Sempre havia admirat la deessa Afrodita. I quina millor manera de mostrar aquesta admiració que fer un un apunt en honor seu.
Per conèixer aquesta dea més a fons, la Lourdes Caparrós Macià ha fet una presentació en powerpoint on ha mostrat breument la història d’Afrodita i les seves característiques més importants.
Afrodita era la dea de l’amor i la bellesa. Va tenir molts amors i per també molts fills. La Uxue Avilés ha intentat recopilar les seves parelles, la seva descendència i els seus progenitors. El resultat ha estat un frondós arbre genealògic.
Hi ha un mite que m’encanta i que s’ha reproduït en diferents àmbits culturals. Es tracta del naixement de Venus (l’equivalent romà d’Afrodita). Començant per l’obra d’art de Sandro Botticelli on es va plasmar aquesta escena tan important en la cultura grecoromana.
No només obres d’art, també podem trobar-ho a escultures, pel·lícules, poesia, publicitat… En honor a aquesta escena que ha servit d’inspiració a tants artistes, he volgut escriure un poema.
Afrodita
Bellesa infinita,
perfecta i bonica,
la més desitjada,
Deessa Afrodita
De la blanca escuma
sorgí la jove dea
i anà creixent,
fins coronar-se la més bella
La miraculosa petxina,
impulsada pel vent
va portar la dea
fins la costa de Xipre
Nua i desprotegida
va arribar a la riba
I, en una pluja de roses
inicià una nova vida
Allà l’esperava Eunomia
quan tocà la terra ferma.
I, amb un mantell de seda,
cubrí la seva nuesa
La nimfa l’adornà
amb lliris i gardènies
“Porta’m a l’Olimp”
digué la dea amb tendresa
Un cop arribà
Fou la més envejada
el centre d’atenció.
i de totes les mirades.
Bellesa infinita,
perfecta i bonica,
la més desitjada,
Deessa Afrodita
(Marta Serna Sánchez)
Marta Serna, Lourdes Caparrós, Uxue Avilès
2n batxillerat de Llatí
Realment, Marta, ara a les acaballes de segon de batxillerat descobreixo aquesta teva passió per Afrodita i la iniciativa d’involucrar les teves companyes, Lourdes i Uxue, en el teu projecte. Val més tard que mai: també he descobert amb il·lusió la teva vena poètica. L’enhorabona i endavant!
Crec que en el fons totes les dones tenim alguna petita similitud amb Afrodita, ja que totes som belles.
Records de Sant Hilari.
Salve.
Moltes felicitats noies pel vostre article. Felicitats a la Marta per aquest poema tan maco sobre la dea Afrodita. Es nota de sobre que de veritat sents fascinació per aquesta deessa. Avera si tard o d’hora escrius poemes tan bonics com aquest. Mai és tard per donar a conèixer la vena poètica d’una persona.
Segueix així!!!.
Vale.
Salve,
Primer de tot felicitar a la Marta, a la Uxue i a la Lourdes per el seu gran article.
Gràcies aquest article podrem conèixer més a la deessa Afrodita a traves del power point i de l’arbre genealògic.
Tambè he de dir que el poema està molt ben fet i es veu que a posat una gran dedicació.
Enhorabona!
Salve!
Noies, crec que em fet un molt bon treball, ara ens hem de centrar també en l’anunci publicitari per fer publicitat d’aquests blocs, jo crec que d’aquesta manera és molt mes faci aprendre ja que al ser coses interactives no se’ns fan tan pesades.
També volia dir que les meves companyes han fet un molt bon treball, ja que el poema de la Marta és molt original i crec que li ha de treure mes suc al seu art com a poetessa l’arbre de la Uxue està molt ben fet. Jo personalment estic orgullosa de la nostre feina ja que quan volem podem fer unes feines molt ‘’currades’’.
Salve!!!
Oh! La veritat és que així publicat i acabat dóna goig! L’espera ha valgut la pena i el resultat ha estat molt bo. Trobo que fem un gran equip i ens complementem molt bé. Com et vam prometre, ja farem un anunci publicitari per promocionar aquests blogs. També vull felicitar a les meves companyes, Uxue i Lourdes, i donar les gràcies per la dedicació i la feina feta.
I com no, gràcies a tu, Lida, que has fet possible que, finalment, el publiquem. Pluritimas gratias!
Vale!!!
Quan us hi poseu, sou genials i tant! Espero amb candeletes aquest anunci promès!
Salve!!
Per fi hem pogut publicar l’article. Amb tota la informació que hem aportat, creiem que es pot conèixer molt més a Afrodita.
La veritat és que fent powerpoints i arbres genealògics i activitats més pràctiques i no tant teòriques després els apunts queden molt bé i a més penso que també podem aprendre d’una manera molt més sintetizada i molt bé.
I sí, el proper article serà un anunci per tal de poder anunciar els blogs.
Vale!!
Espero amb candeletes aquest anunci. Ai, quina por em feu!
Ara per ara la Venus a illArgonauta I ben aviat en RA!
Felicitats pel vostre article. El poema de la Marta és molt maco, ple de sensibilitat i bellesa.
Enhorabona, segueix així !!!
A mi personalment, Afrodita, o Venus, sempre m’ha agradat, suposo que per el que representa (l’amor i la bellesa).
Amb aquesta presentació he après coses noves sobre ella, com per exemple, el seu naixement, i trobo que és bastant interesant, també he conegut més atributs seus, com per exemple, el colom o la pluma.
Sabia algunes coses d’ella, perquè aquest estiu passat he estat a Roma i com vaig visitar el museu on està i vaig veure el quandre, hem va agafar curiositat i aig buscar una mica d’informació sobre ella.
Moltes felicitats a qui hagi fet aquesta presentació, està molt ben elavorada:D
Ave!
Curiós veure a una personatge tant carismàtica com Julia Ronberts en un anunci de cafè italià! Realment l’aplicació que es fa de la mitologia en l’anunci és un pèl humorística oi? A mi m’ha fet molta gràcia, realment, ja que el pintor (Boticelli) té un paper de pintor desesperat, de fet, aquesta desesperació es soluciona amb un simple cafè que fa tornar el somriure a la dea Afrodita…
Esta molt bé el vostre treball, ens ha agradat molt el poema sobre Afrodita, i el power point.
Aquest document sobre afrodita es interesant perque t’explica com va nèixer i quins són els seus símbols, no sabia que sempre anava acompañada per el seu fill cupido.
És un article molt interessant, ja que te explica que no només hi ha mites en els llibres, sinò que hi han mites en tots els temes de la vida actual.La seva história es una mica herotica pero esta molt be.
Aquetst articla està ben constituït ja que parla sobre la vida d’Afrodita i coses molt interessants que no sabia com per exemple la manera que va tenir de nèixer que es molt extranya.
Parala de deus i la verutat es que m’ha agradat bastant !!
Felicitats a les autores per aquesta visió de conjunt d’una dea tan coneguda.
Antonio i Albert, caldria que concretéssiu una mica més la vostra opinió sobre el treball de les companyes.
Pol, d’alguna manera hauries d’indicar que el teu comentari està relacionat amb un altre article al qual has arribat gràcies als enllaços que has trobat aquí. D’altra banda, t’has oblidat de comentar aquest.
Pingback: Placeres de Afrodita | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona
Xaipe!
Primer dir que el treball sobre Afrodita i la seva vida està molt complet, i que l’arbre geneologic m’ha deixat sense paraules, no coneixia apenas la familia d’Afrodita. Pel que fa el poema, descriu molt bé com és Afrodita, ja que Afrodita és la deessa de l’amor, la bellesa i la fecunditat. Penso que el teu poema ho reflecteix molt bé, també has senyalat el naixement de Venus, quan surt de la petxina i allà va creixent i creant-se la deessa de la bellesa. També parles de que era la més envejada i el centre d’atenció de tothom, no m’hi cap cap dubte, ja que avui en dia quan una noia té molta bellesa, és molt envejada.
Xaipe!
A mi Afrodita, sempre m’ha agradat, suposo que per el que representa (l’amor i la bellesa) . Es un poema molt complet fins i tot perque a part de la fotografia el Arbre genealògic d’Afrodita
Pingback: Afrodita, la dea de l’amor i la bellesa | El fil del mite grec
Sapiens, la història a casa:
Botticelli i el regne de la primavera
El quadre del pintor italià és un dels que millor representa l’ideal de bellesa i la inspiració clàssica propis del Renaixement https://www.sapiens.cat/historia-casa/botticelli-i-el-regne-de-la-primavera_200697_102.html
Cap al 1400, a Florència es va produir una revolució en l’art. El període que començava, conegut amb el nom de Renaixement -i més concretament en el cas que comentem ‘Quattrocento’-, va adoptar el llenguatge clàssic tant en l’arquitectura com en l’escultura i la pintura, amb una lògica actualització. És a dir, va tornar a mirar el món des d’un punt de vista humà, antropocèntric, deixant enrere el teocentrisme medieval. No és que abandonés la temàtica religiosa, però hi va donar unes pinzellades de mitologia i de cultura clàssica.
La major innovació del Renaixement, no obstant això, va ser la introducció de la perspectiva en totes les disciplines, donant pas als jocs amb la llum i les ombres. Precisament, en aquesta època, els artistes van ser altament reconeguts i les seves activitats, considerades una ciència que necessitava grans coneixements tècnics. Els nomes més importants d’aquesta primera etapa del Renaixement van ser Brunelleschi i Ghiberti en arquitectura, Donatello i Verrocchio en escultura i Masaccio, Uccello, Fra Angelico i Botticelli en pintura. Genis que no haurien pogut desenvolupar les seves habilitats sense la burgesia adinerada i culta que practicava el mecenatge a fi d’enaltir el seu prestigi.
Bellesa ideal
‘La Primavera’, de Sandro Botticelli (nom amb què va ser conegut Alessandro di Mariano Filipepi), és una de les obres pictòriques que més i millor representen l’ideal renaixentista, que cercava la bellesa per damunt de tot a partir d’una forma i una iconografia classicistes. D’alguna manera, és una metàfora de la Florència elegant i somiadora de la cort dels Mèdici. I és que els personatges se situen en un paisatge de tarongers, arbres tradicionalment relacionats amb aquesta finalitat toscana.
El quadre té l’origen en un mite de la Grècia antiga i Roma. Al centre de la composició, hi tenim Venus; al darrere, la clariana del bosc recorda la forma d’una aurèola que apunta, a més, cap a Cupido, el seu fill, que mentre vola amb els ulls tapats (l’amor és cec) es disposa a llançar una sageta d’amor a una de les Tres Gràcies. A l’esquerra, Mercuri, el guardià del jardí, dirigeix el caduceu cap al cel per dispersar els núvols. I finalment, a la dreta, l’escena més enigmàtica. La nimfa Cloris exhala flors en respirar i suscita la passió de Zèfir, déu del vent. Penedit de forçar-la, el déu la transforma en Flora -que somriu a l’espectador- i li dóna un preciós jardí on regnarà per sempre la primavera. Es tracta, doncs, d’una obra impregnada de cultura humanística i neoplatònica.