Tag Archives: Filosofia

Grans filòsofs grecs

Per commemorar el Dia Mundial de la filosofia, enguany us recomanem Grans filòsofs grecs de En Guàrdia!

De la inquietud dels pensadors presocràtics per descobrir l’essència de les coses a l’Acadèmia de Plató i els principis de l’ètica aristotèlica. Norbert Bilbeny, catedràtic d’Ètica i degà de la Facultat de Filosofia de la UB, relata l’evolució del pensament filosòfic en la Grècia Antiga, generador de les bases del pensament occidental actual en el programa d’Enric Calpena En Guàrdia! els diumenges a Catalunya Ràdio.

Filosofia antiga

Us animeu a trobar més cançons actuals relacionades amb la filosofia grega i publicar-les a L’empremta d’Orfeu?

¿En donde está lo que piensas?

“Un hombre que no arriesga nada por sus ideas…
O no valen nada sus ideas
O no vale nada el hombre.” Platón

Cuenta la historia que el hombre, ese hombre lleno de buenos ideales, con defectos como cualquiera pero con los ideales que cualquier dios pudo nacer en la mente de algún sabio, amaba.
Amaba con pasión a aquella mujer que nunca conoció. Nunca la conoció por temor a su rechazo.
Se lo pensaba mil y una noches si hablarle o no, pero ese miedo, ese temor a lo desconocido de su palabra lo alejaba de ella.
Cuando pasaba por su lado y sentía su aroma perdía la noción del espacio y tiempo, flotaba sin conformarse.
En su mente rondaba la mitología del amor, la verdad, y la lealtad a uno mismo, pero nunca lo demostró. Quizás sus ideales eran falsos, quizás nunca los sintió de verdad.
El llegó a pensar que a veces nunca es justa la felicidad, y que lo que el sentía no tenía lugar en ninguna parte.
Un día distinto a cualquiera, sintió que aplaudían afuera de su casa. Era un aplauso que invitaba a salir.
Salió corriendo como para dar bienvenida y buena recepción a tal aplauso, y se encontró con lo peor que le pudieron haber contado.
Un mensajero de aquel tal pueblo estaba contando por todo el lugar una trágica noticia…
Y esa noticia era que…
Esa mujer que el amaba con locura y pasión, había fallecido.
Había muerto por esperar el amor que nunca llegó, había muerto por no recibir el trasfondo que tanto soñó…
Que tanto soñó al igual que ese hombre que tanto la deseó, que tanto la quiso sin decirselo, que tanto la esperó sin buscarla.
Y con ella se fue él, se fue al fin, en busca de ell. Se fue a buscar al fin el amor a su espacio, al nuevo hogar de ambos.

Según la mitología Griega, los seres humanos fueron creados originalmente con cuatro brazos, cuatro piernas y una cabeza con dos caras.
Temiendo su poder, Zeus los dividió en dos seres separados, condenándolos a pasar el resto de sus vidas en busca de su otra mitad.
Quizás solo haya que aprender a buscar. Lo bello es difícil y nada viene solo.

Joako

L’origen científic de la filosofia

Com cada any, aquesta setmana passada va ser la setmana de la ciència. Aquí teniu una petita explicació de l’origen de la ciència i la filosofia (que en un principi anaven de la mà) i el perquè s’originés precisament a Grècia al s. VI aC.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=JwXUCLS4hko[/youtube]

Judit Giménez Roig, 2n Batxillerat Humanístic IPM

7 Coses que devem als grecs

Com tots sabem Grècia està passant per un moment molt complicat, tot el país es troba afectat per greus problemes polítics, econòmics i socials. Però hem de recordar que Grècia és molt més què un país, és el nostre bressol, és l’espurna que va encendre la flama de la nostra civilització. Per això, hem de demostrar agraïment i respecte a aquest país, un país que ens ha ensenyat tantes coses i que tant li devem.

Entre les milers de coses que devem als grecs, hem recopilat unes quantes, concretament 7, coses que tothom coneix i que ja formen part de les nostres vides:

Entre aquestes diapositives trobem diversos llegats del món grec, entre elles hi ha el cànon de bellesa grec, o el principi matemàtic del gran Arquímedes.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=PRPpiDEDc6E&hd=1[/youtube] 

 [youtube]https://www.youtube.com/watch?v=JxrwpyywpOs&hd=1[/youtube]

Com ja heu vist és ben evident que el món grec ens envolta dia a dia i que sense ell no seríem res. Per tant, volem agrair-los l’herència que ens han deixat, o com ells dirien ευχαριστίες.

Naim Bensaed i Jordi Rodríguez

2n de Batx. Humanístic

Oda a la veritat

Salvete! Aprofitant que aquesta setmana es celebra el Dia Mundial de la Poesia, he decidit escriure un poema de tema filosòfic, concretament una oda dedicada a la veritat i al coneixement. Espero que us agradi:

 

El meu objectiu és trobar la veritat,

per això totes les coses sensibles haig de rebutjar

si a l’hora de triar entre allò cert i fals

no em vull equivocar.

 

No tot el que sentim no és original,

no deixa de ser una còpia de l’essència real.

Així doncs la còpia i el model

són com la terra i el cel,

una és clara i precisa

i l’altra més confosa i mística.

 

Si volem descobrir com l’essència és,

hem de trobar dins nostre el Coneixement;

un procés llarg i lent,

però també satisfactori i plaent.

 

Deslliga’t de les pesades cadenes, esclau,

fuig de la δόξα i de l’ἐπιστήμη busca la clau.

No escoltis els teus companys ignorants,

però un cop hagis aconseguit el teu objectiu, dóna’ls-hi la mà.

 

No surtis fora! Et cremaràs,

prepara’t els ulls, sinó patiràs,

doncs la llum del sol és molt potent,

el foc farà que el que vegis sigui sincer.

 

Poc a poc surt de la foscor,

descobriràs dins teu una tendra escalfor

i pel Coneixement un gran amor

que serà correspost,

si has seguit aquest camí sense repòs.

 

La llum del sol il·lumina el teu ser,

això vol dir que has arribat a la meta: el bé.

 

Ara només queda alliberar el món

de l’opinió ignorant que ha perseguit com a sol.

No t’espantis si en parlar t’amenacen amb la mort,

perquè un dels millors filòsofs -el meu mestre- va trobar aquesta sort.


Escola d'Atenes

Detall de L’Escola d’Atenes de Rafael Sanzio, 1509-1510, Museus Vaticans.

 

A quin filòsof grec correspon aquesta teoria? Quin nom rep aquesta teoria? Quins són els passos segons aquest filòsof per arribar al Coneixement? Quin és el mestre a qui fa referència a l’últim vers? Per cert, com és en grec “veritat”?

 

Laia Muñoz Osorio

2n Batx Llatí i Grec

El rap de la filosofia, de Deka

Tot va començar amb El rap de les Clàssiques. El recordeu? i el del llatí? i el de les lletres gregues? i el del dia d’Europa? i el de la 1a declinació? i el de les conclusions del meu treball de recerca? … mentre trobo la inspiració per fer un rap horacià  (ja que no he fet cap èpode ni cap oda i …) us presento el rap de la filosofia. Com bé sabeu la filosofia va tenir els seus orígens a l’antiga Grècia i, més concretament, a la ciutat de Milet, en el segle VI aC. Els primers filòsofs (Tales, Anaxímenes, Anaximandre), tot buscant el principi fonamental de l’univers van inaugurar la interpretació del món per mitjà de la raó: van refusar el mite μῦθος i mitjançant el λόγος raonament trobaren la veritat, en grec ἀλήθεια (Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic, pàg. 80 de Margalida Capellà, ed. Teide).

Escolteu el meu rap de la filosofia i a veure qui hi troba més referents clàssics, qui és capaç de dir tots els mots i els seus ètims d’origen grec o llatí, tot començant pel mateix mot filosofia:

 

Oriol García-Penche, Deka

2n de batxillerat

Κυνόδοντας

Sempre s’ha dit que el cinema grec és com una muntanya russa, ja que ha tingut dècades molt bones i dècades d’estancament.

Aquesta vegada el cineasta hel·lènic Λάνθιμος Γιώργος (Giorgos Lanthimos) ens ha portat una nova manera de veure el cinema, des del seu punt de vista excèntric i filosòfic.

L’obra anomenada Κυνόδοντας (Canino) tracta d’una família formada pel pare (Christos Stergioglou), la mare (Michelle Valley), les dues filles adolescents (Aggeliki Papoulia i Mary Tsoni) i un fill adult (Christos Passalis). Aquesta família té un tret particular i és que el pare ha decidit que, des del seu naixement, els seus fills han d’estar reclosos, per tant es comporten com a nens petits. D’aquesta manera els educa fent-los creure que viuen en un món que no és el real, donant-los una falsa visió del món, quasi cruel, ja que per exemple, els ensenya nous significats de paraules que els fills no haurien de saber. En el tràiler podem veure com fan creure al fill que la paraula “zombie” significa “flor petita i groga”:

Però tot canvia quan Christina (Anna Kalaitzidou), una noia que no forma part de la familia, és a dir, forma part de l´exterior, comença a fer visites periòdiques a la casa, ja que és l’encarregada de satisfer les necessitats sexuals del fill. Aquest aspecte extern fa que els fills, que mai en la seva vida no han rebut informació del exterior, comencin a sentir curiositat i busquen altres maneres de saber sobre el que s’han perdut. Hi ha un moment clar a la pel·lícula que mostra aquesta idea. Christina dóna uns vídeos als fills on apareixen pel·lícules de l’època dels vuitanta. Per als fills resulta un gran impacte, així que imiten tot el que veuen en aquests vídeos.

Encara que aquesta pel·lícula tingui unes escenes mal gravades i uns actors i actrius no massa expressius, degut al baix pressupost d’aquesta producció, ens recorda una idea que també hem tractat a classe de filosofia: el Mite de la Caverna de Plató. Igual que els individus reclosos de la caverna, es troben els fills d’aquesta peculiar família. En ambdós casos no saben absolutament del “món exterior” que representaria el “Món de les Idees” de Plató.

Carlos Rocamora i Rebeca Sánchez
2n de Batxillerat Llatí i Grec

El mite dels Andrògens

Mai us heu preguntat perquè quan ens enamorem escollim una persona en concret i no una altra?

Aquest estiu, mentre cercava informació per realitzar el meu treball de recerca, vaig haver de llegir un llibre que parlava de filosofia amorosa. Com ja sabeu,  Plató, va ser el filòsof grec més influent en la concepció de l’amor que tenim a Occident.  Durant la seva vida, va fer un munt de diàlegs intentant explicar els seus principis filosòfics, però jo només en parlaré d’un,  El banquet, on parlava de la seva teoria de l’ amor.

Dintre d’un dels sets apartats en què està dividit el diàleg (cadascun protagonitzat per un personatge diferent) trobem El mite dels Andrògens, explicat per Aristòfanes.

Els grecs, com ja sabeu, justificaven tot el que passava en el seu entorn a partir d’una narració oral, és a dir, un mite. De la mateixa manera, van justificar la qüestió que us he fet al principi de l’apunt així:

Els andrògens eren sers compostos per dos cossos. Hi havia tres tipus: aquells que estaven compostos per un cos d’home i un cos de dona,  els que estaven compostos per dos cossos de dona, i els que pel contrari, eren dos cossos d’home. A part de tenir aquestes característiques fisiològiques (duplicació de les extremitats etc) tenien molta força, i el déus de l’Olimp, per tal de que no es revelaren contra ells, els van dividir per la meitat i els van repartir per tot el món.

el mite dels andrògens

D’aquesta manera,  els andrògens anaven cercant la seva meitat per tal de completar-se.  Per tant, tenint en compte aquest mite,  que els humans ens decantem per una persona i no per altra,  pot ser fruit del record que un gran dia vam estar compostos per dos cossos i avui, encara busquem la nostra meitat .

Aquí us deixo una animació molt divertida del francès Pascal Szidon, subtitulada en anglès, sobre el mite.

Havíeu pensat una possible resposta a la pregunta, al llarg de la vostra vida?  Seria interessant que la compartíssiu. A més, el Fil i a Aracne hi ha altres apunts sobre el tema de l’amor platònic que us podríen interessar, com per exemple Encara és vigent l’amor platònic? L’Uri acaba de publicar a L’empremta d’Orfeu L’amor platònic en la música. A més, dintre de poc, el meu company Dani ens deleitara amb un apunt sobre El banquet.

Laura Galán

2n de batxillerat llatí i grec

Què sabem de Sòcrates?

Què sabem de Sòcrates? Quines grans aportacions va fer al pensament? Què és la ironia socràtica? i la maièutica?  Per què va ser condemnat a beure la cicuta? Per què els seus últims mots van ser referents a sacrificar   un gall al déu de la medicina? Quin sentit té la seva mort? Quin paral·lelisme podem establir entre Sòcrates i Jesús?… vid.  El Fil de les Clàssiques

Pitàgoras

Bust de Pitàgoras. Còpia d’un original grec. Museus Capilolins. Roma. [Font Viquipèdia]

Jo sóc un apassionat de les matemàtiques. Per això, he aprofitat els seus orígens grecs  per fer un article sobre Pitàgoras.

En estudiar els triangles surt el nom de Pitàgoras, perquè va ser el primer pensador que es va anomenar filòsof  i va fer de la geometria una veritable ciència. El teorema de Pitàgoras diu que en el triangle rectangle el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats dels catets.

[Font: Departament de Matemàtiques de l’Institut Pau Vila de Sabadell]

En aquesta fórmula, la lletra a és la hipotenusa i b i c, els catets. El quadrat d’un nombre és la multiplicació per ell mateix

La geometria el va portar a la aritmètica i a l’estudi del concepte del nombre. Pitàgoras es pensava que tot el món  eren nombres, fins i tot va descobrir els intervals musicals aplicant-hi les matemàtiques. Un altre matemàtic grec va ser Euclides. Molts anys després Galileu es va inspirar en Pitàgoras.

A mi també m’agrada anar comptant pel món.

ORIOL LARIO DEVESA
5è de Primària

N.B.:

Pitagoras más que un teorema:


Videos tu.tv