Category Archives: Grec 2n

Literatura grega a escena: la literatura grega i la seva pervivència a la xarxa!

Tinc l’honor de presentar-vos Literatura grega a escena, bloc elaborat per Núria Yela Garcia, Laura Luna Surinyach i per jo mateixa, Laia Muñoz Osorio. Hem decidit presentar el nostre treball col·laboratiu de recerca en format bloc al concurs “ES DE LIBRO“.

Literatura grega a escena ofereix apunts molt interessants sobre els autors més representatius de la literatura grega i les seves obres més importants, de les quals hem trobat una infinita pervivència en diversos àmbits de la vida quotidiana i en les arts (ràdio, televisió, cinema, música, pintura, escultura, literatura…) al llarg de la història.

La idea inicial d’aquest projecte ens la va donar la nostra professora de llatí i de grec, la Margalida. La proposta consistia en estudiar literatura grega de segon de batxillerat de Grec a partir de l’elaboració d’un bloc. Així doncs la Margalida ens va obrir el bloc i nosaltres ens vam encarregar de fer recerca a partir del nostre llibre de Grec 2 (també de la Margalida!) i a partir d’altres fonts d’informació de la xarxa.

photo Literaturagregaaescena_zpsf1850055.png

Així doncs en poc més de quatre mesos hem anat recopilant i sintetitzant els diversos gèneres de la literatura grega (èpica, lírica, gènere dramàtic), els seus autors més representatius (des d’Homer i Apol·loni de Rodes fins Píndar i Safo de Lesbos fins a Sòfocles, Eurípides, Èsquil i Aristòfanes entre d’altres). També hem inclòs les seves obres literàries: la Ilíada d’Homer, l’Odissea d’Homer, Les Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes, Antígona de Sòfocles, Prometeu encadenat d’Èsquil; la Medea, l’Hipsípila, Ifigenia a Àulida d’Eurípides i Lisístrata d’Aristòfanes.

En la meva opinió, la creació d’aquest bloc m’ha permès desenvolupar i millorar la meva competència comunicativa i sobretot digital, ja que vaig començar amb unes habilitats nefastes en això últim i ara sóc capaç d’editar exitosament articles amb imatges i vídeos. També he millorat en la meva expressió escrita i he reduït el nombre de faltes que acostumava a fer. A més a més aquesta recerca m’ha ajudat a augmentar els meus coneixements sobre la literatura, la mitologia i la civilització gregues: ara puc entendre-ho molt bé perquè la literatura sempre ha estat un reflex de la societat de la seva època. Finalment haig de dir que el bloc m’ha encoratjat a llegir i saber molt més de literatura grega escena, de fet aquest any he tingut l’oportunitat de llegir Antígona de Sòfocles i la meravellosa adaptació de Salvador Espriu del mite clàssic, la Medea d’Eurípides i El Prometeu encadenat d’Èsquil. L’any passat ja vaig poder llegir les adaptacions corresponents a la Ilíada i l’Odissea d’Homer, Les Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes, Les Bacants d’Eurípides; però ha estat aquest any quan m’he enriquit més en literatura grega.

Per acabar m’agradaria parlar sobre la gran pervivència que hem trobat de les obres gregues antigues, a Literatura grega a escena mostrem per exemple pel·lícules i llibres amb referents literaris grecs impensables però ben clars, com ara la semblança entre La Sang de Mercè Rodoreda amb la Medea d’Eurípides o bé un seguit de pel·lícules amb l’Antígona de Sòfocles. També us oferim apartats extres com ara “Dona i Literatura” o “Recreacions“.

Així doncs convidem a entrar en el nostre bloc a totes aquelles persones interessades en la literatura i la mitologia grega i a tots aquelles que vulguin aprendre quines són les arrels dels llibres que avui llegim, les pel·lícules que veiem i la música que escoltem. Esperem que us agradi!

Laia Muñoz Osorio

2n Batxillerat Llatí i Grec

Escriptors clàssics als carrers de Barcelona

9 Replies

XAIPETE, Aràcnids! Salvete!

Vull compartir amb vosaltres aquesta nova recerca que em va proposar la Lida, col·laborar amb el projecte Callejeros literarios, amb una tasca col·laborativa com a continuació del meu treball de recerca. Hi han col·laborat els alumnes de 1r de batxillerat de llatí i de grec del nostre centre. La tasca consistia en fer una recerca dels carrers que tinguessin referents clàssics de Barcelona, més específicament aquells que havien deixat una petjada en l’àmbit de l’escriptura, els escriptors clàssics. N’hem trobat de grecs i de romans i així els hem dividit. He de dir que els alumnes de primer han fet una molt bona feina, no només han après a utilitzar Google Maps sinó que també han hagut de lidiar amb el Photobucket per pujar-hi les fotografies de les plaques dels carrers i això és digne de menció!

Veure Carrers de Barcelona: Escriptors clàssics en un mapa més gran

Ara, hauríem de fer un fris cronològic dels autors trobats. Us hi animeu?

Accés a la línia de temps

Núria Yela,

2n de batxillerat Llatí i Grec.

Medea al XVIII festival juvenil de teatre grecollatí de Catalunya a l’Hospitalet de Llobregat

15 Replies

Anar al teatre és tota una herència clàssica, ja ho sabeu! El curs passat la Lida, tot i fer quart de l’ESO, ens va portar tot un dia a Tarragona i va ser una experiència increïble. Ja vàrem conèixer Eurípides i Plaute! El passat 6 de març els alumnes de batxillerat vam anar al teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat a veure dues obres de teatre grecollatí a càrrec del “Proyecto Educativo Teatral del IES Pedro de Luna: CLÁSICOS LUNA”.

Van representar els Bessons de Plaute i Medea d’Eurípides. Aquesta última obra, Medea, va ser estrenada per aquesta companyia al maig de 2012 al saló d’actes del Centro Cívico Teodoro Sánchez Punter de Zaragoza i ha estat guanyadora del VII Concurso de Grupos de Teatro Gregolatino de Enseñanza Secundaria convocat pel Ministerio de Educación, Cultura y Deportes.

Medea és una dona que abandona la seva “pàtria” deixant enrere la seva família, la seva gent i la seva terra per marxar a viure a Corint amb el seu enamorat Jàson. La tragèdia comença quan Jàson decideix casar-se amb la filla del rei Creont i rebutja l’amor de Medea. Aquí, llavors, es comencen a veure les 3 cares diferents de Medea. D’una banda hi ha la Medea mare que estima els seus fills i vol el millor per a ells. Després hi ha una altra cara que és la de la Medea enamorada, que és la Medea que encara conserva el seu amor per Jàson i pateix per la seva traïció, al mateix temps que el recorda fent que el seu amor creixi. I, per últim, està la Medea venjativa, que és la que porta Medea a la “bogeria” ja que per culpa d’aquesta, comencen les seves contradiccions internes, dubtes, dolor i ganes de venjança fins que finalment Medea humiliada per Jàson acabarà enviant els seus fills, fingint gratitud, amb regals per Glauce la filla del rei Creont i aquests portaran la princesa a la seva mort, ja que el vestit i la corona d’or que ells li entreguen està enverinada i ella innocent i confiada se les posa només haver-les rebut. Al mateix temps, Creont mor en abraçar el cos mort de la seva filla. Medea, no satisfeta encara en la seva venjança, mata els seus fills.

A L’Hospitalet, el company Víctor Barranco de primer de batxillerat no va aconseguir reportatge, però almenys que es col·loquessin bé per a tots els aràcnides i aquest és el resultat:

A Hospitalet de Llobregat, 6 de març de 2013. Foto de Víctor Barranco

"MEDEA", de Euripides. GUIA Didactica, por José María Villoria. IES Pedro de Luna by ies2punto0

Personalment, també em va agradar molt anar a veure aquesta obra, em va semblar molt original la idea de les 3 Medees i va ser increïble la interpretació que van fer aquests alumnes ja que el millor de tot és que són alumnes com nosaltres, alumnes de grec i de llatí que s’hi esforcen i volen cridar l’atenció de tots aquells que estiguin disposats a veurel’s. És una obra molt díficil, atroç, de llarga pervivència i actualitat!

Alma Bergel

1r BAT Grec i Llatí

Θέατρον του Διονύσου

21 Replies

El teatre de Dionís (Θέατρον του Διονύσου) va ser el més gran teatre de l’antiga Grècia, situat al peu de l’Acròpoli d’Atenes, a la banda sud, vora el recinte sagrat del Tèmenos de Dionís. Dedicat, com el seu nom indica, al déu del vi i del teatre, Dionís.

El principi només s’hi representaven, en honor del déu, cants i danses rituals al voltant de l’altar i els espectadors hi seien al voltant. Això no sempre va ser així com podeu imaginar, va anar poc a poc evolucionant i es van començar les representacions de les tragèdies d’Èsquil, Sòfocles, Eurípides i les comèdies d’Aristòfanes. Després de aquestes representacions feien una sàtira, amb tot el temps de la representació s’allargava bastant, fins i tot podia arribar a les nou hores, i l’entrada era gratuita.

Era un teatre de fusta, però al començar el segle V es van canviar les plataformes de fusta per pedra. A la part central de les primeres grades hi havia 67 seients, que més tard és van canviar a marbre decorat i estaven reservats per als sacerdots i la gent més important.

Es va construir el segle IV aC. Tenia una capacitat de 17.000 espectadors, els actors estaven col·locats damunt una plataforma, el Prosceni, i també hi havia una part interior on es canviaven el vestuari, Scaena. També hi ha un espai circular on cantava i ballava el cor, amb l’altar de Dionís al mig. I finalment els espectadors estaven en el Koilon o Graderia, en forma d’un cercle truncat que envoltava l’orquestra excepte per la part de l’escenari, recolzaven esglaonadament en la falda d’una muntanya. A cada costat, entre les grades i l’escenari hi havia els accessos per on el cor entrava a l’orquestra, anomenats, Pàrodes.

Què us sembla el Teatre de Dionís? Què en sabeu?

No us oblideu de consultar i de comentar aquest apunt i els seus enllaços.

Nora Domingo
1r de Batxillerat Grec

Faune, libidinós i trapella, al Museu de Badalona

13 Replies

Tal com ens anunciava la Mònica fa un temps, el dia 26 de febrer del 2013, en el marc de les primeres jornades conjuntes entre el Conservatori i l’Institut Isaac Albéniz de Badalona “El so de la paraula”, la presència clàssica es va fer palesa sobretot al primer acte, que va tenir lloc al Museu de Badalona sota el títol de “Música i Narrativa”.

La proposta de lectura d’un fragment de la Migdiada d’un Faune de Mallarmé simultaniejada amb una original versió coreogràfica del preludi homònim de Debussy, va fer palesa la necessitat de contextualitzar el referent mitològic clàssic que dóna origen a tot plegat. Així doncs, abans de la versió simbolista d’aquest ésser boscà, els alumnes de 4t ESO van descobrir-nos un Faune molt més descarat en relació al qual Ovidi, als Fastos, ens explica el motiu de la seva aversió als vestits. La Paula i la Blanca van presentar la recitació del text, que el Rubén va dur a terme amb seguretat, acompanyat al piano per l’encomanadissa música que l’Ainhoa havia triat per a l’ocasió. Com a teló de fons, la projecció dels dibuixos inspirats en diferents moments del text, que uns quants companys ens havien regalat prèviament.

[vimeo]http://vimeo.com/62971226[/vimeo]

Tot plegat va resultar una tasca col·laborativa que l’Amar, atenta a tots els detalls, va deixar immortalitzada en el seu reportatge fotogràfic. El muntatge té com a fons musical l’Himne dels Pirates pertanyent a “Mar i Cel” de Dagoll Dagom, que tan bé vau interpretar els alumnes de l’optativa de Música de quart. Cal recordar que aquest musical és una adaptació de la peça teatral homònima d’Àngel Guimerà, una mostra més de l’inefable “So de la paraula”, que Conservatori i Institut hem volgut fer sentir al llarg d’aquestes Jornades conjuntes.

El tercer acte de les Jornades va consistir en una representació musicada d’El somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare, ¿quines referències clàssiques hi vau detectar? La més evident és la referent a una de les metamorfosis ovidianes que heu llegit a Narracions de mites clàssics, ¿la recordeu? Però, a més, les referències a llocs i personatges grecs hi abunden ¿què me’n podeu dir?

Aquells que no hi vau ser presents, podeu fer una recerca sobre l’obra o esperar a l’acte de Sant Jordi a l’institut, en què possiblement ens en faran una nova representació.

TERESA

Quae metamorphoses sunt?

23 Replies

Seguint la tradició de la sèrie d’articles Quae fabula est?, les subportades del dossier de la Margarita ens ajudaran a recordar els mites que acabem de treballar a Narracions de mites clàssics. Quins reconeixeu? Què en recordeu?

[Per visualitzar millor les imatges, cliqueu a sobre]

Algunes dels dibuixos són versions de les il·lustracions del llibre, però d’altres són creacions de l’autora inspirades en algun dels relats. Comenteu-los també en aquest sentit.

Fortuna secunda!

TERESA

Viquilletra MMXIII: Vides paral·leles

16 Replies

Recordeu que fa un temps els companys de l’Alternativa Viquilletra us presentaven la seva primera activitat sobre Aloma de Mercè Rodoreda i us demanaven col·laboració per al projecte de la segona activitat?

Doncs ja és hora que comproveu quin profit van treure dels suggeriments que vau deixar en comentari. Tantes van ser les propostes que, evidentment, no les van aplicar totes i van haver de triar les més significatives com a base per a bastir els diàlegs que es representen al vídeo final. Tot i això, n’hi havia tants, que ha estat necessària la col·laboració d’alguns de vosaltres, que no curseu aquesta alternativa, per poder cobrir tots els papers de l’auca, especialment els corresponents als personatges clàssics. I he de dir que tots heu fet un gran esforç per assolir el to adient al vostre paper:

Des de la solemnitat de Neptú i Júpiter, aquest darrer també un seductor, fins a l’espontaneïtat de Mercuri i la murrieria d’Eros, les divinitats masculines marquen un ritme solemne en les seves intervencions.
Pel cantó femení, l’altiva i desdenyosa Hera no té res a envejar a una Afrodita falsament inofensiva, enfront d’una Esfinx convençuda del poder dels seus enigmes.
Les figures mitològiques humanes palesen el seu dolor, patiment i dubtes, indefensos davant del poder diví, que juga amb les seves vides. Així, la prudent Penèlope mostra la resignació de l’esposa pacient, Hero recorda amb Leandre el seu amor impossible, i Cal·listo s’ho mira tot des del cel, amb una perspectiva molt diferent.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=0eLO-J0Ihys[/youtube]

Talment com les de Plutarc, aquestes Vides paral·leles, que com diu el títol del vídeo, van dels clàssics a la Rodoreda, estableixen vincles atemporals al voltant de les inquietuds humanes en front de tants sentiments… Crec que escau, en aquest cas, un comentari referent tant al tractament dels mites en l’activitat, com als temes plenament humans que aquesta posa sobre la taula. Què us sentiu més, una Hera-Anna, un Júpiter-Joan, una Afrodita-Coral, una Penèlope-Aloma…? Amb qui us identifiqueu?

Gràcies a tots per la vostra col·laboració. Som conscients que a alguns us ha suposat un gran esforç enfrontar-vos a la càmera, però us n’heu sortit molt bé. Ja sabeu: Errare humanum est.

MONTSE I TERESA

Magna celebratio MMXIII: Ja hi tornem a ser!

48 Replies

El cap de setmana del 27 i 28 d’abril se celebrarà la novena edició de la Magna celebratio, el festival romà de Badalona. Durant uns dies, les places properes al Museu de Badalona reviuran el passat romà de la nostra ciutat i, com en les passades edicions, els aràcnids de diferents centres hi serem per deixar constància que el llegat clàssic és present a les aules de secundària, plenes d’alumnat disposat a sentir-se antics romans per un dia i compartir els seus coneixements amb els visitants.

La nostra tasca, que compartim amb els tripulants del Vaixell d’Odisseu, de l’escola Vedruna de Gràcia, consisteix a fer funcionar l’schola i mostrar el públic com era l’educació romana, així com els ludi, on ensenyem als nens a jugar com ho feien els nostres avantpassats romans. Precisament el dia 27 de juny, a les Jornades Badalona, educació i entorn celebrades al Casinet de l’antic escorxador vam exposar el nostre projecte en forma del pòster que teniu a continuació, on es resumeix el procediment i els objectius de l’experiència.

Baetulonis Schola by Teresa Devesa Monclús

No obstant, per fer-vos una idea més completa de quina és la nostra tasca, podeu veure el muntatge fotogràfic de l’any passat i el vídeo que va gravar fa dues edicions la Margalida.

Durant el més d’abril treballarem el tema de l’educació romana, distribuirem les tasques entre l’alumnat voluntari i farem alguna sessió de coordinació amb el museu, però de moment necessitem saber quants de vosaltres us animeu a participar des dels diferents centres. Necessitarem diversos tipus de col·laboració:

Al ludus litterarius ensenyarem les beceroles de la llengua llatina, tot fent escriure als més menuts alguna frase o llatinisme a sobre d’un papir. També aprendrem a comptar amb l’àbac de la mà del JAM, que enguany sembla que en portarà uns quants confeccionats en fusta per l’alumnat de primer d’ESO de l’institut Isaac Albéniz.
Al ludus grammaticus l’alumnat de Grec farà el mateix però amb la llengua grega, que era vehicular en l’educació secundària romana.
Al ludus rhetoricus els més agosarats de vosaltres interactuareu amb el públic, tot explicant i escenificant les diferents etapes de la nostra schola.
A la zona de ludi rebrem els nens i nenes amb reproduccions de joguines i jocs clàssics, amb els quals els farem passar una bona estona.

En fi, veieu que n’hi ha per a tots els gustos, i, per tant, si us animeu a posar-hi el vostre granet de sorra, deixeu en un comentari la vostra disponibilitat. Una vegada tinguem clar quants serem, els vostres professors ens encarregarem de donar-vos les instruccions pertinents perquè tingueu clara la vostra participació.

Sabem que per aquestes dates a Premià estareu ocupats amb l’alumnat d’un intercanvi, però tot i això, esperem que alguns pugueu fer una escapadeta i venir a participar-hi. Si més no, podeu venir a visitar-nos amb els vostres convidats europeus…

La maquinària s’ha posat en marxa de nou i hem intentat millorar tots els aspectes que l’any passat vam considerar millorables, esperem que tot surti bé com els anys anteriors i puguem tornar a sentir-nos baetulonenses per unum diem.

TERESA

Oda a la veritat

13 Replies

Salvete! Aprofitant que aquesta setmana es celebra el Dia Mundial de la Poesia, he decidit escriure un poema de tema filosòfic, concretament una oda dedicada a la veritat i al coneixement. Espero que us agradi:

El meu objectiu és trobar la veritat,

per això totes les coses sensibles haig de rebutjar

si a l’hora de triar entre allò cert i fals

no em vull equivocar.

No tot el que sentim no és original,

no deixa de ser una còpia de l’essència real.

Així doncs la còpia i el model

són com la terra i el cel,

una és clara i precisa

i l’altra més confosa i mística.

Si volem descobrir com l’essència és,

hem de trobar dins nostre el Coneixement;

un procés llarg i lent,

però també satisfactori i plaent.

Deslliga’t de les pesades cadenes, esclau,

fuig de la δόξα i de l’ἐπιστήμη busca la clau.

No escoltis els teus companys ignorants,

però un cop hagis aconseguit el teu objectiu, dóna’ls-hi la mà.

No surtis fora! Et cremaràs,

prepara’t els ulls, sinó patiràs,

doncs la llum del sol és molt potent,

el foc farà que el que vegis sigui sincer.

Poc a poc surt de la foscor,

descobriràs dins teu una tendra escalfor

i pel Coneixement un gran amor

que serà correspost,

si has seguit aquest camí sense repòs.

La llum del sol il·lumina el teu ser,

això vol dir que has arribat a la meta: el bé.

Ara només queda alliberar el món

de l’opinió ignorant que ha perseguit com a sol.

No t’espantis si en parlar t’amenacen amb la mort,

perquè un dels millors filòsofs -el meu mestre- va trobar aquesta sort.

Detall de L’Escola d’Atenes de Rafael Sanzio, 1509-1510, Museus Vaticans.

A quin filòsof grec correspon aquesta teoria? Quin nom rep aquesta teoria? Quins són els passos segons aquest filòsof per arribar al Coneixement? Quin és el mestre a qui fa referència a l’últim vers? Per cert, com és en grec “veritat”?

Laia Muñoz Osorio

2n Batx Llatí i Grec

La pervivència de Medea

12 Replies

Medea

És possible que algú de vosaltres que faci història de l’art hagi vist aquesta obra del pintor francès Delacroix. Com podreu veure la figura central és una dona, Medea, que sosté els seus dos fills en braços, i també un punyal amb la mà esquerra. Mirant aquesta pintura la gent que no ha estudiat el mite de Medea pot arribar a pensar que la mare intenta protegir els seus fills d’algú altre, però realment no és així; els que estudiem clàssiques coneixem el mite de Medea i veient el salvatgisme que expressen els seus ulls i les cares dels nens ja sabem que és de la mare de qui han de tenir por.

Com heu pogut veure, el mite de Medea ha aconseguit sobrepassar la mitologia clàssica i arribar als nostres dies; no solament en l’art sinó també en altres àmbits.
Un d’aquests altres àmbits és el de l’escriptura. Hi ha escriptors que s’han inspirat en Medea en algunes de les seves obres, com és el cas de Mercè Rodoreda en la seva obra “Vint i dos contes”. Un d’aquests contes es titula “La sang”. El conte tracta sobre un matrimoni que en un principi era feliç; estaven enamorats però no tenien fills, malgrat això tenien unes flors que cuidaven tal i com si ho fossin; eren unes dàlies precioses. A mida que anaven envellint, la dona sentia que el seu marit perdria l’atracció que sentia cap a ella i temia que s’enamorés d’una caixera d’un bar on el seu home treballava. Finalment aquest fet acaba succeint i el matrimoni es trenca. La dona, furiosa per l’engany del seu marit, es va desfer de totes les coses que l’unien a ell, fins i tot de les dàlies, les quals cuidaven com si fossin els seus propis fills. Hi trobeu alguna semblança amb el mite de Medea?

Un altre aspecte que ens ha quedat de Medea és un fet no tant positiu com és l’anomenada síndrome de Medea:

És un complex que pateixen alguns pares o mares després de la separació amb els seus marits o mullers. Aquests pares abandonen, maltracten físicament i psicològica els seus fills i, fins i tot, poden arribar a matar-los ja que creuen que són l’últim vincle que les uneixen amb les seves ex parelles. És un crim provocat per un desig de venjança. També hi ha casos en què un dels dos components del matrimoni separat mati els fills de l’altre, encara que no siguin seus i generalment després d’haver comès els assassinats se suïciden. També aquests pares tenen altres motius, a part de la venjança conjugal, com per exemple sentir repulsió i odi cap als fills, que tinguin defectes físics o alguna discapacitat, no tenir empatia amb ells, que siguin hiperactius o que tinguin un caràcter poc compatible amb els seus, entre d’altres. També hi ha casos de pares que per eludir les responsabilitats que tenen com a tal, prefereixen matar-los o abandonar-los a la seva sort on la mort els acabarà atrapant. Aquests nens acostumen a ser petits i fins i tot recent nascuts.

Coneixeu algun cas d’algú que pateixi o hagi patit aquesta síndrome tan cruel que per desgràcia no té cura? Hi ha casos força famosos!

Cristina Álvarez Barraca

2n batxillerat C Llatí