El 8 de març de 2022 coincideix amb un dels moments històrics més rellevants del que portem de segle XXI. L’ascens de la dona en una escala social que cada vegada és més igualitària ha coincidit amb l’esclat definitiu de la guerra entre Ucraïna i Rússia, amb tot el que això comporta per la política i l’economia mundial (i sobretot europea).

D’aquesta manera, i tot i que sempre hi ha hagut guerres durant la història de la humanitat, ara la dona pot jugar un paper que fins ara no se li estava permès, el de soldat, tot i que aquest paper està agafat amb pinces i s’ha d’interpretar de diferents maneres segons la situació (i ho podem veure reflectit en com les dones poden escollir si marxen o no d’Ucraïna i els homes entre 18 i 60 anys tenen la obligatorietat, perla llei marcial, de quedar-se al país per servir com a soldats).

Els humans, siguin homes o dones, sempre han patit les conseqüències de la guerra, ja sigui com a soldats o com a civils. I centrant-nos en el paper de les dones en la guerra durant el transcurs de la història, veiem que, tot i que com a soldats no han tingut tanta importància com els homes (perquè no se’ls hi estava permès), com a civils han resultat ser essencials per a la pervivència de la vida i la societat, a més de ser un dels col·lectius que, sense portar una arma sota el braç, s’ha vist més perjudicat per les conseqüències i els problemes ocasionats pels conflictes bèl·lics.

Per parlar sobre els inicis de la dona en temps de guerra ens hem de remuntar als setges romans que s’imposaven sobre la població grega en temps de conflictes (i, especialment, sobre les dones), i podem entendre la situació femenina en aquells moments gràcies a escrits com el de Borja Antela-Fernández a “Vencidas, Violadas, Vendidas: Mujeres Griegas y Violencia Sexual en Asedios Romanos”, on l’autor explica la situació en què es trobaven les dones mentre els homes exercien de soldats.

“Vençudes, violades i venudes”. Així califica Antela-Fernández a les dones gregues mentre els romans imposaven un setge sobre les ciutats on vivien. Per la duresa de les paraules, podem interpretar la situació i els grans problemes que tenien les dones (la majoria indefenses) a l’hora de tractar d’evitar els crims que els romans aprofitaven per realitzar quan tothom estava pendent de la guerra.

Avui és un dia sempre important, avui és el dia de la dona, i de la mateixa manera que reivindiquem la pau entre Ucraïna i Rússia degut a tot allò que comporta per a nosaltres el conflicte bèl·lic, també reivindiquem la importància de la dona en la nostra societat, perquè també ens afecta a totes i a tots. Sense matisos, sense condicions i sense un sol “però”, amb totes elles avui i sempre.

Sergi López

2n Batxillerat