Tag Archives: afrodita

Descobreix la mitologia de Bètulo amb la Cultura clàssica de tercer!

El curs 13-14 va ser certament fructífer per als de tercer de Cultura clàssica de l’Albéniz. Tres grups ben diferents van realitzar una matèria optativa que anava agafant forma a força d’il·lusió i treball de l’alumnat.  Al primer trimestre, un magnífic grup de guies turístics em van oferir una visita guiada a la Badalona clàssica de la qual vaig poder esdevenir espectadora d’excepció. Al segon, uns publicistes improvisats, una mica més moguts, van descobrir sorpresos a final de trimestre tot el que havien après i en van deixar constància en un magnífic mural col·lectiu que encara mostra els tresors de Baetulo a tot aquell que entra a la biblioteca.

I com a colofó, un tercer trimestre intens en què crec que es va arribar a crear un sentiment de tasca conjunta, de grup de treball organitzat. Els déus ens hi degueren ajudar, perquè el tema eren els mites relacionats amb la Badalona romana.

Només cal mirar la foto del darrer dia. Sembleu tan orgullosos de la feina ben feta!

CC3 II 13-14 photo Nuevaimagen1_zps629c2154.png

I llegir amb atenció el document final, fruit d’una tasca ben coordinada.

Com a colofó, val la pena no perdre’s els exercicis de recreació que van fer alguns grups, com el dels encarregats de Venus, que va arribar a posar-se en el lloc de l’eminent arqueòleg Joaquim Font i Cussó.

Com a mínim, del que estic segura és que, mai més, quan passeu per la plaça que du el seu nom, sereu desconeixedors de la relació que l’uní amb el museu que rau molt a prop…

[youtube width=”540″ height=”452″]https://www.youtube.com/watch?v=8O1voGJORKE[/youtube]

[Les presses d’última hora van fer que quedessin algunes faltes en els textos, espero que no els ho tingueu en compte…]

A tots, tant els que heu agafat el camí científic, com els que continueu el camí clàssic a Llatí de quart, us desitjo de tot cor:

Fortuna secunda!!

TERESA

Més poemes i haikus divins

“Venus Anadyomene” de Théodore Chasseriau, 1838

AFRODITA

Reflexes d’or en el mirall del cel.
El vent aclofat, mig adormit
cavalca al llom de les gavines.
Ones blaves del mar Adriàtic
esquitxades de guspires de claror.
De sobte, s’obren les aigües, la mar s’aplana.
Escuma blanca omple l’esplai
i enmig del blanc neix Afrodita,
filla de les aigües, filla dels déus.
De bellesa encisadora, ulls ardents.
Deessa de l’amor, de la luxúria,
travesses els límits de la bellesa,
amb els teus llargs cabells daurats.

Louis de Silvestre

HAIKU A ZEUS

Espurnes al cel.
Enmig de núvols, Zeus
regna a l’Olimp.

Pepita Castellví

Fascinació per Afrodita

Sempre havia admirat la deessa Afrodita. I quina millor manera de mostrar aquesta admiració que fer un un apunt en honor seu.

Per conèixer aquesta dea més a fons, la Lourdes Caparrós Macià ha fet una presentació en powerpoint on ha mostrat breument la història d’Afrodita i les seves característiques més importants.

Afrodita era la dea de l’amor i la bellesa. Va tenir molts amors i per també molts fills. La Uxue Avilés ha intentat recopilar les seves parelles, la seva descendència i els seus progenitors. El resultat ha estat un frondós arbre genealògic.

Hi ha un mite que m’encanta i que s’ha reproduït en diferents àmbits culturals. Es tracta del naixement de Venus (l’equivalent romà d’Afrodita). Començant per l’obra d’art de Sandro Botticelli on es va plasmar aquesta escena tan important en la cultura grecoromana.

No només obres d’art, també podem trobar-ho a escultures, pel·lícules, poesia, publicitat… En honor a aquesta escena que ha servit d’inspiració a tants artistes, he volgut escriure un poema.

 

Afrodita

Bellesa infinita,

perfecta i bonica,

la més desitjada,

Deessa Afrodita

 

De la blanca escuma

sorgí la jove dea

i anà creixent,

fins coronar-se la més bella

 

La miraculosa petxina,

impulsada pel vent

va portar la dea

fins la costa de Xipre

 

Nua i desprotegida

va arribar a la riba

I, en una pluja de roses

inicià una nova vida

 

Allà l’esperava Eunomia

quan tocà la terra ferma.

I, amb un mantell de seda,

cubrí la seva nuesa

 

La nimfa l’adornà

amb lliris i gardènies

“Porta’m a l’Olimp”

digué la dea amb tendresa

 

Un cop arribà

Fou la més envejada

el centre d’atenció.

i de totes les mirades.

 

Bellesa infinita,

perfecta i bonica,

la més desitjada,

Deessa Afrodita

 

(Marta Serna Sánchez)

 

Marta Serna, Lourdes Caparrós, Uxue Avilès

2n batxillerat de Llatí