Barcino: la Roma dels Manel

Barcino

Si hagués nascut a Barcino cap allà al segle IV
viuria en una domus, amb un atrium gegant,
a un pati ple de plantes com a peça central
i un mosaic d’Atenea a la cubicula principal.

Si hagués nascut a Barcino cap allà al segle IV
vestiria toga virilis recolzada en un braç.
Faries la bugada amb orina, cendra i calç
i em cuinaries garum els dies especials.

I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.
I un guia els ensenya el cardo de la ciutat
allà on a priori ens vam enamorar.

I ara un nen dibuixa en la sala del museu
el que ha vist a Barcino i el recorregut a peu:
la necròpolis, l’aqüeducte, el temple d’August
el fòrum, les muralles, fetes de molts busts.

Adaptació de la cançó Roma dels Manel per part dels alumnes de clàssiques de l’escola Aula de Barcelona.

La coneixeu? La teniu al blog de música amb referents clàssics  L’emprempta d’Orfeu.

Us atreviu a cantar la nostra versió? Potser, fins i tot, també us atreviu a adaptar-la i a cantar-la?

Montserrat

Escola Aula de Barcelona

Un Sant Jordi de Clàssiques 2018

Enguany he decidit escriure un seguit de poemes per a celebrar Sant Jordi, aquesta festa tant catalana i especial. És el nostre deure commemorar tots els esforços que es varen fer en el seu moment per a recuperar les lletres catalanes. D’aquesta manera tots podem participar aportant escrits i poemes de collita pròpia. Us animo a unir-vos-hi i si pot ser amb referents clàssics!

Passió

Les dèbils guspires reviuen el foc,

el bategant cor esdevé roent.

El caliu embriaga poc a poc,

la sinuosa ànima, s’encén estrident.

L’ardent inconscient aflora,

afluent dels racons més profunds.

El sentiment de soledat no enyora,

renega, llençant-se al pou sense fons.

La sang, de rojos, brolla,

de vermells, el foc es tenyeix,

de corall, insinuen els llavis,

d’escarlata, l’au fènix reneix.

Inferno

La foscor s’apodera de la vista,

el cos esdevé com el gel,

la càlida llum s’apaga,

comença el viatge a l’infern.

Caront i la barca esperen,

la Llacuna Estígia, d’ànimes plena,

un cà de tres caps que vigilen,

guardià de temoroses ànimes en pena.

Un cel rogent i flamíger,

un terra erm i ardent.

Sulfurant, Hades fumeja,

torturant esperits, sàdicament.

Sense sortides la ment desespera,

la por, s’apodera del pensament,

ja res més alleugera,

eternament destinats al patiment.

Descriptio Puellae

Dorada, la sedosa cabellera, ondea,

llevada por la brisa primaveral.

Larga y rubia, rodea,

el bello rostro de porcelana oriental.

De finos rasgos, sus impávidos ojos interpelan.

Almendrados, sus pupilas de azabache esconden.

Chata, la pequeña nariz equilibra.

Suaves mejillas, calientes, se enrojecen.

Los tiernos labios húmedos, color coral,

presionados, un sinuoso beso ocultan.

Sonríe, dientes más blancos que el mármol.

Única, estos elementos la modelan.

Arnau Torres Nadal 2n batx B

DEBAT: Per què Grec?

Tema a debatre: La importància d’estudiar grec.

1r grup: A FAVOR de la importància i de la llengua i cultura grega.

2n grup: EN CONTRA d’estudiar grec.

Amaia, a l’esquerra portaveu del grup en contra. Sergio, a la dreta, portaveu del grup a favor.

Procediment:

1-Es formen dos grups equitatius amb els mateixos participants.

2- Sense haver fet consulta del tema, s’explica el tema de debat.

3- Cada grup, tria un representant, que dialogarà amb l’altre de l’equip contrari.

4- En 45 segons, cada grup ha de fer una exposició del tema, però ja al·legant la seva postura. Primerament a favor; en acabar, en contra.

5- El grup a favor, ha de defensar la seva visió donant arguments durant 1 minut i 30 segons. Després ho ha de fer el grup en contra, ja contrastant els arguments del contratacant. La seva durada, també és d’un minut i mig.

6- Segon torn de paraula, el grup a favor ha de contraatacar amb arguments les respostes del grup en contra, però aquesta vegada en 1 minut. Es repeteix l’acció amb els en contra.

7-Seguidament, el torn a favor exposen les seves conclusions i el grup en contra finalitza el debat exposant les seves.

Normes del debat

Al debat ha d’ intervenir només el portaveu del grup, però els seus companys poden passar-li notes (o apuntar a una llibreta, pissarra…) mentre parla el contrincant, agafant aquests les idees del rival per facilitar així la feina del portaveu.

El grup guanyador serà aquell que hagi defensat amb millor oratòria el tema en qüestió.

Mireia Sánchez Cano

Col·laboradora dels blocs de clàssiques i editora de IVSTITIA.

Volem fer Grec a l’IES Terrassa

Escribo esto sin saber si alguien se va a molestar en leerlo, pero me parece importante decirle al mundo que el latín y sobre todo el griego clásico, están amenazados de muerte.
Como muchos otros institutos, el mío (IES Terrassa) ha tenido la maravillosa idea, nótese la ironía, de quitar del currículum el griego presencialmente el próximo curso. Suena lógico si tenemos en cuenta que, apenas unos pocos alumnos estamos interesados en dicha materia, pero pensémoslo detenidamente.
Sí, somos muy pocos los que a pesar de todo queremos estudiar griego, pero ¿no merece la pena conservar la materia aunque sea para un solo alumno?
Además de que somos pocos los interesados en mantener viva una lengua tan importante como el griego, no hacen más que ponernos obstáculos para estudiarla. No ofertando el griego, están impidiendo que otros jóvenes la conozcan y se apasionen por ella como yo he hecho.
Dicen que es una lengua muerta, pero, ¿Qué hay más vivo que una lengua que nos ha legado miles de palabras que utilizamos en nuestro día a día? Es la lengua que nos ha dejado la Iliada, la Odisea, la lengua en la que fue escrita el Nuevo Testamento y la que hablaban Sócrates, Platón, o Aristófanes.
¿No hablamos, precisamente hoy más que nunca, de democracia (δημοκρατία, δῆμος «pueblo» + κράτος «poder»?
Quizá el griego está más vivo que nunca y por eso mismo, no podemos dejar que quiten el griego en bachillerato. ¿Vamos a olvidar, ahora, el griego después de más de 2500 años? La respuesta es que no. ¡Claro que no!

Escric això sense saber si algú es molestarà en llegir-lo, però em sembla important dir-li al món que el llatí i sobretot el grec clàssic, estan amenaçats de mort.
Com molts altres instituts, el meu (IES Terrassa) ha tingut la meravellosa idea, cal notar la ironia, de treure del currículum el grec presencialment el proper curs. Sona lògic si tenim en compte que, només uns pocs alumnes estem interessats en aquesta matèria, però pensem-ho detingudament.
Sí, som molt pocs els que malgrat tot volem estudiar grec, però ¿no val la pena conservar la matèria encara que sigui per un sol alumne?
A més de que som pocs els interessats en mantenir viva una llengua tan important com el grec, no fan més que posar-nos obstacles per a estudiar-la. No oferint el grec, estan impedint que altres joves la coneguin i s’apassionin per ella com jo he fet.
Diuen que és una llengua morta, però, què hi ha més viu que una llengua que ens ha llegat milers de paraules que utilitzem en el nostre dia a dia? És la llengua que ens ha deixat la Ilíada, l’Odissea, la llengua en la què va ser escrita el Nou Testament i la que parlaven Sòcrates, Plató, o Aristofanes.
No parlem, precisament avui més que mai, de democràcia (δημοκρατία, δῆμος «poble» + κράτος «poder»?
Potser el grec està més viu que mai i per això mateix, no podem deixar que treguin el grec en al
Batxillerat. Oblidarem ara el grec després de més de 2500 anys? La resposta és que no. És clar que no!

Nerea, alumna de Grec de  l’institut de Terrassa