Tag Archives: Història de Grècia

Classe d’història del poble grec

Em dic Pol Soler i vull fer la carrera d’història. Una de les sortides laborals que té aquesta carrera és la de professor, que és la que voldria dur a terme. Com a pràctica, he fet una classe als meus companys i companyes de Grec 1 explicant la història de Grècia. El mètode que he utilitzat per portar a terme la classe és el de llegir en veu alta les parts més importants del llibre Grec 1 ed. Teide, ja que crec que és el millor mètode per tal d’assegurar que no hem passat per alt alguna informació, i he passat dos vídeos per aprofundir en conceptes que no estaven massa desenvolupats en el llibre de text. Per acabar, hem repassat a ritme de rap l’antiga Grècia i hem jugat un kahoot sobre la història de Grècia i n’hem creat un altre sobre les etapes.

“Salamina”, de Javier Negrete

Fa un parell d’anys, quan el meu interès per la novel·la històrica es trobava en el seu apogeu, vaig descobrir la que considero que és una de les millors reconstruccions d’un fet històric, a partir d’un llibre, dels últims anys, a més de què tracta d’una de les batalles i personatges més infravalorats de la humanitat.

El llicenciat en filologia clàssica Javier Negrete, de 52 anys, és l’autor de la novel·la Salamina, una història que es centra en la batalla naval d’aquest nom que va marcar l’inici de la derrota persa a la segona guerra Mèdica i la seva progressiva caiguda en favor de les polis gregues (sobretot Atenes).

Portada de Salamina

La novel·la es divideix en tres arcs argumentals relacionats entre sí que succeeixen entre el 500 i el 480 a.C. Aquest llibre es centra en la vida de Temístocles, un oficial de l’exèrcit d’Atenes durant la primera guerra Mèdica que va pujant en la seva carrera militar fins liderar el bàndol grec en la segona guerra mèdica.

El llibre comença narrant l’inici de les hostilitats entre perses i grecs per la rebel·lió de la regió asiàtica de Jònia contra els perses i el suport als rebels per part d’Atenes. Aquest acte provoca la ira del rei Darius I, que envia el general Datis a conquerir la ciutat. L’exèrcit grec, dirigit per 10 generals amb els seus respectius taxiarques (Temístocles és un d’aquests), enfronta els perses a la plana de Marató, a uns 40 kilòmetres d’Atenes.

En aquesta part de la història comencem a veure que l’autor va narrar alguns fets inventats per ell o que no han estat confirmats històricament. Els dos exemples més clars són el de la governant Artemísia I d’Halicarnàs, que a la novel·la té una història d’amor amb Temístocles i una rellevància molt major de la que va tenir realment, i el de Xerxes, que apareix a la primera part de l’obra disfressat de noble persa per donar informació als grecs que permet la victòria a Marató (per tal de desprestigiar Datis), una altra invenció de Negrete.

Tot i això, l’obra manté l’essència del conflicte històric, i la veritat és que sense aquestes històries adicionals de l’autor potser seria una història massa avorrida. Una cosa que em va agradar bastant és la manera en què et fa veure que Temístocles era un geni incomprès, ja que va ser l’únic que va apostar per la construcció de vaixells per enfrontar els perses, una decisió que sense dubte va acabar salvant el món grec de la conquesta.

El segon arc argumental transcorre en el període de 10 anys entre la primera i la segona guerra Mèdica. Aquesta part del llibre pot semblar la més avorrida, però és molt interessant veure l’ascens social que va aconseguir Temístocles per a arribar a ésser el pantocràtor d’Atenes, és a dir, el general de generals.

Després de fer algunes referències a la batalla de les Termòpiles i altres de menor importància, Negrete narra l’arribada de les forces perses a Atenes i la fugida a l’illa de Salamina. Les últimes pàgines (les millors segons la meva opinió) expliquen d’una forma increïble la batalla de Salamina, una de les majors batalles navals de la història. L’autor utilitza la figura de Xerxes, que es troba a l’acròpolis d’Atenes i pot veure tot l’Àtica, per tenir una visió general de l’enfrontament, ja que les escenes en els vaixells són molt confuses. El pla mestre de Temístocles va donar resultat i la feble flota grega va aconseguir derrotar la major flota del moment. Vols saber com? Doncs, per a això hauràs de llegir tota la història.

Batalla de Salamina

Però, per què hauries de llegir aquest llibre? Si t’agrada la història antiga i tens un esperit una mica bel·licista, aquesta és la teva obra. És una forma molt entretinguda i diferent de conèixer un dels conflictes més importants de la història antiga, molt més que mirar la pàgina de wiquipèdia.

Imatge de previsualització de YouTube

Què us sembla? Heu llegit o coneixíeu aquesta novel·la? Ja coneixíeu de què anava aquesta guerra? Què va passar després d’aquests esdeveniments? Sabeu com es diuen els vaixells grecs que es van utilitzar a la batalla de Salamina?

Carlos Thiriet

2n Batxillerat Humanístic

Història del poble grec

Bon dia, sóm en Carlos Thiriet i en Raül Àlvarez, i després d’haver fet la presentació a classe de grec us compartim aquest prezi on expliquem de manera resumida la història de Grècia des de l’edat de bronze (aparició dels primers poblats) fins al segle I a.C. (ocupació romana de l’últim regne hel·lenístic, Egipte). Esperem que t’ajudi a estudiar l’últim tema de Grec 1.

Carlos Thiriet i Raül Àlvarez, alumnes de grec de 1r de Batxillerat.

Lord Byron, el poeta que va voler alliberar Grècia

Poeta, gran aristòcrata, polític idealista, Lord Byron va escandalitzar les classes conservadores del seu país, l’Anglaterra de principis del segle XIX, amb la seva vida dissipada, la seva defensa dels marginats i de la llibertat dels pobles. Per sobre de tot, la seva tràgica mort en 1824, quan tot just tenia 36 anys, vençut per la febre en els pantans d’un remot poble grec, el va convertir en un màrtir de la llibertat i el va consagrar com l’heroi romàntic per excel·lència.

Lord Byron

Byron va romandre cinc mesos a Cefalònia amb un d’aquests caps, el príncep Mavrokordatos, que, gràcies al suport financer de l’anglès, va poder equipar una flota i capturar un vaixell turc de 12 canons. Poc després, el mateix Mavrokordatos li va demanar que es reunís amb ell per salvar el punt més amenaçat de Grècia, Missolonghi. La seva missió era alimentar i instruir a 500 soldats per formar una unitat d’artilleria i capturar Lepant. Byron no va dubtar a emprar en això bona part de la seva fortuna, somiava amb protagonitzar una gran gesta històrica i convertir-se en heroi de l’alliberament de Grècia.

Mavrokordatos

Però llavors es van manifestar les picabaralles entre els líders grecs. Kolokotronis, rival de Mavrokordatos, va enviar un grup de gents procedents de la ciutat de Suli perquè s’infiltressin en l’exèrcit i dissuadissin als homes de lluitar. Així, quan estaven a punt de marxar, els soldats es van negar a moure fins que no els augmentessin la paga. Enfurismat i abatut, Byron es va retirar. Més tard, un altre cabdill, Georgios Karaiskakis, va decidir paralitzar l’exèrcit de Byron ocupant un fort prop de Missolonghi, sostingut per la flota turca.

Missolonghi

En qualsevol cas, tots els seus somnis de glòria es van esvair quan uns dies més tard va caure malalt. Primer va ser un atac epilèptic, després vertigen i espasmes al pit, més tard fortes febres. Byron delirava i els metges no es posaven d’acord sobre la naturalesa de la seva malaltia. Finalment va morir el 19 d’abril. Les esglésies de Grècia van guardar dol durant 21 dies i els habitants de Mesolóngion van demanar el seu cor. El seu cos, embalsamat, va ser enviat a Anglaterra, on es va enterrar discretament. Les seves memòries van ser llançades al foc, full per full: el poeta maleït, fins i tot després de mort, seguia causant horror entre els seus contemporanis.

Coneixíeu aquesta història? Què us ha semblat? Sabeu quin acte incívic va fer Lord Byron al temple de Posidó a Súnion?

Rebeca Barroso García i Ana Falcón Durán.
2n de Batxillerat C.

Les guerres mèdiques

Bon dia, sóc en Carlos Thiriet, i el meu apunt de grec pel primer trimestre tracta sobre les guerres mèdiques. En aquest treball explico detalladament el desenvolupament d’aquest episodi històric de molta importància en l’antiga Grècia.

Espero que us agradi.

Carlos Thiriet, alumne de grec de 1r de Batxillerat

Farmàcies amb referents clàssics

Per expressar-vos els nostres bons desitjos de començament de curs i de tot el curs, us enviem a Aracne fila i fila una fotografia amb referents clàssics del nostre viatge estiuenc a Torí i les altres de Barcelona.

GalèTorino1

Farmàcia Tullio Bosio, via Garibaldi a Torino Fotografia de Mercè Otero & Coloma Jofre

VictoriaTermopiles

Entrada a l’edifici 22-24 del carrer Manuel Girona del barri de Pedralbes de Barcelona. Foto Coloma & Mercè

VictoriaFarmacia

Farmàcia amb Victòria alada. Foto Mercè&Coloma

Es tracta de l’edifici 22-24 del carrer Manuel Girona del barri de Pedralbes de Barcelona… entrada a la finca i la farmàcia del costat…  Potser aquesta “Victòria Termòpilas” és per a dissimular, ja que en època franquista l’avinguda de Pedralbes (que és la que creua) es deia avinguda de la Victòria referint-se a la de la guerra del 36-39. Què n’opineu?

Quina relació té el mot farmàcia amb les clàssiques i quins dels símbols farmacèutics tenen referències clàssiques? Alumnes de grec, què hi llegiu en grec? Qui va ser? … Quins altres referents clàssics trobeu en altres farmàcies d’arreu? No us oblideu d’anar fent fotografies i d’anar-les compartint!

Bona sort i avant!
Mercè Otero i Coloma Jofre

Atenes durant l’època clàssica

Aprofitant que aquesta setmana els alumnes de 1r d’ESO de La Salle Premià estem estudiant la història de Grècia, faré un article sobre l’època clàssica a Atenes i Esparta.

Durant els segles V i IV aC, va tenir lloc l’època clàssica a Grècia. Hi havia dues polis molt importants: Atenes i Esparta que lluitaven contínuament entre elles per guanyar territori i per desacords polítics i econòmics. Però Esparta no era l’únic enemic d’Atenes, també hi havia Pèrsia que llavors ocupava la major part de l’Àsia Menor i l’Orient Mitjà. Els perses amenaçaven els atenesos perquè aquests van recolzar la revolta dels jonis, que estaven sotmesos a Pèrsia.

Les guerres mèdiques (490-479 aC) van enfrontar els perses i els grecs. La primera guerra mèdica va acabar amb la Batalla de Marató l’any 490 aC, va consistir en el desembarcament dels perses a Atenes, però els grecs els van aturar. A la segona guerra mèdica tot i que els perses van saquejar Atenes, van haver de rendir-se a la Batalla de Salamina (480 aC). Finalment els grecs van aconseguir la victòria.

Batalla de Salamina

La Batalla de Salamina de Wilhelm von Kaulbach, 1868.

Des de llavors, les polis gregues es van unir per lluitar contra els nous atacs perses a l’anomenada confederació aticodèlica. Poc després va arribar la democràcia a Atenes gràcies a Pèricles, qui va governar Atenes entre el 461 i el 429 aC, durant aquests anys va millorar l’economia i la cultura ateneses.

Malauradament, Atenes i Esparta van combatre en una batalla: la guerra del Peloponnès, que va esclatar el 431 aC i va acabar al 404 aC amb la victòria d’Esparta (vid. Aracne). A partir d’aquest fet, la democràcia atenesa va entrar en decadència: l’època clàssica deixava pas a l’hel·lenística, que convertiria a Grècia en un poderós imperi.

Carla Muñoz Osorio

1r ESO

La Salle Premià