Tag Archives: Atenes

Edimburg: l’Atenes del Nord!

Vid.  @filaracne i @hand_moments a Instagram

Quina sorpresa em vaig portar quan aquest estiu a una de les ciutats més belles d’Europa, a la capital d’Escòcia, Edimburg concretament al turó de Calton Hill, em vaig trobar amb edificis neoclàssics com el National Monument que em recordava el Partenó d’Atenes! És ben cert, Edimburg és coneguda amb encert com l’Atenes del Nord. Sabeu vosaltres a qui s’onomena, l’Atenes catalana, l’Atenes d’Amèrica o l’Atenes de l’oest…? No m’esperava que una ciutat tan distant i tan diferent a Atenes se la pogués conèixer com a l’Atenes del Nord. Calton Hill és un turó entre l’Old i la New Town d’Edimburgh. Només és en aquell espai de tota la ciutat on hi ha els referents que fan dir que la ciutat és com la segona Atenes. A més del National Monument, quins altres monuments recorden la capital de Grècia?

National Monument of Scotland (Calton Hill, Edimburg)

A Edimburg també vaig poder veure molt de llatí als cementiris, a la Royal Mille… així com les restes d’un fort auxiliar romà a Cramond, en el Firth of Forth. Aquest fort es va aixecar pels volts del 140 dC i es va reconstruir l’any 208 quan l’emperador d’origen africà Septimi Sever va emprendre l’última gran campanya per conquerir Escòcia; però va morir a York l’any 211 i l’emperador Caracal·la va assassinar el seu germà, va subornar els enemics caledonis i va retornar a Roma. Aleshores el fort de Cramond va ser abandonat.

Fort romà de Cramond, Edimburg (Escòcia)

Recreació del fort romà de Cramond,

Tampoc us perdeu al National Museum of Scotlant, la lleona de Cramond, descoberta el 1997 a la desembocadura del riu Almond, i que representa una lleona devorant un home lligat.

La lleona de Cramond

Edimburg, una ciutat encantadora, plena de misteri, d’assassinats, de referents literaris, de festivals i també, com podeu veure, de referents clàssics.

Valèria Cuní
@hand_moments  (Instagram)

4t ESO

Les grans polis de l’imperi grec

 La civilització grega va néixer a les costes de la península Balcànica i a les costes i a les illes del mar Egeu. Aquest medi físic va donar lloc a una agricultura de tipus mediterrani: oliveres, vinyes i blat. La seva ubicació marítima va permetre la pesca i el comerç per tota la costa mediterrània.

 Els grecs tenien una cultura que els agermanava: parlaven una mateixa llengua i feien servir un alfabet comú per escriure-la. També practicaven una mateixa religió, per això tenien molts lligams en comú que els feien sentir-se membres d’una mateixa civilització. 

El món grec s’organitzava en petites ciutats-estat independents, anomenades polis. Cada polis tenia les seves lleis, la seva moneda, el seu exèrcit i el seu govern. La base econòmica d’aquestes polis consistia en: la trilogia mediterrània, la pesca i el comerç marítim, i això Plató (Fedó, 109 b) ja ho sabia molt bé!

τοὺς μέχρι Ἡρακλείων στηλῶν ἀπὸ Φάσιδος ἐν σμικρῷ τινι μορίῳ, ὥσπερ περὶ τέλμα μύρμηκας ἢ βατράχους περὶ τὴν θάλατταν οἰκοῦντας…

Des del Fasis fins a les Columnes d’Hèracles, habitem a l’entorn de la mar com formigues o granotes a l’entorn d’un bassal. (Grec 2, ed. Teide)

En color blau trobem Atenes, la metròpoli de l’imperi grec i la ciutat més important d’aquesta civilització, pel que fa a les ciutats estat es troben representades en color vermell i representen aquelles polis que tenien potestat per autogestionar-se. En color verd trobem les colònies, ciutats que pertanyen a la metròpoli i que es regien per les lleis d’aquesta.

