Author Archives: bergel.almacruz

Ovidi ens dóna consells per a un sopar eròtic

Fresc de Pompeia.  Banquet romà

Fresc de Pompeia. Banquet romà

El menjar pot ser eròtic i el fet de menjar també, és clar! Qui no queda per sopar com a preàmbul d’una nit romàntica al nostre temps? Els romans, un cop més, ens podem donar uns bons consells i també unes bones receptes culinàries, tot i que l’amor és molt semblant a fer i tastar un menjar: s’ha de preparar, s’ha de preescalfar… hi entren en joc els cinc sentits. A la Magna Celebratio, hi vaig descobrir també la cuina eròtica romana!

De la mà del nostre poeta romà Ovidi i del text prescriptiu de les PAU de llatí, Ars amatoria o Ars amandi (L’art d’estimar o L’art d’enamorar) us deixo tot seguit uns consells (en el primer text per a homes i en el segon per a dones) per tal de fer tot un ritual eròtic en un sopar:

Quan assisteixis a un banquet on abundin els dons de Bacus, si una noia que t’atreu es posa prop al teu llit, prega a aquest pare de l’alegria, els misteris del qual se celebren de nit, que els vapors del vi no arribin a trastornar el teu cap. Allà et serà permès dirigir a la teva bella insinuants discursos amb paraules velades, que no escaparan a la seva perspicàcia i se’ls aplicarà a si mateixa. Escriau a la taula amb gotes de vi, tendres paraules en les quals la teva amiga endevini la teva passió abassegadora, i clava els teus ulls en els seus, tot respirant foc: una boca tancada parla, molts cops, amb singular eloqüència. Pren-li apressadament el got que ha tocat els seus llavis i beu pel mateix costat que ella ha begut. Agafa qualsevol menja que hagin tocat els seus dits i aprofita l’ocasió perquè la teva mà es trobi amb la seva. Aprofita, així mateix, per guanyar-te el marit de la teva estimada; us serà molt útil a tots dos tenir-lo per amic. Si la sort et proclama rei de la festa, dóna-li l’honor de beure primer i regala-li la corona que cenyeix el teu cap; ja sigui la teva igual, ja inferior a tu, deixa-li les expressions més falagueres.

Ovidi, L’art d’estimar, II 

Ja veig que t’estàs posant nerviosa perquè no t’arriben els meus consells sobre la manera com t’has de comportar quan et convidin a un banquet.

Hi acudiràs amb una mica de retard. I fes la teva entrada radiant quan ja s’han encès les llànties. Si arribes tard, seràs més ben rebuda. El retard és la millor alcavota. Encara que siguis lletja, segurament els semblaràs preciosa quan portin una copa de més, i la nit serà un vel que encobrirà els teus defectes.

Has d’agafar el menjar amb la punta dels dits (és fonamental la manera de menjar) i no t’empastifis tota la cara amb mà greixosa. No cal que mengis a casa abans del sopar, però aparta el plat abans d’atipar-te i menjar una miqueta menys del que menjaries. […]

La beguda ja és una altra cosa. Els escau més a les noies, i els és més fàcil quedar bé. Tu, Bacus, fas bona parella amb el fill de Venus, però a condició que el teu cap ho aguanti i que l’enteniment i els peus se’t mantinguin al lloc: que no vegis doble quan hi ha una sola cosa. ës lamentable veure una dona amarada del licor de Lieu i ajaguda per terra. Aquesta mereix que se la faci un qualsevol.

Ovidi L’art d’estimar, IV 749-770 (traducció de Jaume Joan Castelló ed. Adesiara)

Plurimam salutem i que l’esperit de Venus us sigui propici!

 

Alma Bergel

El sexe a Roma

 

 

Empòrion l’ Atenes catalana

La ciutat d’Empúries, situada a l’Alt Empordà concretament al golf de Roses, és una ciutat on tant romans com grecs van deixar una gran impremta amb restes que encara avui dia es conserven. A partir d’aquestes podem conèixer una mica més com era la ciutat durant el període d’expansió de la cultura grega i romana.

Els grecs van fundar ciutats al llarg de la Mediterrània des del segle VIII fins al VI aC. La colonització grega, no tenia res a veure amb el colonialisme del segle XIX, en què hi havia una submissió de la colònia a la metròpoli. La colonització grega consistia en l’emigració de petits grups de ciutadans que buscaven noves terres on poder comerciar i noves àrees on poder instal·lar-se.

Moll hel·lenístic d’Empúries, s.I-II aC

Aquesta escullera va ser construïda poc després de l’arribada dels romans degut a la intensificació del tràfic comercial.

