Orfeu i Eurídice sense paraules

Aquest muntatge de la universitat de Berkeley presenta el mite d’Orfeu i Euridice amb només imatges i música. Si no l’heu llegit o ho vau fer fa un any, intenteu recrear-lo amb les vostres paraules, a partir de l’animació que us presenta el vídeo. Si us perdeu en algun punt o no recordeu algun detall, després podeu consultar d’altres articles que tracten sobre aquesta història: La seva música amanseix les feres o Hi ha amors que maten, però primer intenteu-ho sols.

Completeu el comentari tot relacionant el mite amb l’aspecte de la religió grega amb què està relacionat. Quina creieu que és la relació entre la llegenda i les cerimònies religioses que s’hi basen?

TERESA

19 thoughts on “Orfeu i Eurídice sense paraules

  1. Margalida Capellà Soler

    Teresa, sempre he escrit en català Eurídice ja que la penúltima vocal del mot en llatí (Eurydice)és breu. Per quins motius l’has escrit sense accent en català?

    He entrat a editar el teu article per reduir el vídeo a 450 X 350. És bo que tots els editors tingueu present aquestes mides. Moltes gràcies!

  2. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Tens raó, Marga. Com que en un principi volia posar el títol en grec, tenia al cap la prosòdia grega, en què el mot és pla. Ara mateix ho canvio. Pel que fa al vídeo, ja l’havia reduït força respecte a l’original, però si aquestes mides són les ideals, mirarem de tenir-ho en compte.

  3. Thaïs Jiménez

    Hola,
    Jo no coneixia molt bé aquest mite, però crec que m’ha quedat clar el que hi pasa:
    Orfeu, fill de Cal·líope i Apol·lo, es casa amb Eurídice, a la qual després mossega una serp i mor. Orfeu va a buscar-la a l’Hades on amansa a Cèrber i aconsegueix entrar tocant la seva lira.
    Convenç a Hades i Persèfon per poder emportar-se-la i s’en van.
    Però després he mirat per si de cas l’altre article: La seva música amanseix les feres, i m’he donat compte que no la recupera i renuncia a les dones per sempre.

    També funda els cultes de Dionís, cerimònies on es ballaven danses frenètiques pels boscos i es menjava carn crua.

    Aquest culte orgiàstic a Dionís forma part dels cultes mistèrics que ens va explicar la Teresa, on també hi eren: Els misteris d’Eleusis i l’orfisme.

    Adeu!!

  4. Marina Garcia

    Jo no conec massa aquest mite, però amb les imatges crec que l’he entes bastant bé:
    Orfeu i Eurídice estan enanorats, però una serp pica a Eurícide i la mata, Hermes se l’emporta cap a l’Hades. Aleshores Orfeu, amb la seva música, amb la lira(ja que és fill d’Apol·lo i Cal·líope, la musa que representa l’èpica i l’eloquència, per això considerada com la més important de totes), aconsegueix entrar, pot adormir al gos de tres caps, Cèrber. Un cop troba a Eurídice, esta devant dels reis del món dels morts, i toca la seva lira i ajuda als que es troben a l’Hades, i finalment recupera a la seva estimada Eurídice.
    Aquest mite està relacionat amb els cultes mistèrics, entre els que hi havia l’orfisme, que era aquell que creia en les revalacions d’Orfeu. En aquest culte mistéric presentava trets essencials d’aquest, com la iniciació, els ritus de purificació(rentar-se amb aigua per purificar-se abans d’imprecar als déus o quan havien estat en contacte amb el naixement o la mort d’una persona), la creença en els mites cosmogònics(que eren aquells referents a l’univers des d’un punt de vista filosófic)…

  5. David Gomollón

    Em sona molt aquest mite. En primer lloc (no te res a veure amb el mite), hi trobo una falta al 1r segon. La sigma de la paraula megas (no tinc aqui l’euclides) no és com hauria de ser. Aquí trobem la grafia que ha d’estar al principi o entre mig de paraula.

    Respecte al mite, jo coneixia un altre final, que no és pas aquest. Orfeu tenia ordres de que no havia de girar-se cap enrere, ja que no “tenia autorització” de mirar a Eurídice fins haver sortit de l’infern. Pero quan li queda poca distància per sortir, doncs aquest comet l’error de mirar enrere. El motiu no me’n recordo del tot bé, no sé si era perque hi havia unes escales molt altes i sentia curiositat per saber quan habien pujat, o si era un precipici i llavors el que volia veure era quan d’espai tenia disponible per agafar impuls i així realitzar correctament el salt…

    Pel que fa la pregunta, crec que hi ha una pregària per part d’Orfeu, un cop ja s’ha mort l’Eurídice.

