Corpus hūmānum: manus

Després de treballar a classe (lectura, Pensa i kahoot) el Capitulum undecimum: Corpus hūmānum de Lingua Latina per se illustrata, hem decidit ampliar el thinglink del cos humà amb un dibuix de l’Anto, per tal de saber si el nom de les parts del cos humà, i en aquest cas de la mà, perviuen en les nostres llengües.

Responde Latine:
Quomodo dicitur cоntrасtа mаnuѕ?
Quomodo dicitur ареrtа mаnuѕ?
Quomodo dicitur digitus primus manus?
Quomodo dicitur digitus secundus manus?
Quomodo dicitur digitus tertius aut medius manus?
Quomodo dicitur digitus quartus manus?
Quomodo dicitur digitus quintus aut minimus manus?
Quomodo dicuntur digiti manus?
Quomodo dicitur pars manus inter carpum et digitos inventa?

Quines parts de la mà perviuen en les nostres llengües?

Ada i Anto, 1r batx. Llatí

LLegim Miles Gloriosus de Plaute

Miles Gloriosus, una de les primeres obres de Plaute (Sarsina 251 aC – Roma 184 aC) autor llatí que és conegut tant pel seu talent com per representar les seves pròpies creacions teatrals, tal i com han fet altres personalitats com Lope de Vega, Moliere i Shakespeare, ha arribat als nostres temps per un seguit d’estereotips i concepcions socials que, tot i ser antiquíssimes, són transportables als nostres temps.
Així, doncs, com bé sabeu, ens trobem amb una comèdia del subgènere fabula palliata que té lloc a Efes, se’ns presenta amb un pròleg, protagonitzat per Palestrió, el qual ens introdueix l’argument més superficial de l’obra, intuint fins i tot un final, pel qual és obvi que la línia argumental del personatge en aquest apartat se situa al final, quan ja han succeït els fets, esmentats a continuació.
D’aquesta manera, l’obra està constituïda per cinc actes, cadascun amb un nombre determinat de personatges que hi interactuen. Ens trobem amb la típica entitat poderosa que, degut a un tret de la seva personalitat, en aquest cas la fanfarroneria i la glòria de la que fa gala, que dóna nom a l’obra, acaba sent humiliat per uns altres de classe més bé baixa. El primer descrit seria el soldat anomenat Pirgopolinices, mentre que la resta personificarien els de classe baixa, tot i que el que surt finalment victoriós, amb la seva estimada als braços, és Pleusicles.
En les creacions de Plaute, com ja he dit, es poden identificar un seguit d’estereotips o personatges, en aquest cas apareix la jove amant, que rep el nom de Filocomàsia expressament. La Prostituta que alhora es fa passar per matrona Acrotelèutia “la no-va-més”, i la criada, la Milfidipa “parpelles caigudes”. En els personatges masculins trobem el soldat Pirgopolinices “l’imitamones”, l’esclau intel·ligent Palestrió “el polivencedor”, i el de poques llums nombrat Esceledre “el malabarista”; el jove enamorat Pleusicles, el “navegant il·lustre”, el vell encantador Periplectòmenes “l’amant dels embolics”, el paràsit del soldat Artotrogus “el fartaner”, que només fa el que mana el soldat per continuar engolint, remarcant el significat del seu adjectiu i, finalment, el cuiner Carió.
Aquestes personalitats fan possible l’argument de la història, el qual s’ha de dir que no és massa complicat si no et perds gaire estona, doncs bàsicament consisteix en dos enamorats que, en ser separats per culpa d’un home sense masses coses a fer a la vida, tal i com passa amb Europa i Júpiter el trapella, per exemple, aconsegueixen tornar a estar junts gràcies a l’ajuda d’un parell de vells i cortesanes que, amb un petit engany sobre unes bessones i una matrona muller sortida que no era pas cap de les tres coses, tornen a Atenes sense cap blau ni ferida de guerra, només or i vestits.
Plaute no va pas utilitzar aquest truc dels dobles un sol cop, doncs apareix en obres com Amfitrió, en la qual Júpiter vol seduir Alcmena, convertint-se en Amfitrió, el marit d’aquesta; o en Els Bessons, que narra les aventures i desventures de dos bessons que feia anys que no es veien. En el cas de Miles Gloriosus, la doble és Filocomàsia, que diu tenir una germana bessona, la Justa, per fugir de les mans del seu amo i senyor, el soldat. Aquest és un home lliure com Plèusicles, una catalogació que a Plaute li agradava usar molt, doncs la contraposava amb els esclaus, persones sense drets que estan lligades al destí que li mani el seu senyor, com per exemple Palestrió, Periplectomen, i Esceledre.
En Miles Gloriosus, com en molts altres escrits, es poden llegir oracions conflictives amb la figura de la dona en la societat, com per exemple quan Periplectòmenes exposa la seva visió de la dona, doncs afirma que han vingut al món per demanar tot allò que guanya amb el seu esforç, pel qual no li paga casar-se ni tenir fills, sinó seguir sent lliure amb els parents que ja té.
Hi ha un acte concret que Pirgopolinices, observant la seva estimada Acrotelèucia, comença a descriure tot allò que fa i com ho fa, fet representatiu que és una obra de teatre que actua com el mateix director, determinant les sortides, entrades i els moviments del personatges amb una certa gràcia.
L’obra deixa la seva marca en la posteritat en multitud d’obres de diferents gèneres i autors, ja pot ser en Lodovico Dolce, Nicholas Udall, Cyrano de Bergerac, etc. El soldat fanfarró, cregut i un tant insuportable com ell sol, no va pas morir amb Plaute, sinó que segueix entre nosaltres a dies d’ara, traient-nos un somriure i un cop de puny de tant en quant i sobretot en el cinema i en el gènere de ficció televisiva Sitcom. En podríeu posar algun exemple? Té alguna similitud amb La que se avecina…? El tema còmic dels dobles ha gaudit de llarga tradició literària i aquests dies a l’escena teatral fins i tot el trobem a Scaramouche de Dagoll Dagom,  podeu citar-ne algun altre exemple?

Us heu llegit el llibre prescriptiu de les PAU Llatí 2, Miles Gloriosus? N’heu vist una representació? Una presentació?… A què espereu? Us voleu perdre una bona estona d’humor?

Per repassar, fem kahoots! A més dels que trobareu aquí, podeu començar per aquest.

plauteimiles

Raül Àlvarez

La geografia ampliada de l’antiga Grècia

Ja teníem un thinglink de Geografia grega a Aracne fila i fila, però l’he ampliat:

De la geografia de l’antiga Grècia, quines ciutats i regions coneixes?
Quines regions pertanyen a la Grècia continental?
Què són les Espòrades?
Què és la Magna Grècia? i Àsia Menor?
Esmenta una ciutat de: la Grècia septentrional, central, meridional i insular…
Tria un indret de Grècia i comenta els motius de la teva tria.
Quins noms geogràfics grecs perviuen en el nostre lèxic?

Ada, Grec 1

Aracne fila i fila, bloc destacat de la setmana

Gràcies a la professora de música del nostre centre, Eva Pardos, ens hem assabentat via twitter que el bloc dels alumnes de clàssiques de l’IPM Aracne fila i fila era el bloc de la setmana recomanat a la pàgina principal del Departament d’Ensenyament i també a Xtecblocs. Abans de la fusió de l’institut Cristòfol Ferrer amb el Serra de Marina, els alumnes de Grec i de Llatí ja tenien aquest bloc obert a la col·laboració d’altres centres i interessats en el món clàssic (pares, mares, avis, germans, amics, desconeguts…) i per això surt segurament encara com a bloc de l’institut Cristòfol Ferrer i no com a Institut Premià de Mar.

Aracne fila i fila va néixer el setembre de 2008. És un bloc ben consolidat: avui té 1.913 articles publicats i 27.688 comentaris.

aracnecomentaris

Aracne fila i fila ha rebut molts premis i reconeixements:

També ha compartit moltes experiències en xarxa de pràctica compartida, entre les quals cal destacar el reconeixement de BONA PRÀCTICA en competència social i ciutadana pel Departament d’Ensenyament amb l’institut Isaac Albéniz, ja que l’intercanvi de coneixements i produccions en tots els formats a través del bloc l’hem complementada també amb diferents activitats presencials (trobada al Parc del Laberint amb activitats preparades per l’alumnat, taller de cuina grega al mercat de la Boqueria…) i participació directa en l’entorn de les dues ciutats (Badalona – Premià de Mar) com la implicació en el desenvolupament de celebracions ciutadanes, per exemple, la Magna celebratio de Badalona.

