A vegades esperem alguna persona important, algú que estimem que ens importa. Esperem la seva arribada que no ho sabem quan arribarà, però saps que tornarà algun dia.
Has de tenir present que tot arriba en el seu temps, i mentrestant tocarà esperar, com Penèlope que teixia i desteixia de nit esperant el seu amor, el seu marit, Ulisses, mentre ell feia els viatges per arribar a la seva pàtria i aconseguir per fi estar amb el seu fill i amb la seva dona. Si ho mirem més a fons, podem veure que cada etapa de la vida és una Odissea, petites aventures que hem de complir per arribar els objectius, hi ha objectius que són molt difícils d’assolir, però, no et desanimis, no et rendeixis. Respira, inhala, exhala, digues carpe diem per centrar-te en el present i podràs arribar a la teva pàtria.
LA VIDA ÉS UNA ODISSEA
El dolor del passat,
l’espera del teu retorn
el far que t’il·lumina
el camí de tornada.
Una gavina blanca vola
cap a ponent, a l’horitzó.
Les Aventures d’Ulisses
més de vint anys,
un llarg temps esperant
la teva abraçada.
Un vaixell esperant
per arribar a bon port.
Un vaixell en cerca d’horitzons
horitzons d’aventures
a la recerca del tresor,
un tresor preciós,
ni joies ni diamants
una paraula: Temps.
El temps és el tresor,
Tempus fugit,
el temps vola per l’aire.
A vegades el perdem
sense adonar-nos-en
i no podem fer-hi res.
Respira, inhala, exhala,
Carpe diem, digues,
per gaudir del moment.
El dolor desapareixerà
aviat, s’anirà de dins teu.
Tanca els ulls
l’esperit guerrer s’obrirà.
Lluitarà per aconseguir
els objectius.
La vida és una Odissea
un nou començament
amb un far que t’il·luminarà.
Martina Lloret
Cultura Clàssica i llatí 4t ESO
