Category Archives: Llatí 1r

La domus romana

Som unes alumnes de 1r de Batxillerat que hem anat a Girona a veure l’obra “Miles gloriosus” i amb aquest article volem destacar quines eren les característiques principals d’una domus romana tenint com a referència l’obra de Plaute. Us presentarem les característiques  de les  cases romanes, i com es veuen en aquesta obra de Plaute.

Plaute [Font: Viquimèdia]

Tan bon punt l’obra va començar vam poder apreciar que la trama es desencadenava perquè un esclau havia vist a través de l’impluviuum com Filocomàsia es feia petons amb Plèusicles:

ACTE II. Escena II
(…)
PERIPLECTÒMENES.- Esteim perduts!
PALESTRIÓ.- Què hi ha?
PERIPLECTÒMENES.- La cosa s’ha destapat?
PERIPLECTÒMENES.- Fa un poc, no sé qui del vostre servei ha vist des de la teulada a través del nostre impluvi com es donaven besades na Filocomàsia i el meu hoste dins ca nostra.
PALESTRIÓ.- (Preocupant-se) Qui és qui ho ha vist?
PERIPLECTÒMENES.- Un company teu.
PALESTRIÓ.- Quin dels tants?
PERIPLECTÒMENES.- No ho sé, tot d’una s’ha escapat tan de pressa…
PALESTRIÓ.- (Molt preocupat) M’imagin que estic perdut. (…)

PLAUTE. El soldat fanfarró. Trad. Tere Febrer Janer

Aquest fet que desencadena la trama, fa de la casa l’escenari principal de l’obra. Les domus eren cases unifamiliars, ocupades per l’aristocràcia urbana, decorades amb atris i peristils que horitzontalment ordenaven, il·luminaven i ventilaven les estances bellament decorades amb pintures murals i mosaics. Una insula era, al final del període republicà i durant el període imperial romà, un bloc d’habitatges, normalment en règim de lloguer, de diversos pisos. Les insulae eren utilitzades pels ciutadans que es no podien permetre tenir habitatges particulars. Les insulae es construïen de maó i argamassa i eren similars als edificis d’apartaments actuals. Una villa era un centre d’explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l’Imperi Romà. Una villa va ser originalment una casa de camp romana construïda per a la classe alta.

El compluuium era una obertura realitzada al sostre del vestíbul de l’antic habitatge dels grecs, etruscs i romans, per conduir l’aigua de pluja rebuda fins al impluvium. Consistia en una simple obertura rectangular practicada al centre del sostre dels domus per permetre l’entrada de la llum solar que il·luminava amb el seu reflex les habitacions adjacents i que, al seu torn, servia d’entrada de l’aigua de pluja que era recollida en l’impluvium. També servia per afavorir la ventilació de les habitacions. L’impluvium era una espècie d’estany rectangular amb fons pla.

En qüestió d’estètica solia haver-hi una tauleta de marbre, una capella consagrada als lars (lararium) i l’arca de cabals. També hi havia dues ales, o alae a banda i banda de l’atrium, que n’ampliaven l’espai.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=8unLEPfJ4Gc[/youtube]
Núria Fernández
Laura López
Carla Latorre
1r Batxillerat
Institut Isaac Albéniz

Colloquium octavum, un Sant Jordi amb Hans Orberg

Seguint una bella tradició, aquest curs anem llegint i dramatitzant els Colloquia personarum. El dia de Sant Jordi, uns alumnes de llatí de primer de batxillerat ens vàrem atrevir a enregistrar en el claustre del Serra de Marina del nostre institut IPM la primera part del Colloquium octavum, ja que el claustre era el més semblant al fòrum Tusculà. Les roses de la diada de Sant Jordi ens varen servir per fer l’escena amb la florista; però no vàrem comptar que el soroll de mil alumnes sense classe, uns venent llibres, roses i pastissos, d’altres recitant versos d’Espriu i la majoria participant en les activitats esportives no ens permetrien enregistrar bé el so d’aquesta escena; també vàrem tenir l’inconvenient que els professors no s’adonaven que nosaltres fèiem la nostra feina de llatí i no paraven de passar davant de l’iPhone amb què en John enregistrava el diàleg i alhora feia de narrador ja que en Víctor no va poder gravar i la Lida anava amunt i avall amb el certamen literari.

Ecce nostrum Colloquium octavum:

Espero que us hagi agradat. Ben aviat tindreu la segona part!

Alma Bergel, Paula Franco, Xavier Gras, John Tuset i Víctor Barranco

Alumnes de Llatí de 1r de Batx.

Llatí a la sèrie La Que Se Avecina!

Actualment hi ha una sèrie de televisió molt coneguda i famosa per tots els grups d’edats que s’anomena “La que se avecina”. Aquesta produïda a Espanya per Mediaset España i Infinia. Es reprodueix a Telecinco amb bons registres d’audiència. És una sèrie de gènere d’humor, una comèdia. Porta funcionant des de l’any 2007 fins avui en dia amb un total de vuitanta episodis dividits entre sis temporades i es preveu que encara hi hagi una setena temporada.

Aquesta sèrie tracta sobre una comunitat de veïns en la qual viuen famílies de diferents edats i el que volen representar són aquestes diferències d’edat i el que fan és remarcar-ho molt fins al punt d’arribar a l’humor i que la sèrie en si esdevingui una comèdia.
A la sèrie hi apareixen diferents personatges i un dels més famosos i dels més destacats és l’anomenat Amador Rivas representat per Pablo Chiapella que viu a la comunitat amb la seva dona Maite Figueroa, interpretada per Eva Isanta. Aquest és conegut per ser un pare de tres fills i un home que els seus propòsits en la vida són tenir una motocicleta, també un cotxe descapotable i estar al bar amb els amics que són els seus veïns. Aquest home és representat com  un fracassat ja que no aconsegueix res i tots els plans que fa amb les amistats del bar (Màximo Angulo (Eduardo Gómez), Leonardo Romaní (Luís Miguel Seguí), Vicente Maroto (Ricardo Arroyo) i Javier Maroto (Antonio Pagudo)) acaben sent un desastre. Al llarg de la sèrie s’ha anat demostrant que és un home que no té gaires coneixements culturals i aquest moltes vegades va acompanyat per Leonardo Romaní que es diferencia d’Amador Rivas pels coneixements que té. Leonardo sempre corregeix Amador i aquest s’emprenya molt però realment sempre fa pífies en moltes frases fetes, refranys, inclús llatinismes o en aspectes relacionats amb el llatí.

 

Tot seguint la sèrie he trobat l’ús o mal ús d’aquests llatinismes:

– “Porque ha sido presidente de muto propio.”

(Motu Proprio: S’empra com a expressió per indicar que es fa alguna cosa espontàniament, sense respondre a petició prèvia “pel propi impuls”.)

– “Lo hacemos anteriori.  Anteriori no existe como vocablo, querrás decir a posteriori”.

(A priori/ a posteriori: S’utilitza per indicar que és anterior / posterior d’alguna cosa.)

– “Deja tu mensaje y te llamo isofactus”.

(Ipso Facto): És un llatinisme que indica “en l’acte mateix” o “per l’acte”.

 

De referents clàssics he trobat aquests:

– “Voy a resurgir de mis cenizas como el Ave Félix”.

(Ave Fénix: És una au mitològica de la mida d’una àguila, de plomatge vermell, ataronjat i groc incandescent, de fort bec i urpes. Es tractava d’una au fabulosa que es consumia per acció del foc cada 500 anys, per després ressorgir de les seves cendres.)

– “Espartaco al aparato”.

(Espàrtac: Va ser un esclau traci que, segons fonts romanes, va dirigir la rebel·lió més important contra la República romana en sòl itàlic (coneguda com III Guerra Servil, Guerra dels Esclaus o Guerra dels Gladiadors), fet ocorregut entre els anys 73 a. C. i 71 a. C.)

 

També en algunes converses apareixen paraules que provenen del llatí i fins i tot es diuen frases com per exemple:

– “Eso es una falacia.  Pero las falacias son venenosas?”

Prové del llatí fallacia. És un engany, frau o mentida amb què s’intenta afectar algú.

– “Explicatio no petita acusatio manifiesta”

Excusa no demanada, acusació manifestada.

-“Eureka! Quién es esa?”.

És una expressió per dir :«Ho he trobat!». És una famosa exclamació atribuïda al matemàtic grec Arquímides.

 

En la sèrie inclús algun títol d’algun episodi conté alguna paraula llatina com per exemple:

Un sablazo, un ultimatum y unos autos locos.

(Ultimatum: És un tipus d’amenaça.)

Una avispilla, una dominatrix y un moco asesino.

(Dominadora) És una dona que adopta el paper de dominant en les pràctiques sexuals.

Què us ha semblat? Us n’havíeu adonat? N’heu detectat més?… Ajudeu-ne a completar la recerca del llatí i les seves al·lusions en la sèrie La que se avecina!

 

Uxue Avilés
Llatí
2n Batx C

També he trobat llatí a Montserrat!

El cap de setmana passat per la patrona de Montserrat un grup de gent vàrem decidir anar a la muntanya de Montserrat. Jo ja sabia per El Fil de les Clàssiques que l’antropònim Montserrat era d’origen llatí, però per sorpresa meva, vaig veure que quasi tot l’interior de l’església i del recinte exterior del santuari estava en llatí. Heu anat alguna vegada a la muntanya de Montserrat? Us heu fixat en totes les inscripcions en llatí que hi ha?

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns nens pastors el 880. Després de veure una llum a la muntanya, els nens van trobar la imatge de la Mare de Déu a l’interior d’una cova. Quan el bisbe s’assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat va ser impossible ja que l’estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l’havia trobada i ordenà la construcció de l’ermita de Santa Maria, origen de l’actual monestir. La imatge que es venera en l’actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d’àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el Nen Jesús assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d’alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l’univers; el nen té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne. A excepció de la cara i de les mans de Maria i el petit Jesús, la imatge és daurada. La Mare de Déu, no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l’apel·latiu popular de “la Moreneta”. L’origen d’aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la. L’11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d’abril. Des de la festa de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26 d’abril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir. A la Verge de Montserrat se l’anomena “La Moreneta”. A altres llocs dels Països Catalans, hi ha altres verges negres conegudes d’aquesta manera, com la Mare de Déu de Lluc (Patrona de Mallorca) i a altres parts del món, com la Mare de Déu de la Candelaria a Tenerife (patrona de Canàries).

Sabeu què diuen? Què en penseu? Espero que us agradi.

Elisa Moya 1 batx. C Llatí

Teatre Apol·lo, qui ho diria!

Estava un dia mirant el facebook distreta i de cop vaig veure una foto d’aquest teatre, de seguida em vaig adonar que el seu nom estava relacionat amb la mitologia grega i romana i vaig decidir fer-vos un apunt per si vosaltres tampoc us n’havíeu adonat.

El Teatre Apol·lo de Barcelona està situat al barri del Poble-sec, a la històrica Avinguda del Paral · lel número 59, centre de la vida artística i teatral de la ciutat comtal durant el segle XX.

El Teatre Apol·lo va ser reconstruït per complet fa uns anys i es programen en l’actualitat espectacles teatrals i musicals.

La Sala Apol·lo és un dels locals nocturns més mítics de Barcelona. Amb més de 25 anys d’història, ha estat, al costat de “La Paloma”, el local de referència per anar a ballar. Sigui quin sigui l’estil de música que estigués de moda en el moment, “l’Apol·lo” els ha viscut tots. Actualment funciona de manera simultània com a sala de concerts i club de ball. A més, fa un any que va estrenar una sala adjacent (la 2). Amb 1100 i 400 persones de capacitat respectivament, per l’Apol·lo passen alguns dels concerts més interessants que es programen a Barcelona. Com que diverses productores programen nits de festa al llarg de la setmana, l’horari dels concerts sol caminar, depenent del nombre de actuacions de cada dia, entre les 20.00 i les 22.00.

Les nits del cap de setmana, i ull perquè per a Apol·lo el cap de setmana comença en dijous, la sala es transforma en discoteca després dels concerts de primera hora. Les nits dels dijous estan dedicades a la música negra i no et costarà res fer amics entre el públic jove que va cada setmana a ballar funk, soul i hip-hop al Powder Room. Els divendres i dissabtes el protagonista de la nit, simultàniament en els dos espais, és Nitsa Club. Amb més de deu anys d’història, és el club de referència en matèria de noves tendències en música electrònica. Amb la incorporació de la sala 2, Nitsa club dedica part de la seva programació al pop i rock independent.

Està situat a Barcelona (08004) carrer Nou de la Rambla 113 i la sala 2, l’adjacent, està situada al mateix carrer número 111.

Per contactar-hi podeu fer-ho mitjançant el seu número de telèfon (0034) 93 441 40 01, via fax (0034) 93 324 80 66 o per últim podeu buscar informació sobre els concerts a la seva pàgina web.

Si no sabeu com arribar aquí ho podeu fer d’aquestes maneres:
Metro: Paral.lel (línia verda)
BUS: 20, 36, 57, 64, 121, 157
NIT BUS: N0, N6

Segurament us estareu preguntant que per què es diu així, després de fer una mica de recerca, us diré que aquest nom es remunta a la dècada dels 20. Quan es va fer aquesta sala ja portava aquest nom i és a causa del déu Apol·lo, déu de la música i de la poesia. Unes companyes van fer una cançó d’Apol·lo, li podeu fer un cop d’ull i si encara no sabeu la primera declinació, la podeu aprendre aquí.

Us havíeu adonat del nom d’aquesta sala? Hi heu anat algun cop? Creieu que el teatre Apol·lo és un nom encertat per a un teatre? Coneixeu altres establiments amb el nom del déu Apol·lo? No us oblideu d’introduir-los al nostre Google maps d’Establiments amb referents clàssics!

Elisa Moya 1 Batx. C

Un viatge romà inesperat

El cap de setmana passat vaig fer un viatge familiar a França, concretament a una ciutat anomenada Narbona. Aquesta ciutat es troba al sud del país, a la costa mediterrània, a la regió del Llenguadoc-Rosselló. Fa moltíssims segles va estar ocupada pels romans els quals la van anomenar Narbo Martius. Va ser la primera colònia romana fundada fora d’Itàlia.

Va ser un viatge molt especial i sorprenent ja que el dia que vam anar a visitar la catedral de la ciutat vam trobar l’anomenada Via Domitia, una via romana que unia Hispània amb Itàlia.

En aquest muntatge  hi ha fotografies de les diverses troballes romanes que vaig observar a la ciutat francesa de Narbona:

Qui ho diria que em trobés amb Roma! M’ajudeu a localitzar Narbona en el nostre Google maps de Roma a Bàrcino?Narbona us espera!

Cristina Álvarez Barraca

2n Batx. Llatí

El sol desfà les ales

El passat dia 28 de febrer vàrem anar als cine Yelmo Icària de Barcelona, per veure la pel·lícula Her del director Spike Jonze en anglès. Amb el nom del cine vàrem trobar un referent del jove Ícar i això ens va moure per fer un article del mite i veure quina relació té amb la pervivència de la mitologia grega.

Ícar (Ίκαρος), era fill de Dèdal (Δαίδαλος), l’arquitecte constructor del laberint de Creta, i d’una dona esclava. Ícar va ser empresonat amb el seu pare al laberint que havien construït per ordre de Minos, rei de Creta, per tal d’empresonar al Minotaure (Μινόταυρος) que era un monstre que tenia el cos d’home i el cap de toro. Minos també va deixar allà dintre a Dèdal i al seu fill a dintre ja que eren els únics que sabien com sortir i tancant-los aconseguia que no diguessin a ningú la solució.
Dèdal va conseguir escapar de la presó, però no podia abandonar Creta perquè Minos tenia molta vigilància. Per poder escapar del laberint, va fabricar unes ales per a tots dos amb plomes subjectades amb cera. Abans de fugir va dir al seu fill:

“Ícar, fill meu, mantén-te a una altura mitjana. Si voles baix, la humitat obstruirà les teves ales, i si ho fas molt alt, la calor fondrà la cera. No et separis de mi i no es passarà res.”

Dèdal i Ícar

De sobte el fill va començar a volar cap amunt per arribar fins al cel i la proximitat als rajos del Sol va començar a fondre la cera que mantenia les plomes unides i va fer que Ícar caigués a l’aigua mentre cridava al seu pare, s’enfonsava al mar.

La caiguda d’Ícar de Jacob Peter Gowy

Finalment, el seu pare va trobar les restes de les ales i va maleir els seus invents.
Va soterrar el cos del seu fill i va anomenar aquella terra Icària també el mar “Mar d’Icària”, en la seva memòria. Dèdal va arribar fins a Sicília, on va crear un temple per Apol·lo i va oferir les seves ales al déu com una ofrena.

En aquest mite podriem trobar diverses moralines, com que els joves que no controlen els seus impulsos i desitjos de seguida s’estrellen. O podem interpretar-ho també com a símbol de la curiositat innata dels homes, l’atracció per l’aventura i el risc.

Dèdal i Ícar

Dèdal i Ícar

Ícar va pensar que potser podria acostar-se al Sol sense que passés res, que potser el seu pare s’equivocava. Que tocar el sol no tenia perquè ser un regal només per als déus. Però Dèdal no s’equivocava. Ícar va apropar-se tant al Sol que la cera es va començar a desfer. Les petites plomes van anar caient una rere l’altra i quan Ícar va intentar batre de nou les ales, ja no podia mantenir el vol. I Ícar va caure, davant la mirada desesperada del seu pare. Tan a prop com havia estat de la seva desitjada llibertat i finalment el mar el va engolir per sempre més.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=w2nblWAX-z4[/youtube]

Per últim mentre feiem aquest article ens vam adonar que encara no teníem una cançó del grup Presuntos Implicados que parla sobre Ícar, n’heu ober apunt i el podeu trobar a l’Empremta d’Orfeu.

Marta Verde i Nora Domingo
2n batx Grec

Realitat augmentada a illARgonauta

Hola, amics/gues ARàcnids,

Us saludem des del bloc illARgonauta, on treballem la influència clàssica en el món de l’empresa i la publicitat amb Realitat Augmentada. I això què és?

La realitat augmentada és una tecnologia que permet afegir una capa d’informació als nostres sentits. Per poder-la activar, ens cal una webcam, un mòbil, una tablet o unes ulleres de Google ;). La capa pot contenir imatges, sons, arxius en 3D, enllaços a webs, xarxes socials, vídeos… La realitat augmentada pot anar lligada a la geolocalització (coordenades GPS) o bé a marcadors. Teniu ganes de veure-ho?

Una mostra en el següent vídeo:

[youtube width=”560″ height=”315″]http://www.youtube.com/watch?v=oJ4chXEGnHM[/youtube]

Tal com hem convingut amb la Margalida, us explicaré tot seguit com treballem per animar-vos a col·laborar i embarcar-vos també en aquest nou viatge. En el que hem navegat fins ara ens hem trobat gairebé de tot: textures que no es veien, fitxers que no s’exportaven, inundacions a l’aula informàtica, dies sense internet… Les aventures dels Argonautes són una bona metàfora. Ens en sortirem?

[youtube width=”560″ height=”315″]http://www.youtube.com/watch?v=zBDDyYs5Cfs[/youtube]

Ens fa molta il·lusió poder col·laborar i compartir el nostre granet de sorra a les Clàssiques. És un repte colossal. Us imagineu tot el que podem crear si volem? Com ens divertirem!

Si voleu, podeu provar l’escena amb Aumentaty Viewer al següent enllaç de Dropbox. També hi ha d’altres maneres de col·laborar, per mitjà de Twitter, Pinterest, EspiRA… Ho deixarem si de cas per a un nou tutorial.

Per a qualsevol incidència tècnica o consulta ens podeu preguntar al twitter @illargonauta, per correu electrònic o a la nostra pàgina de Facebook.

Moltes gràcies i sigueu benvinguts/des a la tripulació d’illARgonauta,

Francesc Nadal

Institut Illa de Rodes

@francescnadal

Fascinació per Afrodita

Sempre havia admirat la deessa Afrodita. I quina millor manera de mostrar aquesta admiració que fer un un apunt en honor seu.

Per conèixer aquesta dea més a fons, la Lourdes Caparrós Macià ha fet una presentació en powerpoint on ha mostrat breument la història d’Afrodita i les seves característiques més importants.

Afrodita era la dea de l’amor i la bellesa. Va tenir molts amors i per també molts fills. La Uxue Avilés ha intentat recopilar les seves parelles, la seva descendència i els seus progenitors. El resultat ha estat un frondós arbre genealògic.

Hi ha un mite que m’encanta i que s’ha reproduït en diferents àmbits culturals. Es tracta del naixement de Venus (l’equivalent romà d’Afrodita). Començant per l’obra d’art de Sandro Botticelli on es va plasmar aquesta escena tan important en la cultura grecoromana.

No només obres d’art, també podem trobar-ho a escultures, pel·lícules, poesia, publicitat… En honor a aquesta escena que ha servit d’inspiració a tants artistes, he volgut escriure un poema.

 

Afrodita

Bellesa infinita,

perfecta i bonica,

la més desitjada,

Deessa Afrodita

 

De la blanca escuma

sorgí la jove dea

i anà creixent,

fins coronar-se la més bella

 

La miraculosa petxina,

impulsada pel vent

va portar la dea

fins la costa de Xipre

 

Nua i desprotegida

va arribar a la riba

I, en una pluja de roses

inicià una nova vida

 

Allà l’esperava Eunomia

quan tocà la terra ferma.

I, amb un mantell de seda,

cubrí la seva nuesa

 

La nimfa l’adornà

amb lliris i gardènies

“Porta’m a l’Olimp”

digué la dea amb tendresa

 

Un cop arribà

Fou la més envejada

el centre d’atenció.

i de totes les mirades.

 

Bellesa infinita,

perfecta i bonica,

la més desitjada,

Deessa Afrodita

 

(Marta Serna Sánchez)

 

Marta Serna, Lourdes Caparrós, Uxue Avilès

2n batxillerat de Llatí

La història del llibre a la Universitat de Barcelona

El dia 25 vam fer una sortida a la Universitat de Barcelona a la facultat de  Filologiaca. Allà ens van fer tres xerrades sobre temes relacionats amb l’assignatura de llatí.

En primer lloc, abans de les dues xerrades planificades ens van mostrar la biblioteca de la facultat on ens van explicar diverses coses. Vam veure el fons modern i el fons de reserva que seria el fons antic dels llibres que tenen guardats a la facultat. Tot el que seria anterior a 1820 és un fons que prové dels convents de Barcelona durant la desamortització de Mendizával que va ser un moment en el que el govern no tenia diners. Es un fons riquíssim, molt variat.

Hi va haver una part de la xerrada que destacaríem, ja que ens va semblar molt interessant, parlem de la part de fons de reserva.  Allà es conserven llibres molt antics de la biblioteca de la Universitat de Barcelona. El que vam veure només era una petita part de la col·lecció que en realitat tenen, que és molt important, ja que és la segona en nombre de volum a l’estat després de la Biblioteca Nacional de Madrid.

La causa de perquè tenen tants llibres antics a la Biblioteca de la facultat, va ser perquè al segle XIX arran de les lleis desamortitzadores de Mendizával els ordres religiosos van ser suprimits, i els béns dels convents van passar a mans de l’Estat i les Biblioteques conventuals es van destinar a la formació de Biblioteques provincials i després en Biblioteques Universitàries. Al començament la Biblioteca de la UB no únicament era Universitària, si no que també era provincial, pública (oberta a tothom).

Les Biblioteques conventuals de la província de Barcelona eren molt importants. A Barcelona hi havia convents importantíssims com el convent de Santa Caterina, els convent de Sant Josep, etc. Barcelona va ser la província de l’estat on més llibres es van recollir.

Ens van dir que a la facultat podem trobar 2200 Manuscrits, 960 Incunables (primers llibres sortits de la premsa) que prové de la paraula incunabulum (bressol).

I Finalment els  150.000 Impresos de l’any 1601-1820.

Els llibres van patir molt, perquè van ser transportats des dels convents fins a la seva ubicació provisional en sàrries ( en cistelles de palla, transportades per mules) van patir plagues d’insectes, humitats etc. Per això molts presenten forats provocats per les causes anteriors. Les enquadernacions estan bastant malmeses.

Ens van mostrar diferents tipus d’aquests llibres: Dos manuscrits , un incunable i un imprès.

El primer Manuscrit, és un llibre d’hores, els llibres d’hores van ser creats per satisfer el desig dels laics de copiar una mica el que feien els clergues. Els clergues tenien el Breviari, que era un llibre de pregaria molt més gruixut, i els laics volien també satisfer aquest desig de pregària i es va inventar un compending de pregàries en format petit, domèstic per poder llegir tranquil·lament a casa i treballar la interioritat.

Després del concili de Trento es va considerar que això era perniciós perquè afavoria tot el que era la intimitat, la cosa domèstica. El que estava fora del coneixement de la institució era perillós i es van prohibir els llibres d’hores.

Aquest llibre és del segle XV, l’enquadernació no és la original, és una enquadernació de finals del segle XIX.

La procedència del Manuscrit sembla que és d’origen castellà, és a dir que va ser copiat i il·luminat a la corona de Castella al segle XV.

Al començament dels llibres d’hores sempre trobem un calendari amb festes dels sants. Està escrit sobre vitel·la, que és un tipus de pergamí molt fi obtingut de la pell del vedell no nat o recent nascut. És un tipus de pergamí molt car que s’utilitzava per llibres de luxe com aquest. La lletra, és una lletra gòtica llibreria, una mica difícil, bastant picuda i està ricament il·luminat amb diverses caplletres i orles. Hi havia 11.000 verges inscrites a dins de les cap lletres, i tot el  que veiem daurat era or autèntic. La làmina és molt fina i  d’or que s’aplicava sobre una superfície i donava un efecte molt bonic. El Manuscrit està farcit de miniatures i de cap lletres. Ens mostrava l’Anunciació de Maria. També hi ha cap lletres on es treballa molt la perspectiva i la profunditat. A les orles s’hi dibuixaven peons i diferents animals.

Exemple d'un llibre Manuscrit

El segon Manuscrit és del segle XV de procedència Italiana,  podem veure al principi les obres de Salusti i dins de la caplletra podem veure un retrat de l’autor i al voltant una orla molt bonica en un estil característic dels manuscrits italians. La cal·ligrafia és humanística, de lletra romana que procedeix de la carolina, és molt més llegible i és la que després va donar lloc a totes les tipografies que es van utilitzar posteriorment.

Podem veure una sèrie de postil·les al marge, comentaris del text i el començament de un dels llibres de Salusti amb un altre cap lletra, i amb uns putis (nens decoratius) no només hi ha postil·les marginals sinó que també hi ha postil·les interlineals. El manuscrit va ser guillotinat. Feien servir una pauta per escriure recte.

L’incunable és un dels llibres més valuosos que hi ha a la UB, és l’obra de Virgili, les Bucòliques, les Geòrgiques i l’Eneida. És un incunable venecià fet al 1470 per un tipògraf alemany. Està imprès sobre vitel·la. Els incunables que s’imprimien sobre vitel·la sempre estaven destinats a personalitats importants. En aquest cas va pertànyer possiblement a Felip el vell de Castella.

Al començament de cada llibre hi havia una orla però en aquest cas només en queden dues. Al principi de la impremta el que volien era fer que semblessin llibres manuscrits fins al punt que traçaven una pauta com si es tractés d’un manuscrit. Procedeix de la universitat de Cervera, ho podem veure a l’ex libris.

Exemple d'un llibre Incunable

Per acabar vam veure un imprès que era la segona edició d’una obra molt important d’anatomia, disseccionaven sobretot animals. El metge anatomista no feia les disseccions, només mentre un cirurgia barber, feia la direcció l’anatomista llegia fragments de Galè (metge grec) .

Va ser una sortida molt gratificant. Amb les explicacions que ens van donar,  hem après moltes més coses de la història del llibre a part de les que sabíem i altres curiositats interessants que segurament no hauríem pogut aprendre en cap altre lloc!

Alba Arroyo, Cristina Álvarez i Uxue Avilés.

2n Batxillerat C

LLatí