Recordeu on vam veure el mosaic del sacrifici d’Ifigenia?
El mosaic del sacrifici d’Ifigenia, fotografia de Sebastià Giralt
Mireu què ha fet amb el mosaic en Sebastià Giralt. Ara l’haurem de refer!
Consulteu el número 1 de la revista Auriga El mosaic del Sacrifici d’Ifigenia del Museu d’Empúries del professor Joan Alberich.
Quan hàgiu fet memòria, heu de contestar i enviar l’enquesta a PollDaddy. Bona fortuna, discipuli et discipulae!
P.D.:
Hola Gali!! Aquest mosaic el vem veure a Empuries!!!He refet el mosaic no es molt dificil em pensava que estaria partit en molts més trosos.I ja he fet el questionari!!
Això ho vam veure a l’excursió d’Empúries, al museu si no recordo malament, que deia que la majoria dels colors, estàven fets amb pedra, i els tons verdos.. i així.. els havien tret d’altres llocs, no?
és el que crec jo..!
A partir d’ara em fixaré bé on digui que aquest mosaic es ROMÀ i no GREC!!! jajajaja en fi.
Si el vam veure a Empúries!! Està super treballat!
Ara faré el questionarii:)
Aquest mosaic el vam veure a la excursió d’Empúries, el que el noi ens va explicar era que cada color del mosaic estava extret d’una pedra diferent, exepte alguns que no m’enrecordo d’on els extreien. En un altre moment faig el questionari, ara no tinc temps.
MmmM..això em sona d’un examen que vam fer fa poc..haha maree mevaa.!
el vam veure a Empúrieeesss:D!
en quan pugui faig el questionarii:)!
Buff Gali!
Això ho vam veure a Emúpuries, l’home ens va explicar que cada troç de mosaic estava extret d’una pedra diferent
Aue!!!
Aquest mosaic forma part del museu d`Empuries que vam anar a visitar. El monitor ens va explicar de quina pedra estava extret cada troç del mosaic.
Adeu!!!
el d’empuries es una copia per aixó, l’original es a barcelona oi?
El d’Empúries (o Emporion, depèn)! Si no m’equivoco, està a dins del museu, en una de les vitrines centrals on els que feien història de l’art a segon d’aquell any estaven mirant fixament perquè era una obra que els entrava a la selectivitat i aprofitaven per veure-la “in situ”. És una llàstima que un mosaic tan bonic representi una part trista d’un mite, oi?
Segur que és tan trista? No n’hi ha una versió més optimista? quin tràgic i en quina obra la presenta?
Carla, m’atreveria a dir que hi ha alguna versió on explica que just abans de realitzar el sacrifici, Artemis, la mateixa que va manar el sacrifici, la va substituir per una cérvola i a la noia l’envià al temple de Tàuride com al seva sacerdotissa.
Força mític aquest final no?
Continueu sense especificar quin autor tràgic explica aquest final en una de les seves tragèdies.
Primerament, m’agradaria dir que aquest mosaic el vam poder veure a Empúries, en grec Ἐμπόριον, a la excursió de quart d’ESO.
En segon lloc, vull fer un comentari d’aquest mosaic, ja que il•lustra un episodi mític, concretament el Sacrifici d’Ifigenia, en grec Ίφιγένεια.
Aquest episodi pertany al cicle micènic, és a dir, al conjunt d’esdeveniments mítics que giren al voltant de la casa reial de Micenes i que tenen com a protagonista principal Agamèmnon, en grec Ἀγαμέμνων.
Sobre el context històric al qual pertany aquest mosaic (una tècnica d’origen hel•lenístic que consisteix a decorar superfícies arquitectòniques a partir de tessel•les de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre) és pot dir que Empúries va ser un petit centre comercial grec, fundat en una illeta a la desembocadura del Fluvià, anomenada Palaiàpolis. Més tard, cap al 550aC, els seus habitants es traslladaren a terra ferma, creant una nova ciutat, la Neàpolis.
La seva situació va fer que aquest petit centre comercial es convertís en la colònia grega més important de la Península Ibèrica.
Després de situar aquest mosaic en el seu context històric, explicaré el mite que representa aquest mosaic.
Agamèmnon, va sacrificar la seva filla Ifigenia (Ίφιγένεια) com a tribut a la deessa Àrtemis (Ἄρτεμις), per així poder calmar els vents tempestuosos que la deïtat furiosa havia enviat i que impedien als grecs iniciar el trajecte cap a Troia.
L’endeví Calcant (Κάλχας) va ser interrogat per saber com aplacar la deessa, i la resposta fou que s’havia de sacrificar la filla més formosa d’ Agamèmnon en nom de la deessa Àrtemis, perquè aquesta els deixés partir. El rei al principi s’hi negà, però pressionat pel seu germà Menelau (Μενέλαος) , hagué d’enviar un missatge a Clitemnestra (Κλυταιμνήστρα) perquè li fes enviar la seva filla Ifigenia des de Micenes, en grec Μυκῆναι, fins a Àulide amb el pretext de casar-la amb Aquil•leu. Després, Agamèmnon tractà d’impedir el sacrifici enviant secretament una altra carta a Clitemnestra en la que li deia que no enviés la seva filla, però aquesta carta fou interceptada i no arribà a la seva destinació. En no haver-hi cap altra solució, Agamèmnon va fer el sacrifici de la seva filla.
En aquesta història l’odi anava augmentant cada cop més, així ens ho relata Sòfocles ( en grec Σοφοκλής, que va ser un dels tres grans dramaturgs tràgics de l’antiga Atenes, juntament amb Èsquil i Eurípides) en el seu llibre “Èdip rei”.
Un altre versió sobre aquest mite seria la que dona Eurípides, en grec Εὐριπίδης, com ja he dit anteriorment, un dels grans dramaturgs tràgics de l’antiga Atenes.
La seva versió diu que Ifigenia és substituïda en últim moment per un cérvol, com a concessió de la deessa Àrtemis. Així doncs, aquest mosaic representa la versió d’ Eurípides.
Un cop sabem tot això penso que podem identificar clarament quins personatges apareixen en aquest mosaic. Al mosaic podem observar: Ifigenia amb un vel al cap, Àrtemis amb la cérvola que substituirà Ifigenia , Agamèmnon que es tapa la cara amb gest de dolor, l’ ajudant del sacrifici amb una tovallola i una safata a la mà, Menelau amb el ceptre a la ma, Odisseu (Ὀδυσσεὺς) acompanya Ifigenia, l’endeví Calcas amb una cinta al cap, Aquil•les, soldat que personifica el valor, i per últim sobre la columna, escultures d’Apol•lo (Ἀπόλλων)i Àrtemis(Ἄρτεμις).
Com a conclusió, és pot considerar que aquest mosaic té dues grans funcions, d’una banda decorativa, ja que mostra la riquesa del qui el posseeix, i d’un altre, és la clara il•lustració com he dit al principi del comentari d’un relat mitològic, on se’ns mostra el sentit tràgic de la vida i la recompensa que rep aquell que esta disposat a sacrificar-se per un déu, els qui acaben decidint el destí de molts, com ja sabem per altres mites.
Aquest mosaic el vem treballar l’any passat amb la vida quotidiana a grec, però ara el podrem veure in situ a Empúries a la sortida que farem d’aqui poc.
Amb la sortida, la Teresa ens ha demanat que fem un article sobre la sortida i en especial sobre el mosaic del sacrifici d’Ifigenia, per això partirem d’aquest article.
Hola!
Jo encara no he tingut el plaer de veure el mosaic del sacrifici d’Ifigenia in situ, però si que l’he vist a classe de grec amb la Teresa Devesa quan feiem la unitat de la “Vida quotidiana”, i vam veure aquest mosaic i la Teresa ens el va descriure, perque poguessim entendre millor un dels apartats, també vam haver de descobrir, el alumnes, qui era la figura que hi era al darrere i a la dreta de la imatge, i finalment vam averiguar que era Àrtemis, deessa del bosc i la cacera, simbolitzada pel cèrvol.
Bueno, aquest any, els alumnes de llatí, anem a Empúries i tindrem l’oportunitat de veure tota l’esplendor del mosaic en persona!! 🙂
Adeuu!!
Marina i Thaïs, m’alegro que recordeu aquests petits detalls de les explicacions a classe que, de vegades, recordeu amb claretat durant molt de temps. Veureu que després de la sortida encara ho haureu assimilat més. Ja que diueu que partiu dels enllaços d’aquesta pàgina, no oblideu d’enllaçar-lo!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Emporiae MMXI: Mosaic del sacrifici d’Ifigenia
Els romans utilitzaven mites grecs en els seus mosaics com a símbols de civilització http://www.madrimasd.org/informacionidi/noticias/noticia.asp?id=54512
Pingback: Emporiae MMXI: Mosaic del sacrifici d’Ifigenia | Aracne fila i fila