Author Archives: moya.elisa2011

Medusa amb Realitat Augmentada

Arran d’un article que va fer fa poc a Aracne fila i fila Francesc Nadalprofessor d’Economia, FOL i AGE a l‘Institut Illa de RodesRoses i promotor de illARgonauta, blog amb el que treballen la Realitat Augmentada els seus alumnes juntament amb els alumnes de la seva companya de clàssiques Jenny Triviño vàrem decidir provar què hi havia en aquella imatge cortesia de la Medusa de Caravaggio.

Després de baixar-nos l’aplicació Aurasma i seguir el canal Illargonauta, vàrem enfocar la imatge, tal com diu al seu apunt i vàrem veure el vídeo que trobareu a continuació. Hem de dir que ens va agradar poder investigar què sortia, no som nous a la Realitat Augmentada, al nostre blog A cada passa referents clàssics ja tenim diverses coses relacionades amb això, com per exemple, el nostre joc Nomen Omen, l’enquesta que vàrem realitzar als alumnes del cicle de Comerç i màrqueting del nostre institut, Alter Ego, i també, vàrem utilitzar la realitat augmentada per fer el Naixement de Venus.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ZM65Po6-hes[/youtube]

Esperem que arran d’això i de la seva visita us endinseu en aquest món de la realitat augmentada que de ben segur, us agradarà. Nosaltres ja no podem sortir d’aquest món, fins i tot al Saló de l’Ensenyament vàrem trobar realitat augmentada amb la topografia.

I vosaltres, heu provat la realitat augmentada? Què en penseu d’ella?

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2 Batx. Grec i Llatí

Ens visita a l’IPM Francesc Nadal

Avui divendres 28,  ens ha visitat Francesc Nadal, professor d’Economia, FOL i AGE a l‘Institut Illa de Rodes, Roses i promotor de illARgonauta, blog amb el que treballen la Realitat Augmentada els seus alumnes juntament amb els alumnes de la seva companya de clàssiques Jenny Triviño. Doncs bé, amablement el dia de lliure elecció del seu centre ha decidit venir a veure’ns a Premià de Mar i fer-nos una xerrada. En aquest taller, hem après que és la Realitat Augmentada, per a què serveix, com l’hem d’utilitzar i amb quins programes ho podem fer, amb aquests programes ens ha ensenyat a fer un ús educatiu dels telèfons mòbils, ja que a través dels mòbils hem pogut provar la Realitat Augmentada. Com hem pogut veure avui,  la Realitat Augmentada és una eina que sorprèn allà on va.

Francesc Nadal explicant la RA a l’institut Premià de Mar

Com podem veure a la següent imatge, hi ha un Doraemon levitant al claustre del nostre centre, doncs aquest Doraemon és creat amb la Realitat Augmentada, i es pot veure reproduit a la pantalla d’un dispositiu mòbil amb càmera o un ordinador amb webcam.

Per últim ens agradaria felicitar-lo pel seu merescut guardó als Mobile Learning Awards 2014

Us ha agradat la xerrada d’en Francesc? Què n’heu après? Sabíeu de l’existència d’aquesta eina digital? D’ara en endavant l’utilitzareu?

Elisa Moya Ruiz i Francesc Xavier Gras

2n Batxillerat Grec i Llatí

N.B: Per gentilesa de Francesc Nadal, el qüestionari final de RA amb el mòbil.

Deva Victrix, la Roma britànica

Treballant amb internet un dia vàrem veure un nom que ens va cridar molt l’atenció, aquest és el de “Deva Victrix”, aprofundint en la recerca, vàrem descobrir que aquest nom té darrere seu una llarga història, que seguidament us explicarem.

Doncs bé, Deva Victrix, o simplement Deva,  fou fundada pels romans durant l’expansió de l’antiga Britània, província romana, pels volts de l’any 70 del segle I. Fou una ciutat-fortalesa legionària ubicada a la província romana de Britània. Va néixer com un simple assentament i va esdevenir ràpidament en ciutat-fortalesa legionària, és a dir, habitada principalment per soldats romans fins a convertir-se en la ciutat de Chester.

Chester és una petita ciutat del modern comtat de Cheshire al nord-oest d’Anglaterra a la frontera amb el país de Gal·les. Al nord hi ha Liverpool i, a l’oest, Wrexham. Pel costat, hi passa el riu Dee.

Recreació ciutat Deva Victrix

Com en totes les ciutats fundades pels romans, ells varen deixar  una gran petjada que encara perdura avui en dia, una molt peculiar mostra de la seva enginyeria, una muralla que envoltava tot el recinte de la ciutat on vivien els ciutadans, amb l’excepció de l’amfiteatre com podem veure en la imatge, i algun edifici més.

Muralla reformada de Chester

En el cas d’aquesta ciutat, Chester, encara es conserva gran part d’aquesta muralla que envolta la ciutat i que és un reclam per al turisme, ja que en aquest cas l’han reformat i es pot caminar per la major part d’ella. També els romans van deixar el petit record d’un gran amfiteatre el qual servia perquè els ciutadans i els legionaris anessin a distreure’s una estona mirant, per exemple, una batalla de gladiadors. Per desgràcia, d’aquest amfiteatre se’n conserva ben poc.

Part renovada de l'amfiteatre

Com podem veure en les imatges hi ha una gran part de l’amfiteatre que han habilitat com a zona verda que es pot trepitjar i, per tant, pots estar-hi lliurement fent el que es desitgi, llegir, escriure, et cetera.

Una de les parts que es conserva d’aquest amfiteatre es l’altar a la deessa Nèmesi, la representació de la venjança i de la justícia divina, quin millor lloc perael seu altar que en un amfiteatre.

Altar de la deessa Nèmesi

És més, el record dels romans no s’ha oblidat gens gràcies a que es fan sovint celebracions per no perdre el fil d’aquests vells fundadors. Us agradaria anar a alguna d’aquestes celebracions?

Joc de gladiadors.

I encara més, en la ciutat, actualment es troba un museu en honor dels antics romans on es troben exposades troballes de l’antiga ciutat de Deva Victrix. També teniu una pàgina que conté moltes bones imatges del lloc, a part de les que us hem posat aquí.

I per acabar dues de les troballes que actualment s’exposen al mateix museu abans citat, el Grosvenor Museum: 

Moneda trobada a Chester, antiga Deva Victrix

Troballa a Chester exposada al Grosvenor Museum

Finalment us deixem una pàgina per a més informació i més imatges fascinants. És difícil resumir en un article tant petit una gran ciutat romana que tanta història .

Sabíeu de la seva existència? Què en penseu? Trobeu bé que es recordi la memòria d’aquests antics ciutadans? Us agradaria visitar-la?

Pel que fa a la moneda, ens sabríeu dir quin és el déu que hi ha representat? I què signifiquen la S i la C? Pel que fa a l’altrea troballa, què significa la gravació que hi ha en ella?

Esperem que us hagi agradat.

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2n. Batxillerat C Llatí

Referents clàssics a Retrum de Francesc Miralles

Després de llegir-nos el primer llibre de Retrum Quan érem morts  i el segon La neu negra de Francesc Miralles, ens vam adonar que, entre les referències culturals, contenien una gran quantitat de referents clàssics i llatinismes. Hem fet una presentació amb Google drive per tal de poder compartir amb tots els aràcnids aquesta recerca, oberta també a la vostra col·laboració. Per què penseu què hi ha tants llatinismes? Què signifiquen? Per què l’autor els utilitza? Per què tants referents clàssics? (enguany tornarà segurament a visitar-nos i li ho podrem demanar  i confirmar així les nostres hipòtesis, a veure qui ho encerta?). N’heu trobat més? Ens ajudeu a buscar-los i a identificar-los?…

Si us pica la curiositat i voleu trobar més referents clàssics podeu visitar el nostre bloc o si en teniu cap referent que volgueu compartir amb la resta del món el podeu deixar aquí en comentari.

Esperem que us hagi agradat i que  trobeu més referents arreu, és qüestió d’obrir bé els ulls i les orelles perquè de ser-hi hi són.

Elisa Moya i F. Xavier Gras Rossell

2 batx.C Llatí

També he trobat llatí a Montserrat!

El cap de setmana passat per la patrona de Montserrat un grup de gent vàrem decidir anar a la muntanya de Montserrat. Jo ja sabia per El Fil de les Clàssiques que l’antropònim Montserrat era d’origen llatí, però per sorpresa meva, vaig veure que quasi tot l’interior de l’església i del recinte exterior del santuari estava en llatí. Heu anat alguna vegada a la muntanya de Montserrat? Us heu fixat en totes les inscripcions en llatí que hi ha?

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns nens pastors el 880. Després de veure una llum a la muntanya, els nens van trobar la imatge de la Mare de Déu a l’interior d’una cova. Quan el bisbe s’assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat va ser impossible ja que l’estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l’havia trobada i ordenà la construcció de l’ermita de Santa Maria, origen de l’actual monestir. La imatge que es venera en l’actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d’àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el Nen Jesús assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d’alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l’univers; el nen té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne. A excepció de la cara i de les mans de Maria i el petit Jesús, la imatge és daurada. La Mare de Déu, no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l’apel·latiu popular de “la Moreneta”. L’origen d’aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la. L’11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d’abril. Des de la festa de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26 d’abril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir. A la Verge de Montserrat se l’anomena “La Moreneta”. A altres llocs dels Països Catalans, hi ha altres verges negres conegudes d’aquesta manera, com la Mare de Déu de Lluc (Patrona de Mallorca) i a altres parts del món, com la Mare de Déu de la Candelaria a Tenerife (patrona de Canàries).

Sabeu què diuen? Què en penseu? Espero que us agradi.

Elisa Moya 1 batx. C Llatí

Teatre Apol·lo, qui ho diria!

Estava un dia mirant el facebook distreta i de cop vaig veure una foto d’aquest teatre, de seguida em vaig adonar que el seu nom estava relacionat amb la mitologia grega i romana i vaig decidir fer-vos un apunt per si vosaltres tampoc us n’havíeu adonat.

El Teatre Apol·lo de Barcelona està situat al barri del Poble-sec, a la històrica Avinguda del Paral · lel número 59, centre de la vida artística i teatral de la ciutat comtal durant el segle XX.

El Teatre Apol·lo va ser reconstruït per complet fa uns anys i es programen en l’actualitat espectacles teatrals i musicals.

La Sala Apol·lo és un dels locals nocturns més mítics de Barcelona. Amb més de 25 anys d’història, ha estat, al costat de “La Paloma”, el local de referència per anar a ballar. Sigui quin sigui l’estil de música que estigués de moda en el moment, “l’Apol·lo” els ha viscut tots. Actualment funciona de manera simultània com a sala de concerts i club de ball. A més, fa un any que va estrenar una sala adjacent (la 2). Amb 1100 i 400 persones de capacitat respectivament, per l’Apol·lo passen alguns dels concerts més interessants que es programen a Barcelona. Com que diverses productores programen nits de festa al llarg de la setmana, l’horari dels concerts sol caminar, depenent del nombre de actuacions de cada dia, entre les 20.00 i les 22.00.

Les nits del cap de setmana, i ull perquè per a Apol·lo el cap de setmana comença en dijous, la sala es transforma en discoteca després dels concerts de primera hora. Les nits dels dijous estan dedicades a la música negra i no et costarà res fer amics entre el públic jove que va cada setmana a ballar funk, soul i hip-hop al Powder Room. Els divendres i dissabtes el protagonista de la nit, simultàniament en els dos espais, és Nitsa Club. Amb més de deu anys d’història, és el club de referència en matèria de noves tendències en música electrònica. Amb la incorporació de la sala 2, Nitsa club dedica part de la seva programació al pop i rock independent.

Està situat a Barcelona (08004) carrer Nou de la Rambla 113 i la sala 2, l’adjacent, està situada al mateix carrer número 111.

Per contactar-hi podeu fer-ho mitjançant el seu número de telèfon (0034) 93 441 40 01, via fax (0034) 93 324 80 66 o per últim podeu buscar informació sobre els concerts a la seva pàgina web.

Si no sabeu com arribar aquí ho podeu fer d’aquestes maneres:
Metro: Paral.lel (línia verda)
BUS: 20, 36, 57, 64, 121, 157
NIT BUS: N0, N6

Segurament us estareu preguntant que per què es diu així, després de fer una mica de recerca, us diré que aquest nom es remunta a la dècada dels 20. Quan es va fer aquesta sala ja portava aquest nom i és a causa del déu Apol·lo, déu de la música i de la poesia. Unes companyes van fer una cançó d’Apol·lo, li podeu fer un cop d’ull i si encara no sabeu la primera declinació, la podeu aprendre aquí.

Us havíeu adonat del nom d’aquesta sala? Hi heu anat algun cop? Creieu que el teatre Apol·lo és un nom encertat per a un teatre? Coneixeu altres establiments amb el nom del déu Apol·lo? No us oblideu d’introduir-los al nostre Google maps d’Establiments amb referents clàssics!

Elisa Moya 1 Batx. C

Narracions de mites clàssics: Quae fabula est?

Nosaltres com a proposta de treball de lectura de Narracions de mites clàssics, hem decidit fer-vos un dibuix per a què esbrineu de quin mite tracta aquesta transformació.

Qui es va transformar en això? Per què ho va fer? Podríeu explicar el mite? En quina constel·lació es va convertir el protagonista d’aquest mite? Què opineu d’aquesta relació homosexual? Per cert, d´on prové aquesta paraula? Eren habituals aquestes relacions a l’Antiga Grècia? I les relacions pederastes?

Respecte a aquest quadre, qui el va pintar? Cap a quin any? Amb quina tècnica el van fer? On està actualment exposat?

Clàudia Cazaux i Elisa Moya, 1r BATX. C

Mythologia Graeca!

A partir d’un PowerPoint que tenia de l’any passat sobre la mitologia grega, vaig decidir fer-ne un de nou posant el nom del déu en grec i en llatí. Espero que us agradi!

Quins són els atributs de cada un dels déus i deesses? Quins conceptes representen? Amb quins mites relacioneu aquests déus? Quins mots i expressions en català, castellà, anglès… tenen l’origen en el nom dels déus grecs o romans? Escriviu el nom dels déus grecs en majúscules.

Elisa Moya 1 Batx. C

Grec i Llatí

Primiliano, Praemiliano, Primiano, Premillano Primiiano, Primilan i Primilia

Avui, estava mirant per Internet, i m’he adonat que el nom del lloc on visc (Premià de Dalt) i el lloc on estudio (Premià de Mar), tenen el seu origen en la veu romana Praemiliano. Ho sabíeu?


Mostra Toponímia clàssica de Catalunya en un mapa més gran

Premià de Dalt o simplement Premià, conegut també pel nom parroquial de Sant Pere de Premià, canviat el 1980, és una vila i municipi de la comarca del Maresme. Està situat al vessant meridional de la serra de Marina entre Premià de Mar, Vilassar de Dalt i Teià. Es troba a uns 20 Km de Barcelona. L’actual Premià de Mar, dit també Sant Cristòfol de Premià ja que Sant Cristòfol fou el patró de la nova vila, era antigament un petit barri mariner de Premià que se segregà de l’actual Premià de Dalt l’any 1836. L’any 1848, la inauguració de la primera via fèrria entre Barcelona i Mataró va afavorir moltíssim el creixement de Premià de Mar i no ha parat de créixer amb diferents onades d’immigració. Per cert, podeu establir alguna relació entre els sants patrons dels nostres pobles i els herois epònims grecs o els déus tutelars, com el cas d’Atena patrona d’Atenes? Hi havíeu pensat mai?

Per què penseu que el nom del nostre institut, després de la fusió dels instituts Serra de Marina i Cristòfol Ferrer es diu provisionalment institut Premià? Us agradaria que el seu nom fos Praemiliano o més aviat Primilianus? Sabeu qui va ser? Com us agradaria que es digués?

La Margalida ens ha dit que hi ha diversos noms testimoniats: Primiliano,Premiliano, Primiano, Premillano, Primiiano, Primilan i Primilia però que el més citat és Primiliano. Per tant el seu consell, després de parlar-ne amb la Marta Prevosti, arqueòloga de l’ICAC i directora del Museu de l’Estampació de Premià de Mar, seria que se suggerís de posar al nostre institut el nom de Primilianus, en nominatiu. La forma del nom + -ano és la més característica de les derivacions dels noms de les vil·les romanes. Quina diferència hi ha entre vila i vil·la?

El nom llatí Primilianus (institut Primilianus de Premià de Mar!) no li aniria malament, ja que dóna nom a la vila de Premià i està testimoniat en documents medievals. Institut Vila Primilia seria segurament molt més bonic, però té el greu inconvenient que no surt testimoniat enlloc, tot i el nom de la revista!

Elisa Moya, 1C Batx.
Llatí i Grec

Ni desconnecto dels referents clàssics anant a les termes de Montbrió!

Fa unes quantes setmanes vaig anar a les termes de Montbrió. Quasi sempre que puc vaig amb la meva família, ja que és molt relaxant i t’ho passes realment bé. Després d’haver-hi anat diverses vegades, em vaig adonar que hi havia moltes coses relacionades amb la mitologia, i vaig pensar en fer fotos per després ensenyar-se-les a la Lida i compartir-les aquí amb tots els aràcnids i aràcnides:

Sabeu on trobar aquestes termes? Quins referents clàssics hi sabeu veure? Quin personatge heu reconegut? Busqueu en El Fil de les clàssiques i Aracne fila i fila apunts sobre les termes i el bany termal i els enllaceu en comentari. Jo vaig a les termes per relaxar-me i no em trec del cap els referents clàssics que tant m’agraden!

Elisa Moya

4t ESO Llatí opt.1