a la ciència dels sons. Quan un instrument musical no és electrònic, se’l hi atribueix aquest adjectiu, per exemple: guitarra acústica, baix acústic…

Abans de parlar d’algunes paraules que que provenen d’acústic, -a, la passió per les llengües m’ha portat a fer una recerca de la traducció d’aquest adjectiu en algunes de les llengües parlades actualment a Europa.

  CATALÀ  acústic
  CASTELLÀ  acústico
  GALLEC  acústico
  BASC  akustikoa
  ANGLÈS  acoustic
  ITALIÀ  acustico
  FRANCÈS  acoustique
  ALEMANY  akustisch
 PORTUGUÈS  acústico

Com a observació, cal apuntar que aquesta paraula no ha patit gairebé modificacions en la seva arrel d’una llengua a una altra.

Quines altres paraules trobem amb l’adjectiu o substantiu acústic?

Anacústic -a: Que no propaga el so.

Catacústica: Part de l’acústica que tracta dels sons reflectits o ecos.

Diacústica: Part de l’acústica que estudia la refracció del so.

Acufonia: Procediment que combina l’auscultació amb la percussió.

Ambliacúsia: Duresa d’oïda.

Reflexió acústica: Fenomen pel qual, en interposar-se un objecte en l’àmbit d’una ona acústica, part de l’energia torna cap al medi original i una altra part és absorbida i transmesa per l’objecte.

Espectògraf acústic: Aparell per a la determinació del nivell relatiu de les diferents freqüències que integren un so complex.

Acoblador acústic: Dispositiu que permet d’adaptar un sistema informàtic a un sistema acústic, especialment un aparell telefònic.

Psicoacústica: Disciplina que estudia la percepció subjectiva de les qualitats del so: intensitat, so i timbre.

Enginyeria acústica: Estudi especialitzat en tècniques de control de soroll i vibracions.

Per acabar, us deixo unes imatges que ens mostren alguns mots més relacionats amb la paraula treballada en aquest article, ἀκούω. Però abans, em sabríeu dir quin nom rep una branca de la ciència amb la paraula acústica incorporada que es dedica a l’estudi de l’audició animal? Quin és l’altre ètim que el conforma? 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=pejucSQsQVo[/youtube]

MARINA SALAS ZAMORA

INS ISAAC ALBÉNIZ, BADALONA