Narracions de mites clàssics, adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi. Ed. Teide, 2007

narracions-de-mites-classics.png

Narracions de mites clàssics és una adaptació en clau actual de les  Metamorfosis d’Ovidi, publicat en català i en castellà a Biblioteca Teide.  Les transformacions dels personatges mitològics no segueixen l’ordre d’Ovidi sinó que es divideixen en tres apartats, preservant, però, l’ordre ovidià: animals, plantes i pedres.  El resultat és un llibre que no sols permet la lectura lineal, sinó que es pot començar per on un vulgui i alterar l’ordre de les narracions, i de les parts.

En els mites ovidians trobem l’essència de l’ésser humà: d’aquí la seva atemporalitat i vigència en tots els temps, fins i tot en uns moments tan convulsos i mancats de valors, com els actuals.Tot el que ens explica Ovidi a les Metamorfosis és molt bell i suggeridor, tot i que no sigui científic; i a nosaltres ens agrada moltíssim, tot i saber que no és veritat.

Els personatges dels mites ovidians, extrets de la mitologia grega, perviuen encara en el nom d’animals, de plantes, de minerals, d’estels, de mars, d’illes, de sentiments, de complexos, d’antropònims, etc. El nostre continent i la moneda que portem a les butxaques reben el nom d’Europa, raptada per Júpiter en forma de toro. El mar d’Icària i la Nova Icària, a la vila olímpica de Barcelona, prenen el nom d’Ícar, el fill de Dèdal.

Els mites ovidians ens expliquen el perquè de les coses: per què, quan ens enamorem, sentim una fiblada com si Cupido ens clavés una fletxa; el perquè de certs noms científics, tècnics i humanístics; el perquè de certs símbols (el caduceu de les farmàcies, per exemple); per què un àrbitre és Júpiter Tonant, o un vigilant un argus; el perquè de l’eco a les muntanyes; per què cauen els llamps?; per què existeixen els cercles polars i els deserts?; per què es genera la raça negra?; per què els llops són voraços?; per què les ratapinyades volen de nit vora les cases?; per què les granotes viuen a l’entorn de bassals llotosos?; per què l’aranya fila la teranyina?; per què l’heliotropi no para de mirar el sol?; per què relacionem els xiprers amb la vida eterna…

En els mites trobem el primer canvi de sexe (Tirèsias o Ceneu) o el primer ésser volador (Dèdal i Ícar); la igualtat d’homes i dones pel que fa al naixement (pedres); l’explicació dels amors impossibles, les violacions, l’abús de poder del sexe masculí sobre el femení, l’adulteri, l’incest, l’anomenada “violència de gènere”, la prova de paternitat, l’homosexualitat, l’androginisme, el segrest, la traïció, l’engany, el menyspreu, l’enveja, la supèrbia, la guerra per l’aigua i,també, que el destí ha dit que un dia el mar, la terra i els cels cremaran…

A classe de literatura, de llatí, d’història d’art…, a les PAU o quan vagis als museus, en les pintures i escultures mitològiques, fes memòria dels mites ovidians. Si esdevens un/a artista, un/a publicista, un/a compositor/a … recorda’t d’Ovidi, et farà el camí més planer. Et desitjo que tinguis una bona travessia pel mar de la mitologia, acompanyat de l’extraordinari Ovidi.

(N’han parlat a la revista Auriga núm. 50, pàg. 32, Fernando Lillo en el seu blog i Dolors Clota, entre d’altres, a L’illa de Ter: Estiuejant.)

Llibreria Áurea

167 thoughts on “Narracions de mites clàssics, adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi. Ed. Teide, 2007

  1. Pingback: Ave món clàssic! | METAMORFOSEJATS!

  2. Pingback: Mites i pedres | El fil del mite grec

  3. Irene Sanz

    Salve!
    Crec que la lectura d’aquest llibre és molt important, ja que els mites formen part de la cultura clàssica i han influit molt en la cultura actual. Tot i que alguns no m’han acabat d’agradar gaire o se m’han fet molt pesats o difícils d’entendre (sobretot per la gran quantitat de noms de déus i deeses), la majoria m’han agradat bastant. En general eren entretinguts i alguns em sonaven molt.

  4. Pingback: Kahoot: Tercera part de Narracions de mites clàssics | Aracne fila i fila

  5. Pingback: Colors, flors i mites | El fil del mite grec

  6. Pingback: Flor Groga de Manel | L’EMPREMTA D’ORFEU

  7. Pingback: Formulari de Narracions de mite clàssics | El fil del mite grec

  8. Pingback: El fet de menjar, un acte hospitalari? | Menjar i beure a l'Antiga Grècia

  9. Alexia Álvarez Pàmies

    Salvete!
    Opino que és important llegir-te aquest llibre i més si estàs cursant el batxillerat humanístic, és una de les bases, ja que per exemple en la literatura universal alguns poemes d’autors coneguts hi fan referència a aquests mites. Però, no obstant això, per a mi la lectura de les tres parts s’ha m’ha fet una mica pesada, és un llibre que encara que estigui resumit és dens en el que a quantitat d’informació es refereix, ja sigui per la quantitat de noms de deus, deesses, rius i semidéus que has de recordar, quan vàrem fer els kahoots hi va haver algunes preguntes que vaig fallar per la confusió de mites i de noms. Tot i així recomano aquest llibre perquè és cultura, i realment és la nostra cultura.

  10. Pingback: Venus i Adonis de Shakespeare al Teatre Goya | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

  11. Pingback: Per acabar les classes, tallers compartits de Jocs romans i de Creació d’una ciutat romana amb els alumnes de 1r de l’ESO | El Fil de les Clàssiques

  12. Pingback: Introducció de “El sexe en la mitologia d’Ovidi” | El vol de Cenis

  13. Pingback: Al·licients / Motivació – El vol de Cenis

  14. Pingback: Objectius de “El sexe en la mitologia d’Ovidi” – El vol de Cenis

  15. Pingback: Recull i presentació sintàtica dels resultats obtinguts – El vol de Cenis

  16. Ariadna Ortiz

    Salve!
    Aquest es el primer curs on llegeixo mites clàssics. Penso que es bo llegir mitologia perquè hi ha referents a l’actualitat. Els mites, en general, m’han semblat divertits de llegir perquè hi han històries molt boniques però també n’hi ha de tristes. Hi han algunes que no m’han agradat gaire perquè son molt llargues i em costa d’entendre. Amb aquest llibre he esbrinat personatges que fins ara desconeixia. M’ha agradat llegir els mites.
    In proximum!

  17. Saba

    Tot i que alguns no m’han acabat d’agradar gaire o se m’han fet molt pesats o difícils d’entendre

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *