Author Archives: aracneoberta

En homenatge als cossos de guix de Pompeia

A classe de Visual i Plàstic els alumnes de 4t B de l’institut Premià de Mar hem fet amb guix figures del cos humà. Ens plau compartir-les hic et nunc en memòria de les víctimes de Pompeia, sepultades per l’erupció del volcà Vesuvi i recuperades en guix per Giuseppe Fiorelli que és conegut pels seus calcs de guix produïts per un procés que va ser batejat amb el seu nom: el ‘procés Fiorelli’. Es va adonar que quan un cadàver o un altre material orgànic ha estat enterrat en cendra, en podrir-se deixa una cavitat en la cendra endurida que l’envolta. Quan es descobreix aquesta cavitat, s’aboca guix i es deixa endurir. Llavors, es retira amb cura la cendra exterior i el guix replica la persona o l’animal en el moment de la seva mort. Aquest procés va donar informació sobre com va morir la gent en l’erupció, el que estaven fent en els seus últims moments i la roba que portaven.

Rida
4t B

El mosaic de la Vil·la de Can Ferrerons s’exhibirà al Museu Romà de Premià de Mar

A principis de novembre es va traslladar a Premià de Mar el mosaic romà de la part noble de la Vil·la de Can Ferrerons que va ser descobert de manera fortuïta l’any 1969 a l’alçada del número 231 de l’actual Gran Via. Es tracta d’un paviment policromat format per una composició d’octàgons adjacents que formen quadrats, amb estrelles de sis puntes, trenes de dues cordes, escacats, rectangles d’espartaria, filets dentats, fulles octopètales, entre d’altres. En destaca l’emblema amb una sèrie de tres llaceries en forma de 8 que integren també motius geomètrics com la doble corda o el filet dentat, fulles de trèvol i peltes. El mosaic té dues composicions rectangulars més, d’un cromatisme més viu, farcides de motius vegetals, que alhora envolten una sèrie de cercles concèntrics dins dels quals es troben diverses garlandes vegetals, fulles, la trena de dues cordes i altres motius geomètrics.

El mosaic és del Museu d’Arqueologia -que l’ha conservat als seus magatzems des que va ser trobat per tal de preservar-lo- però ara l’ha cedit a Premià de Mar durant 15 anys a través d’un comodat per ser restaurat i exhibit al Museu Romà quan s’acabi el seu procés de museïtzació. Tot i que el mosaic no és originari de l’edifici octogonal on s’ubica el Museu Romà, sí que pertany a l’assentament de la Vil·la Romana de Can Farrerons, d’unes cinc hectàrees i mitja, construïda a l’època del Baix Imperi.

Ara el mosaic es restaura fora de les dependències del Museu i els professors de l’institut Premià de Mar han tingut l’oportunitat de veure’l abans de ser exposat al Museu i poder-hi fer visites escolars. Tanmateix, els alumnes ja frisen per poder-lo contemplar in situ i treballar a l’aula, tal com canta Neus Gili.

Les grans batalles de l’antiguitat clàssica

Del 12 al 26 de gener de 2021 la fundació March ofereix en obert un interessant cicle de conferències sobre les grans batalles de l’antiguitat grega (Marató, Termòpiles i Gaugamela) i romana (Cannes i Pidna), coordinat per Fernando Quesada Sanz, catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Madrid.

Jornada de Portes Obertes 2020 a l’institut Premià de Mar

El passat dissabte 7 de març, uns dies abans del nostre llarg confinament per l’amenaça de la Covid_19, l’IPM va obrir les seves portes per acollir, d’una manera dinàmica i propera, futurs estudiants i les seves famílies. Alguns alumnes de Grec de l’institut Premià de Mar vam decidir mostrar a les persones que van assistir a la jornada de portes obertes els nostres itineraris sobre poesia, mitologia i el món antic que trobem al nostre jardí.

En el meu cas, em vaig interessar per l’itinerari de les dones i la poesia i el de l’Hortus Conclusus. Al final, amb l’ajuda de l’Ivan (un company de classe), que es va preparar molt bé l’itinerari de l’Hortus, el vam explicar a tots aquells visitants que tenien curiositat. Alguns dels que van venir eren pares i d’altres alumnes interessats pel centre, i a tots ells els hi va agradar molt l’itinerari per la varietat de plantes aromàtiques que encara utilitzem avui en dia i que s’utilitzen des de l’època clàssica. Des del romaní fins a la mata i des de la farigola a la camamilla groga. Va ser maco veure com encara hi ha gent que s’interessa pel món antic i fa preguntes sobre ell.

