Grans filòsofs grecs

Per commemorar el Dia Mundial de la filosofia, enguany us recomanem Grans filòsofs grecs de En Guàrdia!

De la inquietud dels pensadors presocràtics per descobrir l’essència de les coses a l’Acadèmia de Plató i els principis de l’ètica aristotèlica. Norbert Bilbeny, catedràtic d’Ètica i degà de la Facultat de Filosofia de la UB, relata l’evolució del pensament filosòfic en la Grècia Antiga, generador de les bases del pensament occidental actual en el programa d’Enric Calpena En Guàrdia! els diumenges a Catalunya Ràdio.

Filosofia antiga

Us animeu a trobar més cançons actuals relacionades amb la filosofia grega i publicar-les a L’empremta d’Orfeu?

El meu curs d’estiu a l’Accademia Vivarium Novum

Al mes de juliol vaig fer el primer mes del curs d’estiu de l’Accademia Vivarium Novum de Luigi Miraglia i us voldria explicar la meva experiència.

L’entorn és perfecte. Ara, crec que des de fa dos anys, la Vivarium està en un palau renaixentista a Frascati, l’antiga Tusculum. Sembla ser que l’Estat els l’ha cedit a canvi que el vagin restaurant. I en això estan, els pobres. Han arreglat el jardí i van per les habitacions. Hi ha zones força envellides però es nota que han treballat molt i ja és habitable.

Els professors són molt savis. Se saben Família Romana de memòria i saben on insistir i què posar en relleu. Estava Miraglia, savi entre els savis, quatre professors de vuit anys (és a dir que ja fa vuit anys que estan a la Vivarium) i uns deu “subprofesors” amb una experiència de dos o tres anys. S’ha de saber que l‘Accademia Vivarium Novum és una institució educativa molt peculiar que no cobra res als seus trenta alumnes. Es mantenen per subvencions, donacions i el que guanyen a l’escola d’estiu. Viuen en règim de internat i la llengua d’ús és el llatí. La matèria que s’hi dona és llatí, grec, literatura i filosofia llatina i grega fins al segle XVIII (i música). Per tant, un jove que estigui dos anys a la Vivarium sap molt de llatí. L’Accademia tampoc paga els professors, que són antics alumnes seus. Entenen la docència i l’aprenentatge com una donació de saber, gairebé com una donació personal. Potser per això els professors són l’amabilitat concentrada. Mai una mirada de cansament o impaciència. Mai una burla o una ironia. I això impressiona.

Els alumnes érem tots uns entusiastes. La recomanació és parlar llatí sempre, en tots els moments del dia: de les vuit del matí a dotze de la nit per tal que el cervell quedi ràpidament xop de llatinitat i es faciliti l’aprenentatge. No tothom ho feia; alguns joves de llengua anglesa i francesa sovint tornaven a la seva llengua i en general, els diumenges per la tarda, si es baixava a Frascati amb connacionals es descansava una mica de tanta llatinitat.

Els nivells personals eren molt diferents: professors universitaris, professors d’Institut, alumnes italians de Batxillerat, quatre preveres catòlics (que feien Missa diària en llatí) un alemany d’onze anys, diversos jubilats i simples afeccionats. Els afeccionats impressionaven: un informàtic txec sense cap lligam amb les Humanitats que estava cansat de jugar a la Play, una infermera americana, mare de quatre fills petits, que volia aprofundir en la fe, un metge jubilat alemany vidu que des de fa anys fa aquí les seves vacances d’estiu envoltat de lletraferits com ell… Tota una col·lecció de personalitats especials!

L’horari és el següent: de nou a dues Familia Romana dividits en dos grups de 30-40. El mètode és llegir en veu alta Família Romana vàries vegades, es representa tot el que es pot representar (proporcionant-nos grans moments de diversió) i explicar els detalls gramaticals que apareixen en Latine Disco i algun més. A la tarda l’alumnat pot fer els exercicis que pugui i vulgui i a dos quarts de cinc classe en petit grup amb els subprofessors. De dos quarts de quatre a les cinc hi ha classe de grec (Athenaze) i de dos quarts de sis a les set el professor Miraglia fa una conferència, en llatí, de temes pedagògics, gramaticals i filosòfics. A dos quarts de vuit ens reunim per fer teatre, cançons i jocs fins a les nou, que es sopa.

El mètode pedagògic és, doncs, molt senzill. De fet no hi ha cap adaptació. Els grups són totalment heterogenis. El primer dia es fan tres capítols, el segon dos més. I l’últim dia es fa el capítol trenta-quatre. El que no pot seguir s’ha de espavilar. El professorat posat mitjans per ajudar. Hi ha la classe en petit grup i si algú es quedava penjat es podia tenir professors particulars a gairebé qualsevol hora. Hi havia diversos alumnes (dos xinesos i dues americanes) que tenien professor particular des de dos quarts de quatre fins a les deu de la nit.

Segurament l’inconvenient principal d’aquesta escola d’estiu és la manca d’adaptació a l’alumnat de nivells inferiors i la dificultat per aconsellar-los. Quan s’ha après llatí parlant-lo durant mesos i llegint i rellegint és normal que no es comprenguin certes dificultats dels alumnes novells. Pels alumnes menys dotats i menys preparats d’origen l’aprenentatge era molt difícil. El professorat o no sabia o no els podia ajudar a seguir. Probablement perquè era impossible!! Les persones amb un nivell molt baix de llatí necessiten un aprenentatge previ abans de sotmetre’s a una immersió en llatí com es fa allà. Amb això els organitzadors haurien de ser més curosos i exigir un nivell mínim per prevenir decepcions.

Crec que el gran mèrit d’aquest curs d’estiu és l’existència d’un ambient febrós d’autosuperació en el qual cada alumne dóna el màxim que pot donar. Els que van sobrats van al curs de grec de la tarda i després a la conferència diària de Miraglia sobre pedagogia, lingüística i filosofia… I després de sopar a passejar i xerrar. Els que van més justos doncs a rellegir els capítols a la sala d’estudi, aprofitar els descans per fer exercicis, fer classes extra amb els subprofessors i quedar-se fins les tantes. Al final s’hi veuen els resultats: sobretot a nivell oral. Tothom aprèn i tothom millora. En aquest sentit l’experiència educativa és molt bona.

Un altre mèrit és la durada del curs. Poder estar un mes (o dos!) en una bombolla apartada del món real dedicat només a l’estudi del llatí és insuperable educativament: si es vol tota la persona pot dedicar-se a una sola cosa. Les virtuts de la concentració en un sol tema són evidents.

I el tercer mèrit són els contactes que s’hi fan. Si s’és prou obert es pot sortir amb una bona col·lecció de correus per tenir gent amb qui parlar per Skype, o fer intercanvis de material didàctic o experiències.

Crec que l’assistència al curs és molt beneficiosa i la recomano amb entusiasme, sempre que es compleixin dues condicions: tenir un cert nivell de llatí (amb un 4t d’ESO o 1r BATX n’hi ha prou) i haver llegit abans Familia Romana. La primera condició és obligatòria i la segona és molt recomanable.

Espero haver fer una descripció fidel de la meva experiència. A mi m’agradaria tornar-hi, sobretot per fer el segon mes i treballar Roma Aeterna. Espero poder fer-ho algun dia. Deo Volente.

Arcadius

Vacances a Tàrraco

El passat estiu, la meva parella i jo vam empendre l’aventura d’anar a passar uns dies a la ciutat de Tarragona, havent estudiat els dos el batxillerat humanístic i coneixent de sobres la ciutat romana de Tàrraco. La nostra intenció, de bon principi, va ser a més de passar uns dies junts, poder conèixer d’aprop tot allò que haviem vist per fotografies i que tants cops havíem estudiat a l’aula. Teníem molt d’interès en poder conèixer en directe les edificacions romanes que tanta importància van suposar per Tàrraco, així com per què era tan important dins d’Hispània.

El primer que vam visitar va ser l’amfiteatre. Va ser completament INCREÏBLE veure’l el directe. No vàrem poder veure’l per dins encara que, com a recompensa vam assistir des de lluny, a un espectacle de Tarraco viva on es feia una representació de com eren les lluites de gladiadors. Encara vam acabar més fascinats.

L'amfiteatre de nit. De lluny la representació de les lluites de gladiadors.

L’amfiteatre de nit. De lluny la representació de les lluites de gladiadors.

L'amfiteatre vist des de fora.

L’amfiteatre vist des de fora i de dia.

Aquell mateix dia, admirats per la magnificiència de les contruccions, vam visitar una maqueta, és a dir, una reconstrucció en miniatura de la ciutat de Tàrraco del segle II en escala 1:500, on vam poder observar com era en època romana, així com la manera en què vivien els romans, on es trobava cada edificació i quina era la seva funció. Va ser genial veure-la  ja que ens va ajudar a imaginar-nos la ciutat un cop anéssim visitant cada racó.

Representació de la Tárraco romana.

Representació de la Tárraco romana.

Tot seguit, vam visitar les restes romanes que queden del circ. Tant des de fora com de dins, ens va semblar magnífic, molt gran i ens va permetre imaginar-nos com era en la seva època.

Una de les quatre cantonades que regien el circ romà.

Una de les quatre cantonades que regien el circ romà.

Part del circ romà

Part del circ romà

Així mateix, vam tenir el plaer de visitar el pretori, és a dir, la  construcció que servía per comunicar el Circ romà amb el fòrum Provincial.

Part del pretori romà

Part del pretori romà

Part subterrània del pretori.

Part subterrània del pretori.

Per últim, però no menys important, vàrem visitar les muralles romanes i durant el recorregut vam anar trobant altres elements com ara alguns fragments d’una columna de l’època, gravats sobre pedra, parts de les torres que conformaven la muralla de la ciutat…

Part de la muralla romana.

Part de la muralla romana.

Gravat reconstruit de la ciutat de Tárraco en nomenclatura romana.

Gravat reconstruït de la ciutat de Tàrraco en nomenclatura romana.

Restes de la torre de Minerva

Restes de la torre de Minerva

En resum, va ser una experiència molt excitant i molt única, en la qual vam poder gaudir de ben a prop el passat romà. Animo a tothom a qui l’interessi que hi vagi que, de ben segur, no es decebrà. Ens varen faltar moltes coses per a visitar, per això no descartem tornar-hi l’any vinent i seguir mantenint viva l’essència que varen deixar-nos els nostres avantpassats romans.

22497091_10212601486245185_475364120_o

Mireia Sánchez Cano

Exalumna de Llatí i Grec de l’institut Premià de Mar

Muntanyes de la Grècia clàssica

Amb Enric Calpena que sempre et fa estar “En guàrdia!” a Catalunya Ràdio podem ara aprofundir en la geografia de l’antiga Grècia (thinglink, kahoot…) i en les seves muntanyes. No us perdeu En Guàrdia!, un programa de divulgació històrica, guardonat amb el Premi Ràdio Associació i el Premi Òmnium Cultural.

Al mont Olimp habitaven els dotze principals déus grecs (vid. Hi ha déus a l’Olimp?). L’oracle de Delfos, a la falda del Parnàs, va rebre consultes durant milers d’anys. L’Ida va ser testimoni de la guerra de Troia, segons la “Ilíada”, i l’Atos, un obstacle important durant la Segona Guerra Mèdica. El periodista Héctor Oliva, autor de “¿Hay dioses en el Olimpo? Ascensión a las cumbres míticas de la Antigüedad“, ens trasllada a les muntanyes de la Grècia clàssica, icones culturals i escenari de batalles decisives, tant reals com mitològiques.