Tag Archives: Llibre

La història del llibre a la Universitat de Barcelona

El dia 25 vam fer una sortida a la Universitat de Barcelona a la facultat de  Filologiaca. Allà ens van fer tres xerrades sobre temes relacionats amb l’assignatura de llatí.

En primer lloc, abans de les dues xerrades planificades ens van mostrar la biblioteca de la facultat on ens van explicar diverses coses. Vam veure el fons modern i el fons de reserva que seria el fons antic dels llibres que tenen guardats a la facultat. Tot el que seria anterior a 1820 és un fons que prové dels convents de Barcelona durant la desamortització de Mendizával que va ser un moment en el que el govern no tenia diners. Es un fons riquíssim, molt variat.

Hi va haver una part de la xerrada que destacaríem, ja que ens va semblar molt interessant, parlem de la part de fons de reserva.  Allà es conserven llibres molt antics de la biblioteca de la Universitat de Barcelona. El que vam veure només era una petita part de la col·lecció que en realitat tenen, que és molt important, ja que és la segona en nombre de volum a l’estat després de la Biblioteca Nacional de Madrid.

La causa de perquè tenen tants llibres antics a la Biblioteca de la facultat, va ser perquè al segle XIX arran de les lleis desamortitzadores de Mendizával els ordres religiosos van ser suprimits, i els béns dels convents van passar a mans de l’Estat i les Biblioteques conventuals es van destinar a la formació de Biblioteques provincials i després en Biblioteques Universitàries. Al començament la Biblioteca de la UB no únicament era Universitària, si no que també era provincial, pública (oberta a tothom).

Les Biblioteques conventuals de la província de Barcelona eren molt importants. A Barcelona hi havia convents importantíssims com el convent de Santa Caterina, els convent de Sant Josep, etc. Barcelona va ser la província de l’estat on més llibres es van recollir.

Ens van dir que a la facultat podem trobar 2200 Manuscrits, 960 Incunables (primers llibres sortits de la premsa) que prové de la paraula incunabulum (bressol).

I Finalment els  150.000 Impresos de l’any 1601-1820.

Els llibres van patir molt, perquè van ser transportats des dels convents fins a la seva ubicació provisional en sàrries ( en cistelles de palla, transportades per mules) van patir plagues d’insectes, humitats etc. Per això molts presenten forats provocats per les causes anteriors. Les enquadernacions estan bastant malmeses.

Ens van mostrar diferents tipus d’aquests llibres: Dos manuscrits , un incunable i un imprès.

El primer Manuscrit, és un llibre d’hores, els llibres d’hores van ser creats per satisfer el desig dels laics de copiar una mica el que feien els clergues. Els clergues tenien el Breviari, que era un llibre de pregaria molt més gruixut, i els laics volien també satisfer aquest desig de pregària i es va inventar un compending de pregàries en format petit, domèstic per poder llegir tranquil·lament a casa i treballar la interioritat.

Després del concili de Trento es va considerar que això era perniciós perquè afavoria tot el que era la intimitat, la cosa domèstica. El que estava fora del coneixement de la institució era perillós i es van prohibir els llibres d’hores.

Aquest llibre és del segle XV, l’enquadernació no és la original, és una enquadernació de finals del segle XIX.

La procedència del Manuscrit sembla que és d’origen castellà, és a dir que va ser copiat i il·luminat a la corona de Castella al segle XV.

Al començament dels llibres d’hores sempre trobem un calendari amb festes dels sants. Està escrit sobre vitel·la, que és un tipus de pergamí molt fi obtingut de la pell del vedell no nat o recent nascut. És un tipus de pergamí molt car que s’utilitzava per llibres de luxe com aquest. La lletra, és una lletra gòtica llibreria, una mica difícil, bastant picuda i està ricament il·luminat amb diverses caplletres i orles. Hi havia 11.000 verges inscrites a dins de les cap lletres, i tot el  que veiem daurat era or autèntic. La làmina és molt fina i  d’or que s’aplicava sobre una superfície i donava un efecte molt bonic. El Manuscrit està farcit de miniatures i de cap lletres. Ens mostrava l’Anunciació de Maria. També hi ha cap lletres on es treballa molt la perspectiva i la profunditat. A les orles s’hi dibuixaven peons i diferents animals.

Exemple d'un llibre Manuscrit

El segon Manuscrit és del segle XV de procedència Italiana,  podem veure al principi les obres de Salusti i dins de la caplletra podem veure un retrat de l’autor i al voltant una orla molt bonica en un estil característic dels manuscrits italians. La cal·ligrafia és humanística, de lletra romana que procedeix de la carolina, és molt més llegible i és la que després va donar lloc a totes les tipografies que es van utilitzar posteriorment.

Podem veure una sèrie de postil·les al marge, comentaris del text i el començament de un dels llibres de Salusti amb un altre cap lletra, i amb uns putis (nens decoratius) no només hi ha postil·les marginals sinó que també hi ha postil·les interlineals. El manuscrit va ser guillotinat. Feien servir una pauta per escriure recte.

L’incunable és un dels llibres més valuosos que hi ha a la UB, és l’obra de Virgili, les Bucòliques, les Geòrgiques i l’Eneida. És un incunable venecià fet al 1470 per un tipògraf alemany. Està imprès sobre vitel·la. Els incunables que s’imprimien sobre vitel·la sempre estaven destinats a personalitats importants. En aquest cas va pertànyer possiblement a Felip el vell de Castella.

Al començament de cada llibre hi havia una orla però en aquest cas només en queden dues. Al principi de la impremta el que volien era fer que semblessin llibres manuscrits fins al punt que traçaven una pauta com si es tractés d’un manuscrit. Procedeix de la universitat de Cervera, ho podem veure a l’ex libris.

Exemple d'un llibre Incunable

Per acabar vam veure un imprès que era la segona edició d’una obra molt important d’anatomia, disseccionaven sobretot animals. El metge anatomista no feia les disseccions, només mentre un cirurgia barber, feia la direcció l’anatomista llegia fragments de Galè (metge grec) .

Va ser una sortida molt gratificant. Amb les explicacions que ens van donar,  hem après moltes més coses de la història del llibre a part de les que sabíem i altres curiositats interessants que segurament no hauríem pogut aprendre en cap altre lloc!

Alba Arroyo, Cristina Álvarez i Uxue Avilés.

2n Batxillerat C

LLatí

Referents clàssics a Els jocs de la fam

Salve amici!

Avui vinc a parlar-vos de la trilogia de Els jocs de la fam. I és que, aquesta saga tan aclamada que té fins i tot versió cinematogràfica (encara que només hi ha la primera pel·lícula), també té referents clàssics visibles en els noms dels personatges.

La saga consta de tres llibres: Els jocs de la fam, En flames i L’ocell de la revolta.

 

A continuació, una petita sinopsi de la saga:

La guerra ha deixat transformada Amèrica del Nord en el país de Panem, dividit en dotze districtes controlats pel tirànic poder del Capitoli. Sense llibertat i en la pobresa, cap habitant pot sortir dels límits del seu districte. El Capitoli ja va destruir el tretzè districte per la seva rebel·lia, i com commemoració d’aquest fet i per recordar al poble que ha de ser submís, cada any, dos representants de cada districte, una noia i un noi d’entre 12 i 18 anys seran obligats a subsistir en un medi hostil i ser tancats en un estadi a l’aire lliure on els vint-i-quatre lluitaran a mort entre ells fins que quedi un sol supervivent, un vencedor. Són els Jocs de la Fam, un horrible espectacle televisiu, un mortífer reality show.

Ara parlarem del territori:

Panem: Panem és el país resorgit de les cendres dels antics Estats Units, és un país sotmès al règim i als interessos de la gent del Capitoli, que explota els altres districtes que viuen en la misèria per a que ells no els hi falti res. Està dividit en dotze districtes, els primers districtes com l’u, el dos, el tres i el quatre són els més rics respectivament, mentre que la resta de districtes fins arribar al 12 són els més pobres. Abans de la revolució dels dies obscurs existia el districte 13, però com la rebel·lió va ser massa potent, el capitoli va decidir arrasar per sempre més tot el districte.

La paraula panem ve del llatí, que significa pa. El pa és l’aliment bàsic de la cultura occidental que s’elabora des de temps de la Grècia clàssica. L’autora utilitza una metàfora per referir-se al propi país ja que el llibre es diu Els Jocs de la Fam, on els districtes passen gana i penúries.

El Capitoli: El Capitoli és l’estat central de Panem. És el districte on està establert el govern i el districte privilegiat, ja que és la capital, el centre neuràlgic de tot el territori. El Capitoli gaudeix de privilegis com el estar exclòs de la participació de Els Jocs de la Fam. El Capitoli és la llar de la burgesia de Panem: és un territori on abunda el luxe i la exhuberància.

El Capitoli és un dels set turons de Roma. En el turó hi trobem el temple de Júpiter, un dels temples més importants de tota Roma. Es diu de Capitoli a un edifici majestuós i elevat.

________________________________

Al llarg dels tres llibres, trobem diferents personatges que amb els seus noms, ens evoquen a èpoques passades: a l’època clàssica.

Coriolanus Snow: És l’antagonista principal de la saga, el president Snow és el cap del Capitoli i de tots els districtes de Panem. Provocat pels dos tributs que sobreviuen en Els Jocs de la Fam, en Peeta i la Katniss, el president Snow obliga als protagonistes demostrar al públic que no era un acte de rebel·lió contra el Capitoli, sino que tan sols estaven bojament enamorats.

En Coriolà (Cneus Marcius Coriolanus) era fill de Vetúria i d’un home que va morir quan Coriolà era molt jove. Era un general romà que lluità en la guerra contra els volscs. El 493 a.C va conquistar la ciutat volsca de Coroli, amb el qual es guanyà el sobrenom de Coriolà.

El president Snow és un cap d’estat dèspota i tirà que obliga a la població dels districtes a treballar en condicions molt dures mentre es moren de gana i mata a la població indiscriminadament. Coriolà era conegut com un dèspota que prohibí la distribució de blat al poble.

Sèneca Crane: És el Vigilant en Cap dels setantaquatrens Jocs de la Fam (en el primer llibre). És executat per deixar viure a la Katniss i en Peeta quan anaven a pendre les baies verinoses, ja que, el President Snow ho interpretà com un recolzament a la revolució contra Panem.

Luci Anneu Sèneca va ser un filòsof, polític i dramaturg romà. Va néixer a Corduba (l’actual Còrdova) l’any 4 a.C. Se’n va anar a estudiar a Roma, tot i -diu la tradició- ser un nen malaltís. Va aprendre retòrica i filosofia estoica però degut a la seva malaltia va haver d’establir-se a Egipte des del 25 fins el 31 d.C. Quan va tornar exercí d’advocat i l’any 37 va estar a punt de perdre la vida degut als seus problemes amb l’emperador Calígula, que li perdonà la vida ja que creia que la seva mala salut acabaria amb ell i 12 anys més tard, la dona de Claudi el cridà a Roma per a que eduqués el seu fill, el futur emperador Neró. Finalment, l’any 65 Neró va ordenar que Sèneca se suïcidés ja que creia que estava conspirant contra ell.

Sèneca Crane és un home ben format i amb prestigi, igual que el vertader Sèneca.

Caesar Flickerman: És el presentador de Els Jocs de la Fam juntament amb el seu company, en Claudius Templesmith, tot i que ell és el presentador principal del xou, el que entrevista els tributs i comenta els Jocs en directe, és l’ànima televisiva de l’esdeveniment.

Gai Juli Cèsar o més conegut com a Juli Cèsar va ser un dels dirigents més significatius de Roma. Com se sol creure equivocadament, Juli Cèsar no va ser emperador, sinó que va formar el Triumvirat juntament amb Pompeu i Cras, els dos homes que el van recolzar en el seu ascens polític. Juli Cèsar va néixer el 12 o 13 de Juliol  de l’any 100 a.C a Roma. És  un personatge important ja que va estendre i ampliar el territori romà i va rebre el títol de dictador vitalici. Va morir assassinat el 15 de març de l’any 44 a.C. a la cúria del teatre Pompeia, on es reunia el Senat, aquest dia és conegut com els Idus de Març. Quan Cèsar va entrar al Senat, el grup de conspiradors format per Brutus, Bucilià i Gai Cassi el va apunyalar. Cèsar va morir als peus de l’estàtua de Pompeu, el seu gran rival.

En Caesar Flickerman és un home mediàtic, amb un gran carisma, que sap improvitzar i sortir del pas quan les coses es posen difícils. El públic se l’estima ja que l’identifiquen amb l’ànima televisiva dels Jocs, per tant podem dir que té un gran poder sobre els espectadors. En Juli Cèsar va ser un dictador que ha passat a la història com el màxim representant de l’època de l’imperi romà, no es podria entendre l’època clàssica sense Juli Cèsar, com tampoc es podria entendre els Jocs de la Fam sense en Caesar Flickerman.

Claudius Templesmith: En Claudius és el company d’en Caesar Flickerman, la seva feina és de segon locutor. Ajuda a entendre millor els jocs aportant dades d’anys anteriors i contextualitzant les situacions. En Claudius i en Caesar formen un duet molt entranyable i inseparable.

L’emperador Claudi va ser el quart emperador de Roma, i tot i que el seu regnat va ser breu (tan sols del 41 fins el 54 d.C.) va fer una incorporació molt important a l’imperi romà: Britànnia. Va néixer a Lugdunum (l’actual Lyon, a França) el 10 d.C. Anys més tard, quan Calígula va ser assassinat, Claudi va ascendir al tron d’emperador. Va morir, suposadament assassinat el 54 d.C.

Tant Claudi com en Claudius no són gaire coneguts, no són el centre d’atenció, però la seva feina, tot i que a primera vista sembla que no sigui important, ho és, i molt! En Claudi va conquerir Britànnia, on el llatí va deixar una petjada que s’ha anat conservant i que avui en dia és molt present. En Claudius acompanya a en Caesar completant els jocs amb dades curioses, interessants i amb comentaris molt encertats.

Plutarch Heavensbee: És el vigilant dels setantacinquens Jocs de la Fam (apareix al segon llibre) i, secretament, forma part d’una organització que recolza la Revolució. Ajuda als tributs del Vassallatge del Vint-i-cinc a escapar de l’estadi. Cal dir que fa la seva aparició estel·lar al primer llibre quan, durant l’entrenament de la Katniss Everdeen cau a la ponxera.

Luci Mestri Plutarc va ser un historiador i assagista grec que va viure en el temps de la Grècia romana, és conegut sobretot per la seva col·lecció de biografies de personatges grecs i romans titulada “Vides paral·leles“. Va néixer el 46 d.C. a Queronea i va estudiar amb Ammoni a l’Acadèmia d’Atenes. Va viure pràcticament tota la seva vida a la seva ciutat natal i va exercir de magistrat. Les seves dues grans obres són Vides paral·leles: una col·lecció de biografies de personatges grecs i romans, escrites amb intenció didàctica, més que no pas històrica, i Obres Morals: una col·lecció de tractats de temàtica diversa.

En Plutarch és un home alegre i divertit que no dubta que es va arriscar molt en ajudar els tributs. En Luci Mestri Plutarc, al igual que el nostre vigilant, és un home que va escriure la seva major obra amb una finalitat didàctica, amb ganes d’ensenyar i d’ajudar.

Cinna: És l’estilista de la Katniss en els dos Jocs de la Fam en els quals participa i la converteixen en el símbol de la rebel·lió. El disseny dels seus vestits que porta la Katniss a les entrevistes amb en Caesar Flickerman persuadeixen  la població de Panem i els fan pensar en que la revolució és possible. És colpejat fins a la mort pels seus actes de rebel·lia.

Luci Corneli Cinna va ser un destacat polític romà que, tot i ser de família patrícia, va ser el líder del partit popular romà. Va néixer a Roma l’any 103 a.C i va morir a Ancona l’any 84 a.C. Va ser cònsol des de l’any 87 a.C fins a la seva mort l’any 84 a.C. en un motí mentre combatia la legió de Sul·la. La seva filla va ser la primera esposa de Juli Cèsar mentre que, el seu fill va ser un pretor que es va aliar amb els assassins del Cèsar i va expressar públicament la seva opinió favorable a la mort del Cèsar.

En Cinna, tot i provenir de la regió més rica i privilegiada de Panem, el Capitoli, és l’estilista de la Katniss, la noia tribut del districte més pobre de Panem, el Districte 12.  És un home que no té la necessitat de lluitar per la rebel·lió però, ell creu que és necessària i per això, a través dels vestits, converteix la Katniss en el símbol d’una revolució. En Luci Corneli Cinna, tot i ser de família patrícia, va ser el líder del partit popular, és a dir, la facció del poble. Avui ho podríem entendre com un partit d’esquerres i progresista, i va lluitar contra l’optimat, és a dir, la facció aristocràtica, la ideologia més conservadora. Tots dos van lluitar per causes que no els afectaven gaire ja que provenien de família benestant.

Portia: És l’estilista de’n Peeta durant els dos Jocs de la Fam en els quals participa. Mor penjada amb el seu equip de preparació pels seus actes rebels.

Pòrcia Catona va ser una dama romana filla de Cató d’Urica, i l’esposa de’n Marc Juni Brut, l’assassí del Cèsar. Va morir quan va ingerir les brases d’un braser després d’haver rebut la notícia de la mort d’en Brut. Després de morir el seu fill i el seu primer marit, es va casar amb el cosí d’aquest, en Brut. Compartia amb el seu pare uns forts coneixements de filosofia i era una gran partidària de la República romana, mostrant així, un rebuig a les accions d’en Juli Cèsar. Era tan persuasiva que va convèncer al seu marit Brut per a que li expliqués el seu complot contra el Cèsar i va demostrar que era una gran confident. Quan el seu marit va morir a la batalla de Filips, ella es va suïcidar, segons diu la història, ingerint unes brases.

Tant la nostra Portia com la Porcia Catona van ser grans confidents i van saber guardar el secret que amagaven els seus companys: Portia va saber guardar el secret d’en Cinna de fer esclatar la revolució i Pòrcia li va guardar el secret a en Brut d’un dels assassinats més importants de la història.

Messalla: Assistent de televisió dels rebels del Districte 13. És un home prim i jove amb varis jocs d’anells provinent del Capitoli.

Marc Valeri Messal·la Corví va ser un magistrat, escriptor i orador romà. Va néixer segons Eusebi el 59 a.C. però probablement és un error i va néixer alguns anys abans, el 69 a.C. Es va educar a Atenes on fou amic d’HoraciBíbul. Abans de la formació del triumvirat posterior a la mort de Juli Cèsar, va tornar a Itàlia i es va decantar pel partit senatorial i especialment el seu cap Cassi i per això, Messal·la fou proscrit però absolt al haver pogut demostrar que era absent de Roma el 44 a.C. Va lluitar a la Batalla de Filips amb Cassi i Brut, i un cop morts, va tornar a Europa. És probable que patís Alzheimer o demència ja que dos anys abans de morir no recordava ni el seu nom i, finalment morí entre el 3 a.C i el 3 d.C.
Va deixar un llegat destacable ja que va escriure sobre història, poesia i gramàtica.

Tant el nostre assistent de televisió com el Messal·la històric es van canviar de bàndol polític i van recolzar la llibertat.

Castor i Pollux: Camarògrafs del Capitoli en l’equip de televisió dels rebels. Són germans i són anomenats insectes per la Katniss degut a l’equip per filmar que duen.

Càstor i Pòl·lux, segons la tradició grega, eren germans d’Hèlena de Troia i fills bessons de Zeus i Leda, la dona del rei espartà Tindareu, que va aconseguir seduir transformant-se en un cigne. Càstor era mortal i Pòl.lux diví, ja que diu el mite que Càstor va néixer de Tindareu com Clitemnestra, en canvi Pòl·lux si que va néixer de Zeus. Els bessons van viure diferents aventures com el rescat d’Hèlena de Troia juntament amb Teseu. En morir Càstor degut a una picabaralla amb un granger anomenat Idas, Pòl·lux no ho va poder suportar i li va demanar a Zeus que li treies a ell també la vida o que convertís el seu germà en immortal. Zeus va decidir que passarien mig any a l’Olimp i l’altre mig a l’Hades. Una altra versió del mite afirma que Zeus els va convertir en la constel.lació de Gèminis.

Els nostres germans camarògrafs són bessons, igual que en Càstor i en Pol·lux del nom, per tant, trobem una clara referència clàssica en el fet de que són bessons i que és diuen igual. També podem relacionar amb el fet de que Castor acaba morint en el Capitoli, al igual que el seu anàleg clàssic: Càstor.

Darius: És un jove Agent de la Pau del Districte 12. Es converteix en avoc després d’intentar salvar en Gale de les fuetades del nou cap dels Agents de la Pau. Es converteix en l’avoc de la Katniss en el Vassallatge dels Vint-i-cinc i mor durant un interrogatori.

Darios I el Gran va ser  el tercer rei de Pèrsia de la dinastia Aquemènida. Després de la mort de l’únic hereu, hi va haver una gran disputa interna. Darius era un soldat de l’elit, i amb gran habilitat va aconseguir prendre el poder i matar a l’usurpador Gaumata, un mag que havia pres el lloc de Cambises durant les seves campanyes a Egipte, pretenent ser el seu germà. Darius va ser un gran conqueridor, però sobretot, el gran administrador de l’Imperi Persa. Va oficialitzar la moneda, sent el primer governant en la història a emprar la moneda amb efectivitat, va construir el precursor del canal de Suez a Egipte, la carretera Reial, una gran via de 2700 km que connectava totes les capitals de l’Imperi. Va fundar Persèpolis, capital cerimonial de l’Imperi i una de les ciutats més belles mai creades. Va manar a explorar l’Oceà Índic, entre altres grans obres. També va expandir l’Imperi Persa fins al riu Indus a l’Est, va atacar als Escites creuant el Danubi a per l’oest, sense tenir èxit, i després de la revolta dels grecs jònics, part de l’Imperi, i del suport per part del costat europeu de Grècia, va buscar castigar els instigadors, també sense èxit. Va morir mentre planejava una tercera expedició al temps d’una insurrecció a Egipte, al 487 a.C.

Tant en Darius com en Darios I el Gran van ser soldats (en cas den Darius, Agent de la Pau) i tots dos van ser persones amb empenta i autodeterminació personal.

Lavinia: És una avox que treballa per el Capitoli com a servent de la Katniss Everdeen. En el segon llibre encara no es coneix el nom, però en l’Ocell de la revolta, en Peeta diu que el seu nom és Lavinia. Abans de convertir-se en avox, Lavinia i un noi desconegut van ser vistos per en Gale i la Katniss en el bosc mentres ells caçaven. Un aerolliscador va aparèixer en mig del no-res i es va endur els dos nois.

Segons la mitologia romana Lavínia era filla de LatinusAmata, única hereva al tron de la regió del Laci. Va ser promesa a Turn, rei dels rútuls, però amb l’arribada d’Enees el seu pare la hi va donar com esposa. Aquest fet va desencadenar una guerra entre alguns dels pobles llatins liderats per Turn i les forces afins als troians. Quan la guerra va acabar entre els pobles del Laci, els troians en van resultar vencedors gràcies a l’ajuda de la mare divina d’Enees. De les relacions mantingudes amb Enees, Lavínia dóna a llum a un fill pòstum, Silvi, que va succeir a Ascani al tron dels llatins.

La Lavínia literària és una noia desgraciada, com Lavínia, ja que acaba morint quan dóna a llum a Silvi.

Cato: Noi tribut del Districte 2. És expert en la lluita amb espases. Mata a diversos tributs durant la sanguinolenta batalla de la cornucòpia. És l’últim tribut en morir. És superb, orgullós i violent.

Marcus Porcius Cato Uticensis, anomenat també Cató el Jove va ser un destacat polític romà que va néixer el 95 a.C. a Roma. Els seus pares van morir quan ell era jove i es va criar a casa del seu oncle, en Marc Livi Drus. Coetani de Ciceró, va ajudar-lo a ascendir a cònsul menor. Més endevant, Pompeu, Cras i Cèsar formarien el Triumvirat, al qual en Cató odiaria per repartir-se la República pactant els càrrecs polítics. Poc després el van enviar a governar l’illa de Xipre per lliurar-se de la seva presència en la capital de l’imperi. Finalment, morí el 12 d’abril del 46 a.C. a Útica.

Cato és un noi violent que odia els tributs dels Districtes més pobres com en Cató odiava els líders del Triumvirat per repartir-se la República al seu gust.

Brutus: Noi tribut del Districte 2 que apareix al llibre En Flames. Company d’Enobaria, és assassinat per en Peeta.

