Les keniates fan vaga de sexe tot emulant Lisístrata
Lisístrata fins als nostres dies
La comèdia Lisístrata en els nostres temps
Ara va de representacions teatrals escolars!
Estructura de la comèdia Lisístrata.
A cada edat… segons la Lisístrata
El pes de les dones en la Lisístrata
L’absentisme sexual en la Lisístrata
Les dones fan política com la llana
Lisístrata d’Aristòfanes, el tràiler
Booktrailer: Lisístrata d’Aristòfanes
Lisístrata en el cinema: Lisístrata de Francesc Bellmunt; ¿Y ahora, adónde vamos?; La fuente de las mujeres…
Lisístrata en la música: en l’òpera
Scoop.it Lectura de Clàssics
Retroenllaç: Un matí de comèdia grecollatina al Teatre Joventut d’Hospitalet de LLobregat | El Fil de les Clàssiques
Retroenllaç: ¿Y ahora adónde vamos? | La cinta de Νίκη
LISÍSTRATA O EL PODER SEXUAL DE LES DONES
Març 22, 2015 Antoni Janer
http://www.antonijaner.com/index.php/miscel-lania/item/631-lisistrata-o-el-poder-sexual-de-les-dones
https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1431553-lisistrata-al-marc-idoni-d-empuries.html
https://www.nuvol.com/llibres/en-la-mort-de-cristian-carandell-78312
‘Lisístrata’ a la presó!
https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20190831/lisistrata-a-la-preso-7610590
https://www.ara.cat/societat/guerra-presons-dones-desigualtat-obra-teatre-Brians-Lisistrata-reinsercio-presos-la-Model_0_2386561526.html
Llibres i música en temps de desassossec. “Lisístrata en temps de confinament” Dra. Marta Oller Guzmán (Dpt. de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana)
https://www.uab.cat/web/detall-de-noticia/llibres-i-musica-en-temps-de-desassossec-8220-lisistrata-en-temps-de-confinament-8221-1345697212743.html?noticiaid=1345811241917
L’escolta de l’obra Lisístrata d’Aristòfanes va ser entretinguda i vam riure molt a classe amb les diferents expressions que s’utilitzaven, però, la realitat, és que rere aquesta visió còmica amb la qual es representa la trama s’amaga una problemàtica i una realitat de l’època molt crua. L’obra mostra els personatges d’unes dones empoderades dintre d’un context molt masclista que s’atreveixen a desafiar com està regit el món, per exemple, amb la presa de l’Acròpolis, amb la qual demanen fer-se càrrec de l’administració de la vida pública i, per altra banda, l’humor que es fa sobre les dones, provinent dels personatges masculins, és molt denigrant.
Lisístrata és una de les més famoses obres d’Aristòfanes, pertanyent al gènere de la
comèdia, on es narra una història que té lloc enmig de la Guerra del Peloponès entre
Atenes i Esparta. La situació parla sobre com els guerrers atenesos lluiten a la batalla,
emportant-se als seus fills com a instrument bèl·lic, i com això preocupa a totes les dones
d’aquests guerrers.
Lisístrata, la protagonista, serà una dona que aconseguirà fer i involucrar a totes les dones
en una mena de “vaga sexual”, amb l’objectiu de convèncer els homes de que deixin de
lluitar a la guerra i es quedin a casa.
Personalment, “Lisístrata” se m’ha fet una lectura entretinguda, tot i no acabar d’entendre
l’humor d’aquesta (llògic per altre banda, ja que l’humor d’avui en dia té poc a veure amb el
de l’Antiga Grècia, tot i que, com la gran majoria de coses dels nostres dies, el nostre humor
i gènere de la comèdia actual, té part del seu origen a Grècia). Li he agafat un cert punt
d’interès a l’aspecte bèl·lic que es tracta a l’obra, tant és així que vaig arribar a consultar
informació sobre la Guerra del Peloponès a internet.
Un dels “punts” que més m’ha agradat de l’obra és quan, en pràcticament tot moment, les
dones protagonistes no acaben d’adonar-se’n de si el que estan fent és allò correcte. A
més, per intentar buscar alguns punts de connexió entre aquesta antiga comèdia i els ideals
socials d’avui en dia, crec que (molt probablement de manera involuntària) es tracta d’una
manera força contundent el tema del feminisme, fent que les dones siguin les que prenen
decisions sense intervenció dels homes i sent Lisístrata, una dona, la protagonista de l’obra.
Em sembla genial, Sergi, que la lectura de Lisístrata t’hagi despertat interès per la guerra del Peloponnès. Aviat la treballarem en format joc. Pel que fa a l’humor a l’antiguitat, et recomano aquesta entrada.
La Lisístrata em va semblar original i poderosa. També molt feminista per l’apoca en la que vivien aquelles dones. Em va agradar com les dones s’unien per crear sororitat i, així, juntes i ajudant-se entre totes, poder aconseguir el que volien a partir d’unes vagues les quals afectaven a la vida quotidiana que els homes sempre havien tingut.
L’obra Lisístrata resulta divertida i ràpida d’entendre. Darrere d’aquesta comicitat s’amaga un teme seriós: el paper de la dona en la societat. En la Grècia clàssica la dona era eternament una menor, no tenia ni vot ni veu. Aristòfanes ens presenta dones que tenen opinió, que actuen per elles mateixes i que aconsegueixen el que s’havien proposat en la seva lluita. Considero que no es pot parlar de feminisme en el segle V a.C., però sabem que els grecs es plantejaven continuament preguntes, dubtaven d’allò que estava establert, i podriem pensar, per tant, que potser Aristòfanes volia plantejar preguntes com: les dones no són capaces de pensar?, no tenen capacitat de decisió?, i en moltes ocasions, no són elles les que tenen la paella pel mànec? (i no només en el sentit literal).
“La Lisístrata” d’Aristòfanes és una obra de teatre basada en la comèdia.
Amb ella l’autor ens vol transmetre des de el seu punt de vista clarament privilegiat pel fet de ser home, com en la societat grega el paper de les dones quedava destinat únicament a la casa, els nens i donar-li plaer seus marits, abans de que les tornessin a abandonar marxant cap a la batalla i deixant-les soles.
Elles com a mitjà de protesta decideixen crear una vaga sexual, deixant als homes sense aquest plaer i proclamant que volien que abandonessin les armes per tornar amb elles.
Iniciant el que avui en dia consideraríem una protesta feminista.
M’encanta el fet que les dones siguin retratades amb un cert nivell d’empoderació i organitzin una revolució per poder tenir més veu, però, crec que la manera en la que ho fa Aristòfanes tornat a deixar clar que l’únic que poden fer les dones per ser vistes es negar-se a tenir sexe amb els homes, donant a entendre de manera indirecta que aquell es el seu paper a la vida.
La Lisístrata és una obra clàssica molt coneguda de l’autor Aristòfanes.
Crec que ha estat una obra molt controversial durant molt de temps, ja que va escrita fa molts anys.
Hi ha qui considera que l’obra és feminista, però jo crec que no és així. Aristòfanes era un home, qui gaudia dels privilegis que això comportava, i des d’aquesta posició explicava els deures que tenien les dones. El que fan les dones per tal d’aconseguir el que volen: vaga sexual, és un fet que podria ser considerar feminista, però la manera en què és explicada per Aristòfanes no és feminista, més aviar té la intenció de ridiculitzar les dones.
Emma Castellà
L’obra de Lisístrata ha sigut la primera obra grega de comèdia que he vist i la veritat és que mai m’hagués imaginat que una obra tan antiga pogués adaptar temes tan reivindicatius ni que els personatges principals poguessin arribar a ser dones.
Personalment, m’imaginava la comèdia grega com a homes explicant les seves històries de batalles amb un caràcter satíric, autoproclamant-se els millors guerrers de tot Atenes i agraint als déus per les seves ofrenes. És per això que em va descol·locar el fet de que l’obra fos presidida per dones i reivindiquessin que sense elles els homes no podrien viure, encara que aquesta reivindicació només fos en un sentit sexual. També m’ha sorprès la manera que fan front als comentaris dels homes i com defensen els seus ideals i objectius per a poder frenar la guerra, fet poc comú, ja que les dones no tenien cap mena de paraula envers les decisions presses pels homes.
Malgrat tot, com aquesta obra reflecteix un caràcter poc comú de la societat real de l’antiga Grècia, podria haver sigut escrita com a objecte de burla dirigida a les dones que volien participar i sentir-se útils davant de situacions de guerra.
En general, les dones gregues eren menyspreades per la seva condició femenina, eren com el
suport dels homes a l’ombra; esclaves, concubines, intel·lectuals, artistes… Són les menys
conegudes i descurades.
Lisístrata cansada de suportar les grans absències dels homes en la llar a causa de la guerra,
va convocar totes les dones de marits en guerra per cercar una solució als conflictes amb els
espartans: forçaran els homes a concertar la pau, negant-se del tot a mantenir relacions
sexuals amb ells mentre duri la guerra. Aquestes dones es decideixen rebel·lar-se i invertir els
papers en la societat, ja que fins ara s’havien dedicat només a les feines de la casa.
Lisístrata representa la racionalitat davant dels homes perquè ara s’inverteixen els papers. Les
dones assumeixen el paper de mediadores polítiques. Van actuar com a representants de
l’Acròpolis en absència dels seus marits. Lisístrata i les dones, discuteixen, raonen,
decideixen i actuen. En aquesta societat guerrera, dirigida únicament per homes, els rols es
van invertir.
Aristòfanes escriu una gran obra considerada un exemple de l’autèntic alliberament de la
dona, sense repressions.