Category Archives: Grec 1r

La “Cançó grega” al Cantània 2011, Beceroles

Dilluns passat, 2 de maig a la tarda, els alumnes de cinquè i de sisè de la meva escola vàrem cantar a l’Auditori de Barcelona per a tots els pares el Cantània d’enguany: Beceroles del compositor Enric Palomar amb el text de Màrius Serra. Amb en Xavi hem après a cantar molt bé i molta música, però també les lletres de l’alfabet grec. De fet, abans d’estudiar-nos la partitura, ens va fer estudiar tot l’alfabet grec; jo ja me’l sabia perquè sempre escoltava El rap de les lletres gregues del Deka i havia fet aquesta plantilla de cal·ligrafia grega.

A classe de música, hem treballat de valent durant mesos. Tot el Cantània d’enguany tenia una lletra difícil i una partitura complicada, però va ser molt emocionant veure a l’Auditori, on tantes vegades havia anat a concerts familiars, tants de nens i nenes cantant amb les lletres gregues estampades a la samarreta. Nosaltres no les portàvem en honor d’un company hindú de la classe, ja m’hagués agradat!. Afortunadament varen deixar enregistrar tot el Cantània als pares i vaig pensar des d’un principi que la Cançó grega podria ser un bon regal per a tots vosaltres, aràcnids i aràcnides.

Qui diu que el grec no està de moda? Uns vint-i-cinc mil nens de 3r, 4t, 5è i 6è d’Educació Primària durant el mes de maig i juny de 2011 cantaran a l’Auditori de Barcelona i també a Granollers, Mataró, Vilafranca del Penedès, Olot, Manresa, Figueres, El Vendrell, Valladolid, Salamanca i Parla dins Beceroles aquesta cançó grega i tots se sabran l’alfabet grec com nosaltres. Te’l saps tu? A què esperes? Ara amb el vídeo de la “Cançó grega” no tens excusa. Intenta-ho.

Per molts anys Cantània! Moltes gràcies Bergantí per donar-nos l’oportunitat de participar-hi. Moltes gràcies, Xavi, per ensenyar-nos tan bé!

Valèria

5è Educació Primària

Lisístrata fins als nostres dies

55 Replies

Aquest article tracta sobre Lisístrata i com una companyia de teatre de Badalona està preparant l’obra per ser representada al teatre.

Per poder fer aquest treball he hagut d’anar a assajos, fer entrevistes a alguns actors de l’obra, buscar informació sobre l’autor, llegir l’obra i comparar-la amb el guió.

LISÍSTRATA fins als nostres dies

Lisístrata, una de les obres més importants d’Aristòfanes i en general per a la literatura grega, serà representada el proper dia 5 de juny d’aquest any (2011) al teatre Zorrilla de Badalona.

[Font:wikipedia]

Aristòfanes va néixer al voltant de l’any 448 aC i va morir sobre el 380 aC. El seu nom en grec s’escriu ῾Αριστοφάνης. Va ser un còmic i dramaturg molt important per a Grècia, sembla que va estudiar a Atenes, però no se sap del tot cert. Va escriure quaranta obres, de les quals només onze han arribat als nostres temps. Aquestes obres són els únics exemples que tenim avui en dia de la Comèdia àtica antiga.

[Font: flickr]

L’obra Λυσιστράτη, Lisístrata, tracta sobre una dona atenesa amb aquest nom, que ha tingut una idea per acabar amb la guerra del Peloponnès. Per això reuneix les dones de tota l’Hèl·lada, a les quals exposa la seva idea. Aquesta és fer una vaga de sexe per forçar els homes a negociar la pau. El que fan les dones es tancar-se a l’Acròpolis, on hi ha tots els béns de l’estat, i així els homes no poden continuar la guerra.

La primera vegada que es va representar aquesta obra va ser al 411 aC a Atenes, igual que les Tesmofòries, dos anys després d’un dels episodis més tràgics de la guerra del Peloponnès, a Sícilia.

La companyia de teatre que representarà l’obra s’anomena: FRANDULA FREAK i té seu a l’orfeó Badaloní.

