El teatre també neix a Grècia

Dissabte passat es va celebrar el Dia Mundial del Teatre i nosaltres vàrem acabar el segon trimestre tot anant al TNC a veure la representació de la tragèdia de Sòfocles Electra. Després vàrem poder gaudir de la conversa agradable i propera amb l’actriu que feia d’Electra, la conegudíssima Clara Segura. Havia estat alumna de grec de la Margalida i nosaltres ens vàrem aprofitar de la seva coneixença.

Quan tornem a reprendre les classes, hem d’acabar de fer el tema del teatre; per tant, en aquest Google maps de col·laboració oberta podem anar localitzant els diferents teatres grecs (la pàg. 207 del llibre Grec 1 ed.Teide us pot ser d’un gran ajut) i romans que anem trobant aquestes vacances o quan sigui:


Ver Teatres grecs en un mapa más grande

No us oblideu de consultar i de comentar aquests apunts:

L’arquitectura del teatre grec
El teatre a Grècia: la tragèdia

Visiteu els teatres grecoromans amb Google Earth.

21 thoughts on “El teatre també neix a Grècia

  1. Margalida Capellà Soler Post author

    Així m’agrada que penseu en el teatre i en el bloc! Descanseu! Carregueu piles! Bones vacances!

  2. Carla

    El teatre de Dionís era un espai circular envoltat per unes grades, tenia una capacitat de 14.000 espectadors i estava situat en el vessant de l’Acròpoli, dins del santuari de Dionís. Al costat d’aquest es solia edificar un petit temple de dedicat al déu Dionís.
    El temple grec esta dividit per tres grans parts:
    – l’escenari: el prosceni, que és la plataforma on actuen i al darrera la scena, primerament servia per als canvis de vestuari dels actors peró més tard va ésser integrat a l’àrea de representació coma un decorat fixa.
    – -l’orquestra : espai circular delimitat per les grades on cantaven i ballaven el cor. En mig de l’orquestra solia haver un altar de Dionís en mig.
    – I per últim la graderia, grup de grades on els espectadors seien mentre l’obra era representada. Tenia forma semi circular, i envoltava tota l’orquestra deixant sol a part de l’escenari, aquestes estaven construïdes aprofitant la vessant del turó.( falda de la muntanya).
    També havien unes rampes de entrada i sortida dels actors anomenades pàrode i èxode.

    Totes les representacions dramàtiques eren dedicades al déu del vi i la bogeria, Dionís. En els teatres grecs s’hi representaven tragèdies i comèdies:
    – Tragèdies: gènere teatral originari de Grècia, tracta de purificar-se a través del sofriment. Aquest sorgeix del Cant del Boc, que eren canten honor de Dionís.
    – Comèdies: gènere teatral originari de Gràcia que tracta de críticar fets del moment. Aquesta sorgeix de processons obscenes en honor al déu Dionís.

    Èsquil(Orestea, Perses) gaudia realitzant trilogies lligades; els primers tres drames d’una seqüència de quatre dramatitzaven episodis consecutius del mateix mite i el drama satíric que seguia contenia una història relacionada amb aquests.

    Sòfocles ( Antígona, Èdip Rei) l’autor presenta la següent estructura en les seves obres:
    Pròleg, que ens proporciona, mitjançant una tirada relativament curta de versos recitats –freqüentment en trimètric iàmbics–, els precedents de l’argument de l’obra;
    La parodos o moment en què el cor fa la seva entrada, ballant i cantant, a la qual segueixen els diversos episodis recitats a càrrec dels actors.

    Eurípides( Medea, Hècuba) Es creu que va escriure 92 drames, però només se’n coneix l’existència de 19, que mostren que va ser un tràgic de mèrit incomparable. Veia el món com un lloc on l’oportunitat, l’ordre, la pau, la raó i la tolerància eren constantment frustrades per la irracionalitat i la violència.

    Tant Sòfocles com Eurípides van escriure una tragèdia titulada Electra.

    Carla Domingo Luengo 2n bat

  3. Carla

    * els atributs el déu Dionís són: el raïm, la pantera i el Tirs( vara envoltada de branques i fulles de vinya)

  4. Margalida Capellà Soler Post author

    Carla, el títol de les obres literàries l’has d’escriure en cursiva o bé entre cometes si no en saps; i a mà, subratllat.

    Els números s’han de posar en lletres, s’ha de redactar el contingut i polir l’ortografia. Deus voler dir teatre, quan escrius temple, veritat?

  5. Teresa Devesa i Monclús

    Margalida, quan clico l’enllaç a “El teatre a Grècia: la tragèdia”, en diu que no tinc accés als esborranys.

  6. Margalida Capellà Soler Post author

    Teresa, ara no has de tenir cap problema. Moltes gràcies per avisar.

  7. Rubén Florencio

    Ave!

    Ja he introduït un nou teatre grec. Es veritat, que anant investigant, te n’adones de que els romans van plasmar en la seva totalitat als grecs en el teatres.

    Vale!

  8. yousra

    Salve!

    Ja els he introduït, el teatre de Milet i el teatre de Siracusa.
    En el teatre grec consta de tres parts essencials : l’escena, l’orquestra i la graderia.
    L’orquestra és la part dedicada al cor,té una planta circular. En el centre és troba l’estàtua dedicada a Dionís, ja que la festa és celebra en honor seu.

    Les grades tenen una forma semicircular que envolten a l’orquestra.
    Aquest a diferencia del l’orquestra és fa semicircular ja que se li dona una menor importància del cor durant la representació. En canvi les grades prenen la mateixa forma, anomenada Càvea, dins d’aquesta es classifiquen en tres parts, d’aquesta manera el teatre és converteix en un edifici fent que l’escena ocupi un paper molt important.

    vale!

  9. Cristina Álvarez Barraca

    Lida!
    He introduït un teatre grec al google maps!
    És el de Limassol, anomenat Kourion.
    M’ha semblat molt interessant fer aquest teatre ja que, actualment encara el fan servir, i m’ha cridat molt l’atenció.
    També crec que està força ben conservat!

  10. Jordi Rodríguez

    XAIPE!
    He introduït el teatre d’Esparta,està situat a la vessant sud de l’acròpoli de l’antiga ciutat d’Esparta.

  11. Raül Àlvarez

    Χαιρετε,
    Recerca bastant extensa dels teatres grecs que encara sobreviuen en els nostres temps, he caminat per tota Barcelona però no sabia pas que hi havia un teatre tant gran, encara que no hagués sigut construit en l’antiga Grècia, sinò en el 1929. Bon treball!

  12. Chaymae Zaouaghi

    Χαιρετε!!
    Un treball molt complet sobre aquests teares, el que més em va sorprendre és el el Teatre Grec de Barcelona, situat al carrer de Santa Madrona de Barcelona, a la muntanya de Montjuïc, no és pas una construcció feta pels antics grecs. Va ser dissenyat i construït l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Universal celebrada a Barcelona.

  13. Mireia

    Xaipete!!

    Molt bon treball el d’aquest apunt.

    Com moltes altres coses com la dieta mediterrània, el teatre també neix a Grècia. Es increible totes les coses que ens han aportat els grecs en la nostra vida i cultura d’avui en dia. Moltes de les coses que tenim li devem els grecs, com per exemple el teatre! És interessant veure un teatre de fa molts i molts anys.

    Gràcies per l’apunt!!

  14. Valentina Restrepo

    Xaipe!!!
    Trobo aquest treball molt complet i molt interessat; ara ja sé que a Barcelona hi ha un de l’any 1928 que avui dia passavaper allà i no ho sabia! molt bon treball!!!

  15. Pingback: Un viatge a les platges de les illes gregues | Aracne fila i fila

  16. Erola Such Tormo

    XAIPETE!

    Un gran treball! Molt complet! Tindre la llista de teatre en compte vagi on vagi! El teatre com moltíssimes altres coses que gaudim actualment van ser iniciades a Grècia. Els grecs formen part de nosaltres i aquells qui ho neguen van totalment errats.

  17. Alèxia Alvárez

    Χαιρετε!
    Felicitats per l’apunt, la veritat es que trobar teatres grecs amb la cantitat quen’hi ha es bastant dificil.
    Responen a l’enunciat del article; El teatre també neix a Grecia, sense els grecs no tindriem teatre, m’agradaria donar informació del teatre i els origens:
    A GRÈCIA EL TEATRE TÉ UN ORIGEN RELIGIÓS I RITUAL. ELS PRIMERS TEXTOS SÓN DEL SEGLE V AC.

