Clica en el reproductor per començar l’audició de la primera part de la comèdia Lisístrata d’Aristòfanes en traducció de Cristián Carandell (Institut del teatre, 1988). Trobaràs la fitxa de lectura a Grec 2, ed. Teide, 2005 pàg. 138 i la notícia aquí :
El Fil de les Clàssiques
per no perdre el fil a cultura clàssica, llatí i grec a l'Ins. de Premià de Mar
Està molt bé aquesta versió sonora!
Està força bé, llàstima que només sigui una versió sonora, però tot i així m’ha agradat bastant.
Aquesta comèdia de Lisístrata és la que vem escoltar a una classe de grec que la marta i jo ens vem colar? És genial!!!Els grecs eren més oberts que nosaltres ara, no es tallaven ni un pel!
Quan vam fer aquesta obra amb l’Alejandro ens ho vam pasar molt bé. La portare algun dia a classe per riure una estona. La obra és genial!!
Molt bé, Vero. L’esperem!
Pingback: El fil de les clàssiques » Blog Archive » Symposion a l’IES Cristòfol Ferrer
..com magrada la Lisistrata!
es la caña, cuan vaig veure la pelicila m’ho vaig passar d’allò més bé!
Jo noo he vist la obra, però vam sentir un tros de la Lisistrata, mentre feiem la “saturnàlia” (que no venia a cuento), perquè ho vam fer, per la tiròpita de la Sara i el falus!
1petóóó!
Gali!! Aquesta comedia és bonissimaaa!! Fa molta graciaaa els grecs no es tallaven ni un pel ehh en expressar-se no com ara que tothom s’escandalitza!! Primer m’ha costat una miqueta d’entendre perque la traducció que he llegit hi ha paraules que no entenia però despres ja ho he entes tot!!
Se sap molt poc de la vida d’Aristòfanes. Era un comediògraf de l’antiga Grècia. En l’obra de Plató “El Banquet” era un dels contertulis. Ell era de la tribu Pandiònida i fill de Filip i Zenodora. Va neixer pels vols de l’any 445 aC. En la seva joventut va esclatar la guerra del Peloponnès. I va estrenar la seva primera comedia ” Esl convidats” l’any 427 aC. La guerra el va marcar molt fins al punt que les seves tres obres que es conserven són un crit per aturar la guerra. L’any 426 aC va presentar la seva obra ” Els Babilonis”. Més tart va publicar la seva comedia ” Els arcanesos” també va fer altres obres com “els cavallers” o “els núvols”.
L’argument de l’obra és que hi ha una guerra i les dones estan fartes d’estar soles i no tenir als seus marits al costat, així que la Lisistrata les reuneix a totes i els diu que els han de deixar sense sexe perque firmin la pau i s’acabi la guerra. I les dones fan aixó es tanquen a l’acropolis i fins que els homes no signen la pau no surten d’allà. Com ja he dit les dones es troven a l’acropolis el lloc sagrat de la ciutat i l’història passa durant la guerra del Peloponnès.
L’obra esta estructurada en 5 parts. El pròleg que és on es reuneixen les dones i la lisistrata els hi explica el pla, l’episodi I quan algunes dones es volen escapar de l’acropolis i la lisistrata no les deixa, l’episodi II és quan Mírrinia enserrona al seu marit perque la deixi en pau , l’episodi III i l’exode és quan els homes queden per firmar la pau amb la lisistrata de mediadora.
La Lisistrata és una dona desidida amb empenta que esta disposada a moltes coses per una vida millor i per la pau a tota Grècia.
Hi ha bastants personatges, dones que pensen com la Lisistrata, dones que es volen escapar per anar amb els seus marits, homes que creuen que les dones estan boiges i homes desesperats per firmar la pau i poder tenir sexe amb les dones.
Suposu que Aristòfanes amb aquesta comèdia parodia el fet de que les dones i els homes estiguin en abstinencia de sexe i el que aixó comporta, totes les situacións que es viuen a causa d’això. Suposu també que amb la finalitat de que veiem que la guerra és dolenta i que en realitat el sexe és molt important tant per homes com per dones.
Jo crec que la situació de les dones és tal com ens la mostra Aristòfanes, soles a casa cuidant dels fills i passant la seva joventut sense el seu marit. Jo crec que si que tot el que siguin solucions per aturar la guerra si no són violentes estan molt bé i jo crec que si totes les dones del món fessim aixó potser també funcionaria igual de bé que a la comèdia.
Jo crec que no és gens misogin Aristòfanes, crec que es riu de les situacions però no de les dones. Almenys presenta a Lisistrata com una dona inteligent i que és mol capaç de dirigir a les altres per arribar a una solució, crec que mostra les dones tal i com som, amb un concepte de dona que en aquella epoca no tenia gaire gent.
Crec que llegir aquesta obra és macu i divertit i que és un bon acte pacifista ja que l’obra demostra molt bé lo dolenta que és la guerra i el que la gent esta disposada a fer per millorar les coses.
Aquesta comèdia m’ha encantat. He rigut molt jo sola a casa llegint i la veritat és que no m’esperava que fos així!! Els grecs no es tallaven un pel si ara algú escrivis una obra així i amb aquest vocabulari segur que li caurien moltes critiques!! Crec que és mol autentica i si totes les obres d’Aristòfanes són d’aquest estil i fan tanta gracia m’hen llegirè més d’una.
Em sembla molt bé, Sara, que t’hagis animat a llegir Lisístrata. Si vols llegir una altra comèdia aristofànica jo ara per ara et recomanaria Els núvols, molt actual pel que fa a l’educació dels joves; tot i que a la seva època va provocar l’acusació de Sòcrates.
Si voleu llegir la Lisístrata o representar-la, ara la teniu a la xarxa: http://web.me.com/adexeus/teatremusical/Lis%C3%ADstrata.html
Pingback: El fil de les clàssiques » Blog Archive » Les kenianes fan vaga de sexe tot emulant…
títol de la tragèdia:Les dones de Traquis o Les traquínies
vida de l’autor:
Sòfocles va néixer en 496 a.C i morí cap a darreries de 406 creixé amb la glòria de Marató i de Salamina , col·laborà com poeta i com a ciutadà en la puja de l’imperi.
El pare de Sòfocles, Sofil·los, tenia una fàbrica d’armes; era ric i d’estament principal. El poeta, doncs pogué rebre l’educació més liberal: gimnàstica i,en l’ample sentit que tenia aleshores el mot, música. Era bell de figura, amb una intel·ligència vigorosa i flexible. Fou sempre un bon músic i compongué ell mateix la melodia dels seus cors.
Feliç com havia estat d’infant i de jove , Sòfocles ho fou en la maduresa; com en la seva carrera de dramaturg, la sort l’afavorí en la seva vida privada. De la seva muller Nicóstrata tingué diversos fills; un d’ells, Iofont, fou així poeta tràgic i fins concorregué amb el seu pare.
Morí pocs mesos després d’Eurípides, la tardor de 406,sobre la manera de la seva mort hi ha diverses llagendes. Segons una s’hauria ofegat amb raïms verds que li regalà l’actor Cal·lípides, Segons una altra,hauria perdut l’àlé en una tirada de versos de L’Edip a Colonos. més versemblança presenta una tercera versió, segons la qual sucumbí a l’alegria d’una victòria teatral.
El poeta Frínic li adreça un adéu que constitueix una simpple, commovedora, total semblança del gran dramaturg:
sgt
Obra:
Tot el seu geni s’emerçà en un sol gèrnere: la trgèdia i el drama satíric. Hi fou fecund. La xifra d’obres que componien el teatre de Sòfocles difereix segons els testimonis . Aristòfanes de Bizanci en comptava cent trenta. De tota aquesta riquesa, només set drames tràgics ha pervingut sencers fins a nosaltres; Són enumerats per llur ordre cronològic probable: Les dones de traquis, Antígona ,Àiax, Èdip rei, Electra, Foloctetes, Edip a Colonos. De la major part de les altres obres tenim fragments; d’algunes solament el títol ens és conegut.
El vers de Frínic era aquest:>.
tampoc surt no sé que età passant, es tot per avui demà continuo
Bouchra, seria millor que ho posessis a http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/04/02/el-teatre-a-grecia-la-tragedia/ ja que has triat una tragèdia.
Recorda que ENCARA NO ES POT ESCRIURE EN GREC AL BLOC, el grec que jo penjo són imatges. A veure si Xtecblocs ens ho permet abans que acabi el curs i queden dos dies!Bon cap de setmana llarg! Fins dimarts!
jo creo que eso pasa, porque las mujeres quiere que pase
Adesiara publica de nou la Lisístrata de Carandell:http://www.vilaweb.cat/noticia/3779581/lisistrata-daristofanes-sempre-actual.html
Pingback: Lisístrata | Literatura grega a escena
Aquesta obra m’agrada molt, perquè és així com molt liberal. L’audio està molt bé, encara que estaria millor si hi tingués vídeo. Bon treball!
Xaipe!
L’obra de Lisístrata m’agradat molt, és molt realista i descriu molt bé el que passa avui en dia, el masclisme.
L’audió està molt complet, encara que amb un vídeo per acompanyarlo hagués quedat molt millor.
Xaipete!!
Aquesta obra m’ha agradat molt perquè les dones mostren el seu poder en la intel·ligència i no en la guerra que gràcies a elles s’ha signat la pau. Aquesta obra jo crec que és millor representada o amb un vídeo, ja que amb l’àudio només és més fàcil despistar-se i no crida molt l’atenció. Bon treball.
Pingback: Les Lisístrates modernes | Aracne fila i fila
Xaipete!
Molt bon audio i una bona obra. M’encanta perque com a protagonistes estan les dones , unes dones intel·ligents que per tal de portar la PAU fan vaga de sexe i així pretenen que els homes tornin a casa i signin la pau. És una comèdia que m’agrada molt a més al principi de l’obra sempre que no s’en sortiran ja que les altres no semblen molt convençudes però finalment ho aconsegueixen fent un jurament que en l’antiga Grècia era molt sagrat i tancant-se a l’Acropolis sense sortir. Finalment acaven guanyant i els homes signen la pau i tornen a casa amb les seves dones.
Xaipete!
Aquest fet de guanyar una victòria és molt important i va tenir molta influència sobretot en l’actualitat , moltes dones van actuar com Lisistrata i van aconseguir guanyar .
Xaipe!
Penso que l’audio està ben treballat, però potser hauria estat bé que fós un video, ja que a vegades és difícil seguir el fil de la veu sense distreure’t