La colònia dEmpòrionactualment Empúries, és la colònia grega més ben conservada i més coneguda de la península Ibèrica.

Com ja hem dit, els grecs van colonitzar gran part de la Mediterrània occidental i en concret Empúries va ser colonitzada cap al 600 aC pels foceus. Focea era una ciutat jònica, on la seva població es dedicava principalment a l’explotació del mar i al comerç marítim (emporia). Abans de l’arribada d’aquests, Empúries estava habitada pels anomenats indígets, poblacions bàrbares del final de l’edat de bronze que tenien una cultura pròpia.

Un cop colonitzada la ciutat, els grecs van dur a terme un fort desenvolupament urbanístic fins que va esdevenir una autèntica polis. Es regia per una oligarquia dels primers fundadors i probablement per un sistema democràtic. La ciutat va passar a anomenar-se Empòrion (mercat) i estava delimitada per una gran muralla.

Muralla del sector meridional (s. I aC)

Muralla del sector meridional (s. I aC)

Aquesta muralla formava part del sistema defensiu de la ciutat.

També, com a totes les polis gregues, hi havia l’àgora o plaça central on s’hi trobava el mercat o stoá i els principals edificis públics. L‘àgora és la plaça pública i el centre de l’activitat política, social i econòmica de la ciutat. La stoá era l’edifici  destinat a les activitats comercials i socials.

Agorá i Stoá (s. II aC)

Agorá i Stoá (s. II aC)

Tanmateix, de manera especial, es retia culte a Asclepi, déu de la medicina i dels navegants, al temple d’Asklepíeion.

Asklepíeion (s. II aC)

Asklepíeion (s. II aC)

Els intercanvis comercials van facilitar el creixement progressiu de la ciutat, que durant els segles V i IV a.C va encunyar la seva moneda pròpia, anepigràfica, és a dir, sense inscripció.

A més els grecs  van introduir un nou concepte d’urbanisme, de cultura i de tècnica com per exemple les àmfores del segle III aC que servien per recollir i filtrar l’aigua de la pluja. El vi i l’oli d’oliva van incidir en les formes de relació social i en les dietètiques. També van conèixer la ceràmica feta amb torn, les tècniques de navegació, nous sistemes constructius, noves idees i pensaments, els perfums, les joies, els teixits de qualitat i els productes metal·lúrgics manufacturats.

Durant la segona guerra púnica al segle III aC, la ciutat grega d’Empòrion va mantenir una forta aliança amb la República romana. De mica en mica, els grecs d’Empòrion es van anar romanitzant fins que finalment, entorn al s.I aC, els va ser concedida la ciutadania romana sota un mateix estat jurídic el municipium Emporiae. La integració juridicopolítica dels romans va donar com a resultat un nivell més superficial de ruïnes corresponents a aquests.

Domus 1 (s. I aC-I dC)

Domus 1 (s. I aC-I dC)

Després d’una època d’esplendor, la ciutat va entrar en un període de decadència (s.I) deguda, sobretot, al seu enfonsament comercial, ja que com hem dit era la seva font principal econòmica. Va ser abandonada finalment al segle III en benefici de noves ciutats com Tàrraco, Bàrcino o Gerunda.

Factoria de salaons (s. I dC)

Factoria de salaons (s. I dC) Petita indústria on s’elaboraven conserves i salses de peix.

Serapíeion (s. I aC)

Serapíeion (s. I aC). Santuari dedicat a Isis i a Zeus Serapis, divinitats d’origen egipci.

Cisterna

Cisterna

Mosaic (s. II aC)

Mosaic (s. II aC). Paviment d’una sala de banquets amb inscripció en grec.

Bé, ja hem conegut una mica més sobre la ciutat d’Empòrion i la seva fundació. Sabem que Empúries va ser la porta d’entrada de la civilització grecoromana a la península Ibèrica i que, tot i tenir molt d’èxit a la seva fundació, poc a poc el comerç va anar fracassant a aquesta ciutat i va anar distribuint-se entre les altres grans polis.

I vosaltres, heu anat a la ciutat d’Empòrion? Què ens podeu dir d’aquesta antiga polis grega? Què creieu que diu a la inscripció del mosaic de la sala de banquets? Ja heu llegit aquest artícle del Fil de les Classiques sobre Empúries ?

