Narcís o l’amor a si mateix

bellesa enmirallada

Bellesa emmirallada, dibuix original de Valèria 5è EP

La fama de l’endeví Tirèsias era ben coneguda per tota Beòcia des que Júpiter li havia concedit la facultat de veure el futur quan Juno l’havia privat de la vista per haver revelat el secret del major plaer que senten les dones en els afers amorosos. Ell ho sabia bé perquè tot i que era home de naixement, durant uns anys havia estat dona per haver maltractat els cossos de dues serps. La gent anava a consultar-lo perquè les seves respostes sempre eren encertades. La primera que hi va anar va ser una bella nimfa, la blavosa Liríope que tenia un fill preciós, Narcís, i volia saber si viuria molts anys. L’endeví va vaticinar: ‘Si no s’arriba a conèixer’. El temps provaria la certesa d’aquesta resposta sense sentit.

Narcís ja tenia setze anys i gaudia d’una bellesa delicada. Molts joves i moltes noies el desitjaven, però tenia tanta arrogància que ningú no li havia tocat el cor. Un dia mentre caçava cérvols, el va veure la nimfa de veu sonora, Eco. Llavors tenia cos i no era només una veu; però, tot i que era molt xerraire només podia repetir les darreres paraules de tot el que li deien. Juno l’havia castigada perquè, sempre que podia sorprendre les nimfes amb braços de Júpiter, ella l’entretenia amb una llarga conversa i donava a les nimfes temps de fugir. Eco tan bon punt va veure Narcís se’n va enamorar bojament. Va començar a seguir-lo d’amagat; com més el seguia més s’encenia d’amor com quan s’inflama el sofre que recobreix els extrems de les torxes en contacte amb una flama. Ja no pot parlar, sols repetir mots. Narcís sentia remor i va dir: ‘Hi ha algú per aquí?, i Eco li va contestar: ‘Per aquí’. Ell, sorprès, no veu ningú i les frases que formula les rep com a resposta. Insisteix i exclama: ‘Aquí, reunim-nos!’, i Eco va repetir: ‘Reunim-nos!’ i va sortir del bosc i se li va tirar al coll, tal com desitjava. Ell fuig i li diu: ‘Treu aquests braços del meu coll; m’estimo més morir que unir-me a tu.’ Repeteix els mots i, en veure’s refusada, s’amaga al bosc, i avergonyida, viu des d’aleshores en coves solitàries. El seu amor, però, no desapareix i creix amb el dolor de sentir-se desdenyada; neguitosa, no dorm i s’aprima fins a esvanir-se en l’aire. Li queden la veu i els ossos; la veu roman i diuen que els ossos es van acabar transformant en pedres, per això ningú no la veu; però tothom la sent en les muntanyes. En ella sols hi viu un so, el que li donem perquè ens el retorni.

Així Narcís va jugar amb els sentiments d’Eco. Ho va fer també amb els d’altres nimfes i homes fins que una persona desdenyada, va suplicar a la dea Nèmesis, la dea de la venjança, que ell estimés i no fos correspost. Hi havia una font límpida, d’aigües resplendents com la plata, que mai ningú no havia tocat. Era tota envoltada d’herba, nodrida per la proximitat de l’aigua, i d’un bosc que no deixava passar el sol. Aquí un dia el noi es va allargassar, fatigat per la cacera i la calor de l’estiu i atret per la bellesa de l’indret i de la font. Es va apropar a la font per apaivagar la set, i va sentir créixer una altra mena de set; mentre bevia va quedar corprès per la imatge que veia i va enamorar-se d’un cos que sols és aigua. Esbalaït, es queda immòbil com una estàtua de marbre blanc de Paros. Contempla els seus ulls, els seus cabells, les seves galtes imberbes, el seu coll d’ivori, la gràcia de la seva boca i aquell rubor que es barreja amb aquella blancor de neu. Admira sense saber-ho el que els altres havien admirat. Es desitja a si mateix tot ignorant-ho. Fa petons a la font enganyadora sense reeixir-ne, vol abraçar i no pot atènyer res. Busca el que no és enlloc.

Ja no vol menjar ni pot dormir. Estès damunt l’herba, contempla amb un esguard insaciable la imatge il·lusòria i se sent morir per uns ulls que són els seus. Es plany per desitjar alguna cosa que no pot aconseguir, tot i que sembla que té a prop. Sols l’aigua els separa. La imatge també el desitja, li estira els braços, el mira, li somriu, li plora, li mou la boca… fins que se n’adona que s’ha enamorat d’ell mateix reflectit en l’aigua. Es vol separar del seu cos per poder-lo abraçar. Es vol morir, però no suporta pensar que amb ell també morirà la seva pròpia imatge. Plora i les seves llàgrimes en caure mouen l’aigua i la figura reflectida s’enterboleix.

