Tag Archives: Botticelli

Fascinació per Afrodita

Sempre havia admirat la deessa Afrodita. I quina millor manera de mostrar aquesta admiració que fer un un apunt en honor seu.

Per conèixer aquesta dea més a fons, la Lourdes Caparrós Macià ha fet una presentació en powerpoint on ha mostrat breument la història d’Afrodita i les seves característiques més importants.

Afrodita era la dea de l’amor i la bellesa. Va tenir molts amors i per també molts fills. La Uxue Avilés ha intentat recopilar les seves parelles, la seva descendència i els seus progenitors. El resultat ha estat un frondós arbre genealògic.

Hi ha un mite que m’encanta i que s’ha reproduït en diferents àmbits culturals. Es tracta del naixement de Venus (l’equivalent romà d’Afrodita). Començant per l’obra d’art de Sandro Botticelli on es va plasmar aquesta escena tan important en la cultura grecoromana.

No només obres d’art, també podem trobar-ho a escultures, pel·lícules, poesia, publicitat… En honor a aquesta escena que ha servit d’inspiració a tants artistes, he volgut escriure un poema.

 

Afrodita

Bellesa infinita,

perfecta i bonica,

la més desitjada,

Deessa Afrodita

 

De la blanca escuma

sorgí la jove dea

i anà creixent,

fins coronar-se la més bella

 

La miraculosa petxina,

impulsada pel vent

va portar la dea

fins la costa de Xipre

 

Nua i desprotegida

va arribar a la riba

I, en una pluja de roses

inicià una nova vida

 

Allà l’esperava Eunomia

quan tocà la terra ferma.

I, amb un mantell de seda,

cubrí la seva nuesa

 

La nimfa l’adornà

amb lliris i gardènies

“Porta’m a l’Olimp”

digué la dea amb tendresa

 

Un cop arribà

Fou la més envejada

el centre d’atenció.

i de totes les mirades.

 

Bellesa infinita,

perfecta i bonica,

la més desitjada,

Deessa Afrodita

 

(Marta Serna Sánchez)

 

Marta Serna, Lourdes Caparrós, Uxue Avilès

2n batxillerat de Llatí

Fes l’amor i no la guerra!

Venus i Mart

En aquest quadre de l’artista italià Sandro Botticelli, Venus i Mart, del 1483 que es troba a la National Gallery de Londres (vid. Google Art Project), hi veig un clar reflex de la ben coneguda frase “Fes l’amor i no la guerra” ja que representa la figura del déu de la guerra, Mart,  somnolent, sota la mirada atenta i enigmàtica de la deessa de l’amor, Venus, amb les trapelleries dels amorets que esdevinguts sàtirs amb banyetes i cames de boc  juguen amb les armes del déu i fan de les seves. Ens trobem en el terreny de l’al·legoria: així se’ns introdueix el triomf de Venus sobre Mart i, per tant, de l’amor dolç i sensual sobre els comportaments bèl·lics que sols porten  la mort i la destrucció.

Fatima El Azouan

1r Batxillerat Llatí