Tag Archives: Biblioteca

Visita a la biblioteca de reserva de la UB

L’altre dia, amb la Lida, tal com acostuma a fer, vam anar a la UB (Universitat de Barcelona) a fer una visita a la biblioteca de reserva (blog) on ens van presentar diferents llibres principalment trobats en Catalunya i datats en la Edat Mitjana, el Renaixement etc.

Els diferents llibres que ens van presentar i vam poder veure i tocar de ben a prop són:

– Els Manuscrits, tal com diu el seu nom, són llibres escrits a mà pels clergues. Sovint vénen il·lustrats amb pintures anomenades “miniatures” i els llocs on eren copiats en els monestirs s’anomenaven Scriptorium.

Manuscrit

– Incunables: s’anomena incunables als llibres impresos abans l’1 de gener de 1501. El terme “incunable” prové del llatí incunabŭla, ‘bolquers’, una paraula derivada amb el significat també de ‘al bressol’, per tant, es refereix a l’època en què els llibres es trobaven “al bressol” o “en bolquers”, fent referència a la “infància” de la tècnica moderna de fer llibres a través de la impremta.

Incunable

– Impresos: La impremta és un mètode mecànic de reproducció de textos i imatges sobre paper o materials similars, que consisteix a aplicar una tinta, generalment oliosa, sobre unes peces metàl·liques per transferir-la al paper per pressió. Al principi de la impremta, es feia de manera artesanal, a mà, cosa que era més ràpid que a mà; però a l’hora de canviar les lletres del text era molt pesat.

Impresos

– Gravats: El gravat és una tècnica d’impressió que consisteix a dibuixar una imatge sobre una superfície rígida, anomenada matriu, deixant una empremta que després la impregnaran amb tinta i es col·locarà sobre una tela o un paper amb alguna tècnica d’impressió.

Gravats

– Pergamins: és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra polida especialment per a poder escriure-hi a sobre. L’origen del seu nom prové de la ciutat de Pèrgam, on hi havia una gran producció d’aquest material i els llibres que van observar en la UB s’anomenaven Còdex, que és un document amb el format dels llibres moderns, de planes separades, unides juntes per una costura i enquadernades.

Pergamins

Els llibres que ens van presentar, molts d’ells estaven en condicions delicades a causa del pas del temps, els diferents insectes que han foradat els llibres o a causa de les condicions del medi ambient. Algunes de les pàgines dels llibres estaven fets de la pell de xai encara no nascut, vitella, i també ens van ensenyar que algunes de les caràtules de llibres que pertanyien a gent rica, estaven fetes de pell d’animal, tot i que normalment estaven fetes de materials més barats.

En moltes de les obres, vam poder gaudir de diferents tresors bibliogràfics, que són diferents dibuixos situats principalment en les primeres lletres dels capítols dels llibres, que tenien la funció de decorar els textos i donar un sentit més elegant i gratificant per a la lectura d’aquestes.

– Per acabar, us recomano visitar “La villa de los papiros” i fer-vos dentetes per haver pogut veure, entre d’altres,  un manuscrit de Ciceró amb obres De Oficiis, De Paradoxis, De somno Scipionis…

Ciceró

Xènia Serra
2n Batxillerat C

Ampliem el fil a la UB

El dia 10 de febrer vam realitzar una sortida a la Universitat de Barcelona els alumnes de Llatí i Grec de segon de batxillerat. Després de visitar la biblioteca de reserva, la hemeroteca i escoltar una mica sobre el gran autor Italià Maquiavel, entre altres activitats, vam assistir a una conferència sobre el tità Prometeu, el benefactor de la humanitat. La xerrada es va dur a terme a càrrec de Pilar Gómez coordinadora de les PAU Catalunya i dra. a l’Universitat de Barcelona.

A la majestuosa biblioteca de la Universitat van ensenyar-nos antics exemplars de llibres que es van escriure en Monestirs de Barcelona a l’edat mitjana i que la Universitat de Barcelona havia obtingut a causa del tancament d’aquests. Aquestes obres tenien tot tipus de referents clàssics: referències a Déus, ciutats, territoris o dibuixos a importants personalitats del món clàssic.

Vam trobar la visita guiada a la biblioteca molt interessant, perquè vam poder veure, i en el cas del Víctor tocar, antigues plaques gravades en relleu que tenien referents clàssics dibuixats i llibres que eren molt antics i que només en quedaven pocs exemplars al nostre país. En Víctor va notar que aquests llibres eren antics pel seu tacte, ja que estaven fets de materials diferents als actuals i la textura d’aquests no tenia res a veure als que coneixem avui en dia.

Pel que fa la  ponència de grec, ens van explicar tot allò que tenia a veure amb el déu grec: la seva vida, el seu mite i que en pensava sobre els déus i la religió. A més, en la conferència ens van explicar que se’l considerava un tità o fill d’un tità i que es correspon amb el sobrenom d’heroi cultural. A més, a Prometeu se’l relaciona amb tres grans esdeveniments: l’aparició dels sacrificis als déus, el control del foc per part de l’home i l’aparició de la dona.

Després d’aquesta introducció, vam llegir diversos textos escrits per diversos autors i filòsofs grecs com ara Llucià, Plató Esíode o Èsquil. El meu company Víctor, també autor d’aquest apunt, no va poder llegir aquests textos perquè no se’ls van adaptar i va haver d’escoltar-los.

En aquests fragments s’exposen alguns dels seus pensaments en forma de monòlegs i diàlegs teatrals o en forma de narració, també apareixen diàlegs entre el déu Zeus i ell quan es lligat al Caucas:

En aquests textos es parla entre d’altres coses del control del foc pels homes, el tractament de la justícia per part dels déus , el naixement de les dones, que va ser un càstic imposat pels déus, la guerra de titans contra déus, l’intent d’engany a Zeus a l’hora de repartir la carn, la posterior venjança d’aquest encadenant-lo i pensar en una possible alliberació.

El reconegut filòsof Plató també fa al·lusió a aquest mite a Protàgoras 322a-323a per parlar de justícia i política.

<<El hombre, una vez que participó de una porción divina, fue el único de los animales que, a causa de este parentesco divino, primeramente reconoció a los dioses y comenzó a erigir altares e imágenes de dioses. Luego, adquirió rápidamente el arte de articular sonidos vocales y nombres, e inventó viviendas, vestidos, calzado, abrigos, alimentos de la tierra. Equipados de este modo, los hombres vivían al principio dispersos y no había ciudades, siendo, así, aniquilados por las fieras, al ser en todo más débiles que ellas. El arte que profesaban constituía un medio, adecuado para alimentarse, pero insuficiente para la guerra contra las fieras, porque no poseían aún el arte de la política, del que el de la guerra es una parte. Buscaron la forma de reunirse y salvarse construyendo ciudades, pero, una vez reunidos, se ultrajaban entre sí por no poseer el arte de la política, de modo que, al dispersarse de nuevo, perecían. Entonces Zeus, temiendo que nuestra especie quedase exterminada por completo, envió a Hermes para que llevase a los hombres el pudor y la justicia, a fin de que rigiesen las ciudades la armonía y los lazos comunes de amistad. Preguntó, entonces, Hermes a Zeus la forma de repartir la justicia y el pudor entre los hombres: «¿Las distribuyo como fueron distribuidas las demás artes? Pues éstas fueron distribuidas así: Con un solo hombre que posea el arte de la medicina, basta para tratar a muchos, legos en la materia; y lo mismo ocurre con los demás profesionales. ¿Reparto así la justicia y el pudor entre los hombres, o bien las distribuyo entre todos?». «Entre todos, respondió Zeus; y que todos participen de ellas; porque si participan de ellas sólo unos pocos, como ocurre con las demás artes, jamás habrá ciudades. Además, establecerás en mi nombre esta ley: Que todo aquél que sea incapaz de participar del pudor y de la justicia sea eliminado, como una peste, de la ciudad».

ἐπειδὴ δὲ ὁ ἄνθρωπος θείας μετέσχε μοίρας, πρῶτον μὲν διὰ τὴν τοῦ θεοῦ συγγένειαν ζῴων μόνον θεοὺς ἐνόμισεν, καὶ ἐπεχείρει βωμούς τε ἱδρύεσθαι καὶ ἀγάλματα θεῶν: ἔπειτα φωνὴν καὶ ὀνόματα ταχὺ διηρθρώσατο τῇ τέχνῃ, καὶ οἰκήσεις καὶ ἐσθῆτας καὶ ὑποδέσεις καὶ στρωμνὰς καὶ τὰς ἐκ γῆς τροφὰς ηὕρετο. οὕτω δὴ παρεσκευασμένοι κατ᾽ ἀρχὰς [322b] ἄνθρωποι ᾤκουν σποράδην, πόλεις δὲ οὐκ ἦσαν: ἀπώλλυντο οὖν ὑπὸ τῶν θηρίων διὰ τὸ πανταχῇ αὐτῶν ἀσθενέστεροι εἶναι, καὶ ἡ δημιουργικὴ τέχνη αὐτοῖς πρὸς μὲν τροφὴν ἱκανὴ βοηθὸς ἦν, πρὸς δὲ τὸν τῶν θηρίων πόλεμον ἐνδεής —πολιτικὴν γὰρ τέχνην οὔπω εἶχον, ἧς μέρος πολεμική— ἐζήτουν δὴ ἁθροίζεσθαι καὶ σῴζεσθαι κτίζοντες πόλεις: ὅτ᾽ οὖν ἁθροισθεῖεν, ἠδίκουν ἀλλήλους ἅτε οὐκ ἔχοντες τὴν πολιτικὴν τέχνην, ὥστε πάλιν σκεδαννύμενοι διεφθείροντο. [322c] Ζεὺς οὖν δείσας περὶ τῷ γένει ἡμῶν μὴ ἀπόλοιτο πᾶν, Ἑρμῆν πέμπει ἄγοντα εἰς ἀνθρώπους αἰδῶ τε καὶ δίκην, ἵν᾽ εἶεν πόλεων κόσμοι τε καὶ δεσμοὶ φιλίας συναγωγοί. ἐρωτᾷ οὖν Ἑρμῆς Δία τίνα οὖν τρόπον δοίη δίκην καὶ αἰδῶ ἀνθρώποις: “πότερον ὡς αἱ τέχναι νενέμηνται, οὕτω καὶ ταύτας νείμω; νενέμηνται δὲ ὧδε: εἷς ἔχων ἰατρικὴν πολλοῖς ἱκανὸς ἰδιώταις, καὶ οἱ ἄλλοι δημιουργοί: καὶ δίκην δὴ καὶ αἰδῶ [322d] οὕτω θῶ ἐν τοῖς ἀνθρώποις, ἢ ἐπὶ πάντας νείμω;” “ἐπὶ πάντας,” ἔφη ὁ Ζεύς, “καὶ πάντες μετεχόντων: οὐ γὰρ ἂν γένοιντο πόλεις, εἰ ὀλίγοι αὐτῶν μετέχοιεν ὥσπερ ἄλλων τεχνῶν: καὶ νόμον γε θὲς παρ᾽ ἐμοῦ τὸν μὴ δυνάμενον αἰδοῦς καὶ δίκης μετέχειν κτείνειν ὡς νόσον πόλεως.” οὕτω δή, ὦ Σώκρατες, καὶ διὰ ταῦτα οἵ τε ἄλλοι καὶ Ἀθηναῖοι, ὅταν μὲν περὶ ἀρετῆς τεκτονικῆς ᾖ λόγος ἢ ἄλλης τινὸς δημιουργικῆς, ὀλίγοις οἴονται μετεῖναι συμβουλῆς, καὶ ἐάν [322e] τις ἐκτὸς ὢν τῶν ὀλίγων συμβουλεύῃ, οὐκ ἀνέχονται, ὡς σὺ φῄς—εἰκότως, ὡς ἐγώ φημι—ὅταν δὲ εἰς συμβουλὴν πολιτικῆς
[323a] ἀρετῆς ἴωσιν, ἣν δεῖ διὰ δικαιοσύνης πᾶσαν ἰέναι καὶ σωφροσύνης, εἰκότως ἅπαντος ἀνδρὸς ἀνέχονται, ὡς παντὶ προσῆκον ταύτης γε μετέχειν τῆς ἀρετῆς ἢ μὴ εἶναι πόλεις. αὕτη, ὦ Σώκρατες, τούτου αἰτία.

Vam trobar la xerrada interessant, perquè sempre va bé saber alguna cosa més sobre la cultura general de la Grècia clàssica i més d’una divinitat que n’havia sentit poc a parlar i que realment ocupa un paper important dins de la mitologia grega ja que és el benefactor de la humanitat car va enfrentar-se als déus per beneficiar a aquesta.

A més abans de començar aquesta conferència vam assistir a una altra , però aquesta era sobre l’obra El Soldat Fanfarró de l’autor Plaute, de l’època romana. Tot i que aquesta estava destinada per als alumnes de llatí, la vam trobar força interessant, perquè a més d’aprendre nous coneixements sobre el llatí i l’edat antiga, el ponent va parlar sobre aquesta obra teatral, que anirem a veure el pròxim mes i sempre va bé tenir coneixements sobre autors tant llatins com grecs i les seves obres, que ens serviran per fer selectivitat i haver après les obres d’una manera molt més dinàmica.

Com a conclusió  dir que tot i que van haver-hi estones de l’excursió que van ser intenses, vam trobar la sortida interessant per les xerrades que van fer-nos i per l’esplèndida biblioteca de reserva que contenia llibres insòlits que no podem gaudir a diari. També  va agradar-nos molt la sortida perquè el món de les clàssiques sempre és un món en el que aprens nous continguts i que encara que parlem de molts anys enrere sempre aprens coses noves quan investigues sobre el món clàssic.

Per ultim, aquí os deixo un vídeo on jo, Alma Bergel, recito un poema de Salvador Espriu anomenat Prometeu i inclós al llibre Les hores:

El somni de
llibertat esdevé la cadena
que em lliga
ja per sempre al meu cant dolorós.
M’he compadit
dels homes, de la freda tristesa
de l’estrany
temps dels homes, endinsats en la mort
i els portava
cristall i cremor de paraules
clarosos noms
que diuen els vells llavis del foc.
Àguila,
vinguda del naixement del llamp,
d’on veus com
és pensada la blancor de la neu,
cerca per a la
llum la més secreta vida.
Obriràs amb el
bec eternament camins
a la sang que
ofereixo com a preu d’aquest do.

 

Alma Bergel

Víctor Sánchez

2 Bat Grec INS Premià de Mar

La història del llibre a la Universitat de Barcelona

El dia 25 vam fer una sortida a la Universitat de Barcelona a la facultat de  Filologiaca. Allà ens van fer tres xerrades sobre temes relacionats amb l’assignatura de llatí.

En primer lloc, abans de les dues xerrades planificades ens van mostrar la biblioteca de la facultat on ens van explicar diverses coses. Vam veure el fons modern i el fons de reserva que seria el fons antic dels llibres que tenen guardats a la facultat. Tot el que seria anterior a 1820 és un fons que prové dels convents de Barcelona durant la desamortització de Mendizával que va ser un moment en el que el govern no tenia diners. Es un fons riquíssim, molt variat.

Hi va haver una part de la xerrada que destacaríem, ja que ens va semblar molt interessant, parlem de la part de fons de reserva.  Allà es conserven llibres molt antics de la biblioteca de la Universitat de Barcelona. El que vam veure només era una petita part de la col·lecció que en realitat tenen, que és molt important, ja que és la segona en nombre de volum a l’estat després de la Biblioteca Nacional de Madrid.

La causa de perquè tenen tants llibres antics a la Biblioteca de la facultat, va ser perquè al segle XIX arran de les lleis desamortitzadores de Mendizával els ordres religiosos van ser suprimits, i els béns dels convents van passar a mans de l’Estat i les Biblioteques conventuals es van destinar a la formació de Biblioteques provincials i després en Biblioteques Universitàries. Al començament la Biblioteca de la UB no únicament era Universitària, si no que també era provincial, pública (oberta a tothom).

Les Biblioteques conventuals de la província de Barcelona eren molt importants. A Barcelona hi havia convents importantíssims com el convent de Santa Caterina, els convent de Sant Josep, etc. Barcelona va ser la província de l’estat on més llibres es van recollir.

Ens van dir que a la facultat podem trobar 2200 Manuscrits, 960 Incunables (primers llibres sortits de la premsa) que prové de la paraula incunabulum (bressol).

I Finalment els  150.000 Impresos de l’any 1601-1820.

Els llibres van patir molt, perquè van ser transportats des dels convents fins a la seva ubicació provisional en sàrries ( en cistelles de palla, transportades per mules) van patir plagues d’insectes, humitats etc. Per això molts presenten forats provocats per les causes anteriors. Les enquadernacions estan bastant malmeses.

Ens van mostrar diferents tipus d’aquests llibres: Dos manuscrits , un incunable i un imprès.

El primer Manuscrit, és un llibre d’hores, els llibres d’hores van ser creats per satisfer el desig dels laics de copiar una mica el que feien els clergues. Els clergues tenien el Breviari, que era un llibre de pregaria molt més gruixut, i els laics volien també satisfer aquest desig de pregària i es va inventar un compending de pregàries en format petit, domèstic per poder llegir tranquil·lament a casa i treballar la interioritat.

Després del concili de Trento es va considerar que això era perniciós perquè afavoria tot el que era la intimitat, la cosa domèstica. El que estava fora del coneixement de la institució era perillós i es van prohibir els llibres d’hores.

Aquest llibre és del segle XV, l’enquadernació no és la original, és una enquadernació de finals del segle XIX.

La procedència del Manuscrit sembla que és d’origen castellà, és a dir que va ser copiat i il·luminat a la corona de Castella al segle XV.

Al començament dels llibres d’hores sempre trobem un calendari amb festes dels sants. Està escrit sobre vitel·la, que és un tipus de pergamí molt fi obtingut de la pell del vedell no nat o recent nascut. És un tipus de pergamí molt car que s’utilitzava per llibres de luxe com aquest. La lletra, és una lletra gòtica llibreria, una mica difícil, bastant picuda i està ricament il·luminat amb diverses caplletres i orles. Hi havia 11.000 verges inscrites a dins de les cap lletres, i tot el  que veiem daurat era or autèntic. La làmina és molt fina i  d’or que s’aplicava sobre una superfície i donava un efecte molt bonic. El Manuscrit està farcit de miniatures i de cap lletres. Ens mostrava l’Anunciació de Maria. També hi ha cap lletres on es treballa molt la perspectiva i la profunditat. A les orles s’hi dibuixaven peons i diferents animals.

Exemple d'un llibre Manuscrit

El segon Manuscrit és del segle XV de procedència Italiana,  podem veure al principi les obres de Salusti i dins de la caplletra podem veure un retrat de l’autor i al voltant una orla molt bonica en un estil característic dels manuscrits italians. La cal·ligrafia és humanística, de lletra romana que procedeix de la carolina, és molt més llegible i és la que després va donar lloc a totes les tipografies que es van utilitzar posteriorment.

Podem veure una sèrie de postil·les al marge, comentaris del text i el començament de un dels llibres de Salusti amb un altre cap lletra, i amb uns putis (nens decoratius) no només hi ha postil·les marginals sinó que també hi ha postil·les interlineals. El manuscrit va ser guillotinat. Feien servir una pauta per escriure recte.

L’incunable és un dels llibres més valuosos que hi ha a la UB, és l’obra de Virgili, les Bucòliques, les Geòrgiques i l’Eneida. És un incunable venecià fet al 1470 per un tipògraf alemany. Està imprès sobre vitel·la. Els incunables que s’imprimien sobre vitel·la sempre estaven destinats a personalitats importants. En aquest cas va pertànyer possiblement a Felip el vell de Castella.

Al començament de cada llibre hi havia una orla però en aquest cas només en queden dues. Al principi de la impremta el que volien era fer que semblessin llibres manuscrits fins al punt que traçaven una pauta com si es tractés d’un manuscrit. Procedeix de la universitat de Cervera, ho podem veure a l’ex libris.

Exemple d'un llibre Incunable

Per acabar vam veure un imprès que era la segona edició d’una obra molt important d’anatomia, disseccionaven sobretot animals. El metge anatomista no feia les disseccions, només mentre un cirurgia barber, feia la direcció l’anatomista llegia fragments de Galè (metge grec) .

Va ser una sortida molt gratificant. Amb les explicacions que ens van donar,  hem après moltes més coses de la història del llibre a part de les que sabíem i altres curiositats interessants que segurament no hauríem pogut aprendre en cap altre lloc!

Alba Arroyo, Cristina Álvarez i Uxue Avilés.

2n Batxillerat C

LLatí

Un dia a la UB

Escut de la UB

 

Recentment, els alumnes de 2n de Batxillerat de Grec i de Llatí de l’Institut Premià de Mar hem anat a la Universitat de Barcelona en una visita guiada per veure la seva immensa biblioteca. La sortida constava de tres fases: la primera, com hem dit abans, recórrer la grandiosa biblioteca a mans de l’Esther, mostrant-nos les seves diferents sales, com per exemple on estaven els manuscrits o les reserves, on es troben els incunables, del llatí incunabula, que vol dir “bressol”, fa referència a aquelles obres, com per exemple un llibre, un full o imatge impresa aparegut al segle XV, des de la data d’invenció de la impremta fins al 31 de desembre de 1500.

Aquesta biblioteca és una de les més reconegudes del món, també no és una sola biblioteca sinó que és un conjunt de dinou biblioteques les quals estan ubicades a diferents zones de Barcelona. També hi ha un espai pel món clàssic i hi ha moltes edicions de la Bíblia en llatí i un llibre que ens van ensenyar “Rerum Natura” en llatí, en castellà, en diferents llengües i en diferents edicions.

Gràcies a l’experta en manuscrits de la UB, vam poder veure quatre exemplars: un era un incunable i tres manuscrits.

Un incunable és un llibre produït abans de la invenció de la impremta.
El Tirant lo Blanc és un exemple clar d'incunable

Un manuscrit és aquesta paraula designa l’esborrany d’un text subministrat per un autor. Avui els manuscrits literaris ja no s’escriuen sistemàticament a mà.

Els incunables i els manuscrits van ser rebuts arrel de la “Desamortización de Mendizábal”, va ser un fet el qual el govern espanyol estava en crisi, es va decidir el·liminar tots els béns de l’església ajudant a l’economia estatal, llavors tots aquest llibres van passar a mans de biblioteques públiques situades per tota Barcelona i que més tard van anar a parar cap la UB. El recompte de llibre va venir a partir de les noves tecnologies, la informàtica va ajudar a poder fer el recompte de tots els llibres.

La secció de reserva compta amb 2.178 manuscrits. El més antic és del segle X i els segles XV-XVII són els més representats.

A part d’aquests 2.178 manuscrits, hi ha obres manuscrites enquadernades en volums facticis d’impresos.

Entre els manuscrits més emblemàtics de la biblioteca, podem citar els següents:

Crònica de Jaume I. 1343 Eixamenis.
Llibre dels fets de la crònica de Jaume primer

Llibre dels àngels. 1445

Llibre apel·lat Consueta. Segle XIV

Ciceró. Opera. Finals del segle XIV

Jardinet d’Orats. 1486.

Aquesta és la web on podeu trobar tot el catàleg sobre la biblioteca.