_ On fuges? Queda’t, no m’abandonis. Almenys, deixa’m veure el que no puc tocar.

Va amollar el seu vestit i es va colpejar el pit amb les mans blanques com el marbre. La seva pell blanca enrogeix, com els fruits que són blancs per un costat i vermells per l’altre o els grans de raïm quan canvien de color i es tenyeixen de porpra. De nou, es veu reflectit en l’aigua, tornada altre cop nítida, i ja no ho pot aguantar, devorat a pleret per un foc interior. Consumit per l’amor, defalleix i es desfà com la cera groguenca amb una flama suau o el gebre del matí amb l’escalfor del sol. Quan Eco el veu, malgrat el ressentiment, es va entristir i repetia els ais que ell deixava anar. L’últim mot de Narcís, abans que la mort l’embolcallés, va ser un adéu per a aquesta imatge tan estimada i desitjada, que és la seva; i Eco també va repetir: ‘Adéu!’.

En els estatges infernals, continuava emmirallant-se a les aigües de l’Estix.

Els déus van transformar el cos del dissortat Narcís en una flor groga al mig, envoltada de pètals blancs, el narcís. Des d’aleshores, trobem aquesta flor als marges dels estanys, vinclada sobre l’aigua.

Adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi (Narracions de mites clàssics, de M. capellà ed. Teide)

 

Què n’opines d’aquest mite? Què és un narcisista? En coneixes algun? Ho ets tu? Esmenta’n la seva pervivència (ara segur que ho encertes!) o fes-ne una recreació o actualització

Potser ara ha arribat el moment de llegir el mite en llatí en aquesta adaptació del grup Galatea aquí.

Responde Latine:

* Quis erat Narcissus?
* Quis erat Echo?
* Cur Echo modo extrema verba orationum dicere poterat?
* Quis est Iuppiter?
* Et Iuno, quis est?
* Ubi Narcissus suam imaginem videbat?

Imatge de previsualització de YouTube

85 thoughts on “Narcís o l’amor a si mateix

  1. serna.marta2010

    Salve!!!!!!

    Quin mite tan bonic i a la vegada és una mica trist. La veritat és que el que més m’ha sorprès és com, d’alguna manera, en aquest mite, s’intenta buscar l’origen de la paraula eco.

    Aqui tens les preguntes:
    1-Quis erat Narcissus?
    Narcissus erat Liriope filium.

    2-Quis erat Echo?
    Echo nympha erat.

    3-Cur Echo modo extrema verba orationum dicere poterat? Echo modo extrema verba orationum dicere poterat cum vidit adulterium Iovis.

    4-Quis est Iuppiter?
    Iupiter deorum pater est.

    5-Et Iuno, quis est?
    Iuno, dearum regina, Iovis soror atque uxor est.

    6-Ubi Narcissus suam imaginem videbat?
    Narcissus videbat in fonte suam imaginem.

    Personalment m’agrada molt aquest mite. Un gran article.

    Vale!!

  2. Zícora

    Salve.

    * Quis erat Narcissus? Narcissus erat puer.

    * Quis erat Echo? Echo erat ninfa puella.

    * Quis est Iuppiter? Iuppiter erat deorum pater.

    * Et Iuno, quis est? Iuno mulier Iuppiter erat.

    Vale.

  3. bautista.noelia2011

    Quis erat Narcissus?
    Narcissus erat persona Ovidii qui fitus est planta ab diis
    * Quis erat Echo?
    Echo erat nympha qui amavit Narcissum.
    * Cur Echo modo extrema verba orationum dicere poterat?
    Echo modo extrema verba orationum dicere poterat cum vidit adulterium Iovis.
    * Quis est Iuppiter?
    Iuppiter est deus potentissimus.
    * Et Iuno, quis est?
    Iuno est Iovis uxor.
    * Ubi Narcissus suam imaginem videbat?
    Narcissus videbat in fonte suam imaginem.

  4. irina

    Aquest és el mite de Narcís que tracta d’un jove de gran bellesa que tant donzelles com nois s’enamoraven d’ell causa de la seva bellesa, però ell rebutjava les seves insinuacions i era insensible als requeriments amorosos de les nimfes. La que més l’estimava era Eco, la qual havia disgustat Hera i per això aquesta l’havia condemnada a repetir les últimes paraules de tot allò que se li digués. Eco va ser, per tant, incapaç de parlar a Narcís del seu amor, però un dia, quan ell estava caminant pel bosc Eco va sortir d’entre els arbres amb els braços oberts. Narcís cruelment es va negar a acceptar el seu amor i la nimfa, desolada, es va ocultar en una cova i allí es va consumir fins que només va quedar la seva veu. Per a castigar Narcís, Nèmesi, la deessa de la venjança, va fer que s’enamorés de la seva pròpia imatge, reflectida a les aigües d’una font. En una contemplació absorta, incapaç d’apartar-se de la contemplació de la seva pròpia imatge, va acabar llençant-se dins les aigües. Al lloc on el seu cos havia caigut, va créixer una bella flor, que va fer honor al nom i la memòria de Narcís.

    Un narcisista és una persona que només pensa en ella mateixa, que és un egoista. Jo no sóc egoista ja que també em preucupo pels altres.

  5. maRCUS

    aquest es el mite de narcis que tracte d’un jove gran bellesa que tant donzelles com nois s’enamoraben d’ell a causa de la seva bellesa pero ell rebutjava les seves insinuacions i era insensible al sentimemnts amorosos de les persones la que mes l’etimava era eco la qual havia hera i per aixo per aixo aquesta l’havia comdemnada a repetir aquelles paraules de tot allo que se li digues . eco va ser , per tant incapaç de parlar amb narcis del seu amor i la noia desolada es va ocultar a la cova i alli es va consumir fins que nomes va quedar la seva veu per castigar a narcis , nemesi la deesa de la venjança va fer que s’enamores de la seva propia imatge refectidas a les aigues d’una font en comtemplacio absorta incapaç d’apratse comtemplacio de la seva propia imatge va acabar llençarse a les aigues
    al lloc on el seu cos havia caigut va creixer una bella flor que va fer honor al nom i la memoria de narcis avui en dia hi ha molts narcisos.

    narcis era egocentric i no estimava mes que aixi mateix jo no soc egocentic pobre eco estava molt en

  6. Judith Martínez

    VALEE!!
    El primer de tot, em sembla que la pintura és realment maca.
    El mite és de Narcís que tracta d’un jove de gran bellesa que tant donzelles com nois s’enamoraven d’ell causa de la seva bellesa, però ell rebutjava les seves insinuacions i era insensible als requeriments amorosos de les nimfes. La que més l’estimava era Eco, la qual havia disgustat Hera i per això aquesta l’havia condemnada a repetir les últimes paraules de tot allò que se li digués. Eco va ser, per tant, incapaç de parlar a Narcís del seu amor, però un dia, quan ell estava caminant pel bosc Eco va sortir d’entre els arbres amb els braços oberts. Narcís cruelment es va negar a acceptar el seu amor i la nimfa, desolada, es va ocultar en una cova i allí es va consumir fins que només va quedar la seva veu. Per a castigar Narcís, Nèmesi, la deessa de la venjança, va fer que s’enamorés de la seva pròpia imatge, reflectida a les aigües d’una font. En una contemplació absorta, incapaç d’apartar-se de la contemplació de la seva pròpia imatge, va acabar llençant-se dins les aigües. Al lloc on el seu cos havia caigut, va créixer una bella flor, que va fer honor al nom i la memòria de Narcís.
    1. Quis erat Narcissus? Narcissus erat filium Lirope
    2. Quis erat Echo? Echo nympha erat.
    3. Cur Echo modo extrema verba orationum dicere poterat?
    4. Quis est Iuppiter? Iuppiter deorum hominumque pater est
    5. Et Iuno, quis est? Iuno dearum regina
    6. Ubi Narcissus suam imaginem videbat? aquam

    valete!

  7. Imad

    Salve!

    L’apunt és molt interessant ja que parla sobre un mite de les Metamorfosis d’Ovidi el mite és el de Narcís. Narcís era un jove amb una gran bellesa que tant homes com dones s’enamoraven d’ell gràcies a la seva bellesa. Però ell rebutjava a tothom, la que estava més enamorada era Eco. El dibuix està molt bé i coordina molt amb el mite.

    Vale!

  8. Patricia García

    Salve!
    Vaja, es un dibuix molt ben fet! Felicitats!
    El narcisime evidentment fa referència al mite de Narcís, i és l’enamorament amb un mateix.
    Narcís era un jove molt atractiu, fill de la nimfa Liríope, que rebutjava tots els enamorats que li confessaven el seu amor. Un dia, Narcís es va contemplar en un estany; meravellat amb el seu reflexe, s’enamorà de si mateix arribant a deixar de menjar i de beure nomès per veure’s. Finalment, acaba llençant-se a les aigües i, en el lloc on havia estat el seu cos va nèixer una bella flor que ara porta el seu nom, Narcís.
    He decidit respondre les preguntes!
    * Quis erat Narcissus? Narcissus filium Liriope erat.
    * Quis erat Echo? Echo nympha erat.
    * Cur Echo modo extrema verba orationum dicere poterat?Echo modo extrema verba orationum dicere poterat cum vidit adulterium Iovis.
    * Quis est Iuppiter? Iuppiter deorum pater erat.
    * Et Iuno, quis est? Iuno, uxo lovis est.
    * Ubi Narcissus suam imaginem videbat? Narcissus videbat in fonte suam imaginem.ç
    Vale!

  9. Marc Pascual

    És molt interessant aquest article, ja que parla sobre un mite de les Metamorfosis d’Ovidi que hem llegit, el de Narcís. Aquest era un jove amb una gran bellesa admirada tant per homes com dones; s’enamoraven d’ell de tan sols mirar-lo. Ell, però, rebutjava a qualsevol pretendent, ja que per ell, el seu únic enamorat era ell mateix i el seu propi cos.
    Trobo que el dibuix està molt ben trobat.

  10. Francisco Pérez

    Salve!
    Bon treball
    Respostes:
    -Era el fill de Liríope.
    -Echo fou una nimfa.

    -Era el pare dels Deus.
    -Juno era l’esposa de Júpiter.
    -A la font.
    Vale!

  11. Carla Arévalo

    Salve! 😀
    El dibuix es molt bonic, moltes felicitats.

    Penso que aquest mite es exagerat i a la vegada real que una persona s’estimi tan així mateixa però també hi ha gent avui en dia que pateix del narcisisme.

    El narcisisme és l’amor excessiu cap a un mateix, que fa que l’orgull cegui la valoració real i menyspreï els altres. Ha estat catalogat com una malaltia mental, tot i que en mesures baixes és un tret de la personalitat de tots els individus. El seu nom ve de Narcís (mitologia), un jove bellíssim que es va enamorar del seu propi reflex. Per sort no conec a ningun narcisisme i jo tampoc ho soc.

    Narcís era el fill de Cefis i de la Nimfa Liríope , era un home que s’estimava a si mateix i que va morir mirar en seu rostre. La seva ultima paraula va ser Adéu al seu rostre.

    Eco era la nimfa de la veu sonora, ella es va enamorar de Narcís i va començar a perseguir-lo d’amagades però narcís sabia que hi havia algú i Eco es va tirar al coll de Narcís però ell va dir-li que preferia morir abans d’estar amb ella, des de les hores viu amagada a una cova. Però després va veure a Narcís quan va dir les seves ultimes paraules quan va morir.

    Juno era la dona de Júpiter ,el pare dels déus i dels homes.

    Narcís es va veure a ell mateix a la font on es va quedar enamorat d’ell mateix.
    Vale!

  12. Tania

    Salve!

    L’apunt m’ha semblat molt interessant, ja que parla sobre un del mite de les Metamorfosis d’Ovidi. És el mite de Narcís, un home el qual tothom s’enamorava d’ell per la seva bellesa però ell no aceptava a ningú.
    La veritat és que el dibuix està molt ben fet amb relació amb el mite.

    Vale

  13. Silvina

    Salve!

    M’ha semblat un article interessat i el mite m’agrada, ja que tot i ser exagerat, avui dia hi ha gent que es així. No, no conec cap persona narcisista, però en conec un que es diu Narcis, però no és gens com el del mite.
    Les respostes a les preguntes, són les següents:

    · Qui fou Narcís?

    Narcís va ser el fill de Lirípoe. Va ser una persona tan narcissista que només s’estimava a ell mateix i no volia l’amor de ningú més. Quan va veure el seu rostre reflexat a l’aigua, va morir i la seva última paraula va ser “Adéu”.

    · Qui va ser Echo?

