Author Archives: Marta Serna Sánchez

“Sirena” al concurs de Sant Jordi de l’IPM

En el certamen clàssic del Concurs de Sant Jordi de l’institut Premià de Mar, “Sirena” ha obtingut el premi de poesia amb referències clàssiques.

Sirena

Melodia embriagadora,

dolça veu angelical.

Que encantes a tots els homes

amb el teu cant infernal.

Bellesa infinita,

que enamores innocents.

Que els atraus amb erotisme

fins que es tornen presoners.

Quan un navili s’apropa,

no vols deixar-lo escapar.

Ells intenten evitar-te,

ets el gran perill del mar.

Pocs mariners se salven

si escolten el teu cant.

Temptació irresistible,

Joc de seducció mortal.

Poema de Marta Serna Sánchez.

DSC_0242 Marta Serna

Sant Jordi 2014, premi de poesia amb referències clàssiques de l’IPM

Clàssiques 2.0

El mètode utilitzat a les classes de grec i llatí a l’institut Premià de Mar hauria de servir com a model per a altres centres. La introducció d’aquest sistema tan actualitzat i modern contrasta amb la idea errònia de les llengues clàssiques com a obsoletes i difícils d’estudiar. La Margalida Capellà  ha eliminat aquest clixé i ha transformat les classes tradicionals de la vella escola en classes digitals.

La contínua actualització del bloc “El fil de les clàssiques”  i la resta de blocs i moodle de la família han permès el seu creixement cada cop més accelerat. La família d’aquesta web s’amplia i es va obrint pas en el món digital. És captivant veure la facilitat que tenen la Margalida i els seus alumnes per trobar referents clàssics a qualsevol tema de l’actualitat. La constant innovació i creació dels blocs són atributs que els fan únics i que cooperen en la pervivència del grec i del llatí.

Per a l’assignatura de cultura audiovisual havia de fer fer un microreportatge. Automàticament vaig pensar fer-ho sobre el bloc “El fil de les clàssiques” i el mètode digital utilitzat a les classes de grec i llatí.

Imatge de previsualització de YouTube

Vull agraïr la col·laboració de la professora Margalida Capellà i les alumnes Lourdes Caparrós, Claudia Cazaux i Maryam Alaoui per permetre’m entrevistar-les. També agrair als alumnes de llatí de 4t de la ESO i als alumnes de grec de 2n de Batxillerat per donar-me permís per gravar les seves classes.

Marta Serna Sánchez
2n de Batxillerat

Reclamació de les sirenes a Walt Disney

Bé, quan la Margalida ens va proposar d’escriure una carta epistolar amb referents clàssics, a mi se’m va ocórrer fer una demanda a Walt Disney. Tots coneixem la famosa pel·lícula de la Sirenita. Durant els dos anys de batxillerat he après molta cultura clàssica. He pogut conèixer a fons la mitologia grecoromana i adonar-me de certs errors en la pel·lícula de Disney.

Fa poc em vaig voler informar sobre les sirenes clàssiques i he fet un breu powerpoint on es veuen mostrades les diverses semblances i diferències entre la sirena de walt disney i la de la cultura grega.

És curiós saber com a la llengua anglesa sí que hi ha una distinció etimològica que diferencia les sirenes gregues i les sirenes de Walt Disney. Les que tenen cua de peix s’anomenen “Mermaids”  i les mitològiques s’anomenen “Sirens”.

Tot seguit mostro la meva carta:

Per a: Walt Disney (walter_eliasdisney01@gmail.com)

De: Calipso (calipso.ssmm245@gmail.com)

Distingit Sr Walt Disney,

Em veig amb l’obligació de comunicar-li la meva molèstia respecte un tema que considero danyí a la meva reputació (i parlo en nom de totes les sirenes del món). L’altre dia, vaig portar la meva filla al cinema i vam decidir veure “La sirenita”. Quan la vaig veure em vaig sentir atacada.  Per començar vostè s’ha saltat la llei i ha rodat una pel·lícula sobre sirenes sense demanar els drets d’autor. El sindicat de Sirenes del Mar Mediterrani (SSMM) està al corrent de la violació d’aquests drets i no hi està gens a favor.

També cal recalcar com ens ha humiliat i de quina manera ha canviat completament la nostra imatge. A la pel·lícula, es veuen mostrades les sirenes com dolces noies aquàtiques, amables i amb bon cor. Un pregunta: Vostè estava atent a les classes de grec? Li vull recordar que som éssers sanguinaris i malvats. Tenim una veu poderosa i preciosa, però la fem servir per atreure els mariners i matar-los, no per enamorar prínceps blaus. Teniem una reputació, i l’hem perduda. Abans els mariners tenien terror quan passaven per la nostra illa, ara es riuen de nosaltres. No sé com li cauria a vostè si un vaixell passés a prop de casa seva i tirés paper higiènic i ous crus. Broma innocent? No ho crec.

Vull aclarir un altre dubte. Encara no entenc perquè se’ns mostra amb una cua de peix. Perdó? On veu vostè la cua de peix?! Li recordo, estimat i respectat Disney, que no vivim al mar. Vivim a una illa del Mar Mediterrani i som de rostre humà i cos d’au. S’està rient de nosaltres o simplement s’ha documentat malament?

Resumint, estem molt descontentes amb la imatge que mostra la pel·lícula de nosaltres. Ens agradaria que es retractés a la premsa i publiqués un vídeo aclarint que aquesta pel·lícula no està basada en fonts reals. Per el contrari, vostè rebrà una demanda judicial en les pròximes dues setmanes.

Gràcies per la seva atenció,

Calipso, la presidenta del sindicat de Sirenes del Mar Mediterrani (SSMM).

PD: Em vull prendre la llibertat de recomanar-li unes classes de llatí. Al e-mail trobarà adjuntat el número de telèfon d’una professora llicenciada en filologia clàssica grecoromana, Margalida Capellà. També trobarà la seva adreça electrònica personal. Si no pot accedir a ella per mitjà d’aquests contactes, visiti el blog del Fil de les Clàssiques i llegeixi els articles referents a les Sirenes.

Sabríeu identificar més diferències entre les sirenes mitològiques i les sirenes de Disney?

 

Fascinació per Afrodita

Sempre havia admirat la deessa Afrodita. I quina millor manera de mostrar aquesta admiració que fer un un apunt en honor seu.

Per conèixer aquesta dea més a fons, la Lourdes Caparrós Macià ha fet una presentació en powerpoint on ha mostrat breument la història d’Afrodita i les seves característiques més importants.

Afrodita era la dea de l’amor i la bellesa. Va tenir molts amors i per també molts fills. La Uxue Avilés ha intentat recopilar les seves parelles, la seva descendència i els seus progenitors. El resultat ha estat un frondós arbre genealògic.

Hi ha un mite que m’encanta i que s’ha reproduït en diferents àmbits culturals. Es tracta del naixement de Venus (l’equivalent romà d’Afrodita). Començant per l’obra d’art de Sandro Botticelli on es va plasmar aquesta escena tan important en la cultura grecoromana.

No només obres d’art, també podem trobar-ho a escultures, pel·lícules, poesia, publicitat… En honor a aquesta escena que ha servit d’inspiració a tants artistes, he volgut escriure un poema.

 

Afrodita

Bellesa infinita,

perfecta i bonica,

la més desitjada,

Deessa Afrodita

 

De la blanca escuma

sorgí la jove dea

i anà creixent,

fins coronar-se la més bella

 

La miraculosa petxina,

impulsada pel vent

va portar la dea

fins la costa de Xipre

 

Nua i desprotegida

va arribar a la riba

I, en una pluja de roses

inicià una nova vida

 

Allà l’esperava Eunomia

quan tocà la terra ferma.

I, amb un mantell de seda,

cubrí la seva nuesa

 

La nimfa l’adornà

amb lliris i gardènies

“Porta’m a l’Olimp”

digué la dea amb tendresa

 

Un cop arribà

Fou la més envejada

el centre d’atenció.

i de totes les mirades.

 

Bellesa infinita,

perfecta i bonica,

la més desitjada,

Deessa Afrodita

 

(Marta Serna Sánchez)

 

Marta Serna, Lourdes Caparrós, Uxue Avilès

2n batxillerat de Llatí