L’obra que representaran és molt fidel a l’original, tot i que algunes escenes les han eliminat, i hi ha frases que han afegit, per tal de fer l’obra més còmica.

El vestuari serà com era el d’aquella època, del segle V aC, però amb alguns retocs o complements més moderns, com per exemple l’aparició d’una metralleta, botes, barrets… Tot això apareix per fer l’obre més actual, ja que tot i que és una obra molt antiga, les coses que succeïen en aquells temps també han anat passant durant totes les èpoques, fins als nostres dies.

A l’hora d’escollir el text van buscar una obra còmica, ja que és un recurs que agrada als espectadors, fa que la gent rigui i desconnecti de les seves preocupacions, tant al públic com als actors i actrius, perquè agrada molt representar-les. En canvi, si és una obra més seriosa és més complicada de dramatitzar i no agraden tant. També s’ha escollit perquè és fàcil de representar en funció nombre d’actors que té la companyia.

Un cop havien decidit fer una obra còmica, van acudir a la literatura grega, ja que hi ha molt bones comèdies que, encara que siguin de fa tant de temps, segueixen sent bastant actuals pel fet de tractar temes als quals encara ara donem molta importància.

L’escenografia serà de l’època, senzilla, però clara. Se situa a la Acròpolis d’Atenes, que serà representada amb dues estructures, una mena d’escales amb tres columnes de goma a l’extrem per fer l’escena una mica més còmica.

Per poder representar l’obra el dia 5 de Juny, cada dimarts fan un assaig amb tots els personatges, i com més a prop estan del dia de l’estrena, més complements afegeixen a l’assaig, tant vestuari, com decorats i hores.

El missatge de l’obra és que no cal la guerra per solucionar els problemes i que amb la paraula n’hi ha prou per intentar transmetre aquesta idea. I és que Aristòfanes era un homes pacifista i això ho mostra en moltes de les seves obres, no només en aquesta. També ensenya com era la societat grega, de masclista, i el poc respecte envers les dones, que més aviat eren tractades com a objectes, inferiors a l’home. Amb aquesta obra, doncs, Aristòfanes critica l’home i presenta les dones com a objecte de respecte pels mascles, ja que ells tenen por de les accions femenines. Així també es veu que la dona és imprescindible per a l’home.

FITXA ARTÍSTICA DE LISÍSTRATA

Guió: Aristòfanes

Dissenys: Estanis Aboal

Vestuari i escenografia: Cia Farandula Freak

Producció: Orfeó Badaloní

Repartiment: Anna Pelegrí, Eva Guillen, Irene García, Joana Matallana, Carla Albiol, Cinta Jordà, Mari Díaz, Ferran Gil, Tato Girós, Josep Miquel Frias, Jordi Salvador i Albert Forcadell.

Direcció: Albert López Vivancos

Assaig Lisístrata al Zorrilla

Igual que Lisístrata va fer aquesta vaga, avui en dia, hi ha llocs on encara fan vagues d’aquestes, mireu aquest article sobre les Lisístrates modernes. També podríeu escoltar l’audició de la comèdia en aquests altres dos articles: 1a part i 2a part.

Marina García
1.2.
Grec i Llatí

Aràcnids, aràcnides, sou finalistes a V Premio Espiral Edublogs 2011

15 Replies

Aràcnids, aràcnides d’arreu, sou altre cop finalistes a Edublogs 2011 en la categoria d’alumnes de batxillerat. La feina ben feta i la col·laboració en xarxa té aquests regals. FELICITER! L’enhorabona a tots i a totes que col·laboreu en aquest projecte col·laboratiu en xarxa de clàssiques que acaba de tenir a la VII Magna Celebratio la seva tercera trobada presencial i ara aquest reconeixement, perquè arribar a ser finalistes és ja un autèntic guardó. La Fortuna ha volgut que acabéssiu sortint a les llistes definitives a veure si continueu treballant i teniu secunda Fortuna per al veredicte final de mitjan maig.

Ja sé que no us ho creureu, per tant us reprodueixo aquí el correu que he rebut de confirmació:

“V Premio Espiral de Edublogs 2011”

Felicidades eres finalista con:

Tu blog: Aracne fila i fila

En la categoría: Blog de alumnos- Bachillerato

La lista completa ya esta publicada.

AVISO: En la última revisión de blogs seleccionados como finalistas algunos blogs han sido cambiados de categoría y han aparecido algunos otros que no estaban en las listas. Ahora sí, podemos decir, que estos listados son los definitivos y el Jurado ya está trabajando sobre ellos con el fin de seleccionar a los ganadores de cada categoría.

Ernesto González Castañón
V Premio de Edublogs 2011
Equipo de Publicación
Espiral, Educación y Tecnología

En teniu prou? Espero que sí, perquè no és una broma tot i que l’altre dia us vaig dir el contrari. O, Fortuna! Plurimas gratias vobis ago! L’enhorabona a tots els blocs participants i sobretot als finalistes de totes les categories i tot l’agraïment a l’Associació Espiral per organitzar aquest premi.

Si creus Aracne fila i fila, mereixedor de guanyar deixa també un comentari aquí.

Margalida

En Google Maps viatja amb Jàson i els argonautes

17 Replies

Acabem de llegir El viatge dels argonautes, ed. Teide i entre tots els alumnes de grec de primer de la Lida hem decidit de fer aquest Google Maps Viatja amb Jàson i els argonautes. Vols ser un o una argonauta? Doncs, embarca’t en aquesta nova aventura i a veure si entre tots aconseguim arribar sans i estalvis a Iolcos i amb el velló d’or.

Mostra Viatja amb Jàson i els argonautes en un mapa més gran

Per cert, què significa l’anada mítica de Jàson i els argonautes cap a l’Orient? Quin heroi devia atreure navegants cap a la ruta de ponent?

Alumnes de Grec de 1r de Batxillerat.

Carta d’una exalumna reportera

27 Replies

Hola, molt bon dia a tots!

Aquest cap de setmana ha estat el de la “Magna Celebratio”, que ha tingut lloc a Badalona al costat del Museu, i entre d’altres actes s’ha inaugurat també la plaça Pompeu Fabra (la que està a prop de l’estació de metro i que per cert ha quedat molt maca).

La temperatura era l’adequada, ni massa fred ni massa calor, de gent n’hi havia de sobra i en alguns moments del dia fins i tot l’ambient esdevenia una mica asfixiant, però les ganes i les diversions i sobretot la curiositat dels nens petits eren increïbles.

Alguns dels tallers que recordo que han tingut més èxit han estat el de fer moneders o de polseres, però està clar que els millors van ser el taller d’escriptura romana i grega i els “ludi romani”.

Als “ludi romani” i als tallers d’escriptura hi havia alumnes dels instituts Isaac Albèniz i Cristòfol Ferrer, així com de l’Escola Vedruna de Gràcia, tots molt col·laboradors. Cap al final de les seves jornades alguns alumnes estaven esgotats de matinar i d’estar el dia fent activitats amb els nens petits (s’ha de dir, Teresa, que els poses molta feina, jo de tu faria veure que fas classe i els poses a tots un 10, crec que els semblarà correcte).

Tot i que la publicitat a Badalona de la “Magna” no va ser la millor, ja que la majoria de gent a qui parlava del tema no tenia ni ideia de què estava dient, crec que ha tingut un èxit aclaparador i que és agradable veure com a la gent li interessen les coses que es poden aprendre, com per exemple a la paradeta de l'”unguentarium”, o fins i tot jo he après que els que no tenien massa diners tenien una mena de llibretes de cera i els que tenien més diners es podien permetre els pergamins.

No ha faltat la participació estel·lar dels animals, ja que a la fira s’hi oferien passejades en un carro lligat a un cavall o també hi havia un poni i un burro que els nens podien acaronar, tot i que crec que els pobres estaven una mica atabalats ja. Una experiència sens dubte recomanable per assistir-hi l’any que ve, ja que passejar no fa mal a ningú i és entretingut de veure.

Per últim haig de dir que hi havia diferents restaurants que oferien una degustació de plats típics de l’època, però vaig entrar a un restaurant i la veritat és que em sembla que sóc una mica massa crítica amb el menjar, perquè la pinta que tenien els cargols i les coses que oferien no em va agradar massa. Tot i així, si us agrada provar menjar nou, us suggereixo que l’any vinent us atreviu a tastar menjars típics.

Espero que us hagi agradat la meva petita aportació de la “Magna celebratio”, així com també espero que em trobeu a faltar a mi 😉 . Sense més miraments, m’acomiado.

Atentament,

Andrea Sala

El rap de la filosofia, de Deka

13 Replies

Tot va començar amb El rap de les Clàssiques. El recordeu? i el del llatí? i el de les lletres gregues? i el del dia d’Europa? i el de la 1a declinació? i el de les conclusions del meu treball de recerca? … mentre trobo la inspiració per fer un rap horacià (ja que no he fet cap èpode ni cap oda i …) us presento el rap de la filosofia. Com bé sabeu la filosofia va tenir els seus orígens a l’antiga Grècia i, més concretament, a la ciutat de Milet, en el segle VI aC. Els primers filòsofs (Tales, Anaxímenes, Anaximandre), tot buscant el principi fonamental de l’univers van inaugurar la interpretació del món per mitjà de la raó: van refusar el mite μῦθος i mitjançant el λόγος raonament trobaren la veritat, en grec ἀλήθεια (Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic, pàg. 80 de Margalida Capellà, ed. Teide).

Escolteu el meu rap de la filosofia i a veure qui hi troba més referents clàssics, qui és capaç de dir tots els mots i els seus ètims d’origen grec o llatí, tot començant pel mateix mot filosofia:

Oriol García-Penche, Deka

2n de batxillerat

Eco y Narciso, quin joc!

5 Replies

Cada any per Sant Jordi hi ha, a petició dels alumnes, el taller del joc etimològic Eco y Narciso. Enguany al nostre institut no hem celebrat Sant Jordi i la Lida ens va portar el joc Eco y Narciso a classe l’últim dia abans de vacances. Cap de nosaltres no hi havia jugat, només coneixíem la referència en el Rap de les Clàssiques del Deka i ens pensàvem pel títol que era un joc de mitologia. Ens va encantar i volem jugar-hi més, Lida, encara que no sigui Sant Jordi perquè aquest joc és molt educatiu i jugant s’aprèn molt vocabulari i ens fa molta falta, ja ho saps.

Ens va agradar molt jugar-hi i aprendre els ètims grecs i llatins i ampliar el lèxic científic, tècnic i humanístic. Ens ho portaràs una altra vegada, veritat? Lida, a mi m’encanta Eco y Narciso!

Stefanny Restrepo

1r de batx. Grec i Llatí

La Revista Auriga lliura els seus premis anuals

7 Replies

Els guardonats XVIII PremisAuriga, juntament amb els membres del consell de redacció de la revista, a l’Aula Magna de la UB

La revista Auriga, l’única publicació en català dedicada a la divulgació del llegat grecoromà a Catalunya, ha lliurat aquest dilluns dia 11 d’abril els seus premis anuals. L’acte s’ha celebrat a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona. Tres han estat els guardons que s’han lliurat en el marc del cartell de la divuitena edició dels premis Auriga: el premi Musa, d’exposicions sobre el món antic; el premi Didascàlia, d’experiències docents, i el premi Núria Tudela i Penya, adreçat als estudiants.

El Premi Musa, d’exposicions sobre el món antic, ha estat concedit, ex aequo, a les exposicions “Tàrraco pedra a pedra”, del Museu Arqueològic de Tarragona, i “La fascinació per Grècia”, del Museu d’Art de Girona.

El director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Francesc Tarrats, ha recollit el premi Musa per “Tàrraco pedra a pedra”. L’exposició explicava les moltes històries que amaguen les pedres i que ajuden a conèixer millor la societat que les va fer servir. La construcció de Tàrraco va requerir un llarg procés en el qual van combinar-se pragmatisme i voluntat de generació d’una determinada imatge. Les aportacions dels materials procedents de les pedreres locals i regionals, profusament representades en nombroses edificacions i monuments, van conviure amb la massiva importació de materials i elements manufacturats, extrets de les més prestigioses pedreres de l’imperi. Matèria, forma, funció i voluntat escenogràfica (màrqueting, en llenguatge actual) són conceptes que cal associar a l’hora d’analitzar el què i el perquè d’una realitat que se’ns descobreix a través de l’anàlisi dels materials que ens proporciona l’arqueologia. “Tàrraco pedra a pedra” plantejava una lectura contrastada d’aquesta realitat.

D’altra banda, el director del Museu d’Art de Girona, Josep Maria Trullent, ha recollit també el premi Musa per “Fascinació per Grècia”. L’exposició commemorava el centenari de les excavacions a Empúries i la descoberta de l’Esculapi. Exposava més d’un centenar d’obres provinents de col·leccions privades i museus d’arreu de l’Estat en el que fou un viatge artístic, històric i cultural a través de la influència dels cànons grecs en l’art català. L’exposició mostrava la fascinació que el passat grec va despertar als artistes catalans dels segles XIX i XX: S’hi trobaven pintors i escultors, però també escriptors i poetes. Al costat de les obres d’art exposades s’hi van poder veure, alhora, referències literàries d’artistes marcats també per la tradició cultural grega, com Jacint Verdaguer, Carles Riba o Salvador Espriu, entre d’altres.

El premi Didascàlia, d’experiències docents, al qual poden optar els treballs o projectes realitzats per professors a les aules, ha estat concedit a Ricard Llop, de l’Escola Joan Pelegrí de Barcelona, per la creació del grup de recreació, reconstrucció i divulgació històrica romana Barcino Oriens.

Finalment, el premi Núria Tudela i Penya, adreçat a estudiants, al qual poden optar treballs d’ensenyament secundari i universitari relacionats amb qualsevol aspecte del món clàssic, ha estat concedit a Laia Danés, de l’Institut Antón Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm, pel treball “Éssers fantàstics”, que tracta les influències clàssiques d’alguns mites en la història de les Guilleries. El treball, premiat també amb el Baldiri Reixach, ha estat tutoritzat per la professora Dolors Clota, col·laboradora d’Aracne fila i fila.

Revista Auriga

N.B.: L’enhorabona als guardonats! Per molts anys revista Auriga!

Orfeu i Eurídice sense paraules

19 Replies

Aquest muntatge de la universitat de Berkeley presenta el mite d’Orfeu i Euridice amb només imatges i música. Si no l’heu llegit o ho vau fer fa un any, intenteu recrear-lo amb les vostres paraules, a partir de l’animació que us presenta el vídeo. Si us perdeu en algun punt o no recordeu algun detall, després podeu consultar d’altres articles que tracten sobre aquesta història: La seva música amanseix les feres o Hi ha amors que maten, però primer intenteu-ho sols.

Completeu el comentari tot relacionant el mite amb l’aspecte de la religió grega amb què està relacionat. Quina creieu que és la relació entre la llegenda i les cerimònies religioses que s’hi basen?

TERESA

Inicis de la civilització grega a través de l’art

22 Replies

Aprofiteu aquest vídeo d’artehistoria per tal de repassar el tema d’Història de Grècia. Situeu en el marc històric corresponent l’època a què pertanyen les imatges i, de la mà de les obres d’art més representatives, feu un repàs de les característiques i els personatges que la protagonitzaren. Aneu amb compte, perquè no us demano que expliqueu tot el que sabeu sobre l’etapa històrica, sinó que comenteu les obres d’art i la informació que aquestes ens proporcionen de cara a l’estudi de l’evolució de la civilització grega.

Si les heu vistes in situ o les recordeu d’algun llibre o alguna exposició a classe, no us esteu d’explicar-nos-ho. Jo, per exemple, he tingut la sort de passejar pel palau de Cnossos o contemplar a poca distància la màscara d’Agamèmnon i he de dir que és una experiència difícil d’oblidar, de debò.

TERESA