Vols prendre un bany i relaxar-te, com en Fernando Lillo, en aquesta casa romana? Es pot llogar!
A més, ens pot ajudar a explicar en llatí què és una domus, com es pot llogar i si la triem per llogar.
Domus Romana Aqua Libera
1 Reply
Tag Archives: Domus
Locatur villa Iulii
Ara que ja hem treballat el capitulum quintum de Familia Romana LLPSI i sabem que la vil·la era l’equivalent de la domus al camp, la nostra magistra Lida ens ha proposat que fem un anunci per llogar la vil·la d’en Juli.
Quin anunci heu fet vosaltres? Quin us sembla més suggeridor?
Les domus romanes
Salvete alumnes de llatí!
Som la Judith Caballero, la Paula Contreras i la Sara Martín de 4 d’ESO de l’institut Premià de Mar i hem fet el nostre apunt sobre les domus romanes.
Per fer-ho, hem creat un vídeo basat en imatges de la casa i les seves parts i les hem anat explicant.
Ens ha agradat molt fer aquesta feina perquè hem après molt sobre les domus romanes i hem après a dominar una mica més aspectes tècnics com els vídeos o l’àudio.
Esperem que el nostre projecte us sembli útil, aquí us el deixem:
Valete!
Judith Caballero, Paula Contreras i Sara Martín
PD:
Vid. Domus Romana
La domus romana
Som unes alumnes de 1r de Batxillerat que hem anat a Girona a veure l’obra “Miles gloriosus” i amb aquest article volem destacar quines eren les característiques principals d’una domus romana tenint com a referència l’obra de Plaute. Us presentarem les característiques de les cases romanes, i com es veuen en aquesta obra de Plaute.
Plaute [Font: Viquimèdia]
Tan bon punt l’obra va començar vam poder apreciar que la trama es desencadenava perquè un esclau havia vist a través de l’impluviuum com Filocomàsia es feia petons amb Plèusicles:
ACTE II. Escena II
(…)
PERIPLECTÒMENES.- Esteim perduts!
PALESTRIÓ.- Què hi ha?
PERIPLECTÒMENES.- La cosa s’ha destapat?
PERIPLECTÒMENES.- Fa un poc, no sé qui del vostre servei ha vist des de la teulada a través del nostre impluvi com es donaven besades na Filocomàsia i el meu hoste dins ca nostra.
PALESTRIÓ.- (Preocupant-se) Qui és qui ho ha vist?
PERIPLECTÒMENES.- Un company teu.
PALESTRIÓ.- Quin dels tants?
PERIPLECTÒMENES.- No ho sé, tot d’una s’ha escapat tan de pressa…
PALESTRIÓ.- (Molt preocupat) M’imagin que estic perdut. (…)PLAUTE. El soldat fanfarró. Trad. Tere Febrer Janer
Aquest fet que desencadena la trama, fa de la casa l’escenari principal de l’obra. Les domus eren cases unifamiliars, ocupades per l’aristocràcia urbana, decorades amb atris i peristils que horitzontalment ordenaven, il·luminaven i ventilaven les estances bellament decorades amb pintures murals i mosaics. Una insula era, al final del període republicà i durant el període imperial romà, un bloc d’habitatges, normalment en règim de lloguer, de diversos pisos. Les insulae eren utilitzades pels ciutadans que es no podien permetre tenir habitatges particulars. Les insulae es construïen de maó i argamassa i eren similars als edificis d’apartaments actuals. Una villa era un centre d’explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l’Imperi Romà. Una villa va ser originalment una casa de camp romana construïda per a la classe alta.
El compluuium era una obertura realitzada al sostre del vestíbul de l’antic habitatge dels grecs, etruscs i romans, per conduir l’aigua de pluja rebuda fins al impluvium. Consistia en una simple obertura rectangular practicada al centre del sostre dels domus per permetre l’entrada de la llum solar que il·luminava amb el seu reflex les habitacions adjacents i que, al seu torn, servia d’entrada de l’aigua de pluja que era recollida en l’impluvium. També servia per afavorir la ventilació de les habitacions. L’impluvium era una espècie d’estany rectangular amb fons pla.
En qüestió d’estètica solia haver-hi una tauleta de marbre, una capella consagrada als lars (lararium) i l’arca de cabals. També hi havia dues ales, o alae a banda i banda de l’atrium, que n’ampliaven l’espai.
El sostre de fusta de la casa de Tèlef a Herculà
Els arqueòlegs, després de tres anys de treball intens, han aconseguit encaixar les 250 peces de fusta que durant gairebé dos mil anys han estat sepultades sota capes de material volcànic a la zona del que era la platja d’Herculà, abans de l’erupció del volcà Vesuvi un 24 d’agost de l’any 79 dC. Han reconstruït el sostre de fusta de la casa del baixrelleu de Tèlef, coneguda així pel relleu de l’atri-peristil amb el mite de Tèlef, val a recordar que Tèlef era el fill del fundador mític d’Herculà, Hèrcules.
Sembla ser que la Casa de Tèlef era més aviat un palau o una mansió amb una pila d’habitacions, la segona més gran d’Herculà amb 1800 metres quadrats documentats. Juntament amb la casa contigua de la Gemma es va construir per a Marcus Nonius Balbus, el governador romà de Creta i de Cirene, tribú de la plebs l’any 32 aC i partidari d’Octavià (el futur emperador August). Era benemèrit d’Herculà ja que havia construït i rehabilitat diferents edificis públics. Li varen erigir més de deu estàtues i a la seva mort li varen retre grans honors. Prop de la casa s’ha trobat la seva magnífica tomba.
El sector més luxós de la immensa residència era una torre de tres pisos. En el pis superior, hi havia un menjador de nou metres d’alçada amb paviment i parets de marbre de color, amb un cel ras suspès de fusta i una terrassa al voltant amb una vista espectacular de la badia de Nàpols i les illes d’Ischia i Capri. Posseïa una rica col·lecció d’escultures de l’Escola Neoàtica, entre les que sobresurt el relleu de Tèlef que li dóna nom.
Segons el director del projecte, Andrew Wallace-Hadrill “És la primera reconstrucció completa d’un sostre romà de fusta”. Els arqueòlegs creuen que el sostre de la Casa de Tèlef degué volar com a conseqüència del núvol ardent després de l’erupció del Vesuvi i va anar a petar invertit damunt el que aleshores era la platja. La fusta va quedar incrustada a la sorra humida, que ha conservat la fusta viva durant segles i després va quedar ben tancada sense aire sota una capa de pedra volcànica. D’aquí que la fusta no s’hagi trobat carbonitzada. Els cartrons pintats en panells de color vermell o blau i fusta amb diferents parts d’un sostre enteixinat i marcs de fusta amb hexàgons i triangles en relleu pintats de blanc, negre, blau, vermell i or, revelen la presència d’un sostre ric que lligaria amb les parets i el paviment de marbre del triclini.
Si viatgeu a Herculà, no us oblideu d’aixecar la vista cap al sostre de la casa del relleu de Tèlef, us ben impressionarà, us ho puc ben assegurar!
Emporiae MMXI: Es ven domus de luxe!
En plena crisi de construcció d’habitatges venem aquesta domus patrícia. Evidentment no és nostra i no la podem vendre, però sí podem fer-ne un article.
A partir de la visita que vam fer a Empúries, hem volgut analitzar els diferents tipus d’habitatges que es podien trobar dintre i fora de les ciutats romanes. En aquest article ens hem centrat més en la domus de luxe (casa patrícia) . En les ciutats romanes es podien distingir tres tipus d’habitatges:
- la domus tradicional, pròpia de la classe mitjana baixa (petits propietaris, artesans i comerciants);
- l’habitatge de luxe de les classes privilegiades, i
- la casa de pisos de lloguer, on s’apilaven els nombrosos treballadors urbans.
La domus que vam poder observar a la visita d’Emporiae era una domus de luxe, en la qual hi vivia una família patrícia, la que corresponia a la família de la nostra guia, la Julia, una dona benestant d’Emporiae que no parava de remarcar els seus orígens. De fet ens va ensenyar la casa de la família del seu marit, que era, per tant, la seva des del seu casament, sense, però, oblidar la de la seva infantesa, que no varen poder veure ja que era molt visitada en aquell moment del recorregut.
Era una casa molt luxosa, mig romana i mig grega. La part que donava al carrer mantenia la vella estructura de la domus, però estava dedicada als negocis i als seus locals com el tablinum o despatx, magatzems i rebost.
Per a la vida privada hi havia una altra casa enganxada a aquesta, lluny del soroll del carrer, amb una estructura copiada de la casa grega tradicional. Es basava en una concepció més oberta, més espaiosa, més còmoda i més luxosa. S’estructurava al voltant d’un atrium: un pati interior envoltat de columnes, anomenat peristylum, al qual donaven les habitacions. El menjador on es va posar de moda la instal·lació del triclinium fet d’obra, també per menjar a l’estil grec, les cuines, les sales de rebre o exedres. Segons la Júlia hi feien unes festes que devien ser impressionants ja que els agradava molt mostrar l’esplendor i la riquesa de la seva família, ja que ells ho eren molt de rics!
La decoració d’aquesta part de la casa solia ser molt luxosa: les pintures murals cobrien les parets, i els mosaics, fets a base de minúscules peces (tessellae) que cobrien el terra de totes les estances. De mosaics n’hi havia de molt bonics! En varen poder veure uns quants durant el nostre recorregut. Fins i tot els sostres, en forma d’artesonat i de volta estaven decorats, però aquests no els varen veure ja que no en quedaven restes. Tampoc faltava la instal·lació d’un sistema termal complet i de comunes. Així s’estalviaven haver d’anar als banys que, segons ens va dir la Júlia, no els agradaven massa ja que s’ajuntaven amb segons qui!, que feia feredat!
Anna Carmona i Andrea Ocaña
1r batxillerat
“De itinere”: Κεφαλλονιά III- Mites i terratrèmols
Després de la visita a Argostoli, la capital, i d’un refrescant passeig per les illes veïnes, explorem Cefal·lònia a la recerca de referents clàssics.
Tal com queda palès al primer article d’aquesta sèrie, el principal referent que percebem a l’ambient és el món mític relacionat amb el reialme d’Odisseu, però crec que hi ha dos indrets ben diferents que caldria remarcar també: la cova de les Nimfes i la domus d’Escala (Σκάλα).
Llac de Melissani [Foto: Josep Lario]
A la part central de la costa est de l’illa, a prop de Sami (Σάμη), es troben la gruta i el llac de Melissani (Μελισσάνη), un paratge d’extrema bellesa lligat des d’antic al culte de divinitats de la natura. L’estructura extraordinària d’aquesta cova oberta acull un llac d’aigües blavíssimes amb una fondària de fins a 39 m, que val la pena visitar de la mà dels barquers experts que n’expliquen la història i els detalls més curiosos. Les excavacions que s’hi han realitzat han obtingut nombroses troballes, la majoria dels segles IV i III aC, que testimonien el culte al déu Pan i les Nimfes.
Estatueta del déu Pan trobada a la gruta de Melissani. Museu Arqueològic d’Argostoli [Foto: Josep Lario]
Després d’admirar els extraordinaris colors de l’aigua canviant de tonalitat a mercè de la incidència dels rajos solars a través de l’immens forat obert que li fa de sostre, us puc ben assegurar que m’estranya gens que se l’anomeni popularment “La cova de les Nimfes”. Els esperits de la natura han d’estimar aquest indret per força…
Placa de l’entrada de la cova de les Nimfes. Reprodueix un relleu actualment conservat al museu d’Argostoli. [Foto: Josep Lario]
Més al sud, a l’extrem meridional de Cefal·lònia, la localitat d’Escala allotja les restes d’una vil·la romana del segle III dC decorada amb uns interessants mosaics de temàtica diversa. Un amable però poc entès vigilant acull els visitants i els guia a través del jaciment, tot i que la bona voluntat que mostra no és suficient per aclarir els dubtes concrets que se’ns puguin presentar sobre els diferents espais i el contingut dels mosaics. Sembla que l’efecte d’un terratrèmol, un incendi o la construcció d’una església cristiana va moure les restes i és difícil reconèixer l’estructura original de la construcció, no obstant l’estat de conservació del paviment és suficient per fer-nos una idea de la seva importància. S’hi poden recórrer sis estances i els mosaics més destacables representen, en un cas, l’enveja atacada per feres salvatges i, en l’altre, una escena de sacrifici envoltada de textos en grec clàssic.
Divinitats de la natura i evidències històriques d’època romana, en els dos casos es fa present la força irresistible dels fenòmens tel·lúrics que han donat forma a una geografia fragmentada, testimoni de la insignificància de l’ésser humà enfront de la totpoderosa Gea.
TERESA
Què té a veure la casa indiana amb la domus romana?
Sempre m’han cridat l’atenció les cases indianes del Maresme. Qui pogués viure en una d’elles! En estudiar a classe de llatí l’habitatge romà, en vaig plantejar una possible relació. Ja em comentareu què us han semblat els paral·lelismes que he establert i què n’opineu vosaltres.
Irena Jagustín
2n batx Llatí