    → DURANT LES FESTES DE DIONÍS, DÉU DEL VI I DE LA FERTILITAT DE LA TERRA, SE CELEBRAVA UN CONCURS TEATRAL EN QUÈ ELS AUTORS PRÈVIAMENT SELECCIONATS HAVIEN DE PRESENTAR TRE TRAGÈDIES I UN DRAMA SATÍRIC.

    → LES PRIMERES REPRESENTACIONS ES FEIEN DAVANT D’UN TEMPLE O D’UN PALAU.

    → POSTERIORMENT ES VAN CONSTRUIR TEATRES APROFITANT ELS DESNIVELLS DEL TERRENY PER FER-HI LES GRADERIES ON S’ASSEIA EL PÚBLIC (AUDITORI). ENMIG, EN UN ESPAI CIRCULAR ANOMENAT ORQUESTRA, S’HO COL•LOCAVA EL COR. ELS ACTORS, QUE PODIEN SER DOS O TRES, ACTUAVEN DAVANT DE L’ORQUESTRA, EN UNA PLATAFORMA ELEVADA ANOMENADA PROSCENI, I AL DARRERE HI HAVIA L’ESCENA, ON ES MUNTAVA UN DECORAT CADA COP MÉS REALISTA.

    → EL GÈNERE QUE MÉS ÈXIT TINGUÉ FOU LA TRAGÈDIA, EN QUÈ DESTACAREN ÈSQUIL, SÒFOCLES I EURÍPIDES.

    → OBRES DE TO ELEVAT, LLENGUATGE DEPURAT I PERSONATGES QUE DIALOGAVEN, TOT CANTANT, AMB EL COR, ENCARREGAT D’EXPLICAR I JUTJAR ELS FETS QUE ES REPRESENTAVEN, TRANSMETRE LA VOLUNTAT DELS DÉUS, ADVERTIR DE LA VOLUNTAT DEL DESTÍ, DELS MALS PRESAGIS…

    → EL DESENLLAÇ SEMPRE ERA FUNEST PER DEMOSTRAR QUE EL DESTÍ ERA INDEFUGIBLE.

    → ELS ACTORS DEL TEATRE SEMPRE DOS O TRES HOMES QUE REPRESENTAVEN TOTS ELS PAPERS. ES CANVIAVEN DE VESTITS, ES POSAVEN MÀSCARES –DE COLORS CLARS PER ALS PERSONATGES FEMENINS I FOSCOS PER ALS MASCULINS- I ES CALÇAVEN COTURNS (ALCES AL CALÇAT). LES MÀSCARES TENIEN UNES BOQUES MOLT GROSSES QUE ELS SERVIEN D’ALTAVEU.

    → LA COMÈDIA. ES TRACTAVA D’UNA OBRA QUE SERVIA PER DESTACAR ELS VICIS I ELS DEFECTES HUMANS. ELS SEUS PROTAGONISTES ESDEVENIEN UNS ANTIHEROIS QUE L’ESCRIPTOR APROFITAVA PER CRITICAR ELS POLÍTICS O D’ALTRES ESCRIPTORS.

    → OBRES PLENES DE JOCS DE PARAULES I SITUACIONS RIDÍCULES, AL•LUDIEN CONSTANTMENT A PERSONATGES I A FETS CONEGUTS PEL PÚBLIC.

    → ÚS DE MÀSCARES I DISFRESSES INSÒLITES (DE GRANOTA, OCELL, NÚVOL…) I AMB JOCS DE PARAULES PLENS DE REFERÈNCIES SEXUALS I UN LLENGUATGE MOLT COL•LOQUIAL.

    → AMB EL TEMPS ES VAREN ANAR ALLUNYANT DE LA CRÍTICA POLÍTICA I S’ANAREN DECANTANT PEL RETRAT DE COSTUMS I LA CRÍTICA SOCIAL, QUE ENTRE ELS LLATINS ACABARÀ TRIOMFANT I ASSENTANT LES BASES DE LA COMÈDIA D’EMBOLICS MODERNA.

    → ELS AUTORS MÉS IMPORTANTS: ARISTÒFENES I MENANDRE.

  18. Arnau Torres Nadal

    Salve!
    És trist que en molts temes de cultura, els grecs fossin més avançats o menys capitalistes. Fossis esclau o ric podies anar als teatres gratuïtament. És cert que no en els mateixos llocs de la cavea ja que estava separada per classes socials. El que vull dir és que avui en dia la cultura és molt cara i no tothom pot permetre’s el luxe d’anar a veure una obra de teatre magistral o una òpera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *