Ens preparem amb kahoot Llatí PAU 2017

Hem fet molts kahoots amb els pensa de Lingua Latina per se illustrata, molts de lectures (Metamorfosis, Eneida, Miles Gloriosus…) i molts de literatura (Ciceró…), cultura i civilització (termes…), de llatinismes (jurídics…), per preparar les PAU… però ara hem decidit de fer-ne un de cloenda. Hi voleu jugar?

– “Tranquils, anem a fer un kahoot!”

kahootPAULlatí

 

Alexia, Irene i Sandra

Alumnes de Llatí 2n de Batxillerat

Un apunt personal

S’acaba el curs pels estudiants de 2n de Batxillerat, ha sigut un curs intens i dur, tot s’ha de dir! Hem passat moltes hores a l’aula de llatí i ja són dos anys aprenent de la mà de la Lida i aquest trimestre en la tasca d’apunt personal he decidit dedicar-li i regalar-li un poema amb un “toc” d’humor  sobre una part del que hem treballat de literatura llatina, espero que el gaudiu com jo he gaudit escrivint-lo.

 

Estic buscant la millor forma de començar,

però només penso en què ja vull acabar.

És així sí, però la professora de llatí no em para de repetir :

– “Tens el qualificador que em fa patir”.

I després va afegir:

-“Fes un apunt personal, et pots lluir”.

Demano ajuda a la meva mare:

-Saps fer poemes, busca sistemes.

Busca solucions, compleix les teves obligacions!

D’acord, em diuen que haig de fer un poema

Però jo no se què fer, I em poso a pensar el tema

Uf, el cap em crema!

– Suspendràs i llavors, sí que tindràs un problema!

Mirant ahir el llistat de llatí de la selectivitat,

vaig mirar totes les lectures les quals m’he d’examinar

I com que aquest poema és molt sincer,

m’ha vingut una idea al cap, Lida, ja sé què fer:

Hem treballat Miles Glouriosus,

no t’he fet cap article, la veritat: se’m dona fatal;

però ara et faré un resum com cal

– Una obra dividida en 5 actes?

I de les més famoses?

-Sí, però no de les més animoses.

– De què tracta l’obra?

Pirgopolinices, el soldat fanfarró, del qual tots d’ell es burlaven.

El mateix que rapta més tard Filocomàsia,

una jove enamorada de Pleusicles,

el qual intentarà salvar-la,

més ben dit, recuperar-la….

Però no explico més, hi ha més obres que comentar,

-“Va per feina, que s’ha de treballar!”

La següent obra a comentar:

L’Eneida, impossible d’oblidar!

Els fragments escrits en prosa que tant hem traduït

– “Agafa el diccionari, fes alguna cosa de profit”.

Ostres! Quina feinada de lectures,

ara em projecta a la pantalla Ars amandi d’Ovidi,

Uf, quina mandra!

Abans em llegeixo la filosofia d’Anaximandre!

– “Tranquils, anem a fer un kahoot!”.

Uf! Gràcies Lida, quin ensurt!

Claudia Pérez

2n de Batxillerat B

Si heu arribat al final del poema, us haureu adonat que és un poema molt senzill però he volgut buscar i donar-li una mica d’humor al llatí, espero que l’hagis gaudit!

Fortunam Secundam!selectivitat1

Cúria Hostília

Cúria Hostília en vermell

La Cúria Hostíl·lia fou la seu del Senat en el Fòrum Romà.  La cúria Hostília ocupava el lloc d’un antic temple etrusc que s’havia construït per commemorar la pau entre sabins i romans. Amb el temps el temple estava malmès i el rei Tul·li Hostili el va fer reconstruir, per això, des de llavors va portar el seu nom. Fou la primera casa del senat romà. En aquest edifici tan senzill, a la cantonada nord-oest de la plaça del Fòrum, els senadors s’hi van reunir durant segles. Més tard va ser incendiada per un grup de romans en protesta per l’assassinat del seu heroi Publi Clodi Pulcre, un magistrat membre de la gens Clàudia. Al segle I aC se la va anomenar Cúria Júlia (en llatí, Curia Iulia) en honor a Juli Cèsar, però les obres no es van acabar fins a l’any 29 aC en temps d’August.

(La Cúria Júlia, en la qual es reunia el senat romà després de la destrucció)

Imatge de la Cúria Júlia en temps d'August

Imatge de previsualització de YouTube

Actualment es conserven les seves restes dins del Fòrum Romà.

Cúria Hostilia marcat en vermell

Chorouk Regrag, 2n Batxillerat Humanístic

Diari personal d’una dona a l’antiga Grècia

La ceràmica retrata alguns aspectes de la nostra vida i potser serà el que passarà a la posterioritat. Tanmateix, he decidit deixar per escrit la meva història en forma de diari personal, la protagonista d’aquest li he posat el nom d’Aglaia, una dona modesta i cansada de les diferències socials.

Aquest diari l’escric explicant el meu dia a dia i reivindicant-me així una mica, ja que per via oral no ho puc fer i aprofito aquest diari que serà el confident dels meus secrets més íntims, i, si algun dia algú el troba es pugui fer una idea del paper que ocupava la dona de la meva època.

Dia 1: Sóc l’Aglaia mare d’una de les famílies d’una població grega. Desperto de nou i sóc allà, un dia més contemplo les vistes al mar i com cada matí segueixo la meva rutina diària. Primer de tot serveixo al meu marit i als meus cinc fills l’esmorzar que els hi pertoca i si en queda esmorzo jo, a casa per aquest àpat  ἀκρατισμός mengem una espècie de pa de cibada mullat en vi pur, és deliciós sempre que puc m’hi atipo. Som una família modesta i encara no hem aconseguit reunir diners suficients per a poder instal·lar a casa un petit quarto de bany com hi tenen algunes famílies amb banyeres de fang ornamentades les quals són precioses! Així doncs m’endinso cap als camins de grava que em porten al mar. De fet, podria assajar-me als banys comuns però sempre he preferit el mar, aprofito per desconnectar i per anar a buscar aigua pura a la font del poble.

Les rutines em maten, a mi m’agrada improvisar i viure el moment. Després que el meu pare firmés el contracte amb el meu marit, assegurant que passava a ser propietat seva, no he volgut tornar a saber res d’ells. Sempre he pensat que pertanyo a una època futura, on les dones juguin un paper més important. M’encantaria no ser eternament menor d’edat i poder entrar en l’ordre públic, estic segura que podria aportar una nova visió de la societat. Com canviarien les coses…I tant que canviarien!
Després d’aquesta petita reivindicació, segueixo explicant. La meva filla Adònia va curta de roba, així que avui em tocarà teixir alguna cosa de roba i un cop acabi preparar el dinar que si no en Agatone, el meu marit s’enfadarà. Sempre al seu servei, sempre… N’estic ben tipa!

Un cop arriben els meus fills fem una mica de safareig a l’entrada tot i que discretament per tal que no em vegi gaire gent. Ells aprofiten també, per jugar, tenen una joguina amo una base rodona la qual l’enrotlla un fil i la van fent pujar i baixar. Aconsegueixen fer virgueries. Un dia, vaig somiar que l’any 2017 d’aquí milers d’anys encara existirien i s’anomenarien “ioios”. El meu fill mitjà té un gran do amb els jocs de taula, és una autèntica màquina.

Sec al terrat i veig la caiguda del sol… Reflexiono i me’n torno a adonar que no sóc feliç, si nos fos pels meus fills de ben segur que jo, no hi seria aquí. Sort que puc escriure i pintar! Sóc una dona afortunada!

Aina Blanch (text) i Anto Cerdà (il·lustracions), 1r de batxillerat humanístic