    En el moment en que les dues ànimes pujen al vaixell, aquestes fan unes libacions, que consisteix a donar algun producte a cambi d’alguna cosa. A l’antiga Grècia es feia a les divinitats, però aquest és un cas diferent. També al minut 3 41 es fan sacrificis, sembla ser que són de les ànimes que han estat dolentes.

  6. Margalida Capellà Soler

    Moltes gràcies, Teresa! Amb Eurídice m’has fet ballar el cap a primera hora del matí i no disposava del llibre de l’Alberich per comprovar-ho.

  7. Teresa Devesa i Monclús Post author

    A part de l’accent grec, aquest nom sempre em porta problemes perquè em recorda el fragment de Gluck en que Orfeu enyora la seva estimada: Che farò senza Euridice?. Sé que a tu també t’agrada perquè l’has utilitzada en alguns muntatges.
    Nois i noies, escolteu-la i llegiu la lletra en les partitures de l’enllaç que us proporciono. No us posa la pell de gallina? A mi m’ha fet perdre el nord i he fet ballar el cap a la Margalida…

  8. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Efectivament, en aquest audiovisual el mite sembla tenir un final feliç, però en realitat Eurídice no aconsegueix sortir mai de l’Hades pel motiu que explica el David. Ben trobat, també, l’ús incorrecte d’una de les grafies de la sigma.
    A part de mostres puntuals d’actes religiosos, és evident que cal relacionar aquest mite amb els cultes mistèrics, i concretament el de l’orfisme que rep el seu nom a partir del protagonista del muntatge. L’has encertada, doncs, Marina.
    El vaixell que hi apareix és el de Caront, al qual no se li dóna cap producte, sinó una moneda, un òbol, per tal de traslladar l’ànima a l’altra banda de la llacuna Estígia o el riu Aqueront. Es per això que en els rituals funeraris el lliura al mort la moneda per poder iniciar la vida d’ultratomba correctament.

  9. pallach.carla

    Hola!!

    Jo aquest mite ja el coneixia però m’ha agradat força aquest vídeo perquè la música es molt adequada i està ben contextualitzada.
    La història em sembla molt maca tot i que té un final infeliç. Orfeu sent curiositat i es gira per veure si Eurídice el segueix mentre surten de l’Hades.
    Els elements religiosos que s’hi destaquen són els déus: el déu missatger Hermes, Persèfone, deessa de la mort i la renovació, i Hades, el déu del regne dels morts.
    També veiem com als morts se’ls enterrava juntament amb una moneda que havien de donar al barquer Caront per poder-se traslladar a l’altra banda de la llacuna Estígia.
    Podem relacionar aquest mite amb el culte mistèric de l’orfisme, que creia en les revelacions d’Orfeu.
    Quan he llegit un dels articles enllaçats, més concretament el de “La seva música amanseix les feres”, m’he adonat que s’hi explica que Orfeu i Eurídice s’havien casat estant enamorats. Aquest fet m’ha recordat al tema de la vida quotidiana on es deia que “el matrimoni era un mal necessari”, ja que quan els grecs es casaven no ho feien per amor sinó per negocis i qüestions polítiques. Potser el fet que els dos protagonistes del mite estiguessin enamorats ens du a reflexionar sobre el que la literatura i la imaginació comporten perquè, en les arts, s’acostuma a cercar una bellesa i una idealització del que ens envolta per evadir-nos de la realitat.

    Adéu!!

  10. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Al vídeo també es veu aquest final desgraciat, Carla?
    Em sembla molt interessant la teva reflexió sobre el paper de l’art com a sublimació d’aquells aspectes que poc gratificants de la realitat. Fixa’t també que el final desgraciat del mite és una manera de confirmar la idea que la passió i l’amor no són bons per al matrimoni i no poden portar la parella a bon port.