També vàrem explicar als pares i futurs alumnes IPM les nostres sortides fora de l’aula i precisament acabàvem d’anar a la representació de la tragèdia de Sòfocles Antígona a l’Hospitalet de Llobregat en el marc del XXV Festival Juvenil de Teatre Grecollatí.

L’institut era ple d’ornaments fets pels propis alumnes: els alumnes de jardineria varen adornar el pati amb flors plantades per ells mateixos, els de màrqueting i finances decoraren l’interior del centre amb diferents maquetes…A part els alumnes de batxillerat varen col·laborar realçant el paper de la dona en la literatura i exposant treballs sobre aquelles que van haver d’exiliar-se del seu país per diferents motius.

Durant tot el matí els propis professors que treballen a l’IPM varen oferir-se voluntaris per guiar les famílies i mostrar-los les instal·lacions. A les 11h, les famílies estaven convocades a una xerrada a la sala d’actes, on el director del centre, Salva Redón, els va donar la benvinguda. Alumnes de 1r i 2n de Batxillerat van intervenir en l’acte per tal d’explicar la seva experiència en el centre: professors, classes, companys, ambient, etc.

A més, a la part de la xerrada, els alumnes vam poder parlar des de la nostra experiència i donar visibilitat al batxillerat humanístic i filològic, que queda molt invisibilitzat a l’ombra del cientificotecnològic. Sempre plau saber que és l’únic batxillerat del nostre centre sense matemàtiques.

Marina, Ainara i Julia de Grec 2 explicant el projecte El Fil de les clàssiques

Tot i no haver realitzat l’itinerari mitològic pels arbres de l’institut, vaig tenir l’oportunitat de parlar amb pares i mares a que van mostrar un gran interès per la activitat multidisciplinar.

Les portes obertes 2020 de l’IPM van ser tot un èxit.

Míriam Tomás
1r de batxillerat Filològic (però vaig començar el curs fent el Social) amb les aportacions d’Ainara González 2n Batxillerat Filològic

Viatge a Grècia amb els alumnes de Grec de la UAB

La meva experiència en el viatge a Grècia va fer que em tornés a enamorar més del món grec, ja que mai no l’havia vist i sempre està present en tot allò que m’agrada. Vaig poder contextualitzar tota la història que he anat aprenent durant l’escola  i la que em queda encara per aprendre, ademés de totes les pel·lícules i llibres que en fan esment.

Vaig poder fer-ho amb els meus companys fidels de la infància Hèrcules, el seu mentor Filoctetes i el malvat Hades, els culpables que m’apassioni moltíssim aquell lloc. Malgrat que la història de Disney és totalment idealitzada, jo tenia la imatge gravada d’aquell majestuós Partenó i en veure’l en obres amb aquelles bastides en va destrossar una mica aquella imatge.

És un lloc preciós on les fotos mostren l’essència mítica d’aquell indret i vaig poder estar al teatre d’Epidaure que era tan majestuós com es cita en els llibres

Així que qui vulgui anar a Grècia, no li decebrà i jo recomano anar-hi a tothom quan acabi aquest confinament obligat per Covid-19.

Sara Redondo
1r Grau de Ciències de l’Antiguitat UAB

Estudiar llatí de 4t venint del Gymnasium humanístic alemany

¿Cuales son las diferencias en mi escuela de Alemania?

En Alemania los niños van a un tipo de escuela hasta que tienen diez, once años. Después tenemos tres escuelas diferentes dependiendo de tus notas. La primera escuela es el “Gymnasium”, que és la mejor. El segundo tipo de escuela es “Realschule” que es para alumnos de medio nivel y el último sería “Hauptschule” que es para los que no quieren estudiar más.
La duración de la escuela es diferente, es decir, la cantidad de años escolares son diferentes.

Yo voy a Gymnasium. Tenemos diferentes tipos de Gymnasium y cada alumo puede escoger el que prefiere, según sea su interés: hay prioridad en humanidades, ciencias o, deportes. En él tú tienes más clases de tu preferencia pero también hay algunas que no tienen porqué gustarte. Yo voy a un Gymnasium de humanidades.

En Bavaria tú tienes doce años de enseñanza obligatoria y si tu dejas de estudiar después del décimo año, tienes que hacer un entrenamiento en la escuela vocacional. Ir a la Universidad es solo posible si tú has hecho los doce años del Gymnasium y el examen final.

En mi escuela, no en todas de Alemania, cada clase se le pregunta al alumno sobre su última hora y recibe una nota.

Se tienen más exámenes que en España.

Los profesores y las reglas son más estrictas en casi todas las cosas pero nos permiten ir al baño entre las clases y comer en el edificio de la escuela. Los alumnos tienen que utilizar el término formal hacia los profesores ya que son personas que tienen mucha autoridad, más que los de aquí. Además la escuela es más pequeña. Solo tiene alrededor de 500 alumnos a diferencia de los 1.200 del instituto de Premià de Mar.

No se hacen tres meses de vacaciones en verano  sino solo seis semanas, pero tenemos pequeñas vacaciones durante el año y solo dos trimestres a diferencia de aquí que se hacen tres. El horario es a las ocho de la mañana. Las clases duran 45 minutos y hay dos patios de veinte minutos cada uno. En los años 11 y 12 a veces hay clases por las tardes.

Desde que empiezas hasta que llegas al onceavo curso no se cambian de compañeros, sino siempre estamos en una clase: A, B o C. Entonces en el curso 11 tú puedes elegir todas las clases para tu examen final y es ahí cuando si cambias de compañeros en cada clase como en bachillerato.

En la escuela hay bandas de música, orquestas y un coro que tienen tres conciertos durante el año y una reunión cada semana. Tú puedes participar en clubes de p.e., literatura, artes o de informática, que también tienen una reunión cada semana.

En el edificio de mi escuela tenemos habitaciones solo para ciencias, en cual hay dispositivos y productos químicos para experimentos. Están construidos como salones de conferencias al igual que una Universidad.

Latín:
Como yo voy a una escuela del humanístico, yo comienzo a aprender latín en el primer año de la escuela secundaria. Desde el quinto año traducimos solo textos originales con un diccionario, y así aprendemos toda la gramática y el vocabulario en los primeros cuatro años. En el décimo curso tu puedes reemplazar de cinco a tres. En el noveno año, puedes hacer el diploma general de latín y si tú puedes hacerlo tienes el certificado oficial.

Las siguientes fotografías son textos que traduje el año pasado:

Ovid (Ars amatoria)

Caesar ( Bello Gallico)

Este año me ha gustado mucho hablar de Aníbal en clase y ver el documental Aníbal, el peor enemigo de Roma que me ha permitido entender mejor la historia del general cartaginés que el año pasado nos limitamos a traducir en latín.

Griego:
El octavo año es el primero el cual tú aprendes griego. Desde el año 11 traducimos textos originales con el diccionario al igual que hacíamos con latín. Es más difícil y agotador aprender griego porque tienes que aprender toda la gramática y vocabulario en tan solo tres años. En el décimo curso puedes hacer el diploma como certificado como en latín.

En cuarto de la ESO no hay griego, pero el año pasado en Alemania ya traducía esto:

Annika Piwaronas
4t ESO C Lingua Latina Institut Premià de Mar

N.B.: He venido aquí para aprender español. No sabía nada y también he aprendido catalán porque muchas clases son en catalán. Por el coronavirus mi organización tiene que enviar todos los estudiantes a sus casas. Así también a mi. Voy a volver a Alemania mañana. Eso también significa que no podré acabar el curso aquí. Me duele mucho perder el tiempo que me quedaba, todo lo que iba a aprender y las experiencias que iba a vivir en esos últimos cuatro meses. Pero también quiero dar a ti, Margalida,  (y a todo el instituto) las gracias para haberme tenido en la clase y haberme cuidado en los seis meses aquí.

Me han gustado mucho las clases de Latín vivo con Lingua Latina per se illustrata y Colloquia personarum, el intercambio de postales en latín, buscar los latinismos del alemán y leer las Metamorfosis de Ovidio con tu adaptación en español Narraciones de mitos clásicos (ed. Teide).

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Llatí de 4t ESO amb Col·loquia personarum, Lingua Latina per se illustrata.

Una publicación compartida de Margalida Capellà (@filaracne) el


Espero que os vaya todo muy bien y que el virus pronto desaparezca.

Gracias y hasta la próxima
Annika Piwaronas