Jàson i Medea: una adaptació i un QV
General, Grec, Grec 1, Grec 2 octubre 7th, 2008
Ha estat un plaer per a mi fer la introducció i la guia de lectura a una fidel i necessària adaptació de les Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes: El viatge dels argonautes, d’Antoni Garcia Llorca, publicat a Biblioteca Teide, 2008 amb la clara intenció d’introduir el jove lector modern en una poesia narrativa mitològica i heroica, tan abundosament conreada durant l’època hel·lenística.
Apol·loni explica, en quatre llibres i en uns sis mil versos, la llegenda de Jàson i els argonautes a la recerca del velló d’or i recull un bon nombre de temes narratius comuns a mites, llegendes i contes populars de tot el món. No és un poema popular, pensat per a la recitació com l’Odissea d’Homer, sinó una obra culta destinada a la lectura, seguint el gust de l’època hel·lenística. Tot i la gran quantitat de dades geogràfiques, antropològiques i mitològiques, les Argonàutiques no són una simple acumulació de dades, sinó un poema de gran categoria literària amb detalls novel·lescos fascinants, moments d’intriga, notes humorístiques i passatges tràgics punyents. Apol·loni deixa de banda els antecedents, tractats a bastament pels seus predecessors, tot i que en farà al·lusions en molts moments del seu poema. S’ha proposat explicar un viatge, el naixement d’una passió amorosa i les seves conseqüències: la superació d’unes proves heroiques i el robatori del velló d’or; finalment, la fugida i el retorn dels expedicionaris amb Medea a Iolcos. Tanca el seu poema amb un final feliç, tot deixant de banda la terrible venjança de Medea quan Jàson es vol casar amb la princesa de Corint, així com la tràgica mort de l’heroi Jàson.
Com a colofó de l’adaptació i la guia de lectura (també hi ha la versió en castellà i les respectives guies didàctiques) de l’editorial Teide, El viatge dels argonautes d’Antoni Garcia Llorca, us presento Jàson i Medea, un Quadern virtual (ja sabeu que s’adapten molt bé al Moodle amb el Mozilla), recentment publicat a la Biblioteca de QV, que no acaba amb les Argonàutiques sinó que ressegueix el mite en la tragèdia Medea d’Eurípides fins a l’actualitat:
P.D. Acabo de trobar una presentació amb molta marxa de Xavi Villaplana i no m’he pogut resistir d’afegir-la aquí perquè segur que us agradarà!
El Jàson i Medea: una adaptació i un QV per El Fil de les Clàssiques, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.
octubre 8th, 2008 at 10:11
Felicitats Margalida! He vist que ets finalista dels Premis Blocs Catalunya 2008. Guanyaràs!
octubre 8th, 2008 at 12:46
Felicitats! Pels Premis Blocs Catalunya 2008 i per posar més material educatiu (ben fet!) accessible en línea. Una abraçada!
octubre 19th, 2008 at 18:16
però les qüestions es fan desde el moodle o desde aquí?¿
octubre 19th, 2008 at 18:30
Pots practicar, Bouchra, a partir d’aquí; però el d’avaluació per lliurar l’has de fer al Moodle, si el servidor funciona.Bona sort!
desembre 15th, 2008 at 12:22
Hola GAli!! Ja m’he llegit el llibre!! Esta molt bé!! A mi m’ha agradat bastant perqué s’assembla molt a la Odissea la majoria del llibre i com em va agrada molt!! El que no m’agrada molt és la pobre Medea que s’ha esforçat tant per fer costat a Jàson i despres la deixa tirada!! Quina rabia!!!!
febrer 18th, 2009 at 18:35
[...] té de cert l’argument d’aquest vídeojoc? És igual que la història del llibre Jàson i els argonautes, adaptació de les Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes, publicat a [...]
març 31st, 2009 at 05:45
[...] a un públic infantil i juvenil, ha adaptat diverses obres literàries entre les quals cal destacar El viatge dels argonautes d’Apol·loni de Rodes, La crida salvatge de Jack London o El comte de Montecristo d’Alexandre Dumas a la Biblioteca [...]
juny 7th, 2010 at 16:33
[...] heu llegit El viatge dels argonautes en adaptació d’Antoni Garcia Llorca? Heu fet el QV Jàson i Medea en el Fil Moodle de Grec [...]
juny 17th, 2010 at 17:27
Hola Lida:)
Aquest és l’últim llibre que ens vam llegir per Grec. Personalment crec que és un llibre amb una història bastant creativa, ja que no qualsevol pot imaginar-se que uns dents de dragó es poden esdevenir en guerrers.
L’any passat, quan va venir a fer-nos una visita Garcia Llorca ens va explicar una mica de que anava l’aventura de Jàson, i quan anava llegint-lo m’anaven sonant algunes coses, com allò de l’asidi de les sirenes, que amb el cant torna boig a qualsevol que les escolta, però gràcies a Orfe tocant la lira fa que els Argonautes no es desconsentrin, o quan Jàson ha de passar dos proves duríssimes per tal d’aconseguir el vetlló protegit pee un dragó que mai dorm.
L’història de Medea i Jàson, la qual serà més tard esposa seva, és bastant dura ja que desmorlalitzada per l’amor que sent per ell, al mateix temps que ajuda a Jàson per obtenir el vetllò d’or i ocupar el tro de Iolcos, està decepcionat i enganyant al seu pròpi pare i a tota la seva familia. Però crec que si ho ha fet ha sigut perquè veritablement volia trobar algú que li dongués amor, ternura i confianza, com totes les dondes ho necessiten.:)
Per últim acaba bastant bè ja que aquest ocupa el lloc que li pertany, i mort el seu tiet malvat Pelias, com s’ho mereix.
He vist que hi ha una pel·lícula d’aquesta història de Nick Willing.
salve:)
juny 18th, 2010 at 10:26
Ire, has vist aquesta entrada en el bloc?
juliol 5th, 2010 at 12:45
[...] de sirena”, les hem trobat en forma de dones-ocell en Les aventures d’Ulisses i en El viatge de Jàson i els Argonautes, en la música, en el cinema… Aquestes sirenes com ja [...]
abril 15th, 2011 at 13:32
XAIPE!
M’ha encantat el llibre. Està ple d’aventures. L’autor aconsegueix que t’adentris en la historia que han de passar els argonautes i que visquis els mateixos moments de tensió que viuen. Com per exemple el moment en que han de passar per aquell lloc tan estret amb el vaixell i envien un ocell per saber si ho aconseguiran, o quan ha de lluitar en Jàson amb el gegant. Un munt de moments amb molta d’acció intrepidant. Per ultim, dir que és molt important l’amor en aquesta historia, ja que modifica completament el romb del viatge.
maig 4th, 2011 at 10:00
Xaipete!!
!!
En primer lloc haig de dir que el llibre dels:
Viatge dels Argonautes ha sigut un gran llibre per els de 1r Batxillerat de grec.
En segon lloc haig de dir que aquest llibre mà portat desde el primer moment dins de l’història, a mida que m’estava llegint el llibre estava a dintre del viatge i sentia ser una argonauta més.
M’ha semblat una historia ben original pel fet que desde el primer moment els argonautes tenien l’objectiu d’anar a trobar el vello d’or per poder salvar el tro del pare de Jasón en principi, però desprès a mesura què passa el viatge es pot veure què l’objectiu que tindrà Jasón és tenir el poder perquè el seu pare l’han matat. És un viatge on es veu reflecitit el conflcte que hi ha entre familia sobre el poder, quan es poderòs i d’altre banda altre aspcecte fonamental: és l’enveja de l’amor queè destaca molt en el el viatge .
I en tercer lloc, agraïr el autor pe fer-nos viure de prop del viatge de Jasòn i els argonautes i un cop més gracies Lida per mostrar-nos aquest llibre tan especial per els lectors de 1r Batxillerat!!!
Vale
maig 4th, 2011 at 10:31
Lida
Un llibre como diu el meu company Ruben ple d’aventures i de perills,com ja he dit que m’encanten els llibres que tenen aquestes aventures tan fantástiques.Un deu el llibre.:D
maig 4th, 2011 at 10:32
M’agrada’t bastant de Jasón i els argonautes es un llibre que recull tot,acció,aventures,amor,tensió,etc…
i tot i que hi ha enveja familiar sobre poder l’amor es molt mes fort.
recomano a totes les persones llegir-se aquest llibre ja que ho recull tot.
maig 4th, 2011 at 10:40
Jàson vs. Ulises
Així és com m’ho he plantejat jo. Perquè el símil és molt gran. Amb tot, crec que “El viatge dels argonautes” m’ha agradat més. Primerament perquè és més àgil de llegir. Els capítols són més curts i entretinguts. També per la història d’amor, que té un caràcter més “juvenil”, per dir-ho d’alguna manera. S’enamoren amb l’ajuda dels déus, fugen junts, i el paper de Medea acava essent clau. Fins i tot, hi ha un tràgic final amorós inesperat!
En general, però, l’amor no és l’únic que cal destacar. Aquí els herois són un grup, i quasi no es perden vides, tots junts (exeptuant Héracles i Hilas) fan camí fins arribar al seu destí, aconsegueixen el velló d’or i tornen a casa.
Un llibre ple d’aventures, de molta acció, amb un toc d’intriga, amb monstres mitológics, amb una història d’amor, amb oracles, prediccions, mites de tradició popular de pobles concrets, desafiaments, la presència dels déus… un munt d’elements que fan de “Jàson i els argonautes”, la meva obra clàssica preferida.
maig 4th, 2011 at 11:37
Hola:D
En quant a la resposta de la pregunta plantejada al final de l’article puc dir que el viatge que van emprendre Jàson, fill de Èson, amb l’expedició dels Argonautes, un grup de cinquanta herois entre ells Hèracles, en busca de la recuperació del velló d’or a la Còlquida per demanda dels seu oncle Pèlies que s’havia apoderat de la ciutat de Iolcos, que amb la mort del pare de Jàson, el tron hauria de pertànyer al seu fill. Tot això va enriquir a tots els comerciants romans a obrir, una ruta comercial cap a la Mar Negre, concretament amb la conquesta de la costa de la Còlquida. La colonització hel•lènica va significar uns nous productes per la importació comercial de blat. Aquesta idea de colonització ja va ser influència de l’heroi Hèracles, que va anar a colonitzar a l’occident va fundar una gran ciutat a la costa occidental, que porta el seu nom “Nórax” datada en l’ època mítica de Hil•los, fill seu. Amb això hi ha haver diverses relacions amb el comerç regular amb diversos indrets del món, com Sardenya, la Sicília,les costes africanes, i fins i tot a les atlàntiques. També va amb el seu desè treball amb la captació dels bous de Gerió, camí cap a Erítia, que segons la llegenda va aconseguir comunicar el Mar Mediterrani i l’Atlàntic, erigint dues grans columnes (actualment conegudes com els penyals de Gibraltar i de Abili) com a monument commemoratiu de la seva gesta en què hi havia escrit la frase “non plus ultra” que reflecteix els perills de la navegació oceànica.
adéu!
maig 12th, 2011 at 21:58
Salve!
Aquest llibre després de llegir-me’l, m’ha semblat molt bo, per una banda el viatge dels argonautes és molt interessant, amb els obstacles amb que és troben, (per cert s’assembla una mica al viatge d’Ulisses, “l’Odissea”). La principal raó del viatge és tornar al poder al pare de Jasón, ja que es destronat per part del seu germanastre, Peleas, que només far tornar al poder al pare de Jasón amb la condició de que aquest aconsegueixi el velló d’or.
Una vegada que arriba al seu objectiu, sempre i quan amb l’ajuda del deus i amb els 50 herois que formen la tripulació en el vaixell, que és anomenat Argos i finalment per Medea, filla de Eolo. Per l’altre banda em va impressionar bastant el final del llibre amb el tema del amor entre Jaón i Medea totalment inesperat.
Durant les aventures és veu com un seguit d’àmbits que sorgeixen com sempre no podien faltar els oracles, l’ amor, la venjança, lluita etc
Realment m’agrada’t!
Vale!
juny 13th, 2011 at 23:58
Ave.
Em va agradar aquest llibre, no se’m va fer pessat, ja que durant tot el llibre són aventures, i embolics, es troben amb molts obstacles durant tota la novel·la. No només és d’aventures però, aquest llibre té de tot, amor, intriga, acció… Són d’aquells llibres que no costen de llegir, i a sobre no era gaire extens, he de dir també que me’l vaig començar a llegir 2 dies abans de que haguéssim de fer l’exàmen, però va valer la pena.
maig 20th, 2012 at 14:54
Χἀιρετε!
Doncs bé, haig de dir que m’ha agradat molt. Juntament amb l’Odissea, és un dels millors llibres que he llegit aquest any.
Per una banda, és un llibre d’aventures. Ja que Jàson i els argonàutes (Heràcles, Acant, Pòl·lux, Zetes i Càlais…) junts viuen moltes vivències, entre déus i criatures que els impedeixen arribar a Còlquida.
Per una altra banda, és un llibre que ens ensenya geografia, especialment la Mediterrània oriental, les costes del Mar Negre, costes adriàtiques i africanes.
També és un llibre d’amor, encara que Eros hagi fet una altra de les seves trapelleries, Jàson i Medea viuen una gran història d’amor fins que Jàson s’enamora de la princesa coríntia.
Per últim, és un llibre de mitologia que enllaça amb altres mites i personatges que apareixen en altres llibres (Heràcles, Circe, Hèlios i Faetont…)
En general una història fantàstica!!!
juny 5th, 2012 at 10:51
Després de llegir-me el llibre puc dir que la historia m’ha agradat bastant, ja que és completa, i té una mica de tot. Tothom pot trobar parts de la historia que li agradin. També és ràpid de llegir, no es fa pesat, i el tema dels noms no és massa complicat, perquè amb algunes obres similars he trobat alguna dificultat perquè hi havien molt noms que a vegades no recordava, hi havia de retrocedir en l’obra per recordar qui eren.
També la presentació del Xavi Villaplana la he trobat molt divertida i original, explica la mateixa historia, però amb un toc d’humor.
En definitiva, una història per a tots, molt bona i recomanable.
juny 6th, 2012 at 10:15
Salve!
El viage dels argonautes, és un llibre molt interesant i entretingut.
Personalment a mi m’ha agradat la história ja que Jasón i els argonautes pasen moltes aventures junts que l’impedeixen arribar a Còlquida.
El vocabulari es sencill i per mi ha estat facil de llegir, encara que alguns cops he tingut que llegir enrere perque no m’enrecordaba dels noms.
Finalment, el recomano a la gent que no se l’ha llegit!
Vale!
juny 7th, 2012 at 14:13
Salve.
M’he llegit el llibre sencer i la veritat es que m’agradat molt, a més dels dibuixos del llibre, que t’ajuden també ha imaginar-te les diferents situacions de la història. No l’he vist un llibre enrrebesat d’entendre.
Vale.
juny 8th, 2012 at 12:55
El llibre m’ha agradat, gracies als dibuixos que t’ajuden a imaginarte encara més la historia i ficar-te dins.
Molt ben argumentat i un vocabulari no dificil.
juny 12th, 2012 at 10:41
Salve!
Jo sincerament no me acabat el llibre pero el que eh llegit m’ha agradar bastant ja que te bastanta intriga.Tambe em va agradar perque apart d’aventuras te amor i coses que ens agraden, es un llibre que no es fa pessat.
El power point aquest esta molt bé representa la historia amb un vocavulari mes ajustat al que es parla ara.
VALE
juny 20th, 2012 at 11:38
Per fi me llegit el llibre!! sincerament creia que seria molt més pesat del que es en realitat. Té moltes aventures, molt amor i te moltes coses convinades a la obra, com l’amor, l’amistad.. etc
Sincerament m’ha agradat.
setembre 22nd, 2012 at 15:36
“El viaje de Argos”, http://www.alpoma.net/tecob/?p=6371