  11. Martí Palma

    Doncs aquest mite, crec que diu;
    Orfeu es casa amb una bella dona(Euridice), aquesta mor i Hermes se la emporta al infern(a Hades). Trist Orfeu li composa una cançó, Hermes que torna el veu i el porta fins la porta de l’Hades. Un cop dins fa cua a la fila del barquer, on veu les ànimes pagant l’òbul, ell però li canta la cançó. El barquer el deixa pujar i el porta fins al Caserver que també li toca la lira i el deixa dormint. Un cop dins veu l’ànima de la seva dona. Hades se la vol emportar però Orfeu toca la cançó i tot el món comença a patir menys els càstigs són pitjors els treballs forts, ho són menys, i al final Hades li torna Euridice a Orfeu. I viuen feliços per sempre.
    Doncs aquesta és la meva interpretació del mite a través del video espero que sigui acertada! 😀
    Després de llegir el que va passar de debò en el mite, he vist que el video és un xic mentider. El final no és feliç com el mostra el video, sinò que Orfeu surt de l’Hades i al tombar la vista Euridice es gira i torna al Hades, Orfeu, des d’aquell dia va renunciar a les dones per sempre.

  12. Laura López

    Orfeu i Eurídice eren dos enamorats que s’estimaven molt. Un dia a Eurídice li va mossegar al peu una serp verinosa que la va matar. Llavors Orfeu molt trist, tocant la seva lira aconsegueix entrar a l’infern. pujar a la barca de Caront, adormir al Ca Cèrber i poder parlar amb Hades. Hades li fa passar una sèrie de proves i com les aconsegueix superar totes Eurídice torna a la vida i tots dos se’n van.

    Al mite, Orfeu no ha de pasar cap proba, simplement Hades li diu que deixarà que Eurídice torni a la vida amb una condició: Ella anirà tota l’estona darrera seu, i si, en algun moment ell es gira per veure si segueix allà, Eurídice mai més podrà tornar a la vida. Llavors cuan Orfeu estava a punt de sortir de l’infern, no se’n refia del que li ha dit Hades i en un intent de girar-se per veure si allà a radera hi és Eurídice, veu com la perd per sempre.

    Vale !!

  13. Irina

    Aquest mite ja el coneixia, Orfeu i Eurídice eren dos enamorats, però un dia Eurídice trepitja una serp la qual la mossega i li provoca una ferida mortal. Orfeu, fill d’Apol·lo, que tocava la lira que li va regalar aquest, va decidir anar a buscar a la seva amada al Hades, primer tocant la lira i convencent a Creont perquè el portés a l’altre banda de la Llacuna Estígia, el barquer embadalit per la música hi va accedir. Després va dormir a Cèrber, també amb el so de la lira.

    I finalment es va presentar davant del déu Hades i va suplicar-li que li tornés la seva estimada, Hades, embadalit també per la música d’Orfeu va accedir però amb una condició; Orfeu tindria que portar de retorn a Eurídice però fins que no estigués fora de l’inframón no podia mirar-la, Orfeu va accedir, però quan estava a punt de travessar l’última porta de l’infern no es va poder resistir i la mirà. Eurídice s’en va anar per a sempre.

    Aquest mite està relacionat amb els cultes mistèrics, que són aquells que presenten misteris i que no es plantejen explicar.

    El video està molt ben recreat, s’hi pot veure la història d’Orfeu i Eurídice, des de que li pica la serp, fins al final però no es veu com ell es gira.

  14. Andrea Balart

    Salve!

    Orfeu i Eurídice eren dos enamorats, però un dia en la boda de Eurídice l’intentaren raptar i s’escapa corrents, en la persecució, Eurídice trepitja una serp la qual la mossega i li provoca una ferida mortal. Orfeu, fill d’Apol·lo, que tocava la lira que li va regalar aquest, va decidir anar a buscar a la seva amada al Hades, primer tocant la lira i convencent a Creont perquè el portés a l’altre banda de la Llacuna Estígia, el barquer embadalit per la música hi va accedir. Després va dormir a Cèrber, també amb el so de la lira.

    I finalment es va presentar davant del déu Hades i va suplicar-li que li tornés la seva estimada, Hades, embadalit també per la música d’Orfeu va accedir però amb una condició; Orfeu tindria que portar de retorn a Eurídice però fins que no estigués fora de l’inframón no podia mirar-la, Orfeu va accedir, però quan estava a punt de travessar l’última porta de l’infern no es va poder resistir i la mirà. Eurídice s’en va anar per a sempre.

    La lira d’Orfeu va ser posada en el cel com a constel·lació.

