Tag Archives: Sòfocles

La vigència de les lectures recomanades de teatre grec

Durant els segles V i VI aC, a l’antiga Grècia es va crear el teatre. Al principi, s’utilitzava per fer ofrenes i càntics al déu Dionís, però eventualment va evolucionar fins als nostres dies, on el teatre s’ha convertit en una part molt important de la nostra societat.

En la cultura de l’antiga Grècia podem trobar diferents autors molt importants. En primer lloc està Aristòfanes, escriptor de la Lisístrata i Els Núvols, dues comèdies que van ser llegides a classe de Grec. Trobo que són importants, no només per la pervivència que ens ha deixat el teatre de l’època, sinó per als temes i les ensenyances de les obres. La Lisístrata ens parla de la força de les dones per afrontar una guerra pacíficament, sense violència, a través d’una vaga sexual. A Els Núvols, Aristòfanes ens parla, mitjançant una història d’un pare i un fill, la importància de l’oratòria i de les diferències entre el bé i el mal. Tots els temes esmentats anteriorment encara formen part de la nostra vida actual. Les dones encara fan vagues de sexe per aconseguir parar guerres i per aconseguir reformes de manera pacífica. El bé i el mal encara són temes que seguim discutint i estudiant per arribar a una societat millor.


Per una altra banda, tenim a Sòfocles, un altre autor important de l’època. Escriptor d’Antígona, una tragèdia llegida i comentada també a classe de Grec. Aquesta parla sobre com el destí té un futur guardat per nosaltres, que no es pot evitar ni canviar. Un altre dels grans temes actuals de la nostra societat. Hi ha gent que creu en el destí, hi ha gent que no hi creu, però sempre hi haurà aquest debat que mou masses. Pel que fa a Èdip rei, quin tema d’actualitat creieu que planteja?

Resumint, des de Aristòfanes a Shakespeare i fins a Buero Vallejo, el teatre ens acompanya en l’actualitat, tant en temàtiques com en fer-nos veure el món des de diferents punts de vista.

I vosaltres què n’opineu? Creieu que tenen vigència? Per què?

Núria Serra

2n Batx. grec

La nostra ANTÍGONA

Salvador Espriu va escriure la primera versió d’Antígona entre l’1 i el 8 de març de 1939 ( quan feia poc que les tropes franquistes havien desfilat per Barcelona).

Antígona és la història d’una noia que decideix morir per ser fidel a la veu de la consciència. A la seva terra, Tebes, hi ha una guerra produïda per les baralles entre els seus dos germans, Polinices i Etèocles. Els dos germans moren, però el nou rei, Creont, decideix que un d’ells, el considerat com a traïdor, Polinices, sigui devorat pels gossos i voltors, i que condemnarà qui trenqui aquesta llei. Antígona, la germana, enterra el germà vençut i és condemnada a morir tancada en una cova.

A Espanya, durant tres anys, hi havia hagut una guerra que havia enfrontat un mateix poble. Espriu va escriure Antígona precisament per criticar aquest fet i per fer reflexionar a tots els ciutadans com és d’absurda i inútil qualsevol guerra, i més la produïda entre germans.

Són moltes les versions que parlen d’aquesta germana valenta, que s’enfronta a les lleis del rei; una de les més antigues és la de Sòfocles, en la que Espriu es va inspirar.

Els alumnes de 4t d’ESO de llatí n’han fet una representació teatral. Expliqueu el mite, comenteu i reflexioneu si cal seguir les lleis dels homes o les eternes, les de la consciència.
Si voleu veure l’adaptació feta de l’obra d’Espriu, cliqueu aquí. Espero que us pugui servir.


Toni Bautista i Gerard Vallejo
4t d’ESO D i B (Rocío)
INS Miquel Martí i Pol (Roda de Ter)

El poder de l’amor de Σοφοκλής

Venus i Cupido, Lorenzo Lotto

Detall de Venus i Cupido, Lorenzo Lotto

Ὦ παῖδες, ἤτοι Κύπρις οὐ Κύπρις μόνον
ἀλλ’ ἐστὶ πολλῶν ὀνομάτων ἐπώνυμος.
Ἔστιν μὲν Ἅιδης, ἔστι δ’ ἄφθιτος βία,
ἔστιν δὲ λύσσα μανιάς, ἔστι δ’ ἵμερος
ἄκρατος, ἔστ’ οἰμωγμός. ἐν κείνῃ τὸ πᾶν
σπουδαῖον, ἡσυχαῖον, ἐκ βίας ἄγον.
᾿Εντήκεται γἀρ πλευμόνων ὅσοις ἔνι
ψυχή· τίς οὐχὶ τῆσδε τῆς θεοῦ πόρος;
εἰσέρχεται μὲν ἰχθύων πλωτῷ γένει,
ἔνεστι δ’ ἐν χέρσου τετρασκελεῖ γονῇ,
νωμᾷ δ’ ἐν οἰωνοῖσι τοὐκείνης πτερόν.
ἐν θηρσίν, ἐν βροτοῖσιν, ἐν θεοῖς ἄνω
Τίν’ οὐ παλαίουσ’ ἐς τρὶς ἐκβἀλλει θεῶν;
εἴ μοι θέμις, θέμις δὲ τἀληθῆ λέγειν,
Διὸς τυραννεῖ πλευμόνων, ἄνευ δορός,
ἄνευ σιδήρου. πάντα τοι συντέμνεται
Κύπρις τἀ θνητῶν καὶ θεῶν βουλεύματα.

Què significa epònim?

Quins epònims atorga Sòfocles a ‘Cipris’?

De quina cara de ‘Cipris’ ens parla l’autor grec? La dolça o l’agressiva?

Quin és el poder de l’amor segons Sòfocles?

Constanza Ledesma
2n batx. Grec