Bona pràctica amb l’institut Isaac Albéniz de Badalona

Els alumnes de diferents generacions s’han fet seu el bloc i les necessitats del currículum i els seus interessos personals lligats al món clàssic, els han portat a crear una blogosfera de blocs relacionats amb aquest:  L’empremta d’Orfeu, La cinta de ΝίκηLiteratura grega a escena, L’univers clàssic dels nostres mots, El fil del mite grec, …. i treballs de recerca en format bloc Reconstrucció històrica, De iure, …

  1. A cada passa referents clàssics (Referents clàssics)
  2. Aracne fila i fila (bloc dels alumnes obert a la col·laboració d’altres centres)
  3. Citius Altius Fortius (Esport i Olimpisme)
  4. De iure (Treballs de recerca: Llatinismes jurídics i dret romà avui)
  5. Ecologia i sostenibilitat a l’antiguitat (Cultura i civilització)
  6. El cel dels mites (Treball de recerca sobre la mitologia del cel)
  7. El Fil de les Clàssiques (bloc d’aula)
  8. El Fil del mite grec (Mitologia)
  9. El fil de Medea (Literatura i mitologia grega)
  10. El sexe a Roma (treball de recerca sobre la sexualitat)
  11. Els orígens del cinema (projecte de recerca de 4t ESO)
  12. El vol de Cenis (projecte de recerca de 4t ESO)
  13. Itinerant la Barcelona més clàssica (treball de recerca sobre la Barcelona mitològica)
  14. La Cinta de Νίκη (cinema)
  15. L’empremta d’Orfeu (música)
  16. Literatura grega a escena (Literatura grega)
  17. L’Univers clàssic dels nostres mots (Etimologia)
  18. Menjar i beure a l’antiga Grècia (Cuina)
  19. Metamorfosejats (Narracions de mites clàssics, Ovidi)
  20. Móns entre grans llibres (Lectures amb referents compartides)
  21. Òpera amb referents (òpera)
  22. Reconstrucció Històrica (treball de recerca)
  23. Tòpics horacians arreu (Literatura llatina: Horaci)
  24. Tutorials per blocar bé (eines TIC)

c0dy8rwxcaej0d1-1

 Per molts anys, Aracne fila i fila! Moltes gràcies, alumnes i col·laboradors, per continuar filant! Feliciter!

L’home romà i els anells

En el món romà una joia es feia servir per simbolitzar un estatus, a més de per adornar. Els anells eren una de les joies més populars i van ser utilitzats tant pels homes com per les dones.  En l’home, l’anell reflectia la classe social a la qual pertanyia i, amb posterioritat, el nivell econòmic del portador.

Els rics portaven al dit anular de la mà esquerra un anell de ferro perquè creien que des d’aquest dit hi havia una vena que anava directament al cor. Aquest anell no era només un adorn; servia de segell per autentificar i lacrar els documents. De manera que, quan el portador moria es destruïa l’anell per tal que ningú més el pogués emprar.

L’ anell d’or annulus aureus es reservava per a certes ocasions i persones. Els enviats a l’estranger en una ambaixada portaven un anell d’or com a mostra de la seva dignitat, però un cop de tornada lluïen el de ferro una altra vegada.

h1813

Però, la funció assignada principalment a l’anell va ser la de segell per signar documents oficials i privats.h2206

Al principi, només es portaven anells en un dit i estava mal vist que un home portés dos anells; però després, ja entrat l’Imperi per influència dels gustos i modes orientals,  va anar augmentant el nombre d’anells que es posaven i es van carregar els dits amb anells amb pedres precioses, a excepció del dit d’enmig,  l’anomenat infamis que per superstició quedava sense cap anell. Els dies de dol es treien els anells d’or (els més utilitzats a partir del segle I dC), que també deixaven de portar com a senyal de protesta.

Per guardar els anells feien servir uns cofres anomenats dactyliothecae. La gent rica tenia jocs d’anells; més lleugers per a l’estiu, més pesats per l’hivern. Existien dactyliothecae públics i privats a Roma on s’exhibien els anells portats a casa que venien de guerres estrangeres.

El més comú va ser el gust pels anells adornats amb gemmes i camafeus, en els quals els romans gastaven enormes fortunes. Els romans humils els imitaven en bronze i amb un tros de pasta de vidre encastat, com si fos una pedra preciosa.També s’han trobat anells amb l’efígie de l’emperador.

Anell amb l'efígie de Tiberi

Anell amb l’efígie de Tiberi

Rocío Rodríguez

1r Batx. Humanístic