Tal com ens anunciava la Mònica fa un temps, el dia 26 de febrer del 2013, en el marc de les primeres jornades conjuntes entre el Conservatori i l’Institut Isaac Albéniz de Badalona “El so de la paraula”, la presència clàssica es va fer palesa sobretot al primer acte, que va tenir lloc al Museu de Badalona sota el títol de “Música i Narrativa”.
La proposta de lectura d’un fragment de la Migdiada d’un Faune de Mallarmé simultaniejada amb una original versió coreogràfica del preludi homònim de Debussy, va fer palesa la necessitat de contextualitzar el referent mitològic clàssic que dóna origen a tot plegat. Així doncs, abans de la versió simbolista d’aquest ésser boscà, els alumnes de 4t ESO van descobrir-nos un Faune molt més descarat en relació al qual Ovidi, als Fastos, ens explica el motiu de la seva aversió als vestits. La Paula i la Blanca van presentar la recitació del text, que el Rubén va dur a terme amb seguretat, acompanyat al piano per l’encomanadissa música que l’Ainhoa havia triat per a l’ocasió. Com a teló de fons, la projecció dels dibuixos inspirats en diferents moments del text, que uns quants companys ens havien regalat prèviament.
[vimeo]http://vimeo.com/62971226[/vimeo]
Tot plegat va resultar una tasca col·laborativa que l’Amar, atenta a tots els detalls, va deixar immortalitzada en el seu reportatge fotogràfic. El muntatge té com a fons musical l’Himne dels Pirates pertanyent a “Mar i Cel” de Dagoll Dagom, que tan bé vau interpretar els alumnes de l’optativa de Música de quart. Cal recordar que aquest musical és una adaptació de la peça teatral homònima d’Àngel Guimerà, una mostra més de l’inefable “So de la paraula”, que Conservatori i Institut hem volgut fer sentir al llarg d’aquestes Jornades conjuntes.
El tercer acte de les Jornades va consistir en una representació musicada d’El somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare, ¿quines referències clàssiques hi vau detectar? La més evident és la referent a una de les metamorfosis ovidianes que heu llegit a Narracions de mites clàssics, ¿la recordeu? Però, a més, les referències a llocs i personatges grecs hi abunden ¿què me’n podeu dir?
Aquells que no hi vau ser presents, podeu fer una recerca sobre l’obra o esperar a l’acte de Sant Jordi a l’institut, en què possiblement ens en faran una nova representació.
TERESA
Salvete!
Bon treball i bons actes.
Personalment i al haver-hi participat trobo que aquesta sèrie d’actes que es van realitzar al febrer van estar molt bé i ben aconseguits. La unió amb el conservatori de Badalona va ser molt profitosa ja que va unir la paraula amb la música, la literatura catalana però, també, s’hi va convinar la literatura clàssica. Entre els seus actes varem poder detectar diverses figures mítiques.
VALE!
Avete!
-¿Quines referències clàssiques hi vau detectar?
Una de les referents clàssiques més evidents, com bé deia la Teresa, és la referent a una de les metamorfosis ovidianes que hem llegit a Narracions de mites clàssics, la de la metamorfosi d’un dels pagesos en asse és la referent a les típiques metamorfosis d’Ovidi, encara que amb una diferència, que és la de que la metamorfosi del pagès en asse és per donar una lecció a la reina de les fades i no per respondre a alguna de les coses que antigament no tenien resposta. El bosc és un dels paisatges més utilitzats en els mites clàssics. A més, l’amor no correspós de Demetri cap a Hermia em recorda als mites d’Ovidi en els quals algun Déu és rebutjat per algun dels seus amors com per exemple, l’amor de Júpiter per Cal·listo, la qual no l’estima. I l’amor entre la reina de les fades i Overó em recorda a l’amor entre Juno i Júpiter per les grans infidelitats d’Overó i la gelosia de la reina de les fades.
Vale!!!
Em sembla interessant aquest paral·lelisme entre la parella de monarques de les fades a “El Somni…” i les desavinences entre els déus suprems de l’Olimp. No obstant, encara hi ha referències molt més explícites que podeu descobrir.
Salve!
L’expèriencia de veure l’obra de teatre em va agradar molt perquè veure a través d’una obra de teatre històries sobre autors tant importants com Shekspeare és una cosa que m’agrada molt i la gaudeixo.
En l’obra vaig detectar referències clàssiques com quan interpretaven alguns personatges a uns treballadors del poble que feien una obra de la mort més lamentable de Piram i Tisbe que també sortia en les narracions de mites clàssics.
També hi ha un personatge que es converteix en ase i en el llibre que em llegit a classe em vist molts mites en el que molts personatges es converteixen en animals.
Pr últim també hi ha un problema d’amor no correspos i de patir per l’amor i això és un tema del qual Ovidi en els seus mites hi parla bastant.
Vale!
Sempre és un plaer col · laborar en la Aracne fila i fila.
Participar en aquestes jornades i veure la reacció de la gent és molt agradable. Veure que tant esforç, dedicació, i hores de preparació ha valgut la pena.
Felicitar als actors per tan bona representació, i totes aquelles persones que van estar darrere de tot això. En col · laboració amb el conservatori vam poder fer de les jornades un moment agradable.
Pel que fa a la referència clàssica: Si no recordo malament vam llegir un mite … on un dels personatges es transformava en ase, com en l’obra, i claríssimament el mite de Piram i Tisbe. També es pot veure aquest sofriment per l’amor aquest és un tema que Ovidi destaca en moltes de les seves metamorfosis.
L’ENHORABONA! Aquestes activitats interdisciplinars són una meravella, aràcnids i aràcnides de Badalona, i tot un gaudi! Esperem la propera col·laboració Institut-Conservatori-Museu!
Salve!
Jo vaig participar en aquestes primeres jornades conjuntes amb el conservatori de Badalona per llegir un poema al Museu de Badalona, “En el silenci obscur” de Màrius Torres. Va ser una tarda força interessant on hi van participar els alumnes de l’Albéniz i els del Conservatori. Alguns van cantar, d’altres van tocar algun instrument o van recitar algun poema com en el meu cas.
Sobre l’obra “El somni d’una nit d’estiu” no hi puc opinar encara perquè no hi vaig assistir per tant fins a Sant Jordi que ens representin l’obra una altre vegada no podré opinar.
Estic desitjant que sigui sant Jordi per poder veure-la!
Adéu.
Hola!
Jo no vaig ser en aquest acte de les jornades, però per sort per Sant Jordi en podré veure un tastet!
Els dibuixos que els alumnes han fet per il·lustrar el mite em semblen molt bonics. Però els que més m’agraden són el de la Laura, pel tractament dels colors i la seva vivacitat, i el de la Júlia, pels detalls del cabell de la noia i els ulls del faune.
Respecte a les referències clàssiques en “El somni d’una nit d’estiu” esperaré a veure’n la representació del dia de Sant Jordi. De moment, però, explicaré una mica el mite de Píram i Tisbe, que és la principal inspiració de Shakespeare per a escriure aquesta obra teatral.
Píram i Tisbe eren dos amants de Babilònia que no es podien veure només que per una escletxa de la paret del jardí. Com el seu amor era prohibit i no suportaven la distància, van deicidir escapa-se junts.
Així doncs, una nit van quedar al costat d’una font. Píram va arribar en primer lloc i va trobar una lleona ensangonada amb el mocador de Tisbe entre les seves dents. Immediatament, Píram es va imaginar el pitjor i es va treure la vida amb la seva daga. Però la seva mort va ser en va, ja que Tisbe, prèviament, en veure la lleona s’havia amagat i se li havia caigut el seu mocador, el qual l’animal va agafar després. Efectivament, quan Tisbe va sortir del seu amagatall i va veure el seu enamorat mort, va treure-li la daga del pit i se’l va clavar.
Personalment, aquest mite també em recorda molt a “Romeu i Julieta”, ja que també tenen un tràgic final fruit del fatídic destí i la casualitat.
Adéu!
Coincideixo amb tu, Carla, en la valoració de les il·lustracions del Faune i, a hores d’ara dia 23, ja sabeu que el dibuix guardonat és el de la Júlia, un dels que tu destaques.
Qui em diu quin autor que ja coneixem i a quina obra va tracta el mite de Píram i Tisbe?
Jo he estat a tots dos actes i la veritat és que entre assaigs i representacions amb el públic me la sé de memòria.
Com a referent clàssic destaco la mort més lamentable de Piram i Tisbe que és l’obra que interpreten uns homes de poble.
L’obra una nit d’estiu també apareix l’amor no correspost, tema del qual Ovidi, amb el personatge Júpiter ho reflecteix.
També hi ha la transformació d’home en un animal (un home del poble es transforma en un ase) com en les històries d’Ovidi.
Felicitats als actors, em va agradar molt!!
Valete!
Salve!
Aquestes jornades he de dir que han sigut una de les millors experiències que he passat a l’institut, fer aquestes jornades amb musica que m’agrada bastant i els temes tractats a llatí a sigut molt sastifactori.
Es mesclen bastant les referències clàssiques, la mort, les transformacions, l’amor no correspòs… un bon còctel per fer unes grans jornades.
Salve!
La veritat m’ha marcat!He participat en dues de les tres jornades de la música. En una vaig pdoer dibuixar un faune un xic trist que es mesclava en la natura. En l’altre vaig poder representar la comedia de Shakespeare amb tots els companys de teatre. Cal dir que vaig fer el paper de Píram. Que és un dels mites clàssics. Píram s’enamora de Tisbe i ell la va a buscar al convent. Allà troba un lleó i pensant que la seva estimada mor, es suïcida. La seva estimada el veu mort i tamb s’acava suïcidant! Un mite que potser pot inspirar a Shakespeare ja que s’assembla a Romeu i Julieta, o no?
VALE 🙂
Pingback: La comèdia Lisístrata en els nostres temps | Aracne fila i fila