    Echo va ser una nimfa que estava enamorada de Narcís i l’espiava constanment. Però Narcís com no estimava a ningú li va dir que avanç moriria que estar amb ella. Des de llavors Echo viu a una cova (Echo vol dir “Eco” en castellà “ressò” en català)

    · Per què Echo només podia dir les últimes paraules de la seva declaració?

    Només podia repetir les últimes paraules de cada frase, per què Juno, cabrejada per les paraules boniques que li deia a Júpiter, el seu marit, la va castigar només pronuncian les últimes paraules de les frases dels altres, sense que ella mai pogues tenir iniciativa.

    · Qui era Júpiter?

    Júpiter era el rei de tots els deus, marit de Juno encara que molt infiel. Per culpa del gelos de la seva dona, aquesta li va treure la veu a Echo.

    · I Juno, qui és?

    Juno va ser la culpable de la falta de veu de Echo. Era la dona de Júpiter.

    · Quan Narcís va veure la seva pròpia imatge?

    Narcís va veure la seva pròpia imatge quan es va veure reflectit a l’aigua.

    (Esta tot en català, però en llatí no sabria dir-ho!)

    Vale!

  14. Lamini Baldeh

    Salve!
    Aquest apunt em sembla molt interessant,ja que representa el mite de Narcís, Narcís era un home del qual tothom s’enamorava per la seva bellesa però ell rebutjava a tothom però un dia va veure el seu reflex i es va enamorar d’ell mateix.

    Avui en dia el narcisisme esta classificat com a una malaltia mental en la qual la persona que pateix la malaltia sent amor per ell mateix, el nom prove del mite de Narcís.
    – Echo va ser una nimfa que estava enamorada de Narcís
    – Júpiter era el deu de tots els deus.
    – Juno era la dona de Júpiter.
    – Juno va castigar a Echo fent que nomes poques pronunciar les últimes paraules de les frases dels altres.
    – Narcís es va veure reflectit a l’aigua.

    Vale!

  15. Nicol Narvaez R.

    salve!!

    Aquest article molt interesant, tracta de del mite de Narcís.
    Segons la mitologia grega, Narcís va ser un fill de Cefis i de Liríope. Hi ha diverses versions del mite, incloent-hi la d’Ovidi, on es van combinar les històries d’Eco i Narcís.
    La pintura esta molt bé feta! i el narcisisme es pot dir que es com una malaltia mental en la qual la persona que pateix la malaltia sent amor per ell mateix, el nom prove del mite de Narcís i no coneix a ningú amb aquest problema.
    Les respostes a les preguntes són:

    Narcís va ser el fill de Lirípoe. Va ser una persona tan narcissista que només s’estimava a ell mateix i no volia l’amor de ningú més. Quan va veure el seu rostre reflexat a l’aigua, va morir i la seva última paraula va ser “Adéu”.

    Echo va ser una nimfa que estava enamorada de Narcís i l’espiava constanment.

    Júpiter era el rei de tots els deus, marit de Juno encara que molt infiel. Per culpa del gelos de la seva dona, aquesta li va treure la veu a Echo.

    Juno va ser la culpable de la falta de veu de Echo. Era la dona de Júpiter.

    Narcís va veure la seva pròpia imatge quan es va veure reflectit a l’aigua

    Valee:D

  16. Cristina Edo

    Salve!

    M’encanta aquesta pintura, bon treball Valeria!

    Responde Latine:

    * Quis erat Narcissus?
    Filius erat de Liríope.

    * Quis erat Echo?
    Echo erat nympha.

    * Cur Echo modo extrema verba orationum dicere poterat?
    Echo verba dicere: Narcissus amabit sed ipse amato non potieur.

    * Quis est Iuppiter?
    Pater, ille deum.

    * Et Iuno, quis est?
    Luno fuit uxor Iovis.

    * Ubi Narcissus suam imaginem videbat?
    A fonte.

    Vale!

  17. Aina Barnat

    Salve! 😀

    Crec que aquest mite es un molt bon exemple de que la gent no s’ha de creure tant superior per tenir una aparença física molt bona, ni creure que ningu es adecuat per ells per no tenir la bellesa que ells tenen.

    He buscat el significat de narcicisme: Amor dirigit vers el propi jo o l’ideal del jo.

    Vale!

  18. Ana Mª Falcón Durán

    Salvete! 😀

    Felicitats Valèria! T’ha quedat genial la pintura i la recreació és molt original i està molt ben feta!

    Aquest mite m’ha semblat molt realista, ja que hi ha molt gent que és narcisista. Això vol dir que estan tot el dia mirant-se al mirall i contemplant-se i que s’agraden molt i es veuen molt macos. Penso que s’ha de tenir l’autoestima alta i estimar-te a tu mateix però en els seus límits. Coneixo a algunes persones que ho són, i que a vegades, menyspreen a altres persones que creuen que són inferiors a elles.

    – Quis erat Narcissus? Era el fill de Líope
    – Quis erat Echo? Echo era una nimfa, la qual estava enamorada de Narcís
    – Quis est Iuppiter? Júpiter era el marit de Juno, a la qual li era molt infidel.
    – Et Iuno, quis est? Juno era la dona de Júpiter i, va castigar a Echo.
    – Ubi Narcissus suam imaginem videbat? Narcís es va enamorar en veure la seva imatge reflectida a un riu.

    Valete! 😀

  19. Ana Mª Falcón Durán

    Salvete! 😀

    Aquestes són les meves activitats de lectura sobre el mite de Narcís:

    64- Si, Tirèsias va endevinar que si Narcís no s’arribava a conèixer tindria una llarga vida, ja que en veure’s reflectit al riu es va enamorar d’ell mateix i, al no poder tenir-se, va morir.

    65- Eco, en ser refusada per Narcís va ser convertida en l’eco que, avui en dia reprodueix les nostres paraules.

    66- Narcís, després de ser mort, es continua mirant als estatges infernals, a les aigües de l’Estix. Va ser convertit pels déus en la flor groga del narcís.

    Valete! 😀

  20. Pingback: “In noua fert animus mutatas dicere formas corpora.” | Aracne fila i fila

  21. Pingback: Narcís en “L’elogi de l’aigua” d’Eduardo Chillida | Itinerant la Barcelona més clàssica

  22. Pingback: Més pervivència del mite de Narcís en Rafael Lapesa | El fil del mite grec

  23. Pingback: Eco i Narcís | Grec - Cultura Clàssica Institut Gabriel Ferrater

  24. Soukaina A

    Salve!!!
    És molt interessant aquest article, ja que parla sobre un mite de les Metamorfosis d’Ovidi que hem llegit, el de Narcís. Aquest era un jove amb una gran bellesa admirada tant per homes com dones; s’enamoraven d’ell de tan sols mirar-lo. Ell, però, rebutjava a qualsevol pretendent, ja que per ell, el seu únic enamorat era ell mateix i el seu propi cos.
    Trobo que el dibuix està molt ben trobat.

  25. Pingback: Dia de la Internet Segura: és narcissista la nostra identitat digital? | El Fil de les Clàssiques

  26. Marta Roman

    Bonum Diem!
    Trobo bastant interessant aquest article, parla del mite de Narcís. El mite tracta sobre Narcís, que era un home amb tanta bellesa exterior que tothom, ja siguin homes i dones s’enamoraven d’ell, però ell només tenía un amor incondicional a la seva vida, ell mateix. La seva obsesió sobre ell mateix acaba costant-li la vida. El dibuix està molt bé escollit.
    Vale!

  27. Anna Bagaria

    Bonum diem!
    L’article m’ha semblat molt interessant ja que parla molt bé sobre el mite de Narcís. El mite tracta sobre un noi que s’enamora d’ell mateix i s’acaba suicidant ja que sap que mai podrà conseguir-se.
    In proximum!

  28. Alba Zarcos

    Bonum Diem!
    L’article m’ha agradat ja que parla del mite de Narcís i la veritat que aquest mite m’agrada bastant.
    Aquest mite tracta sobre un noi que de tenir tanta bellesa s’acaba enamorant d’ell mateix, ja que amar-se a un mateix és un amor impossible, aquest amor li acaba matant.
    El dibuix reflecte bastant el mite, molt bó!
    Ave!!

  29. Pingback: Què vol dir ser narcisista? Narcisisme? | L'univers clàssic dels nostres mots

  30. Jennifer

    Salve!
    M’agradat molt l’article. Parla del mite de Narcís i aquest mite és molt interessant. Tracta sobre un noi que de tenir tanta bellesa s’acaba enamorant d’ell mateix, i com que amar-se a un mateix és un amor impossible, aquest amor li acaba matant.
    Aveee

  31. Yasmina Groult

    Bonumdiem!
    Aquest article m’agradat bastant! Parla del mite d Narcis i aquest mite m’agrada molt. El mite tracta sobre un noi que s’enamora d’ell mateix i es suicidant ja que sap que mai podrà conseguir-se.
    Vale!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *