Aprofiteu aquest vídeo d’artehistoria per tal de repassar el tema d’Història de Grècia. Situeu en el marc històric corresponent l’època a què pertanyen les imatges i, de la mà de les obres d’art més representatives, feu un repàs de les característiques i els personatges que la protagonitzaren. Aneu amb compte, perquè no us demano que expliqueu tot el que sabeu sobre l’etapa històrica, sinó que comenteu les obres d’art i la informació que aquestes ens proporcionen de cara a l’estudi de l’evolució de la civilització grega.
Si les heu vistes in situ o les recordeu d’algun llibre o alguna exposició a classe, no us esteu d’explicar-nos-ho. Jo, per exemple, he tingut la sort de passejar pel palau de Cnossos o contemplar a poca distància la màscara d’Agamèmnon i he de dir que és una experiència difícil d’oblidar, de debò.
TERESA
Recordeu el treball col·laboratiu de l’escultura grega!
Aquest video ens dóna a conèixer moltes obres d’història de l’art que cronològicament estan esmentades i ens dóna la possibilitat de comentar.
La primera imatge que ens ensenya és la mascara d’Agamèmnon, creada a l’edat de bronze grega (“circa” 3000-1100 aC)on es van trobar restes de la primera civilització de la Mediterrània (la minoica). Però, com esmenta el video, hi ha un cosa extranya en aquesta obra d’orfebreria i es que es data de 350 anys abans que Agamèmnon, fill d’Atreu i germà de Menelau, liderés les tropes gregues cap a Troia, juntament amb el seu company Odisseu i Aquiles.
La segona obra també data de l’edat de bronze, unes columnes trobades al 1900 les cuals van ser construïdes per formar el palau del rei Minos de Creta, el cual te a veure amb molts mites com per exemple el que vam treballar l’any passat de Teseu i Ariadna (que jo mateix vaig treballar amb l’Andrea), a Cnossos, la ciutat reial de Creta (contruïda també pel mateix Minos) i que, com a apunt puntual puc dir que va neixer un gran esportista guanyador de jocs olímpics, Ergòteles.
El video de ”Historia del Arte” ens presenta amb un títol introductori de quines epoques es situaran les obres seguidamente representades.
La primera és una mascara pertanyent a l’edat de bronce la qual va ser trobada en el regnes de MIcenes, primers pobles que van esdevenir circa 800aC. L’escultura ens representa un home, soposadament Agamèmnon, germá de Menelau i rei de Micénes i Argos, cabdill en la guerra contra Troia.
El palau de Cnososo és una altra reprecentació del món prehel·lènic, ja que va ser construit pels Minoics en l’edat de bronze en l’illa de Creta. Es una bona representació de l’importancia que va tenir el habitant d’aquest palau, el rei Minos, el qual va donar nom a tota una cultura cretenca inmensa i explendorossa. A la part occidental del palau trobem un fresc importan on es representa la figura femenina de l’época Minoica, i on podem observar les característiques de les dones gregues més antigues.
En la següent imatge ens presentan l’entrada a la ciutat de Micenes, on es troben dues lleones de pedra al cap damunt de la muralla amb un ample relleu de menera que forma com un escut.
La monumental càtera funeraria d’Atenas, ens mostra imatges del ritual funeraris.
Aquest video introdueix una sèrie d’obres d’art que ens descriuen les primeres èpoques de Grècia, en aquest cas l’edat de Bronze, l’edat fosca i el periode arcaic.
La primera imatge correspont a la màscara d’Agamemnon, en grec Ἀγαμέμνων, que va ser el rei d’Argos. A quest va participir a la guerra de Troia, era del bàndol dels aqueus. És una màscara funerària d’or descoberta a Micenes l’any 1876 per Heinrich Schliemant. Realment s’ha datat sobre el 1500aC.
Aquest estava casat amb Clitemnestra, en grec Κλυταιμνήστρα, amb la qual va tenir Ifigenia (Ἰφίγενεια) Orestes(Ὀρέστης) i Electra (Ἠλέκτρα).
Ja continuaré
En aquest video parla sobre els inicis de la història grega, en concret l’edat de bronze (“circa” 3000-1100 aC), a partir de l’art que hem heretat. Comença amb la màscara d’Agamèmnon feta d’una fina làmina d’or trobada a la tomba nº 5 del cercle “a” de Micenes. Aquest personatge va ser il·lustre ja que va participar a la guerra de Troia i és un dels protagonistes del cicle Micènic. Agamèmnon va ser qui va tornar de la guerra de Troia amb una amant i va ser assessinat per la seva dona Clitemnestra, mort que després els seus fills, Orestes i Electra, van venjar. La següent obra d’art és un exemple de l’arquitectura minoica, trobada a Creta. Cnosos va ser la ciutat més representativa del la civilització minoica, a més aquest palau es diu que va ser identificat al laberint on Minos va tancar el Minotaure. La tercera obra també trobada a Cnosos, és anomenada “La Parisina” i és una de les representacions que s’identifica més a la dona minoica.
El vídeo en qüestió és propietat de Artehistoria i fa un repàs a les restes arqueològiques més importants datades dels tres primers períodes de Grècia: edat del bronze (“circa”3000 – 1100 aC), edat obscura (circa 1100 – 800 aC) i edat arcaica (circa 800 – 500 aC).
En l’edat del bronze destaquen les civilitzacions minoica, la primera civilització a Creta que obté aquest nom pel llegendari rei Minos, i micènica, barreja dels indoeuropeus i els habitants de Grècia. Les quatre obres de les quals el vídeo fa un anàlisi són d’autors anònims ja que dels autors més antics no es pot aconseguir molta informació, encara que s’ha de destacar que les obres següents són una prova per la qual es va considerar superior la cultura minoica: Per ordre cronològic, la màscara de Agamèmnon que data del 1550 aC i està exposada en el Museu Arqueològic Nacional d’Atenes és una gran obra d’orfebreria per el domini de l’or en el seu modelatge, donant-li forma de rostre humà i que fa pensar que seria d’un artista important ja que es va trobar en la tomba d’un príncep, identificat com el mític Agamèmnon que va participar en la guerra de Troia encara que sembla ser que hi ha un desajust cronològic en l’antiguitat de la peça i el succés. Aproximadament de la mateixa data (1450 – 1400 aC) a Creta també es troba el palau de Cnossos, palau mític per la seva estructura i les grans dimensions, com les 1500 habitacions que donen a una mateixa sala. No només és important pel seu exterior, sinó també per totes les peces arqueològiques trobades a l’interior: la dama minoica que actualment està al museu d’Heraclió i també és coneguda com “la parisina” per la semblança amb les dones parisines de principis del segle XX forma part del ric art minoic, ja que es veu el ràpid desenvolupament en les tècniques per a representar persones ( la noia que hi apareix està de perfil i compleix amb les proporcions de la cara encara que és característic de l’època que l’ull, gran i ben marcat, sigui pintat horitzontal). De la mateixa època, però en la Grècia meridional, a Micenes es situa la porta dels lleons, datada del 1250 aC, que contrasta amb les mostres minoiques per la construcció simple i per la falta de cromatisme però que destaca per l’escultura de dues lleones amb una pota sobre un pedestal entremig de la junta que les pedres creen al ajuntar-se a sobre de la porta, en una construcció de 3 metres.
Encara que el documental inclou l’edat obscura, aquesta posa en evidència el seu propi nom i com no s’ha pogut aconseguir restes d’ella per la destrucció d’aquestes civilitzacions antigues. Així doncs, no es mostra cap element i destaca pel buit en la història i la distribució posterior per la invasió dòrica.
En l’edat arcaica ja es mostra aquesta diversitat entre eolis, jonis i doris per la dispersió i augment de les restes trobades i l’augment del seu nombre. La cratera monumental de Dípylon en el Museu Arqueològic Nacional d’Atenes de l’any 750 aC és una bona mostra de terrissa que mostra com estava geomètricament distribuïda a través de diferents sanefes representant persones transportant un mort a la part superior i uns guerrers en dol a la part central, amb fang de color marró ataronjat i figures negres de traçat simple per a aquest objecte destinat a barrejar l’aigua amb el vi. Seguint amb la terrissa, el Vas François del museu de Florència és del 570 aC i clarament mostra la part important en la central i les altres són decoracions exteriors que no fan la volta sencera, encara que els dibuixos són més complexos i són fruit d’Ergòtim i Clítias, en aquest cas se’n sap l’autoria. Més tard, en el 550 aC aproximadament, Exèquies mostra amb la terrissa una escena peculiar dins del cicle troià: Aquil•les i Àiax jugant als daus, equipats per lluitar i amb les llances dirigides al terreny de joc, de forma molt simbòlica i geomètricament ben pensada. Respecte a l’escultura de l’època, es veu una evolució a través de les obres de Cleobis i Bitó, Moscòfor i Korè del Peple sobretot en la fisonomia ja que la forma de la cara es torna més real i també hi hauria un avanç en la proporció del cos, passant de figures baixes i musculades a figures més estilitzades i músculs que s’esculpeixen de forma que semblin més naturals.
Cal dir, però, que l’obra que m’agrada més és el Moscòfor, ja que està fet amb material de qualitat, estava decorat amb pedres precioses alls ulls i sobretot per la tendresa que reflexa amb la unió entre l’home i el vedell.
Bon comentari, Carla. El teu, Ariadna, també començava bé tot i que falten les dates de cada època, però, és clar, ha quedat a mitges…
Aquest vídeo introdueix una sèrie d’obres d’art que ens descriuen les primeres èpoques de Grècia, en aquest cas l’edat de Bronze (circa 3000-1100 aC), l’època fosca(circa 1100-800 aC) i el període arcaic ( circa 800-500 aC).
La primera imatge correspon a la màscara d’Agamemnon, en grec Ἀγαμέμνων, que va ser el rei d’Argos. Aquest va participar a la guerra de Troia, era del bàndol dels aqueus. És una màscara funerària d’or descoberta a Micenes l’any 1876 per Heinrich Schliemant. Realment s’ha datat sobre el 1500aC.Aquest estava casat amb Clitemnestra, en grec Κλυταιμνήστρα, amb la qual va tenir Ifigenia (Ἰφίγενεια) Orestes(Ὀρέστης) i Electra (Ἠλέκτρα).
La segona imatge és el palau de Cnossos. Aquest palau és un símbol de la civilització minoica, però no només artístic, sinó que també mitològic, ja que és diu que en aquell palau vivia el rei Minos. El rei Minos, en grec Μίνως, és un personatge que pertany a la mitologia grega, al qual se li atribueix l’origen de la civilització minoica. Aquest es fill de Zeus (en grec Ζεύς) i Europa (en grec Εὐρώπη).
La seva construcció data entorn de l’any 2000 aC. A més a més, s’ha de dir que té una extensió de 17.000 m2 aproximadament, i que té una mur que delimita, el qual no s’ha de confondre amb una muralla defensiva.
La següent imatge, la que correspon al número tres, és la dona Minoica, també anomenada “La Parisisna”. Sobre aquesta, podem dir que forma part del palau de Cnossos, concretament a l’ala occidental. Mitjançant aquesta pintura es representa la feminitat minoica. Això es pot observar amb els simples traços de la seva silueta i també per el fet dels llavis pintats, aquest ull frontal tan gran…Realment es va convertir en una de les cares més atractives d’aquell època i de la pintura primitiva. Per finalitzar, m’agradaria destacar que el seu nom esdevé de la semblança amb la moda de certes dones de París.
La quarta imatge és la porta dels lleons. La porta dels lleons de la ciutat de Micenas, en grec Μυκῆναι, data del segle XIII aC. Aquesta es trobava a l’est de la ciutat i la van construir per tres funcions fonamentals: protectora, decorativa i estructural.
Esta formada per un triangle amb dos lleons sobre una columna. Els lleons representen el valor sagrat i polític de la ciutat que protegeixen.
És pot dir que aquesta porta és una gran escultura monumental.
La cratera monumental de Diplyón és la cinquena imatge d’aquest vídeo. Primerament, vull dir que és una cratera, ja que l’any passat ho vam treballar al tema 6 ( Economia i treball) del llibre de grec . Una cratera és una peça gran de ceràmica, amb el coll ample i dues nanses. Aquesta serveix per barrejar el vi amb l’aigua, ja que els antics no solien veure el vi pur. Més tard, amb aquestes barreges s’omplien els cílix, una copa amb dues nanses horitzontals, que serveix per veure vi. Sobre Diplyón s’ha de dir que va ser un antic pintor de gots grecs.
La sisena imatge és de Cleobis i Bitón. Aquesta escultura va ser realitzada entre el 610-590 aC.
Amb aquesta escultura es va voler commemorar el comportament de Cleobis i Bitón, ja que van ajudar a la seva mare, sacerdotessa d’Hera, en grec Ἥρα, a anar fins al santuari de la deessa a Argos. La història dels dos germans és l’expressió mitològica del fatalisme grec.
L’escultura és de marbre i es caracteritza per les seves figures, que entren dins de la tipologia de Kuroi, joves efebs nus. Aquests tenen un peu avançat i els braços desenganxats del cos. El cabell els hi cau sobre les espatlles i esta trenat.
La imatge que rep el nom de Moscòfor és la set. Aquest és un personatge portant un vedell sobre les espatlles. El vedell, el portava a les espatlles per sacrificar-lo. Sobre els ulls d’aquesta escultura, és coneix que tenia incrustacions de pedres en els ulls que li donaven un caràcter més naturalista i augmentaven el valor. Segons els teòrics, l’autor d’aquesta obra és Rhomboid. Actualment, es troba al museu de la Acròpolis d’Atenes, a Grècia.
La imatge vuit és el “vaso françois”. Aquesta imatge correspon a una ceràmica, de nou ens trobem amb una cratera, que ja he explicat anteriorment que és. És un cràter de volutes, realitzat per Ergótimos (un terrissaire, autor de vasos grecs de ceràmica de figures negres d’Atenes a la fi del segle VI a. C.) i el pintor Klitias (en grec Κλειτίας, un pintor de vasos grecs de ceràmica de figures negres d’Atenes), una de les obres Mestres de la ceràmica grega.
Entre les escenes representades en aquesta cratera espot observar les noces de Tetis (en grec Θέτις) i Peleu ( en grec Πηλεύς), pares d’Aquil•les.
La novena imatge, representa una de les cares de l’àmfora conservada en el vaticà. L’àmfora té dues cares, en una apareix el retorn de Castor i Pólux rebuts pels seus pares, i en l’altra, la més coneguda, Aquil•les i Àiax jugant als daus, que es la que jo puc observar en aquest vídeo.
En primer lloc vull deixar clar que és una àmfora,una ceràmica amb base, coll estret i dues nanses verticals, usada per a guardar-hi i transportar-hi aliments. Aquil•les apareix en aquest bell vas de ceràmica àtica de figures negres jugant als daus amb Àiax en un descans de la guerra de Troia. L’autor d’aquesta ceràmica és Exèquies, en grec Εξηκίας, un antic pintor i ceramista.
L’última imatge és la de “Kore del Peplo”. A questa obra pertany a l’escultura arcaica àtica. Aquesta dona porta un pentinat de trenes i va vestida amb un peple, en grec πέπλος, una túnica de llana, sense mànigues i oberta per els costats.
Comentari complet, Ariadna, tot i que hi trobo a faltar un paràgraf conclusiu i la relació de les obres d’art amb el període històric a què pertanyen. Amb tot, t’animo que continuïs posant-te al dia i recuperant la feina pendent. Ànims! “Labor omnia vincit!”
Salve!
L’edat de bronze(3000-1100 aC), l’època obscura(1100-800 aC), i finalment el període arcaic(800-500 aC).
La mascara de Agamèmnon : descoberta en 1876 , en la acròpolis de Mecenes pel arqueòleg Heinrich Schlieman. Agamèmnon es un heroi de la mitologia grega, fill del rei Arteo de Micenas i de la reina Aérope, i germà de Menelau. Aquesta esta feta amb una fina lamina d’or on intenta reflectir els trets físics de la manera més realista. Actualment és troba en el Museu arqueòlogic nacional d’Atenes.
Palau de Cnosos: és un del palaus minoics més importants de creta, que va ser construït al 2000 aC.
Dins del palau estava format per magatzems, tres pous,també per un santuari d’estil dòric dedicat a Rea i la sala del tron. Dins d’aquest temple és van trobar decorats als murs amb símbols religiosos, estàtues com”l’acròbata”, frescos com el “príncep dels lliris” etc.
Dama minoica-“la parisima”: És va fer a principis del segle XX, aquest fresc és troba al ala oest del palau, en un santuari. Aquesta figura és considera la millor representació de la dona minoica. La seva pintura de perfil coincideix amb al pintura primitiva. En la seva vestimenta ressalta el llaç sagrat que representa el seu caràcter sacre.
La porta dels lleons: Va ser la principal muralla de micenes, construïda 1250 aC. Aquesta muralla és d’estil ciclopi, que eren molt conegudes en les construccions de la civilització micènica. És caracteritza principalment per relleu que és troba sobre la muralla on és representat dues lleones de més de tres metres d’alçada col•locats sobre grans blocs que podien arribar fins als vuit metres. Aquest també era representat com un escut on reflecteix el primer exemple de l’art occidental.
Vale!
La mascara de Agamèmnon : descobert a l’acròpoli de Micenes el 1876 per l’arqueòleg prussià Heinrich Schliemann.Era un heroi de la mitologia, la descoberta d’aquestes tombes, que eren la primera representació d’art micènic, es va saber que els micènics eren un poble molt comercial, amb una classe alta molt donada al luxe, així també amb una certa influència de cultures com la cretenca. El que continua sent un misteri és l’ocàs d’aquest poble quasi mític. Es tracta d’una màscara funerària d’or que es va trobar col·locada damunt la cara d’un cos situat a la tomba V. Schliemann va pensar que havia descobert el cos del llegendari rei grec Agamèmnon, i per aquest motiu la màscara va rebre el seu nom.
Palau de Cnosos:Fou construït vers el 2000 aC i destruït per un terratrèmol abans del 1700 aC, per ser reconstruït en els següents anys.La seva superfície es de 20.000 m².Al oest i sud un mur el delimita, però no era una muralla defensiva,el seu accés es per l’oest i a aquesta part hi ha tres pous (koulourès) on es dipositaven els objectes de culte i les ofrenes.Des l’entrada s’accedeix al Propiló oest, on segurament el rei rebia als visitants.
Dama minoica-”la parisima”:A principis del S.XX,era un frecs que es trobava al oest del palau,en un santuari.Aquesta figura representa la millor representació de la dona minoica,amb una pintura primitiva,amb la seva vestimenta que resalta el llaç sagrat que representa el seu caràcter sacre.
La porta dels lleons:Va serla muralla principal de micenes,construïda 1250aC.Es d’estil ciclopi,eren molt conegudes en les construccions micèniques.Es caracteritzada per el seu relleu que és troba a sobre de la muralla que estan representades dos lleones de més de tres metres,i també hi ha un escut on reflecteix el primer exemple de l’art occidental.
L’edat de bronze(3000-1100 aC), l’època obscura(1100-800 aC), i finalment el període arcaic(800-500 aC).
El marc històric 😉
XAIPE
La Màscara d’Agamèmnon: és un artefacte descobert a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann. La màscara és una màscara funerària d’or, i va ser trobat sobre el cos del llegendari líder grec Agamèmnon, però la investigació arqueològica moderna suggereix que la màscara és del 1550-1500 aC (abans de la vida d’Agamèmnon. La màscara es mostra actualment al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes.
La Parisina: procedent del palau de Cnosos ha estat considerada com la millor representació de la feminitat minoica, els simples traços de la seva silueta (un enorme ull frontal, el nas característic, els llavis pintats) han produït una de les cares més atractius i conegudes de la pintura primitiva.
La Porta dels Lleons: és l’execució arquitectònica més característica i coneguda de Micenes i va ser construïda al voltant de 1250 a. C. Representa dos lleons rampants d’uns 3 metres d’alçada. En aquesta època, Micenes era una ciutat pròspera el poder polític, militar i econòmic s’estenia fins Creta, Pilos (a l’oest del Peloponès), Atenes i Tebes. No obstant això, cap a 1200 a. C. es va enfonsar després d’una suposada invasió dels doris.
El Moscóforo: La peça representa un kouros (una estàtua d’un home jove, datada a partir del període arcaic de l’art grec (sobre 650 al 500 aC). És un tipus d’escultura que va imperar durant els segles VIII – VI aC . L’equivalent femení són les korai.
XAIPETE!
L’art sempre m’ha cridat molt l’atenció i ara molt més després d’haver vist durant el curs obres gregues com les que surten a aquest vídeo!
Una de les meves preferides és la màscara d’Agamèmnon, em sembla increible la manera com van fer-la, recreant molt bé les faccions d’un home, en aquella època sembla mentida que es féssin coses així!
Seguidament faré la feina manada per la Teresa:
Màscara d’Agamèmnon: Aquesta màscara va ser trobada en una tomba miscènica pel prussià Heinrich Schliemann,l’any 1876. És una màscara funerària feta en una fina làmina d’or. El rostre del difunt presenta una barba poc detallada i els ulls estan tancats representant el somni de la mort.
-La dama minoica, la parisina: Es diu d’aquesta obra, procedent de l’ala occidental del palau de Cnosos, que és la millor representació de la feminitat minoica; els simples traços de la seva silueta (un enorme ull frontal, el nas “respingón”, els llavis pintats) han produït un dels rostres més coneguts de la pintura primitiva. Conserva complet, en l’esquena, el llaç , que és un símbol de la divinitat. Va ser denominada així a la vista de la seva semblança amb la moda de certes dames del París contemporani al moment en què Evans va exhumar la pintura.
-La Porta dels Lleons: És l’escultura grega més característica i coneguda de Micenes i va ser construïda al voltant de 1250 a. C. Representa a dos lleons rampants d’uns 3 metres d’altura.
-El Moscóforo: El “Moscóforo”, és una escultura que data de l’any 570 a. C. i que va ser esculpida per algun artista dels tallers d ‘Àtica, regió de l’Antiga Grècia.
És considerada com una de les obres mestres del eríode arcaic de Grècia.
És una escultura de tipus kurós (home jove), i el seu equivalent en femení és korai (dona jove).
XAIPE
La Màscara d’Agamèmnon és un objecte arqueològic descobert a l’acròpoli de Micenes el 1876 per l’arqueòleg prussià Heinrich Schliemann. Es tracta d’una màscara funerària d’or que es va trobar col·locada damunt la cara d’un cos situat a la tomba V. Schliemann va pensar que havia descobert el cos del llegendari rei grec Agamèmnon, i per aquest motiu la màscara va rebre el seu nom.
La Parisina: procedent del palau de Cnosos ha estat considerada com la millor representació de la feminitat minoica, els simples traços de la seva silueta (un enorme ull frontal, el nas característic, els llavis pintats) han produït una de les cares més atractius i conegudes de la pintura primitiva.
La Porta dels Lleons: La porta dels Lleons, entrada principal a la muralla de Micenes, destaca per la massa, imponent –els lleons tenen més de 3 metres d’alçada–, i per la mida de les peces treballades, especialment la de la llinda.
El Moscóforo: El Moscóforo, es una escultura tipo kurós que data del año 570 a. C. y que fue esculpida por algún artista de los talleres de Ática, región de la Antigua Grecia, estando considerada como una de las obras maestras del Período arcaico de Grecia.
Aquest video ens dona a coneixer moltes obres d’historia de l’art.
He buscat informació sobre la mascara d’Agamèmnon.
La Màscara d’Agamèmnon és un objecte arqueològic descobert en l’acròpoli de Micenes el 1876 per l’arqueòleg prussià Heinrich Schliemann. Es tracta d’una màscara funerària d’or que es va trobar col · locada sobre de la cara d’un cos situat a la tomba V. Schliemann va pensar que havia descobert el cos del llegendari rei grec Agamèmnon, i per aquest motiu la màscara rebre el seu nom. No obstant això, estudis arqueològics moderns suggereixen que la màscara podria datar d’entre 1550 i 1500 a. C., el que la situaria en un temps anterior (uns 300 anys) al que tradicionalment s’atribueix a la vida d’Agamèmnon. Malgrat això, ha conservat el seu nom. La màscara es troba exposada al públic al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes.
Aquest video ens dóna l’oportunitat de conèixer moltes obres d’història de l’art, ja que és un tema molt bonic en mostrar art amb elements bonics,interessans. M’encanta el art ja que és un eleement elegant. “Art per Art”
Salve!
He arribat tard per comentar, però val més tard que mai. Ja que aquest video m’agradatmolt sobre Art, que l’any que bé faré Art, encara que seé una mcia del art a grècia, ja per els articles i per el llibre de la Lida.
La primera obra ens diu que hi ha una cosa estrànya és que la màscara és de fa 350 anys abans de Agamènon, una gran curiositat.Cosa impossible diriem, però si que és.
La segona obra que és veu en el video mostrar columnes que pertanyent l’any 1900 en l’edat de bronze.Segurament són columnes que pertanyent el palau de el rei Minos de Creta.
I finalment, la a Porta dels Lleons que va ser una l’escultura grega més característica i coneguda com a Micenes consturida el 1250 a. C
M’agradat molt aquest video ja que ens mostra obres d’Art de grecia(edat de bronze).I l’Art mai no desapareixerà ja que conté figures de motl de valors dels nsotres avantpassats.
Aquest video esta molt be pel que fa a l’informacio sobre historia de l’art grec, i potser una mica complicat, ja que dona molts noms i molt llocs, i una informacio molt técnica. Ja que moltes persones han comentat la màscara d’Agamemnon, jo comentaré una mica qui era aquest personatge:
Agamèmnon (Ἀγαμέμνων) fou el rei d’Argos que, d’acord amb la Ilíada, va participar a la guerra de Troia, esdevenint un dels màxims dirigents de l’exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat. Se l’anomena rei d’Argos o “rei de Micenes”, capital del regne. Estava casat amb Clitemnestra i tenia quatre fills (Orestes, Ifigènia, Crisòtemis i Electra).
Com a germà de Menelau, que va ser abandonat per Helena, no va trigar a reunir un poderós exèrcit; primer va viatjar amb Palamedes cap a Ítaca, on va convèncer a Odisseu que s’unís a l’empresa. També va enviar missatgers a Xipre, on el rei Cinires li havia promès cinquanta vaixells de guerra. Enlloc d’això, però, el rei va enviar-li un vaixell de veritat i quaranta-nou de joguina.
Abans de sortir amb les naus cap a l’Hel·lespont (la platja de Troia), va veure castigada la seva gosadia quan dies abans va matar un cérvol de la mare Àrtemis tot blasfemant que ni ella mateixa ho hauria fet millor. La deessa, enutjada, li ho va fer pagar amb la vida de la seva filla Ifigènia. Agamèmnon va trobar just el tracte i no va dubtar en sacrificar ell mateix a la seva filla per aconseguir el vent propici per creuar el mar Egeu.
Edat del bronze (3000- 110aC)
En aquells moments, a Creta hi vivien els minoics, que és la civilització precedent a la grega. Això correspon a l’edat de bronze (2000-1400 aC). La civilització minoica rep aquest nom pel llegendari rei Minos de Creta, que apareix
en el mite del Minotaure, en que Teseu, venç el Minotaure i s’enamora de la princesa Ariadna que era la filla del rei Minos i germana del Minotaure.
Època obscura (1100- 800 aC)
L’època micènica (Peloponnès) comença amb els reialmes de Micenes, Tirint, Pilos… Els micènics van navegar fins l’Àsia Menor i l’illa de Sicília, a Itàlia. Llavors van conquerir l’illa de Creta, acabant així amb la civilització minoica. Aquesta època també correspon a la guerra dels aqueus (grecs micènics contra els troians) segons explica la Ilíada d’Homer.
Després durant l’etapa dels pobles del mar o època obscura, ja que la civilització micènica va quedar aïllada pel mar i el doris els van envair des de dalt cap el 110aC, juntament amb els eolis i els jonis.
Època arcaica (800- 500aC)
A partir d’aquesta etapa van néixer les polis gregues. La polis consistia en ciutats enmurallades, un casc urbà (temple, àgora, acròpoli) i els seus voltants.
Els espartans a través de les seves embarcacions veleres van dominar altres regions. També va destacar la batalla naval de Salamina (480 aC) que va enfrontar l’exèrcit grec amb el persa.
En aquesta etapa, gràcies a les relacions comercials a través del mar i la vela, la moneda, el comerç, els esclaus, la cultura i la llengua van expandir-se per la Mediterrània. Aquest moment s’en diu Moviment de colonització (750-500 aC).
Edat del bronze (3000- 110aC)
En aquells moments, a Creta hi vivien els minoics, que és la civilització precedent a la grega. Minoica rep aquest nom pel llegendari rei Minos de Creta, que apareix
en el mite del Minotaure
Època obscura (1100- 800 aC)
L’època micènica (Peloponnès) comença amb els reialmes de Micenes, Tirint, Pilos… Els micènics van navegar fins l’Àsia Menor i l’illa de Sicília, a Itàlia. Llavors van conquerir l’illa de Creta, acabant així amb la civilització minoica.
Època arcaica (800- 500aC)
A partir d’aquesta etapa van néixer les polis gregues. La polis consistia en ciutats enmurallades, un casc urbà (temple, àgora, acròpoli) i els seus voltants. En aquesta etapa, gràcies a les relacions comercials a través del mar i la vela, la moneda, el comerç, els esclaus, la cultura i la llengua van expandir-se per la Mediterrània.
Salve!
Aquest video és molt interessant i parla de moltisimes coses, he buscat informació de tot el que es diu:
LA MÀSCARA D’AGAMÈMNON:
La Màscara d’Agamèmnon és un objecte arqueològic descobert a l’acròpoli de Micenes el 1876 per l’arqueòleg prussià Heinrich Schliemann. Es tracta d’una màscara funerària d’or que es va trobar col·locada damunt la cara d’un cos situat a la tomba V. Schliemann va pensar que havia descobert el cos del llegendari rei grec Agamèmnon, i per aquest motiu la màscara va rebre el seu nom. Tanmateix, estudis arqueològics moderns suggereixen que la màscara podria datar-se entre 1550 i 1500 aC, cosa que la situaria en un temps anterior (uns 300 anys) al període tradicionalment s’atribueix a la vida d’Agamèmnon. Malgrat això, ha conservat el seu nom. La màscara es troba exposada al públic al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes.
EL PALAU DE CNOSSOS:
El Palau de Cnossos és el més important dels palaus minoics de Creta.
Fou construït vers el 2000 aC i destruït per un terratrèmol abans del 1700 aC, per ser reconstruït en els següents anys.
Va patir destruccions parcials vers el 1650 aC i importants vers abans del 1400 aC, quant fou abandonat per ser reutilitzat després pels dòrics i romans.
La seva superfície es de 20.000 m².
Columnes l’oest i sud un mur el delimita, però no era una muralla defensiva. El seu accés es per l’oest i a aquesta part hi ha tres pous (koulourès) on es dipositaven els objectes de culte i les ofrenes.
Des l’entrada s’accedeix al Propiló oest, on segurament el rei rebia als visitants.
Una porta portava al corredor de la processó (que te aquest nom degut a la pintura al mur que representava portadors d’ofrenes) i avui es port veure en part per una reproducció ja que l’original, com d’latres, es al museu d’Herakleion.
El segon accés al palau era pel sud, on una porta portava als corredors sud i nord i d’aquestos a la cort central. Aquest corredor es diu de les pintures dels lliris perquè s’hi va trobar un fresc anomenat “príncep dels lliris” de la que existeix una reconstrucció polèmica.
L’ala oest te divuit magatzems sense finestres amb grans gerres cada una amb capacitat per 78000 litres d’oli o de vi. Els magatzems comunicaven amb els santuaris a nivell de carrer. Els murs son decorats de símbols religiosos.
Des l’ala sud-oest una escala porta al santuari de tres columnes. A la dreta de l’escala una cambra rectangular es pensa que fou un temple d’època dòrica consagrat a Rhea. Darrera aquest santuari hi havia la gran sala de reunions, i mes al nord la sala del santuari on es trobava el fresc conegut com “la parisina”.
LA PORTA DELS LLEONS:
Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), la moderna Kharváti, fou una antiga ciutat de Grècia la mítica residència d’Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d’Argos.
Sota els doris fou ciutat independent i 80 ciutadans de Micenes van ser a les Termòpiles i 400 (entre Micenes i Tirint) a Platees.
El 468 aC fou assetjada pels doris d’Argos però les muralles van resistir i la van haver de bloquejar, fins que la gana els va obligar a rendir-se. La ciutat va passar a Argos però va romandre deshabitada.
Les seves ruïnes foren descrites per Pausànias. Encara existeixen i són les més antigues de la Grècia continental excepte les de Tirint.
Les ruïnes de Micenes daten de la meitat del segle XV aC; es composen de les muralles, molt ben conservades amb la coneguda porta dels lleons, tombes de volta a les rodalies i la ciutadella amb unes petites restes del suposat palau d’Agamèmnon (els fonaments).
A la vora es troba la moderna vila de Kharváti.
DIPYÓN:
El Mestre del Dípylon o Mestre del Dipilón és un nom que s’ha convingut per nomenar va ser un antic pintor de gots grecs que va estar actiu al voltant de 760-750 a. C.
Va treballar a Atenes, on ell i el seu taller van produir grans vasos funeraris per a les inhumacions del cementiri de Dipilón, d’on prové el seu apel · latiu, a falta de conèixer el seu veritable nom. El seu treball pertany a l’etapa més tardana de l’estil geomètric (Geomètric Recent) i els seus atuells, que arribaven a mesurar fins a 1,60 m d’alçada, se’ls s’inutilitzava intencionadament fent un forat al fons per servir com làpides de les tombes aristocràtiques, si no, servien per a recipients de libacions.
El procés d’abstracció que havia portat a la figura humana i les narracions que es relataven perquè s’incorporessin plenament a la decoració geomètrica pura, mantenint la funció de representació, havien conduït a aquest gran ceramógrafo al seu taller al límit de les possibilitats expressives. El «estil Dípylon» estava destinat a dominar l’escena durant breu temps. L’últim dels seus més propers col · laboradors va deixar de pintar al voltant del 735 a. C., a tan sols cinc anys després que la carrera del Mestre del Dípylon s’iniciés.
El seu estil es caracteritza per l’ús del fris continu en la decoració dels gots, entre els quals destaca l’àmfora 804 del Museu Arqueològic Nacional d’Atenes. Entre bandes de motius geomètrics, es troben una o dues bandes centrals, encaixades entre les nanses i, com a tals ceràmiques funeràries, estaven decorades amb representacions d’escenes de próthesis, que representen el duel de la persona morta (mitjançant l’exposició del mort i les lamentacions) o escenes de desfilades de carros de guerra de cavalls (ekphora) i de guerrers. Les figures són molt esquemàtiques, amb tors triangular, llargues cames i un punt per cap amb una lleugera barbeta.
Gairebé 50 gots s’han atribuït al Mestre del Dípylon i el seu taller, i set van ser atribuïts expressament. [2] Les seves imatges són les primeres d’art figuratiu que es van trobar a Grècia després del col · lapse de la cultura palacial micènica.
Els personatges estan representats amb els braços, el tors i les cames de perfil, mentre que a la plasmació dels seguicis fúnebres, en els carros es mostren les dues rodes i les vuit potes dels dos cavalls. A diferència d’altres escenes, cap personatge es combina amb un altre per omplir els espais en blanc, però la part de l’escena imaginada, allunyada, s’insereix en una capa superposada.
CLEOBIS I BITÓN:
Cleobis i Bitón (Κλέοβη και Βίτωνα-Kléobi kai Bítona, en llengua grega-) és el nom d’un grup escultòric, en marbre, de dues figures masculines nues; atribuït (per una inscripció en dues bases, que comença a la de la figura de l’esquerra i acaba en la de la figura de la dreta) a l’escultor Polimedes d’Argos. Es localitzen temporalment cap a l’any 600 a. C.
Pel testimoni que recull Heròdot se sap que es van realitzar per encàrrec de la ciutat d’Argos per al Santuari de Delfos, on la seva història era divulgada com un exemple moral, de vida virtuosa i plena malgrat una mort jove, que no calia considerar com una cosa negativa, sinó com el major premi que poden concedir els déus (així ho va explicar el savi Soló al rei Creso).
Van ser descoberts en les excavacions arqueològiques de 1893-1894, al nord-oest del Tresor dels atenesos, a uns deu metres de distància una estàtua d’una altra. Es conserven actualment al Museu Arqueològic de Delfos. És particularment important que, per a aquestes peces, s’hagi pogut establir una identificació entre un text clàssic i una troballa arqueològica material. També és una cosa inusual, per l’època, que s’identifiqués amb una inscripció el nom de l’escultor.
Pertanyen a l’estil arcaic, amb un aspecte més musculós, tosc i primitiu que altres kuroi. Aquests trets s’identifiquen com a propis de l’Argólide davant de l’escultura de l’Àtica o d’Jonia.Las característiques formals que comparteixen amb altres escultures del període són: la representació dels braços enganxats al cos, en un posat de gran frontalitat, simetria i hieratisme , la simplifación de l’anatomia, on destaquen certs músculs molt perfilats (diartrosi: pectorals i el contacte entre engonals i abdomen), el somriure arcaica, els ulls ametllats, els pòmuls molt marcats i la cabellera trenada amb gran geometrització. Com en tota l’estatuària grega, d’aquest o posteriors períodes, no hi ha trets individualitzadors que permetin considerar retrats, ja que el que es busca és una representació idealitzada de caràcter universal.
MOSCÒFOR:
Ràpides: navegació, cerca
Imatge del Moscóforo, exposat al Museu de l’Acròpolis d’Atenes, a Grècia.
El Moscóforo entre les ruïnes de l’Acròpolis d’Atenes en una instantània de l’any 1866.El Moscóforo (o portador del vedell Μοσχοφόρος), és una escultura tipus kouros que data de l’any 570 a. C. i que va ser esculpida per algun artista dels tallers d’Àtica, regió de l’Antiga Grècia, estant considerada com una de les obres mestres del Període arcaic de Grècia.
L’escultura va ser trobada en entre les ruïnes de l’Acròpolis d’Atenes, (Grècia).
La peça representa un kouros (una estàtua d’un home jove, datada a partir del Període Arcaic de l’art grec (sobre 650 al 500 a. AC). És un tipus d’escultura que va imperar durant els segles VIII – VI a. C . l’equivalent femení són les korai (singular koré). Mostra la característica somriure arcaic.
L’escultura es considera un exvot, i va ser una ofrena dedicada per Rhombos, fill de Pales, a Atena (en àtic Ἀθηνᾶ Athena o en jònic Ἀθήνη Athene, en dòric Ἀσάνα asana), deessa de la saviesa, l’estratègia i la guerra justa. Va ser considerada una mentora d’herois i adorada des de temps remots com a patrona d’Atenes, on es va construir el Partenó per rendir-li culte.
VAS FRANÇOIS:
El vas François és un crater, és a dir, un tipus ceràmic destinat a la barreja del vi i de l’aigua (tres parts d’aigua i una de vi). Realitzat pel terrissaire Ergòtim i decorada pel pintor Clíties prop de l’any 570 aC a l’Àtica. Està considerat l’obra cimera de la ceràmica grega. Rep aquest nom en honor al seu descobridor, Alessandro François i es troba al Museu Arqueològic Nacional de Florència.
És una peça que revesteix una gran mida, amb la boca i cos amples, a fi que els comensals que acudien al Simpòsium (beure vi junt amb fruites seques o qualsevol mena de fruites) poguessin introduir els seus propis kílix per servir-se ells mateixos. Concretament és un «crater de volutes» datat al voltant de l’any 570 aC. És la primera vegada que es documenta un objecte amb aquestes característiques a l’Àtica.
Estem davant l’exponent de la plena maduració a la tècnica i l’estil miniaturista a la decoració. Porta prop de 270 figures que formen escenes de diferent índole. Les curses de carros, la caça del senglar de Calidón, el desembarcament de Teseu a l’Àtica, així com la representació d’animals orientalitzants o escenes de centauromaquia són alguns dels temes que figuren al mencionat crater.
Estaria bé veure documentals d’aquest estil a classe ja que en 10 minuts pots apendre un munt de coses de manera visual i entretenida.