Després d’aquest recorregut i passats uns minuts, ens vam disposar a acudir a les xerrades que dos professors de clàssiques. Una d’elles va ser a càrrec del Dr JAVIER VELAZA FRÍAS, de Llatí. El seu tema era el següent: Suadela Venusque: l’art de la seducció en els poetes del cercle d’August. Tot i que aquesta ens va resultar interessant, volem centrar-nos en parlar de la següent conferència, que estava a càrrec de la Dra PILAR GÓMEZ CARDÓ, de Grec, que és la que ens va agradar més. El títol era, PANDORA: figures femenines a la tradició grega. Aquesta xerrada, concretament es centra en la figura de la dona de l’antiga Grècia. De fet, podem dir que l’art ens ha deixat moltíssims testimonis sobre grans figures femenines. En el àmbit de la poesia podem fer menció a la poetessa Safo de Lesbos, que va escriure en poques frases que representava l’amor. Dones destacades d’aquella època foren Aspàsia de Milet o la reina Olímpia. Per portar a terme aquesta conferència, la professora Pilar Gómez pren com a punt de partida la figura mitològica de Pandora, la primera dona que va ser creada per mandat de Zeus, igual que Eva, ja que es pot trobar un cert paral·lelisme entre aquestes dues. Cal destacar que la dona, d’una manera o altra, s’ha considerat com una cosa “bella” i a la vegada “dolenta”, així ho diu l’autor grec Hesíode en la seva obra de la Teogonia 561-602, i altres citacions seves com per a desgràcia dels homes mortals, bella calamitat, funesta generació de les dones ,etc… Per tant, amb això  podem deduir que tot el que fa referència a la figura femenina es considera com a quelcom negatiu. Apart de tot això, es pot establir un cert antagonisme pel que fa en la personalitat o comportament entre una dona i un home (heroïna-heroi), com per exemple, mentre que els herois són moguts per l’honor i el poder, les heroïnes ho fan pels sentiments, la família etc. Una prova  es pot trobar en la famosa Ilíada, d’Homer, però per això ens hem de traslladar en el moment en què el príncep Hèctor i la seva esposa, Andròmaca, s’adrecen, ja que tard o d’hora sap que acabarà morint. Aquest fragment fa adonar-nos sobre com Hèctor és mogut per l’honor, ja que no vol deixar en ridícul el seu propi exèrcit, mentre que Andròmaca representa més el sentiment en parlar sobre el seu marit. Generalment, es podria dir que les dones són víctimes, subjectes passius, patidores, on podríem destacar dos grups:

Captives: Briseida, Cassandra o Andròmaca.

Divinitats: Sèmele o Io.

Són dones que desitgen la mort abans que viure. Independentment d’aquestes dues classes, també podem trobar les anomenades dones d’acció, que són aquelles que ajuden els herois a realitzar les seves gestes, com per exemple Medea. Una altra podria ser Clitemnestra, que traspassa l’espai privat per anar més enllà una vegada que el seu marit Agamèmnon no hi és i ella assumeix el poder. Per suposat, són dones actives que no suporten la submissió. Agamèmnon representa Zeus, i Clitemnestra representa la dea Atena, la sabiduria i la intel·ligència.

Per acabar, volem  donar la nostra opinió personal, tant sols dir  que la xerrada la vam trobar molt interessant i entretinguda. Per altra banda, és veritat que la dona durant molts anys ha estat molt infravalorada  però que amb el pas del temps ha anat adquirint a poc a poc el reconeixement que de veritat es mereix i ha pogut accedir a diferents drets propis: com el de votar en les eleccions. Pensem que la biblioteca de la UB és fascinant tant per als alumnes de lletres com per a qualsevol tipus d’alumnes. Trobem llibres fascinants que ens relaten una mica més la nostra història. Tot i que ara es digui que en el saber està en la informàtica trobem que encara queda molta sabiduria en el paper.

2Batxillerat-2012's Sortida UB album on Photobucket

Sara Bernad, Iván Zapico i Luis Moreno

2n de Batxillerat de Llatí i Grec

Un matí de llibres a la UB

El dia 25 de febrer de 2013, els alumnes de 2n de batxillerat de llatí vam anar a visitar la Universitat de Barcelona de Lletres.

La visita va consistir en dues parts: la primera, on ens van ensenyar la biblioteca de lletres, les hemeroteques, i les reserves, diverses sales on tenen els llibres més antics, i la segona, on vam assistir a dues conferències, una adreçada a l’assignatura de llatí, i una altra a la de grec, tot i que aquesta també feia referència a alguns mites romans.

Peitho i Afrodita Casa de l'Amore punito

 

 

La història del llibre ens trasllada fins a l’Antic Egipte, on s’escrivia en papirs. Aquest costum va traslladar-se a les diverses cultures mediterrànies com es pot veure en l’Antiga Grècia i l’Antiga Roma.

Els rotlles de papir s’embolicaven en un cilindre de fusta enrotllats. Alguns sobrepassaven els quaranta metres de llargada i es desenrotllaven horitzontalment.

Els textos s’escrivien per una sola cara i en columnes i el títol s’indicava per mitjà d’una etiqueta que es lligava al cilindre.

Més tard el papir va ser substituït pel pergamí. La seva producció va començar cap al segle III aC, quan van començar a aconseguir-la a partir de la pell dels animals.

Això donava millors resultats perquè es podia conservar més temps, en millors condicions, més sòlid, i permetia esborrar el text.

Els cilindres papir s’anomenen volum en llatí, paraula que significa moviment circular, enrotllament, espiral, remolí, revolució, en fi, rotlle de fulles escrites, manuscrit enrotllat, llibre. de Els romans utilitzaven també taules de fusta untades amb cera en què es podia imprimir i esborrar els signes amb l’ajuda d’un estilet (que tenia una extremitat acabada en punta i l’altra arrodonida). Aquestes taules podien estar unides de manera similar a les dels còdex.

Finalitzant l’Antiguitat entre els segles II i III, i ja en l’Edat Mitjana, el còdex va substituir el volum. El llibre ja no era un rotlle continu, sinó un conjunt de fulles cosides, de manera que va adquirir l’aspecte rectangular que coneixem avui. Des d’aquell moment va ser possible accedir directament a un punt precís del text. Resultava més manejable, podia posar-se sobre una taula facilitant, d’aquesta manera, el que el lector pogués prendre notes o escriure mentre llegia. El format dels llibres va anar millorant amb la separació de les paraules, les majúscules i la puntuació, cosa que permetia una lectura silenciosa; després es van afegir les taules de les matèries i els índexs, que van facilitar l’accés directe a la informació requerida. Va ser aquest un format tan eficaç que encara s’utilitza avui, després de més de 1.500 anys de la seva aparició.

El paper va reemplaçar, progressivament, el pergamí. Una matèria més barata que va permetre una difusió més àmplia del llibre.

L’elaboració de les tècniques d’impressió per part de Gutenberg cap el 1440 van donar pas a l’entrada del llibre en l’era industrial. El llibre ja no era un objecte únic, escrit o reproduït d’acord amb la demanda. L’edició d’un llibre requereix de tota una empresa, capital per la seva realització, i un mercat per a la seva difusió. Per tant, el cost de cada exemplar baixa considerablement el que, al seu torn, augmenta notablement la seva expansió.

El llibre en forma de còdex i imprès en paper, tal com el coneixem actualment, apareix, per tant, a finals del segle XV. Als llibres impresos abans del gener de 1501 se’ls anomena incunables.

Incunable Tirant Lo Blanc Manuscrit Llibre d'hores

Incunable Tirant lo Blanc Manuscrit Llibre d’hores, Milà

 

En la nostra visita a la Biblioteca de la UB vam poder gaudir de diferents exemplars de manuscrits, incunables i dels primers llibres impresos. En tots ells vam poder observar la cura que tenien els seus creadors per millorar la seva primera perspectiva, ja que havien moltes orles que els decoraven, o detalls acolorits que feien la visió dels llibres més còmode i fàcil.

La Biblioteca de la UB disposa d’una xarxa de dinou biblioteques ubicades en els diversos campus i centres de les Universitats. Té quasi dos milions de llibres i revistes especialitzades en versió impresa o en versió electrònica, i és una de les primeres biblioteques de Catalunya i de l’Estat espanyol.

Laia Sànchez Puerto, Laura Luna Surinyach, Patrícia Ortíz Vincent i Rocío Molina Roca. 2n Batx, llatí.