En l’últim viatge, visitant restes arqueològiques d’època romana amb els meus pares, m’ho vaig passar la mar de bé fotografiant els meus playmòbils romans. No us penseu que sigui fàcil o almenys no ho va ser per a mi: o sortia el playmòbil o sortia la meva mà o el jaciment. En fi, sis de les meves fotografies (el Colosseu de Roma, Vil·la Adriana a Tívoli, Via Àpia, Pompeia, Stabia i el Vesuvi) ara formen també part d’aquesta Tabula Clikariana:
Aràcnids i aràcnides i especialment els d’Isop en valors, a veure si sabeu què vol dir aquesta dita i de quina faula d’Isop prové? Li posem el cascavell o no?
Valèria Cuní
6è Educació Primària
Escola de dibuix Blanc de Guix, El Masnou
Em podríeu ajudar a localitzar aquest anunci de Dolce&Gabbana i dir tot el que sabeu d’aquest indret, on es troba, com era, quins espectacles hi tenien lloc, què té a veure amb el producte publicitat, quins altres referents clàssics hi detecteu, quina relació podeu establir entre “Sport is an equilibrium of mind and body” amb la locució llatina Mens sana in copore sano…?
Dilluns passat, 2 de maig a la tarda, els alumnes de cinquè i de sisè de la meva escola vàrem cantar a l’Auditori de Barcelona per a tots els pares el Cantània d’enguany: Beceroles del compositor Enric Palomar amb el text de Màrius Serra. Amb en Xavi hem après a cantar molt bé i molta música, però també les lletres de l’alfabet grec. De fet, abans d’estudiar-nos la partitura, ens va fer estudiar tot l’alfabet grec; jo ja me’l sabia perquè sempre escoltava El rap de les lletres gregues del Deka i havia fet aquesta plantilla de cal·ligrafia grega.
A classe de música, hem treballat de valent durant mesos. Tot el Cantània d’enguany tenia una lletra difícil i una partitura complicada, però va ser molt emocionant veure a l’Auditori, on tantes vegades havia anat a concerts familiars, tants de nens i nenes cantant amb les lletres gregues estampades a la samarreta. Nosaltres no les portàvem en honor d’un company hindú de la classe, ja m’hagués agradat!. Afortunadament varen deixar enregistrar tot el Cantània als pares i vaig pensar des d’un principi que la Cançó grega podria ser un bon regal per a tots vosaltres, aràcnids i aràcnides.
Qui diu que el grec no està de moda? Uns vint-i-cinc mil nens de 3r, 4t, 5è i 6è d’Educació Primària durant el mes de maig i juny de 2011 cantaran a l’Auditori de Barcelona i també a Granollers, Mataró, Vilafranca del Penedès, Olot, Manresa, Figueres, El Vendrell, Valladolid, Salamanca i Parla dins Beceroles aquesta cançó grega i tots se sabran l’alfabet grec com nosaltres. Te’l saps tu? A què esperes? Ara amb el vídeo de la “Cançó grega” no tens excusa. Intenta-ho.
Per molts anys Cantània! Moltes gràcies Bergantí per donar-nos l’oportunitat de participar-hi. Moltes gràcies, Xavi, per ensenyar-nos tan bé!
Ahir vaig anar a veure al Grand Chapiteau, instal·lat a l’esplanada del futur Zoo Marí al Fòrum de Barcelona, un espectacle del Cirque du Soleil: Varekai que vol dir “a qualsevol lloc” en llengua romaní. Aquest espectacle de Dominique Champagne està inspirat en el mite d’Ícar que tots vosaltres bé coneixeu (en anglès i en llatí) i que jo ja us vaig explicar a El fil del mite cretenc a Caixafòrum.
Un jove alat perd l’equilibri i cau al terra perdent les seves ales blanques. Es troba amb un món amb criatures fantàstiques disfressades amb uns vestits llampants i colorits i amb un maquillatge molt delicat. Els éssers veuen el noi-ocell com el més estrany de tots ells, aquest és el punt de partida per començar l’espectacle que no deixa pràcticament mai els números aeris per recordar el vol d’Ícar fins que al final Ícar torna a volar perquè amb esforç podem aconseguir el que ens proposem.
Varekai es va estrenar l’any 2002 a Montreal i des de llavors ha visitat 55 ciutats de 13 països diferents. Barcelona és l’última ciutat de la gira europea abans d’anar cap a Àsia. Si podeu, no us el perdeu que us agradarà ben molt.
Diumenge passat vaig anar a la Vinalia Rustica com heu vist a El Fil de les Clàssiques i m’ho vaig passar d’allò més bé amb les recreacions del món romà. Si us la vàreu perdre aquí teniu la notícia a la televisió m1.
L’estiu és temps de viatges, de noves aventures i de jugar. Tot seguit us deixo dues fotografies meves de dues pintures que vaig veure en una ciutat europea. Segur que les reconeixereu fàcilment, i en sabreu dir el nom del quadre i del seu pintor. Jo m’ho he passat molt bé jugant amb nines i referents clàssics! Espero que us agradi el resultat, tot cassolà, res a veure amb aquelles Barbies de l’altre apunt, però fruit d’hores de joc i entreteniment.
El fil d’Abbozi (el mago Pop) & Margalida Capellà. Photojordi
És estiu. És temps de vacances i cada any des que Aracne és Aracne fila i fila pengem al blog una fotografia de vacances de la Margalida i enguany m’estreno (amb els nous editors de Xtecblocs!), publicant a més sense permís. Recordeu la de tal dia farà un any: Ubi est Margalida? Aquest estiu la teniu formant part d’un genial espectacle de màgia que no us revelaré, perquè té miga, a més la Companyia Abbozzi, premi nacional de màgia, actua tots els divendres al vespre al Teatreneu de Barcelona, però ella semblava que fes bolos i tot amb la companyia, amant també dels muntatges audiovisuals. Bé, de la part millor (i és una autèntica llàstima!) no tinc imatges, potser fins i tot algú en va fer vídeo!, però aquí la teniu amb el seu fil, fet collaret per encanteri, i el mag que s’enamora d’ella i …
Espero que aquesta incursió meva en el blog, una mica delictiva, l’agafi amb el seu proverbial bon humor perquè va ser el millor de l’espectacle de la sensacional IV Gala de màgia, en què actuaven molts altres mags i magues de renom.