Informació extreta del llibre de Grec 2 (M. Capellà), ed Teide. Imatges extretes del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Alma Bergel

Víctor Sànchez

2 BAT Grec

Ampliem el fil a la UB

El dia 10 de febrer vam realitzar una sortida a la Universitat de Barcelona els alumnes de Llatí i Grec de segon de batxillerat. Després de visitar la biblioteca de reserva, la hemeroteca i escoltar una mica sobre el gran autor Italià Maquiavel, entre altres activitats, vam assistir a una conferència sobre el tità Prometeu, el benefactor de la humanitat. La xerrada es va dur a terme a càrrec de Pilar Gómez coordinadora de les PAU Catalunya i dra. a l’Universitat de Barcelona.

A la majestuosa biblioteca de la Universitat van ensenyar-nos antics exemplars de llibres que es van escriure en Monestirs de Barcelona a l’edat mitjana i que la Universitat de Barcelona havia obtingut a causa del tancament d’aquests. Aquestes obres tenien tot tipus de referents clàssics: referències a Déus, ciutats, territoris o dibuixos a importants personalitats del món clàssic.

Vam trobar la visita guiada a la biblioteca molt interessant, perquè vam poder veure, i en el cas del Víctor tocar, antigues plaques gravades en relleu que tenien referents clàssics dibuixats i llibres que eren molt antics i que només en quedaven pocs exemplars al nostre país. En Víctor va notar que aquests llibres eren antics pel seu tacte, ja que estaven fets de materials diferents als actuals i la textura d’aquests no tenia res a veure als que coneixem avui en dia.

Pel que fa la  ponència de grec, ens van explicar tot allò que tenia a veure amb el déu grec: la seva vida, el seu mite i que en pensava sobre els déus i la religió. A més, en la conferència ens van explicar que se’l considerava un tità o fill d’un tità i que es correspon amb el sobrenom d’heroi cultural. A més, a Prometeu se’l relaciona amb tres grans esdeveniments: l’aparició dels sacrificis als déus, el control del foc per part de l’home i l’aparició de la dona.

Després d’aquesta introducció, vam llegir diversos textos escrits per diversos autors i filòsofs grecs com ara Llucià, Plató Esíode o Èsquil. El meu company Víctor, també autor d’aquest apunt, no va poder llegir aquests textos perquè no se’ls van adaptar i va haver d’escoltar-los.

En aquests fragments s’exposen alguns dels seus pensaments en forma de monòlegs i diàlegs teatrals o en forma de narració, també apareixen diàlegs entre el déu Zeus i ell quan es lligat al Caucas:

En aquests textos es parla entre d’altres coses del control del foc pels homes, el tractament de la justícia per part dels déus , el naixement de les dones, que va ser un càstic imposat pels déus, la guerra de titans contra déus, l’intent d’engany a Zeus a l’hora de repartir la carn, la posterior venjança d’aquest encadenant-lo i pensar en una possible alliberació.

El reconegut filòsof Plató també fa al·lusió a aquest mite a Protàgoras 322a-323a per parlar de justícia i política.

<<El hombre, una vez que participó de una porción divina, fue el único de los animales que, a causa de este parentesco divino, primeramente reconoció a los dioses y comenzó a erigir altares e imágenes de dioses. Luego, adquirió rápidamente el arte de articular sonidos vocales y nombres, e inventó viviendas, vestidos, calzado, abrigos, alimentos de la tierra. Equipados de este modo, los hombres vivían al principio dispersos y no había ciudades, siendo, así, aniquilados por las fieras, al ser en todo más débiles que ellas. El arte que profesaban constituía un medio, adecuado para alimentarse, pero insuficiente para la guerra contra las fieras, porque no poseían aún el arte de la política, del que el de la guerra es una parte. Buscaron la forma de reunirse y salvarse construyendo ciudades, pero, una vez reunidos, se ultrajaban entre sí por no poseer el arte de la política, de modo que, al dispersarse de nuevo, perecían. Entonces Zeus, temiendo que nuestra especie quedase exterminada por completo, envió a Hermes para que llevase a los hombres el pudor y la justicia, a fin de que rigiesen las ciudades la armonía y los lazos comunes de amistad. Preguntó, entonces, Hermes a Zeus la forma de repartir la justicia y el pudor entre los hombres: «¿Las distribuyo como fueron distribuidas las demás artes? Pues éstas fueron distribuidas así: Con un solo hombre que posea el arte de la medicina, basta para tratar a muchos, legos en la materia; y lo mismo ocurre con los demás profesionales. ¿Reparto así la justicia y el pudor entre los hombres, o bien las distribuyo entre todos?». «Entre todos, respondió Zeus; y que todos participen de ellas; porque si participan de ellas sólo unos pocos, como ocurre con las demás artes, jamás habrá ciudades. Además, establecerás en mi nombre esta ley: Que todo aquél que sea incapaz de participar del pudor y de la justicia sea eliminado, como una peste, de la ciudad».

ἐπειδὴ δὲ ὁ ἄνθρωπος θείας μετέσχε μοίρας, πρῶτον μὲν διὰ τὴν τοῦ θεοῦ συγγένειαν ζῴων μόνον θεοὺς ἐνόμισεν, καὶ ἐπεχείρει βωμούς τε ἱδρύεσθαι καὶ ἀγάλματα θεῶν: ἔπειτα φωνὴν καὶ ὀνόματα ταχὺ διηρθρώσατο τῇ τέχνῃ, καὶ οἰκήσεις καὶ ἐσθῆτας καὶ ὑποδέσεις καὶ στρωμνὰς καὶ τὰς ἐκ γῆς τροφὰς ηὕρετο. οὕτω δὴ παρεσκευασμένοι κατ᾽ ἀρχὰς [322b] ἄνθρωποι ᾤκουν σποράδην, πόλεις δὲ οὐκ ἦσαν: ἀπώλλυντο οὖν ὑπὸ τῶν θηρίων διὰ τὸ πανταχῇ αὐτῶν ἀσθενέστεροι εἶναι, καὶ ἡ δημιουργικὴ τέχνη αὐτοῖς πρὸς μὲν τροφὴν ἱκανὴ βοηθὸς ἦν, πρὸς δὲ τὸν τῶν θηρίων πόλεμον ἐνδεής —πολιτικὴν γὰρ τέχνην οὔπω εἶχον, ἧς μέρος πολεμική— ἐζήτουν δὴ ἁθροίζεσθαι καὶ σῴζεσθαι κτίζοντες πόλεις: ὅτ᾽ οὖν ἁθροισθεῖεν, ἠδίκουν ἀλλήλους ἅτε οὐκ ἔχοντες τὴν πολιτικὴν τέχνην, ὥστε πάλιν σκεδαννύμενοι διεφθείροντο. [322c] Ζεὺς οὖν δείσας περὶ τῷ γένει ἡμῶν μὴ ἀπόλοιτο πᾶν, Ἑρμῆν πέμπει ἄγοντα εἰς ἀνθρώπους αἰδῶ τε καὶ δίκην, ἵν᾽ εἶεν πόλεων κόσμοι τε καὶ δεσμοὶ φιλίας συναγωγοί. ἐρωτᾷ οὖν Ἑρμῆς Δία τίνα οὖν τρόπον δοίη δίκην καὶ αἰδῶ ἀνθρώποις: “πότερον ὡς αἱ τέχναι νενέμηνται, οὕτω καὶ ταύτας νείμω; νενέμηνται δὲ ὧδε: εἷς ἔχων ἰατρικὴν πολλοῖς ἱκανὸς ἰδιώταις, καὶ οἱ ἄλλοι δημιουργοί: καὶ δίκην δὴ καὶ αἰδῶ [322d] οὕτω θῶ ἐν τοῖς ἀνθρώποις, ἢ ἐπὶ πάντας νείμω;” “ἐπὶ πάντας,” ἔφη ὁ Ζεύς, “καὶ πάντες μετεχόντων: οὐ γὰρ ἂν γένοιντο πόλεις, εἰ ὀλίγοι αὐτῶν μετέχοιεν ὥσπερ ἄλλων τεχνῶν: καὶ νόμον γε θὲς παρ᾽ ἐμοῦ τὸν μὴ δυνάμενον αἰδοῦς καὶ δίκης μετέχειν κτείνειν ὡς νόσον πόλεως.” οὕτω δή, ὦ Σώκρατες, καὶ διὰ ταῦτα οἵ τε ἄλλοι καὶ Ἀθηναῖοι, ὅταν μὲν περὶ ἀρετῆς τεκτονικῆς ᾖ λόγος ἢ ἄλλης τινὸς δημιουργικῆς, ὀλίγοις οἴονται μετεῖναι συμβουλῆς, καὶ ἐάν [322e] τις ἐκτὸς ὢν τῶν ὀλίγων συμβουλεύῃ, οὐκ ἀνέχονται, ὡς σὺ φῄς—εἰκότως, ὡς ἐγώ φημι—ὅταν δὲ εἰς συμβουλὴν πολιτικῆς
[323a] ἀρετῆς ἴωσιν, ἣν δεῖ διὰ δικαιοσύνης πᾶσαν ἰέναι καὶ σωφροσύνης, εἰκότως ἅπαντος ἀνδρὸς ἀνέχονται, ὡς παντὶ προσῆκον ταύτης γε μετέχειν τῆς ἀρετῆς ἢ μὴ εἶναι πόλεις. αὕτη, ὦ Σώκρατες, τούτου αἰτία.

Vam trobar la xerrada interessant, perquè sempre va bé saber alguna cosa més sobre la cultura general de la Grècia clàssica i més d’una divinitat que n’havia sentit poc a parlar i que realment ocupa un paper important dins de la mitologia grega ja que és el benefactor de la humanitat car va enfrentar-se als déus per beneficiar a aquesta.

A més abans de començar aquesta conferència vam assistir a una altra , però aquesta era sobre l’obra El Soldat Fanfarró de l’autor Plaute, de l’època romana. Tot i que aquesta estava destinada per als alumnes de llatí, la vam trobar força interessant, perquè a més d’aprendre nous coneixements sobre el llatí i l’edat antiga, el ponent va parlar sobre aquesta obra teatral, que anirem a veure el pròxim mes i sempre va bé tenir coneixements sobre autors tant llatins com grecs i les seves obres, que ens serviran per fer selectivitat i haver après les obres d’una manera molt més dinàmica.

Com a conclusió  dir que tot i que van haver-hi estones de l’excursió que van ser intenses, vam trobar la sortida interessant per les xerrades que van fer-nos i per l’esplèndida biblioteca de reserva que contenia llibres insòlits que no podem gaudir a diari. També  va agradar-nos molt la sortida perquè el món de les clàssiques sempre és un món en el que aprens nous continguts i que encara que parlem de molts anys enrere sempre aprens coses noves quan investigues sobre el món clàssic.

Per ultim, aquí os deixo un vídeo on jo, Alma Bergel, recito un poema de Salvador Espriu anomenat Prometeu i inclós al llibre Les hores:

El somni de
llibertat esdevé la cadena
que em lliga
ja per sempre al meu cant dolorós.
M’he compadit
dels homes, de la freda tristesa
de l’estrany
temps dels homes, endinsats en la mort
i els portava
cristall i cremor de paraules
clarosos noms
que diuen els vells llavis del foc.
Àguila,
vinguda del naixement del llamp,
d’on veus com
és pensada la blancor de la neu,
cerca per a la
llum la més secreta vida.
Obriràs amb el
bec eternament camins
a la sang que
ofereixo com a preu d’aquest do.

 

Alma Bergel

Víctor Sánchez

2 Bat Grec INS Premià de Mar

Productes i productes que parlen grec i llatí!

Quins mots provenen del grec? i quins del llatí?

Què volen dir? Es correspon el significat amb el que es pretén vendre o anunciar?

Coneixeu algun altre producte o material que s’anunciï amb referents  llatins o grecs a la publicitat?

Alma Bergel

1r BATX.Llatí i Grec

Jan Amós Comenius i el “Comenius project”

 

Comenius és el nom llatí de Jan Amos Komenský que va néixer a Moràvia el 28 de març de 1592. Va ser un teòleg, filòsof i pedagog nascut en l’actual República Txeca. Va ser un home cosmopolita i universal, convençut de l’important paper de l’educació en el desenvolupament de l’ésser humà. L’obra que li va donar fama per tot Europa i que és considerada com la més important és la Didactica Magna, i la seva primera edició va aparèixer el 1630. Va donar importància a l’estudi de les llengües i va crear una obra anomenada Porta oberta a les llengües.

Se’l coneix com el Pare de la Pedagogia, ja que va ser qui la va estructurar com a ciència autònoma i va establir-ne els seus primers principis fonamentals. En la seva obra  Les noves realitats Peter Drucker realça la posició de Comenius com l’inventor del llibre de text.

Les grans aportacions realitzades a la Pedagogia, els seus viatges per diferents països d’Europa (en molts d’ells, convidat per reis i governadors), i l’alta preparació i constància en la seva tasca d’educar, li van valer el títol de “Mestre de Nacions” .

El seu llibre Orbis Sensualium pictus (1658) mostra un món visible en dibuixos, un llibre per a l’aprenentatge del llatí, que sembla ser el primer llibre il·lustrat per a nens. Avui dia podem trobar molts llibres il·lustrats i hauríem de tenir en compte a Comenius, de qui podem clarament dir que va ser el seu inventor. Fins i tot Goethe, la infantesa va transcórrer cent anys després de la publicació del Orbis pictus, considera, amb el major agraïment a aquest llibret com un dels seus primers tresors.

Comenius va dividir la seva gran obra Didàctica Magna en tres parts:

  • Didàctica General (cap. 1 – 9)
  • Didàctica Especial (cap. 10 – 14)
  • Organització Escolar (cap. 15-33)

La paraula didàctica prové del grec διδακτικός, ή, όν que significa “didàctic, disposat a ensenyar”. Magna significa gran moralment. Aquesta obra recull el necessari mètode. Comenius busca la sistematització dels processos educatius. Es preocupa de les diferents etapes del desenvolupament educatiu i separa per edats l’educació per tal de col·locar els coneixements en espiral. Parla de la globalitat de les unitats, aspecte que avui en dia encara es té molt en compte. Cada aprenentatge ha de formar part d’un altre o induir. L’autor és el primer a tenir compte a l’alumnat i les seves necessitats. Comenius també esmenta que cada alumne és diferent i no cal menysprear-ne cap. No s’ha de fer distinció social o de gènere. La dona ha estat creada a la semblança de Déu, és un ésser racional igual que l’home. Comenius també creia que la dona és bona per a la Ciència i que hauria de tenir estudis científics per posteriorment seguir amb l’educació universal.

Ara ja sabeu d’on agafa el nom el programa Comenius que té com a finalitat reforçar la dimensió europea en el camp de l’educació infantil, primària i secundària, promovent la mobilitat i la cooperació entre centres educatius de tot Europa.

Aquest any, s’ha dut a terme un nou projecte anomenat COMENIUS PROJECT. Aquest consisteix en fer diferents movilitzacions entre França, Alemanya, Anglaterra i Espanya (INS Premià de Mar) amb l’objectiu de fer diferents treballs sobre la sostenibilitat a Europa. Durant un període de 2 anys 8 alumnes de cada institut viatjarem a un d’aquests països i en  tornar haurem de realitzar un treball sobre el tema que més els interessi però relacionat amb la sostenibilitat. En total ens movilitzarem 24 alumnes de cada país.

Dintre l’àmbit de la sostenibilitat aquests projectes poden estar relacionats amb les diferents energies; eòlica, hidràulica, etc.. La construcció, com per exemple, els edificis construïts amb la finalitat de ser més sostenibles i de contribuir més amb l’ecologia. I molts més àmbits que envoltin la sostenibilitat. Nosaltres dues per exemple hem escollit el consum sostenible.

Al nostre treball de Comenius pretenem saber quina quantitat de gas, aigua, llum, brossa i menjar rebutjat consumeixen les diferents famílies de tots els participants de Comenius.  Hem passat una enquesta a cadascun d’ells i tan aviat com la retornin contestada elaborarem una gràfica per països i en traurem diferents conclusions a partir de la informació obtinguda. L’alumna de ciències que fa llatí, Sheila Pena, farà amb l’Elisa com a part del Comenius Project un treball de recerca, dirigit per la Margalida, sobre si els antics grecs i romans tenien consciència ecològica i si contaminaven. Què n’opineu vosaltres?

Si algú vol informar-se més sobre aquest projecte que estem realitzant por entrar a la pàgina web de COMENIUS de l’INS Premià de Mar. No us perdeu la visita al nostre institut dels alumnes dels centres estrangers ni el dia solar! Per cert, podríeu fer recerca i mirar d’esbrinar si hi podeu trobar alguna relació amb les clàssiques!

Logo del Comenius Project institut Premià de Mar

Alma Bergel

Elisa Moya

1 BAT Grec i Llatí

Una Magna Celebratio remullada i alhora pujada de to!

El cap de setmana passat, vaig anar un any més a Badalona, malgrat la pluja no em volia perdre la Magna Celebratio i ja allí vaig visitar l’exposició El sexe a l’època romana, que es podrà veure al Museu de Badalona fins el 30 de juny de 2013 i que després itinerarà per altres museus d’Arqueoxarxa. Es faran visites guiades i conferències molt interessants!

Dissabte 18 de maig a les vuit de la tarda fins a la una en el decurs de la Nit dels Museus hi haurà visita lliure a les Termes i al Decumanus, on es recitaran poemes eròtics d’autors llatins, acompanyats per música de cambra. L’aràcnida de segon, Laura Luna, hi tocarà la flauta!

“El sexe a l’època romana” ha tingut un gran ressò a la premsa escrita (El periódico, Ara…) i a la televisió! Ha anat acompanyada del llibre Cuina eròtica romana de KuanUm i de la representació de Converses de meuques.

Aquesta exposició em va agradar molt perquè per primera vegada vaig poder contemplar peces romanes de temàtica eròtica conservades en diferents museus catalans; reproduccions de pintures molt explícites (les originals es troben en el Museu Arqueològic de Nàpols) i textos d’autors llatins. Fins el curs passat el tema del sexe era un tabú entre els aràcnides, vàrem ser els alumnes de quart que vàrem atrevir-nos a publicar La sexualitat a l’època clàssica, El lupanar de Pompeia, Les dones de la vida … i ara m’atreveixo amb aquest apunt que espero que no es censuri perquè en l’exposició es dóna a conèixer no només el sexe legal, el practicat dins el matrimoni, sinó també el sexe prohibit de les relacions extra-maritals, zoofíliques i homosexuals. També s’expliciten les diferents maneres de fer l’amor, una cosa és llegir els textos d’Ars amatoria (lectura prescriptiva PAU Catalunya 2013) en llatí o en català i l’altra veure que les pintures pompeianes de l’època reflectien aquests textos. Alumnes de segon si heu arribat fins al final del llibre (concretament en el llibre tercer a partir dels versos 770 en què Ovidi diu:

Nota sibi sit quaeque; modos a corpore certos
sumite: non omnes una figura decet.
Quae facie praesignis erit, resupina iaceto.
spectentur tergo quis sua terga placent…

“Segons el cos que tingueu, agafeu determinades postures. Una mateixa posició no s’adapta a totes les dones. La que sigui bonica de cara, que jegui cara amunt. Les que estiguin contentes de la seva esquena, que es mostrin d’esquena…  ” (trad. de Teresa Puig) sabreu quins consells dóna Ovidi tot i que diu abans “Ulteriora pudet docuisse” i com es veuen reflectits en les reproduccions de les pintures pompeianes parietals d’aquesta exposició! Impacta també per la seva curiositat el recull lèxic de mots llatins relacionats amb el sexe.

Alma Bergel

1r de Batxillerat Llatí i Grec

Medea al XVIII festival juvenil de teatre grecollatí de Catalunya a l’Hospitalet de Llobregat

Anar al teatre és tota una herència clàssica, ja ho sabeu! El curs passat la Lida, tot i fer quart de l’ESO, ens va portar tot un dia a Tarragona i va ser una experiència increïble. Ja vàrem conèixer Eurípides i Plaute! El passat 6 de març els alumnes de batxillerat vam anar al teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat a veure dues obres de teatre grecollatí a càrrec del “Proyecto Educativo Teatral del IES Pedro de Luna: CLÁSICOS LUNA”.

Van representar els Bessons de Plaute i Medea d’Eurípides. Aquesta última obra, Medea, va ser estrenada per aquesta companyia al maig de 2012 al saló d’actes del Centro Cívico Teodoro Sánchez Punter de Zaragoza i ha estat guanyadora del VII Concurso de Grupos de Teatro Gregolatino de Enseñanza Secundaria convocat pel Ministerio de Educación, Cultura y Deportes.

Les 3 Medeas

 

Medea és una dona que abandona la seva “pàtria” deixant enrere  la seva família, la seva gent i la seva terra per marxar a viure a Corint amb el seu enamorat Jàson. La tragèdia comença quan Jàson decideix casar-se amb la filla del rei Creont i rebutja l’amor de Medea. Aquí, llavors, es comencen a veure les 3 cares diferents de Medea. D’una banda hi ha la Medea mare que estima els seus fills i vol el millor per a ells. Després hi ha una altra cara que és la de la Medea enamorada, que és la Medea que encara conserva el seu amor per Jàson i pateix per la seva traïció, al mateix temps que el recorda fent que el seu amor creixi. I, per últim, està la Medea venjativa, que és la que porta Medea a la “bogeria” ja que per culpa d’aquesta, comencen les seves contradiccions internes, dubtes, dolor i ganes de venjança fins que finalment Medea humiliada per Jàson acabarà enviant els seus fills, fingint gratitud, amb regals per Glauce la filla del rei Creont i aquests portaran la princesa a la seva mort, ja que el vestit i la corona d’or que ells li entreguen està enverinada i ella innocent i confiada se les posa només haver-les rebut. Al mateix temps, Creont mor en abraçar el cos mort de la seva filla. Medea, no satisfeta encara en la seva venjança, mata els seus fills.

A L’Hospitalet, el company Víctor Barranco de primer de batxillerat no va aconseguir reportatge, però almenys que es col·loquessin bé per a tots els aràcnides i aquest és el resultat:

 

A Hospitalet de Llobregat, 6 de març de 2013. Foto de Víctor Barranco

"MEDEA", de Euripides. GUIA Didactica, por José María Villoria. IES Pedro de Luna by ies2punto0

Personalment, també em va agradar molt anar a veure aquesta obra, em va semblar molt original la idea de les 3 Medees i va ser increïble la interpretació que van fer aquests alumnes ja que el millor de tot és que són alumnes com nosaltres, alumnes de grec i de llatí  que s’hi esforcen i volen cridar l’atenció de tots aquells que estiguin disposats a veurel’s. És una obra molt díficil, atroç, de llarga pervivència i actualitat!

Alma Bergel

1r BAT Grec i Llatí

 

 

Llegint els versos d’A.Machado em trobo llatí i grec!

Antonio Machado

Fa poc em vaig començar a llegir un llibre on es recopilaven diferents poemes d’Antonio Machado. A mesura que llegia em començaven a aparèixer diferents mots i expressions en llatí al bell mig dels seus versos i finalment  he decidit compartir-los aquí amb tots vosaltres.

Aquesta antologia d’Antonio Machado de Vicens Vives recopila un seguit de llibres en un, separats per èpoques. El primer text llatí em va aparèixer quan vaig començar a llegir el llibre de Nuevas Canciones (1917-1930) el poema és Proverbios y cantares, a José Ortega y Gasset , vers XXII :

Sólo quede un símbolo: // quod elixum est ne assato. // No aséis lo que está cocido.

Al mateix vers escriu en castellà el que vol dir el llatí:  “no rustiu el que està cuit”.

Una mica més endavant, al mateix poema, al vers XXXIV, trobo una frase esmentada en italià però d’origen llatí:

O rinnovarsi o perire…// No me suena bien.// Navigare è necessario…// Mejor: ¡vivir para ver!

És una frase que el grec Plutarc (Πλούταρχος; c. 46 – c. 120) a Vides paral·leles (Vida de Pompeu 50, 2) va atribuir al romà Pompeu que diu que va dir als seus mariners quan es varen negar a embarcar-se. Plutarc va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana. Navigare necesse est, vivere non est necesse, vol dir “navegar és necessari, viure no ho és”. Aquesta frase va ser presa com a lema per la Lliga Hanseática a la Baixa Edat Mitjana i ha estat molt utilitzada, entre d’altres,  per Pessoa, que la transforma en un canto a la creació a Navegar é Preciso i per Caetano Veloso, que li va posar  música a Os Argonautas: “Navegar è preciso/Viver não è preciso”.

Avançant la meva lectura en aquest poema, trobo al vers LV la coneguda expressió llatina amb variació  cogito ergo non sum. El vers diu així:

Ya hubo quien pensó:// cogito ergo non sum// ¡Qué exageración!

Aquest llatinisme és una famosa frase de René Descartes, Renatus Cartesius en llatí, que va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII que sabia llatí, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència, i vol dir “Penso, després existeixo”.

Després al mateix llibre però en un altre poema, que es diu Glosando a Ronsard y otras rimas, al vers IV, llegeixo taedium vitae fent referència al cansament de la vida:

En Londres o Madrid, Ginebra o Roma,// ha sorprendido, ingenuo paseante,//el mismo taedium vitae en vario idioma, //en múltiple careta igual semblante.// Atrás las manos enlazadas lleva,/ y hacia la tierra, al pasear, se inclina;// todo el mundo a su paso es senda nueva,// camino por desmonte o por ruina.// Dio, aunque tardío, el siglo diecinueve// un ascua de fuego al gran Baroja,/ y otro siglo, al nacer,// guerra le mueve,/ que enceniza su cara pelirroja.// De la rosa romántica,// en la nieve,// él ha visto caer la última hoja.

En un altre llibre, “De un concionero apócrifo”(1924-1936), trobo un altre llatinisme, concretament al poema “Al gran cero” al vers XV, Fiat umbra, que vol dir “que faci l’ombra”, en castellà “hágase la sombra”. Aquí podem llegir el context en el que l’utilitza.

[…]Fiat umbra// Brotó el pensar humano.// y el huevo universal alzó, vacío,// ya sin color, desubstanciado y frío,// lleno de niebla ingrávida, en su mano.[…]

I per últim a aquest mateix llibre trobo una frase en grec, panta rhei, en grec Πάντα ῥεῖ vol dir “tot flueix” i és el lema del filòsof Heràclit.

No sé si ho sabeu, però Antonio Machado va estudiar llatí al Seminario de San Bartolomé de Cádiz. En una carta a Julio Cejador diu que va tenir mals professors i que li hagués agradat conèixer molt millor la llengua de Virgili.

Tot això és un exemple de la gran quantitat de referències en  llatí i en grec que podem trobar a la literatura, tant en castellà com en català.

Y digueu-me quins llatinismes a la poesia heu trobat vosaltres? Quins tòpics literaris? Quines citacions en grec clàssic?… Llegiu, llegiu i aviat en trobareu!

Alma Bergel

1r Batxillerat C

LLatí i Grec