Lisístrata fins als nostres dies

Aquest article tracta sobre Lisístrata i com una companyia de teatre de Badalona està preparant l’obra per ser representada al teatre.

Per poder fer aquest treball he hagut d’anar a assajos, fer entrevistes a alguns actors de l’obra, buscar informació sobre l’autor, llegir l’obra i comparar-la amb el guió.

LISÍSTRATA fins als nostres dies

Lisístrata, una de les obres més importants d’Aristòfanes i en general per a la literatura grega, serà representada el proper dia 5 de juny d’aquest any (2011) al teatre Zorrilla de Badalona.


[Font:wikipedia]

Aristòfanes va néixer al voltant de l’any 448 aC i va morir sobre el 380 aC. El seu nom en grec s’escriu ῾Αριστοφάνης. Va ser un còmic i dramaturg molt important per a Grècia, sembla que va estudiar a Atenes, però no se sap del tot cert. Va escriure quaranta obres, de les quals només onze han arribat als nostres temps. Aquestes obres són els únics exemples que tenim avui en dia de la Comèdia àtica antiga.


[Font: flickr]

L’obra Λυσιστράτη, Lisístrata, tracta sobre una dona atenesa amb aquest nom, que ha tingut una idea per acabar amb la guerra del Peloponnès. Per això reuneix les dones de tota l’Hèl·lada, a les quals exposa la seva idea. Aquesta és fer una vaga de sexe per forçar els homes a negociar la pau. El que fan les dones es tancar-se a l’Acròpolis, on hi ha tots els béns de l’estat, i així els homes no poden continuar la guerra.

La primera vegada que es va representar aquesta obra va ser al 411 aC a Atenes, igual que les Tesmofòries, dos anys després d’un dels episodis més tràgics de la guerra del Peloponnès, a Sícilia.

La companyia de teatre que representarà l’obra s’anomena: FRANDULA FREAK i té seu a l’orfeó Badaloní.

L’obra que representaran és molt fidel a l’original, tot i que algunes escenes les han eliminat, i hi ha frases que han afegit, per tal de fer l’obra més còmica.

El vestuari serà com era el d’aquella època, del segle V aC, però amb alguns retocs o complements més moderns, com per exemple l’aparició d’una metralleta, botes, barrets… Tot això apareix per fer l’obre més actual, ja que tot i que és una obra molt antiga, les coses que succeïen en aquells temps també han anat passant durant totes les èpoques, fins als nostres dies.

A l’hora d’escollir el text van buscar una obra còmica, ja que és un recurs que agrada als espectadors, fa que la gent rigui i desconnecti de les seves preocupacions, tant al públic com als actors i actrius, perquè agrada molt representar-les.
En canvi, si és una obra més seriosa és més complicada de dramatitzar i no agraden tant. També s’ha escollit perquè és fàcil de representar en funció nombre d’actors que té la companyia.

Un cop havien decidit fer una obra còmica, van acudir a la literatura grega, ja que hi ha molt bones comèdies que, encara que siguin de fa tant de temps, segueixen sent bastant actuals pel fet de tractar temes als quals encara ara donem molta importància.

L’escenografia serà de l’època, senzilla, però clara. Se situa a la Acròpolis d’Atenes, que serà representada amb dues estructures, una mena d’escales amb tres columnes de goma a l’extrem per fer l’escena una mica més còmica.

Per poder representar l’obra el dia 5 de Juny, cada dimarts fan un assaig amb tots els personatges, i com més a prop estan del dia de l’estrena, més complements afegeixen a l’assaig, tant vestuari, com decorats i hores.

El missatge de l’obra és que no cal la guerra per solucionar els problemes i que amb la paraula n’hi ha prou per intentar transmetre aquesta idea. I és que Aristòfanes era un homes pacifista i això ho mostra en moltes de les seves obres, no només en aquesta.
També ensenya com era la societat grega, de masclista, i el poc respecte envers les dones, que més aviat eren tractades com a objectes, inferiors a l’home. Amb aquesta obra, doncs, Aristòfanes critica l’home i presenta les dones com a objecte de respecte pels mascles, ja que ells tenen por de les accions femenines. Així també es veu que la dona és imprescindible per a l’home.

FITXA ARTÍSTICA DE LISÍSTRATA

Guió: Aristòfanes

Dissenys: Estanis Aboal

Vestuari i escenografia: Cia Farandula Freak

Producció: Orfeó Badaloní

Repartiment: Anna Pelegrí, Eva Guillen, Irene García, Joana Matallana, Carla Albiol, Cinta Jordà, Mari Díaz, Ferran Gil, Tato Girós, Josep Miquel Frias, Jordi Salvador i Albert Forcadell.

Direcció: Albert López Vivancos

Igual que Lisístrata va fer aquesta vaga, avui en dia, hi ha llocs on encara fan vagues d’aquestes, mireu aquest article sobre les Lisístrates modernes. També podríeu escoltar l’audició de la comèdia en aquests altres dos articles: 1a part i 2a part.

Marina García
1.2.
Grec i Llatí

55 thoughts on “Lisístrata fins als nostres dies

  1. MARINA SALAS ZAMORA

    Salvete!

    Aquest any ha sigut un any ben teatral! No se si ho sabieu però companys del meu institut van representar Lisístrata al teatre Zorrilla i a més van guanyar un premi per la seva bona feina. A més a més, els alumnes de francès vàrem representar Antígona a l’Institut Francès, i allà, nosaltres també vem guanyar un premi de qual n’estem molt orgullosos ja que vàrem competir contra gent del Batxibac, és a dir, que estudien el Batxillerat en francès. Un dels instituts que ofereix aquesta via va representar Lisístrata i per tant, algunes de les meves companyes han pogut veure dos representacions d’aquesta comèdia grega durant aquest curs.
    Per si no teniem prou amb les representacions teatrals, fa dos setmanes les meves companyes i jo ens vem llegir el llibre de Lisístrata amb el qual vaig riure i molt. Trobo que és un llibre amb una riquesa de llenguatge impressionant, és clar que jo m’he llegit una traducció al català. A part, el tema que tracta és tant actual com l’abdicació del rei. Vull dir que mostra una forma de reivindicació pacífica, com podria ser una manifestació (deixant de banda les protestes per Can Vies) per defensar per exemple l’educació o el dret laboral de les dones. En aquest cas el que en la Lisístrata són els homes, ho serien els de dalt, els que intenten governar. Jo crec que es veu d’una hora lluny que és un llibre que em va agradar, impactar crec que seria la paraula més correcte. És que sembla un llibre escrit fa dos dies, dos anys, dos segles com a molt, però no pas centenars de segles enrere.

    Espero amb impaciència llegir els llibres de Grec II de l’any que ve, perquè ni Vaixells negres davant Troia, ni Antígona ni Lisístrata m’han decepcionat, al contrari, he passat uns molt bons moments de lectura amb la seva companyia.

    Que tingueu un bon estiu!

  2. Teresa Devesa i Monclús

    Marina, no saps quina il·lusió em fa comprovar com pots copsar la intemporalitat de la comèdia aristofànica. Per alguna cosa en diem els clàssics!

  3. Pingback: Lisístrata | Literatura grega a escena

  4. Alina Roman

    Xaipete!

    Està molt bé l’article i un altre vegada trobem casos de dones que fan el possible per evitar la guerra i fer la pau.

  5. Robert Cepeda Machuca

    Una investigacio genial per a conseguir un apunt excel·lent.
    Un any escolar amb molts apunts sobre teatre i aixo m’agrada molt. Lisistrata es un classic amb grans valors i em sembla genial que estigui sent preparada per ser interpretada ja que es una obra que te un gran valor didactic que Aristofanes amaga darrera de la comedia. Si lisistrata em va agrada essent interpretada per un grup novell que no havia fet mai teatre, segur que m’encantara si la veig interpretada per actors de veritat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *