Tag Archives: Medea

Els sacrificis en El viatge dels Argonautes

“L’Argo”, de Lorenzo Costa

Després d’estudiar a classe de grec la religiositat grega, els cicles mítics i de llegir el llibre El viatge de Jàson i els argonautes, lectura de grec, he decidit obrir apunt sobre un tema el qual es tracta bastant en el llibre, els sacrificis.

Sacrifici, en llatí, és sacrum facere que vol dir “fer sagrat”. En el llibre, apareixen diversos sacrificis, els quals preparen els argonautes per fer banquets als déus en agraïment a l’ajuda que els donen al llarg del viatge.

Bàsicament, em centraré en els sacrificis que ha de fer Jàson, com per exemple, quan Medea l’ajuda, per tal que guanyi la prova que li imposa el rei Eetes, pare de Medea, per poder aconseguir el velló d’or que ha anat a buscar a la Còlquida.

En aquest sacrifici, Medea diu a Jàson que ha de banyar-se dins d’un riu d’aigües inesgotables; embolcallar-se amb una capa negra i excavar un forat. Dins d’aquest forat, preparar-hi una foguera i tot seguit, degollar una ovella i deixar que la seva sang corri i el seu cos es cremi en la foguera. Abans de marxar, li diu que invoqui  Hècate, i un cop invocada, que marxi sense mirar enrere, ja que si no, moriria.

La veritat és que aquest és el que més em va cridar l’atenció, ja que era com una mica misteriós el fet aquest de no girar-se i fer-ho tot perfecte… Ha de ser difícil fer-ho tot bé a la primera per tal que tot surti tal com ha de sortir. Tot i això, Jàson ho va aconseguir i a l’hora de fer la prova, res el va poder aturar.

Que en penseu d’aquests sacrificis? Quin és l’altre sacrifici d’aquest tipus que s’explica en el llibre?

Us ha agradat la lectura del Viatge dels argonautes?  El recomanaríeu? Us atreviu a fer un booktrailer o un booktuber? Què n’opineu?

Mar Cruz, 1r batx. B humanístic

 

Medea vindicada

Medea vindicada, dirigida per Emilio Williams i Rocío García Cano i protagonitzada per Débora Izaguirre es pot veure al Teatro del Arte a Madrid, després de ser estrenada a Nova York Medea got some issues.

Escolta l’entrevista a Débora Izaguirre al programa Otros acentos de Ràdio 5 (RNE), presentat per Mavi Aldana

Otros acentos 27/04

Realment creus que Medea es mereix ser vindicada?

Gaby

Cui prodest?

Si Ciceró aixequés el cap i es trobés amb certs titulars periodístics!

Prodest ja es veu que és una forma del verb prosum (un compost de sum) que vol dir bàsicament “aprofitar, ser útil, beneficiós… “

El titular periodístic Quid prodest? vol dir “Què és útil? Què és beneficiós? Què aprofita?” I la veritat és que té sentit, però un sentit diferent de la força que té la sentència llatina Cui prodest?
que vol dir “A qui aprofita? A qui beneficia?” i pel que diu l’article sembla que és aquest el títol que li correspondria.
En realitat, la cita llatina que ressona darrera d’aquest titular és de la Medea (v. 500-501) de Sèneca i diu: Cui prodest scelus, is fecit que vol dir: “A qui beneficia el crim, aquest és el seu autor”.
Tinc entès que heu tingut la sort de veure i llegir la Medea d’Eurípides que és força igual i força diferent de la Medea de Sèneca, perquè han passat molt anys i els llatins no eren els grecs, evidentment. Sèneca, encara que va escriure una mica de tot i fins i tot tragèdies, és conegut sobretot com a moralista i són cèlebres les seves sentències i aquesta és una d’elles. Sèneca va viure una època de crisi sota l’emperador Neró i no ho va tenir fàcil… nosaltres ara tampoc no ho tenim gens fàcil amb la crisi i la pregunta clau és: Cui prodest?

Mercè Otero-Vidal (professora jubilada)
Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat

Com fer i escriure grec sense veure-hi!

victor

Víctor Sánchez traduint Grec a l’hora del pati

victorsanchez

Amb els tretze volums del Diccionari de Grec, més els de Grec 2 ed. Teide en Braille i la Perkins.

Sóc el Víctor Sánchez de 1r de Batxillerat D i com haureu vist ja, també faig grec. Però el meu cas és diferent al de tots vosaltres i no només perquè no faig ni he fet mai llatí.

Com sabreu, jo sóc cec i per fer grec, he de fer les classes una mica diferent que les vostres. Perquè jo pugui fer classe de grec sense problemes, he de treballar amb el braille, que és el sistema d’escriptura que utilitzem les persones amb discapacitat visual. Gràcies al braille, puc seguir la classe sense problemes, ja que tinc el llibre adaptat (tot i que em va arribar uns dies abans de l’examen de la primera avaluació!) i faig els exercicis amb la màquina Perkings, que és la màquina que utilitzem per escriure en braille i que com diu la Margalida “ara només vull sentir la música de la Perkings” (bé ja sabeu quin soroll més estrident que fa!).
S’ha de dir però, que els exercicis, els hauria de fer amb l’ordinador, com en les altres assignatures. Però el problema que tinc amb l’ordinador és que, s’hauria de fer una adaptació del teclat i potser, el programa de veu que em diu les coses que apareixen a la pantalla no em llegeix bé el que hi diu, total que no interpreta bé el grec. Només puc utilitzar l’ordinador a l’hora de comentar els apunts del bloc. Em va agradar molt participar, a la meva manera, en la Pipiatio Classica i en la resta d’activitats extres que anem fent a classe de grec! També m’ha agradat molt assistir fa poc al teatre.  El passat dimecres dia 6 de març, els alumnes de 1r i 2nd de Batxillerat de l’Institut Premià de Mar vam anar al teatre Joventut de l’Hospitalet a veure dues obres de teatre d’arguments llatins i grecs representades totes dues magistralment pels alumnes de Cultura Clàssica de l’institut Pedro de Luna de Saragossa. Una de les obres que vam veure va ser la tragèdia grega de Medea. Aquesta obra explica les aventures de la bruixa grega Medea, que està casada amb Jàson i tenen dos fills. Jàson i Medea viatgen a Corint. Allà, Medea descobrirà que Jàson l’està enganyant i que s’està a punt de casar-se amb Glauce, la filla del rei Creont. A Medea no li agrada gens el que està passant i decideix venjar-se matant Glauce i els seus fills regalant-li una corona i un vestit, tots dos enverinats, també matarà els seus propis fills i fugirà a un altre país. Jàson intenta convèncer Medea perquè almenys no mati els seus propis fills, però ja és massa tard i Medea no l’escolta. En les celebracions del casament de Glauce i Jàson, apareix Egeu, rei d’Atenes, que ve de l’oracle de Febos perquè està molt preocupat perquè de moment, no té fills. Aprofitant aquesta circumstància, Medea demana a Egeu si pot fugir amb ell a Atenes i donar-li refugi, a canvi d’això, Medea li donarà herència en forma de fills i Egeu accepta la proposta. Finalment, Medea acaba executant els seus plans i mata Glauce, els seus propis fills, els fills de Glauce i acaba marxant a Atenes amb Egeu. Aquesta tragèdia grega em va agradar molt, ja que tenia un argument molt interessant i dramàtic; els actors que la representaven ho feien molt bé malgrat les dificultats que comportava aquesta obra.

A classe de grec, també m’ha agradat descobrir que Grècia no és tan plana com jo em pensava! La veritat, és que creia que això del grec seria més complicat, me l’imaginava amb moltes lletres rares i complicades de llegir i escriure, bastantes declinacions, paraules complicades de pronunciar i molta mitologia. I efectivament, el grec és així, amb moltes declinacions, moltes paraules difícils de llegir i escriure i molta mitologia. Però m’estic adaptant millor del que m’imaginava i m’agrada molt! El que més m’està costant, però, és la mitologia (quin embolic! Tothom a l’Olimp va a la seva!) i llegir i pronunciar algunes paraules amb esperits i accents, ja que els símbols en braille de les lletres i esperits en grec són una mica diferents que els del català o el del castellà. Ja heu vist el meu diccionari de grec: només té setze volums! Aviat no tindrem lèxic al llibre i l’haurem de buscar al diccionari. Χαλεπά τὰ καλά!

Víctor Sánchez

1r Batx. D Grec

La pervivència de Medea

Medea

 

És possible que algú de vosaltres que faci història de l’art hagi vist aquesta obra del pintor francès Delacroix. Com podreu veure la figura central és una dona, Medea, que sosté els seus dos fills en braços, i també un punyal amb la mà esquerra. Mirant aquesta pintura la gent que no ha estudiat el mite de Medea pot arribar a pensar que la mare intenta protegir els seus fills d’algú altre, però realment no és així; els que estudiem clàssiques coneixem el mite de Medea i veient el salvatgisme que expressen els seus ulls i les cares dels nens ja sabem que és de la mare de qui han de tenir por.

Com heu pogut veure, el mite de Medea ha aconseguit sobrepassar la mitologia clàssica i arribar als nostres dies; no solament en l’art sinó també en altres àmbits.
Un d’aquests altres àmbits és el de l’escriptura. Hi ha escriptors que s’han inspirat en Medea en algunes de les seves obres, com és el cas de Mercè Rodoreda en la seva obra “Vint i dos contes”. Un d’aquests contes es titula “La sang”.  El conte tracta sobre un matrimoni que en un principi era feliç; estaven enamorats però no tenien fills, malgrat això tenien unes flors que cuidaven tal i com si ho fossin; eren unes dàlies precioses.  A mida que anaven envellint, la dona sentia que el seu marit perdria l’atracció que sentia cap a ella i temia que s’enamorés d’una caixera d’un bar on el seu home treballava. Finalment aquest fet acaba succeint i el matrimoni es trenca. La dona, furiosa per l’engany del seu marit, es va desfer de totes les coses que l’unien a ell, fins i tot de les dàlies, les quals cuidaven com si fossin els seus propis fills. Hi trobeu alguna semblança amb el mite de Medea?

Un altre aspecte que ens ha quedat de Medea és un fet no tant positiu com és l’anomenada síndrome de Medea:

És un complex que pateixen alguns pares o mares després de la separació amb els seus marits o mullers. Aquests pares abandonen, maltracten físicament  i psicològica els seus fills i, fins i tot, poden arribar a matar-los ja que creuen que són l’últim vincle que les uneixen amb les seves ex parelles. És un crim provocat per un desig de venjança. També hi ha casos en què un dels dos components del matrimoni separat mati els fills de l’altre, encara que no siguin seus i generalment després d’haver comès els assassinats se suïciden. També aquests pares tenen altres motius, a part de la venjança conjugal, com per exemple sentir repulsió i odi cap als fills, que tinguin defectes físics o alguna discapacitat, no tenir empatia amb ells, que siguin hiperactius o que tinguin un caràcter poc compatible amb els seus, entre d’altres. També hi ha casos de pares que per eludir les responsabilitats que tenen com a tal, prefereixen matar-los o  abandonar-los a la seva sort on la mort els acabarà atrapant. Aquests nens acostumen a ser petits i fins i tot recent nascuts.

Coneixeu algun cas d’algú que pateixi o hagi patit aquesta síndrome tan cruel que per desgràcia no té cura? Hi ha casos força famosos!

 

Cristina Álvarez Barraca

2n batxillerat C Llatí

Diga’m, petit Eros, digues-m’ho ja!

[Una habitació ample i majestuosa. Una princesa agenollada al seu llit. Llum de lluna que acarona els seus plors. Medea es lamenta del seu dilema: el seu cor batega per Jàson però el seu cos se’l deu al seu pare Eetes, el rei de la Còlquida. No sap què decidir, se sent sola, com si no pertanyés a ningú…]

 

MEDEA: Oh, desconsolada jo! Diga’m, petit Eros, digues-m’ho ja!

Medea, Herculà

Estimo el pare, a Jàson, per què em fas dubtar?

Diga’m, petit Eros, digues-m’ho ja!

Per què em fas emmalaltir?

Diga’m, petit Eros, digues-m’ho ja!

Sento que estic embogint!

Diga’m, petit Eros, digues-m’ho ja!

Explica’m a què es deuen aquests plors…

Diga’m, petit Eros, digues-m’ho ja!

Qui és aquell que gosa entrar a la meva habitació?

 

CALCÍOPE: Oh Medea, germana enamorada,

ets coneixedora del destí dels meus fills?

Oh Medea, germana enamorada,

només de pensar-ho em fa mal el pit!

Oh Medea, germana enamorada,

saps quina és la solució?

Oh Medea, germana enamorada,

has d’oferir a Jàson el cor.

 

MEDEA: Oh Calcíope, sigues venerada pels déus!

Ara no en tinc cap dubte sobre el que haig de fer…

Oh, Calcíope, sigues venerada pels déus!

Quan vaig veure  Jàson, el vaig ignorar sense voler…

Oh, Calcíope, sigues venerada pels déus!

Qui és aquella que del meu balcó ve?

 

Medea, Estàbia

LAVÍNIA: Oh, princesa Medea! Sóc la reina del Laci.

Eneas no em fa cas. Què vols què faci?

Oh, princesa Medea! Sóc la reina del Laci.

Vaig casar-me amb ell perquè guanyà la guerra.

Oh, princesa Medea! Sóc la reina del Laci.

Les guerres sempre acaben igual, no valen la pena!

Oh, princesa Medea! Sóc la reina del Laci.

Aquest home mai escarmenta!

Oh, princesa Medea! Sóc la reina del Laci.

Cada nit amb dues o tres joves es presenta!

Oh, princesa Medea! Sóc la reina del Laci.

Estic farta de semblar forta i valenta…

Oh, princesa Medea! Sóc la reina del Laci.

Al precipici m’agradaria fer-li una empenta.

Oh, princesa Medea! Sóc la reina del Laci.

L’he deixat a casa, me’n vaig, haig de vèncer.

 

MEDEA: Reina Lavínia, quina raó!

Jo no vull quedar-me amb el pare, cruel com un lleó!

Reina Lavínia, quina raó!

Tampoc vull casar-me amb el gallard Jàson!

Reina Lavínia, quina raó!

Jo el que vull és anar a conèixer món!

Reina Lavínia, quina raó!

No parem fins que el cel no es tenyeixi de dol!

 

[Medea i Lavínia baixen pel balcó a través d’una corda i Calcíope desconcertada es planteja el succeït i també salta pel balcó]

 

 

Laia Muñoz Osorio

1r Batx Llatí-Grec