Marc Juni Brut és conegut com el tiranicida per ser un dels principals instigadors de l’assassinat d’en Juli Cèsar. Va néixer a Roma la tardor del 85 a.C. a Roma. Descendent d’un dels fundadors de la República, va abraçar les idees de la facció republicana i va practicar l’austeritat i el desinterès que va aprendre de la filosofia estòica. Cansat de la tirania del Cèsar, un dia, davant de la estàtua del seu avantpassat va decidir planejar l’assassinat contra aquest i, quan Juli Cèsar va veure a Brut amb el punyal a la mà dreta va exclamar: “Tu també, fill meu!” i no va oposar resistència. Poc després marxà a l’Orient a la batalla de Filips: Es diu que tenia malsons i negres visions i, poc després es va suïcidar l’any 42 a.C. travessant-se ell mateix amb l’espasa mentre deia: “Virtut, tan sols ets un nom!”.

En Brutus té un caracter molt varonil com en Brut, que reflexa el seu caràcter en les cartes que li va enviar a Ciceró.

La Comadreja: Noia tribut del Districte 5 que apareix en el primer llibre. Es diu així per la seva semblança a una mostela, per la seva rapidesa i agilitat. Mor al menjar-se les gàbies de nit (baies verinoses).

Galantis era una serventa pèl-roja d’Alcmena que la va assistir durant el naixement d’Hèrcules. Quan Alcmena estava de part,va patir dificultats per parir a un nen tan gran. Després de set dies va demanar l’ajuda d’Ilitia, la deessa dels naixements. No obstant això, Ilitia no la va ajudar perquè Hera li ho va demanar. En lloc d’això, va estrènyer les seves mans i va creuar les seves cames, evitant que el nen naixés. Alcmena es va retorçar de dolor, va maleir els cels i va empitjorar fins estar a punt de morir. Galantis, que entrava i sortia sovint, la va veure i, sospitant de les seves intencions, li digué de sobte que la seva senyora ja havia parit. Ilitia, sorpresa, s’aixecà tot separant les cames, i llavors pogué néixer Hèrcules. Hera, indignada amb aquest engany, transformà Galantis en una mostela. Va seguir vivint amb Alcmena després de la seva transformació.

La nostra mostela, al igual que Galantis, és una noia astuta i àgil, que és capaç de sobreviure amb les restes i les armes que es descuiden els altres tributs a l’arena. Però tanta astúcia la condueix a la mort.

Cressida: Directora de l’equip de televisió dels rebels. És originària del Capitoli.

Crèssida és una dona grega, capturada i convertida en esclava pels troians, que s’enamora del príncep troià Troilus, a qui jura amor etern. No obstant això, quan és tornada als grecs en un intercanvi de presoners es converteix en amant de l’heroi aqueu Diomedes, la qual cosa embogeix Troilus.

Crèssida, al igual que el nostre personatge literari, era una dona grega, (considerada una de les civilitzacions més pròsperes de la història) que va acabar com a esclava. La nostra Cressida és originària del Capitoli, el territori més pròsper i amb més nivell de vida de tot Panem, i va acabar al Districte 13, que va ser destruït durant Els dies foscos.

Símbols de Els Jocs de la Fam

Bé, si us ha picat la curiositat, podeu clicar a sobre de Els Jocs de la Fam, En Flames o en L’ocell de la revolta per poder llegir-los en llengua castellana, on-line gratuïtament.

Salve!

Patrícia Ortiz Vincent

2n de Batxillerat Llatí

 

Presentació sui generis de Gladiadores: mito y realidad

 

Lillus Máximus

El professor de clàssiques de l’institut San Tomé de Freixeiro de Vigo i col·laborador aràcnid acaba de publicar un nou llibre, Gladiadores: mito i realitat. L’entretinguda presentació del llibre a la Casa del Libro de Vigo palesa el seu enorme afany de divulgació del món clàssic sense deixar de banda l’erudició. Després de la rigorositat de la presentació a cura D. José Manuel Otero, catedràtic del Llatí del IES San Tomé de Freixeiro (vid. O olmo dos falsos soños), ell mateix vestit de Lillus Máximus va posar en pràctica els continguts del seu llibre amb l’entranyable col·laboració dels seus fills, vestits de gladiadors. Qui diu que les presentacions dels llibres han de ser soporíferes? Qui diu que els llibres han de ser un pal?

Combat entre un traci i un mirmilló