    L’orfisme fou un corrent religiós que aparegué a Grècia al segle VI aC inspirat en el personatge d’Orfeu. Els que defensaven aquesta religió creien en la inmortalitat de l’ànima. Van aparèixer dues doctrines a partir de l’orfisme:
    -Reencarnació de les ànimes: que es podia evitar mitjançant la purificació de l’ànima, que consistia en l’alliberació de la ignorància d’aquesta a partir del coneixement adquirit mitjançant les matemàtiques.

    -Immortalitat i purificació de l’ànima: aquesta idea converteix la matemàtica en més que una ciència. Les matemàtiques es consideren l’estructura del cosmos (univers). Així, amb el seu coneixement l’ànima es perfeccionava i s’alliberava.

    Cal dir que al segle XX a França va sortir una avanguardia amb aquest mateix nom. Era una tendència que surgí a partir del cubisme i que buscava la recerca de colors i dinamisme en els quadres.

    Es diu que el mite d’Orfeu va ser tant popular que va influir en algunes religions. Es considera Orfeu com al primer sofista ja que amb la seva música era capaç de captivar i convencer a qui es proposes.

    Vale!

  15. Maryam Alaoui

    XAIPE!!

    Eurídice era una nimfa de Tràcia que va coneixer a Orfeu. Tots dos es van enamorar però el dia del casament,Aristeu va segrestar a Eurídice, ella va aconseguir fugir i estava escapant va trepitjar un escurço i la va picar i això va provocar-li la mort.
    Orfeu va fer anar a Hades a buscar a Eurídice, van demanar a Caront que els transportes a l’altra costat de llacuna Estígia, però s’ hi va negar, Orfeu va començar a tocar la seva lira fins que es van obrir les portes del infern. Orfeu va suplicar al déu Hades que retornes a la seva estimada Eurídice, però li van posar una condició i era que només tornaria si ell no li mirava a la cara fins que no haguessín sortit de l’infern, abans d’arribar a la última porta Orfeu no es va ressistir i es va girar per veure la cara d’ Eurídice. En aquell moment ella va tornar a ser presa i convertida en ombra i a ell el van expolsar de l’infern.

    L’orfisme era una corrent religiosa que es va originar a Grècia al s.VI a.C inspirat en el personatge d’Orfeu.
    A partir del orfisme van aparèixer dues doctrines:

    ·Reencarnació o transmigració de les ànimes:
    era un mal que podia ser evitat mitjançant la purificació de l’ànima,consistia en l’alliberació dels prejudicis i de la ignorància.

    ·Immortalitat i purificació de l’ànima:
    Les matemàtiques es consideren l’estructura del cosmos i són perfectes per la seva proporció, això convertia la idea en més que una ciència. Amb el seu coneixement l’ànima es perfeccionava i s’alliberava.

  16. noradomingo

    Xaipe!

    Eurídice era una nimfa de Tràcia que va coneixer a Orfeu. Tots dos es van enamorar però el dia del casament,Aristeu va segrestar a Eurídice, ella va aconseguir fugir i estava escapant va trepitjar un escurço i la va picar i això va provocar-li la mort.
    Orfeu va fer anar a Hades a buscar a Eurídice, van demanar a Caront que els transportes a l’altra costat de llacuna Estígia, però s’ hi va negar, Orfeu va començar a tocar la seva lira fins que es van obrir les portes del infern. Orfeu va suplicar al déu Hades que retornes a la seva estimada Eurídice, però li van posar una condició i era que només tornaria si ell no li mirava a la cara fins que no haguessín sortit de l’infern, abans d’arribar a la última porta Orfeu no es va ressistir i es va girar per veure la cara d’ Eurídice. En aquell moment ella va tornar a ser presa i convertida en ombra i a ell el van expolsar de l’infern. L’orfisme era una corrent religiosa que es va originar a Grècia al s.VI a.C inspirat en el personatge d’Orfeu. A partir del orfisme van aparèixer dues doctrines:
    Reencarnació o transmigració de les ànimes:
    era un mal que podia ser evitat mitjançant la purificació de l’ànima,consistia en l’alliberació dels prejudicis i de la ignorància.
    Immortalitat i purificació de l’ànima:
    Les matemàtiques es consideren l’estructura del cosmos i són perfectes per la seva proporció, això convertia la idea en més que una ciència. Amb el seu coneixement l’ànima es perfeccionava i s’alliberava.

  17. Pingback: Càstor i Pòl·lux, el mite dels bessons | El fil del mite grec

  18. Pingback: I.II La música en la mitologia | Siringa, la música de l'Antiga Grècia

  19. Pingback: Orfeu i les Mènades | Aracne fila i fila

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *