Author Archives: jdemateos

La 1a setmana de la ciència i la tecnologia a l’IPM: La ciència bullia a l’antiga Grècia

Aquesta setmana hem presenciat la primera Setmana de la Ciència i la Tecnologia a l’Institut i hem assistit a la conferència “L’internet de les coses”. Aquest és un esdeveniment anual de divulgació de la ciència que se celebra a tot Europa i que fa anys que el celebrem a Cultura Clàssica, com també l’han celebrat enguany els alumnes de 4t de l’ESO. Del 12 al 21 de novembre, enguany tots els alumnes hem estat realitzant una sèrie de xerrades científiques. Però on en trobem les arrels?

Ens situem a l’antiga Grècia, la ciència antiga és la que defineix avui en dia a la ciència moderna. La cultura grega ha tingut una enorme influència en el desenvolupament científic. Per tant,  des del nostre punt de vista, el que cursem un batxillerat humanístic també podem aportar coneixement en aquests àmbits, ja que estem especialitzats en la cultura grecollatina, que és la precursora, i molts dels termes científics provenen d’aquestes.

Mural Setmana Ciència Grec de 1r i 2n de Batxillerat

Els alumnes de Grec 2 han col·laborat en el mural “La ciència bullia a l’antiga Grècia”

Molta  gent que pertany a l’àmbit de les ciències critica insistentment als que estudien a l’àmbit de lletres sense adonar-se de què la major part de l’etimologia dels seus estudis prové  del grec  i el llatí. Té sentit la dicotomia ciències i lletres?

Alumnes de Grec 1 IPM

Alguns alumnes de Grec 1 IPM

Comentem Degenerats: feminisme i mitologia

El proppassat dilluns 15 de novembre a l’hora de Grec 1 ens vàrem connectar des de la biblioteca de l’IPM a la videoconferència Degenerats: feminisme i mitologia de la professora de llatí de l’escola Aula de Barcelona, Montse Bastons, dins el cicle Diàlogos 2, organitzat per l’APLEC de Clàssiques.

Entre tots, la volem comentar aquí ja que va tractar tòpics encara presents avui dia: els abusos sexuals, l’emmudiment de les víctimes, l’homosexualitat, la transsexualitat… Totes aquests temes que ens semblen tan actuals ja es troben fa 2.500 anys a Grècia. Les Metamorfosis d’Ovidi contenen diferents aspectes d’aquests tòpics, com hem treballat a partir de Narracions de mites clàssics a Metamorfosejats i a El vol de Cenis.

MITES DE-GÈNER (ats)

Alumnes de Grec 1 seguint la videoconferència i aprenent apunts

Malgrat que la majoria dels mites comentats en la videoconferència ja els coneixíem, ens va agradar tractar-los de nou, tot i que també ens hauria agradat que es haguessin explicat algun mite nou o diferent.

La xerrada va ser interessant, planera i amena. Les paraules en negreta per ajudar a seguir el tema eren força interessants. En tots els mites trobem paraules semblants: por, segrestada, viola, cos, plaer sexual, silenciar… Estan relacionades, fent referència a l’assetjament sexual, la discriminació, l’amenaça, l’emmudiment i el rapte.

Ovidi parla dels diferents assetjaments sexuals de Júpiter. Ara bé, ens va sobtar que la Montse Bastons s’hi referís amb el nom grec de Zeus.

Un dels mites més interessants que vam trobar va ser el d’Ifis i Iante. Aquest mite parla sobre el canvi de gènere. Sorprèn perquè al passat ningú no esmentava la transsexualitat. Ifis va ser una noia, però criada com a noi. La família va demanar al déu, un canvi de sexe per a la seva filla per així poder-la casar amb una noia per obtenir interessos que beneficiarien a la família. Tenim un paral·lelisme actual en l’exemple d’Afganistan, on les noies són venudes per la situació econòmica que hi ha al pais, ja que allà ser un noi significa tindre un privilegi i sovint s’han de fer passar per nois per poder estudiar.

El mite de Tereu i Filomena és molt gràfic i molt dur alhora. Ovidi ho explica, ho delata, no podem callar. Però no diu si està bé o no, no jutja. En aquest mite veiem la violència cap a la dona. Filomena broda el missatge, la seva violació, perquè li han tallat la llengua. Hi ha violència vicària, canibalisme, maten el fill, Itis, i li donen per menjar al violador Tereu. La pervivència d’aquest mite es veu reflectida en “The handmaid’s tale”. A la protagonista li claven claus a la boca perquè no parlés dels fets.

Del mite de Pigmalió i Galatea ens va sobtar el paral·lelisme actual com s’han anat creant nines per a poder complaure sexualment els homes.

Els grecs parlaven més obertament: cos humà, sexualitat… Les esglésies van cap enrere, les religions monoteistes. Ens ha sobtat l’avançament de pensament.

Casar-se amb algú del mateix sexe, per exemple, era malvist, era pecat, podies ser homosexual però el més important era tenir descendència.  No s’unien en matrimoni per amor, era un acord per tenir fills legítims.

En l’actualitat encara es veuen aquests temes de les violacions, el maltracte cap a les dones… És curiós que hi hagi mites que expliquin això, des de fa tant de temps. Ens ha agradat que ens expliqués la relació amb avui dia, que ho trobem present. I en un passat era normal, ara ens sobta quan passen aquestes coses.  La xerrada se’ns va plantejar des d’una perspectiva del segle XXI.

Ens va sorprendre el joc de paraules que feia amb la paraula rapte, en anglès rape significa violació. També que els temps han vanviat i en una escultura del  2019  Medusa de l’argentí Luciano Garbati  t’he agafat, davant el Tribunal Penal de Justícia de Nova York, el cap de Perseu, com si la història estigués explicada des del seu punt de vista arran del moviment Me too.

Des d’aquí volem agrair la xerrada a la Montse, l’organització del segon cicle Diàlogos a l’Aplec, l’hospitalitat a la nostra bibliotecària, la marta Cava, tot i que no anava bé ni la càmera ni el micròfon, i l’oportunitat a la nostra professora de Grec, la Margalida.

Cada setmana hauríem de tenir a l’institut una conferència!

Alumnes de Grec de 1r de Batxillerat

Per què la descoberta de l’alfabet encara avui és una genialitat?

Aríbal amb inscripció alfabètica (600 aC.). Corint, Museu Arqueològic

L’alfabet és un dels sistemes d’escriptura més utilitzats al món. El seu origen el trobem fa més de 3.500 anys. Els seus inventors són els fenicis. Més endavant, els grecs el van adoptar i modificar, i més tard els romans el van difondre per tot l’imperi. Aquell alfabet llatí és el que fem servir avui dia i, probablement, perdurarà durant la resta de l’existència de la humanitat.

L’alfabet té infinitat d’utilitats, està molt present al nostre entorn. Un exemple és l’ordre alfabètic. Diccionaris i arxius de tot tipus estan ordenats amb aquesta tècnica.

L’escriptura és una via de comunicació a distància, ens ha permès expressar els nostres pensaments, sentiments, coneixements, etc., i compartir-los amb altres persones.

Sense aquesta eina, no podríem escriure, això significa que no existirien els mètodes de comunicació que coneixem avui: cartes, correus electrònics, xat… Tampoc podríem llegir ni escriure: lectura, cultura, ciència, lleis, es veurien afectades sense aquest invent. Quelcom que considerem tan bàsic esdevé absolutament necessari per a l’evolució cultural, econòmica, social, científica i/o tecnològica.

Quan no existia el mòbil ni internet les persones escrivien cartes per a tot, relacions personals, relacions comercials, comunicats per escrit… Els aparells electrònics, els telèfons mòbils o internet no haurien estat possibles sense l’alfabet.

Estudiar, com ho faríem?

No disposaríem de llibres ni d’informació escrita, amb només la llengua oral no podríem retenir tota la informació necessària ni transmetre-la de generació en generació. 

Aquest treball mateix, per exemple, l’estic realitzant gràcies a l’alfabet. Tot i que no podem descartar la idea de que, molt probablement, s’hagués inventat quelcom per substituir-lo, no sabem si tindria la mateixa utilitat. 

I en un futur?

Probablement l’alfabet continuarà sent el sistema més pràctic per emmagatzemar informació. Encara que en un futur trobem l’alfabet en una pantalla, la funcionalitat d’aquesta eina continuarà sent una genialitat. 

Jana

1r Batx grec