 Naim Bensaed

2n Batx C

Vida Quotidiana: Les diferències entre Atenes i Esparta

Les diferències que hi havia entre la vida quotidiana d’Atenes i Esparta, i algunes semblances. Les diferències que tenien en l’educació, la forma de tracte a les dones i com eren considerades, el matrimoni i la seva importància, i dins de l’educació com eren tractats els nens i com eren tractats.

Mireia Gil Tutusaus i Abigail Quiñonez Lajones

Edu3.cat

El temple d’Atena Nice a Atenes

Temple d’Atena Nice o Àptera

Atena nike (Atena la victoriosa), també anomenat Nike àptera “Victòria sense ales” (Correspon al núm. 6 de la imatge de sota) és un temple votiu, és a dir que servia per a agrair alguna cosa als déus, del segle V a.C situat a l’acròpolis d’Atenes. El núm. 3 correspon a l’Erectèon.

L’arquitecte d’aquest temple d’estil grec clàssic va ser Cal·lícrates, que fou el mateix que contribuí a dissenyar el Partenó juntament amb Ictinos, el qual, a més, va fer el temple d’Apol·lo Epicuri. Cal·lícrates va ser un dels arquitectes més rellevants durant l’època de Pèricles.

Aquest temple té unes dimensions de 8m d’alt per 3,78m d’ample per 4.18m de profunditat, escala humana. Predomina, doncs, la verticalitat. Les columnes d’ordre jònic ens fan veure que com a mínim és grec clàssic.

Està principalment fet amb marbre blanc pentèlic. Per la planta comprovem que és amfipròstil (té columnes tant al davant com al darrere) i tetràstil (té 4 columnes a cada banda). El sistema constructiu, com no podia ser un altre, ja que el voltat no apareix fins al romànic, és arquitravat.

El krèpis, la base, està format per 3 graons, els dos inferiors anomenats estereòbats i el superior anomenat estilobat. Tot seguit, trobem les columnes d’estil jònic que tenen una base amb dues motllures (l’escòcia i el tor).

 

Per què creieu que hi ha tants edificis amb 4 columnes? Ens ajudeu a completar aquest Drive?

Judit Giménez

2n Batx. Humanístic

Calendari de festes àtiques

Imatge de previsualització de YouTube

El calendari àtic en vigor a Atenes a l’Antiguitat clàssica, és el més conegut dels calendaris grecs. És de tipus lunisolar. L’any atenenc es componia de 10 mesos lunars. Al principi, cada mes tenia 30 dies. En conseqüència, es va fer un ajust amb el cicle lunar, alternant un mes de 29 dies i un de 30 dies. Això dóna un any de 354 dies, és a dir 11 dies menys en relació amb l’any solar. Per posar-hi remei es van afegir 2 mesos de 30 dies, gamelió i antesterió (gener-febrer i febrer-març).

De viure a l’antiga Grècia, en quin mes et casaries?…Què t’ha semblat que el calendari marqui les festivitats religioses? Qui les marca avui dia? Quin mes t’agrada més?

Marina Cañas
Batxillerat Humanístic

Les guerres mèdiques

Bon dia, sóc en Carlos Thiriet, i el meu apunt de grec pel primer trimestre tracta sobre les guerres mèdiques. En aquest treball explico detalladament el desenvolupament d’aquest episodi històric de molta importància en l’antiga Grècia.

Espero que us agradi.

Carlos Thiriet, alumne de grec de 1r de Batxillerat

El Partenó

Imatge de previsualització de YouTube

Què us ha semblat la història del Partenó de Costa Gavras? A nosaltres ens va impressionar quan la vàrem visionar al nostre Moodle de Grec 1. Aquest any hem escollit l’assignatura d’Història de l’Art. La primera obra que hem analitzat ha estat efectivament el Partenó d’Atenes. Aquesta obra està molt relacionada amb l’assignatura de Grec.
Ens hem adonat que l’Antiga Grècia és molt important ja que ens trobem referents com aquests per tot arreu. Per tant, hem decidit compartir amb vosaltres el nostre comentari. 

John Bailey (1750–1819), Vista del Partenó des dels Propileus. Colorejat a mà per Edward Dodwell, 1819.

DOCUMENTACIÓ GENERAL: 
Nom: Partenó (Παρθενος, Verge)
Tipologia: Temple
Arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates, sota la direcció de Fídies i per iniciativa de Pèricles.
Cronologia: 447-438 aC
Localització: Situat en un lloc privilagiat de l’Acròpolis d’Atenes, envoltat d’un escenari de temples i recintes sagrats
Dimensions: Estilobat esglaó superior: 69.5 x 33,88m. Façanes: 18 m d’alçada
Materials: marbre del Mont Pentèlic de color rosat o blanc i teules de marbre de Paros.
Aparell: murs interiors isòdoms ( Mur format per fileres de carreus iguals)
Sistema constructiu: arquitravat (utilització de bigues rectes sostingudes per suports verticals com columnes o pilars).
Elements de suport: columnes dòriques i murs interiors isòdoms
Elements sostinguts: Llinda o arquitrau:
Entaulament: llinda, fris, cornisa i frontó dòrics
– Coberta de dues aigües.

ANÀLISIS FORMAL:

Espai interior:

– La planta és rectangular amb una orientació a l’est, l’entrada principal és la pronaos ( l’espai situat davant del temple, entrada d’un temple grec) per l’oest. Ens permet comprovar les diferents parts d’un temple grec, però amb alguns novetats com ara la Prónaos (πρόναος), naos (ναος), una sala nova i opistòdom.
-La naos té major amplada i una perístasi (Περίστασις) més petita que en altres temples. La naos es troba dividida en 3 naus per una sèrie de columnes dòriques i en el centre es trobava l’estàtua d’Atena Pàrtenos, d’uns 11m i amb guarniments guerrers, realitzada per Fídias.
-La sala nova està situada entre la naos i l’opistodòm, sembla ser que es feia servir per guardar el tresor de la deessa i l’Estat, encara que no queda del tot clar. Sembla que també podia fer-se servir per realitzar els preparatius de la festa de les Panatenees. En aquesta sala s’hi aixecaven quatre columnes jòniques.

-La prónaos i l’opistòdom eren pàcticament uns pòrtics hexàstils

Espai exterior:
És un temple dòric, perípter (περίπτερος) i octàstil, amb 17 columnes als laterals. Així mateix aquest temple presenta totes les correcions constructives que feien servir els grecs per idealitzar els edificis:

– La curvatura de línies horitzontals cap a l’interior de l’edifici
Èntasi a les columnes
-Inclinació de columnes cap endins
-Columnes els extrems del mateix diàmetre
-Desigual distància d’intercolumnes en funció de la perspectiva
-No existeix una línia recta, totes són corbades per aconseguir elasticitat i adaptació al terreny.

File:Parthenon-top-view.svg

Imatge de la planta

Elements no constructius:

Aquesta il·lustració assenyala el frontó, les mètopes i el fris del Partenó, on hi havia les escultures.

Al Partenó destaquen els relleus escultòrics de Fídias i els seus deixebles que formen part del programa polític i religiós de Pèricles:
–  Hi ha 92 mètopes que representen amb l’alt relleu la Història de Grècia: el combats dels déus contra els gegants, la centauromàquia, la caiguda de Troia i la lluita amb les amazones.

Reconstrucció del Partenó assenyalant el frontó. Il·lustració de Kate Morton.

– Els frontons presenten dibuixos i descripcions antigues. El frontó occidental representava la lluita entre Atena i Posidó per adjudicar-se la protecció de la ciutat, amb la victòria final d’Atena; mentre que el frontó oriental estava decorat amb les escultures que representaven el naixement d’Atena del cap de Zeus.

-El fris interior és continu amb el mur de la naos, des de l’angle sud est en dues direccions fins la cara oriental amb el tema de la processó de les Panatenees.
El color és aplicat a:
– Als cabells, ulls i roba
– A les estries de les columnes de vermell
– Els Àbacs de blau
-Els Tríglifs de blau i groc
– Els fons dels frontons i mètopes de color vermell.

Amb quin número es correspon cada part?

parteno

ESTIL:

Presenta característiques de l’arquitectura grega clàssica: d’ordre dòric, els precedents d’aquest són el temple egipci i l’estructura del temple prehel·lènic. Durant el temps que durà la construcció del Partenó, Atenes es va convertir en el lloc de reunió d’artistes, aportant els seus millors coneixements, intercanviant idees, competint entre si, etc. Tot això va donar com a resultat l’estil clàssic grec que, desenvolupat al Partenó serà imitat per l’art posterior.

INTERPRETACIÓ:
Va ser un encàrrec de Pèricles, com a obra culminant del programa d’edificacions i de l’embelliment monumental d’Atenes, perquè aquesta fos model escola de Grècia. Després de la derrota dels perses a les Guerres Mèdiques, Pèricles va iniciar, juntament amb Fídias, un programa de reconstrucció de l’Acròpolis.

Reconstrucció de l’acròpoli d’Atenes. Il·lustració de Kate Morton.

Caràcter de l’edifici: és un temple dedicat a la deessa Atena Pàrthenos (deessa de la saviesa i de les arts, protectora de la ciutat d’Atenes), construït sobre un altre temple destruït a les Guerres Mèdiques (480 aC). Té un sentit simbòlic el fet d’estar construït a la part més alta de l’Acròpolis, no al centre, sinó on pogués imposar més la seva visió. Crear bellesa, perfecció i harmonia podrien ser el propòsits d’Ictinos i els seus col·laboradors, però el més sorprenent és que van tenir en compte primordialment el punt de vista de l’espectador: les correccions constructives.

FUNCIÓ:
Té  una funció religiosa però no era un temple de culte, sinó un monument exaltador d’Atena, una ofrena als déus. Complia la funció d’aixoplugar l’estàtua de la deessa, que només podia ser admirada des de l’exterior quan s’obrien les gran portes de bronze en dies assenyalats. El dia de l’aniversari de la deessa el sol naixent projectava els raig directament per les portes sobre l’efígie. L’exterior era més important, ja que els rituals religiosos es celebraven a l’aire lliure en forma de processó.

CONCLUSIÓ:

Ens trobem, doncs, davant de l’obra més cèlebre i valorada de l’arquitectura grega clàssica, és el perfecte resum d’un temple dòric, basat en el predomini de l’arquitectura arquitravada, i molt representativa de la cultura grega clàssica amb el seu afany d’idealització i la seva concepció dels edificis com escultures dins d’un escenari solemne com és l’Acròpolis. Paradigma de l’ideari arquitectònic del classicisme: harmonia, equilibri i proporció.

Per últim us deixem un vídeo sobre la reconstrucció del Partenó i el Google Maps de El Fil de les Clàssiques on podreu trobar els diferents Partenons que hi ha arreu del món i alhora col·laborar en afegir-ne més.

Imatge de previsualització de YouTube

Vid. Art clàssic

Nora Domingo i Marta Verde
2n Batxillerat C Grec

Zeus d’Olímpia i Atena Pàrtenos

L’estàtua de Zeus d’Olímpia, feta en el segle V aC per Fídias, considerat universalment  el millor escultor  grec, és una de les set meravelles del món.

Zeus, el déu suprem del panteó grec, està representat amb el pit nu i un himàcion que li tapava les cames. La mà cap a baix li dóna un aspecte madur i paternal.  L’estàtua ocupava tota l’amplada de la nau del temple. Segons estudis actuals, tenia una alçada d’uns 12 metres.

μέγιστον δὲ τούτων ὑπῆρξε τὸ τοῦ Διὸς ξόανον, ὃ ἐποίει Φειδίας Χαρμίδου Ἀθηναῖος ἐλεφάντινον, τηλικοῦτον τὸ μέγεθος ὡς καίπερ μεγίστου ὄντος τοῦ νεὼ δοκεῖν ἀστοχῆσαι τῆς συμμετρίας τὸν τεχνίτην, καθήμενον ποιήσαντα, ἁπτόμενον δὲ σχεδόν τι τῆι κορυφῆι τῆς ὀροφῆς ὥστ᾽ ἔμφασιν ποιεῖν, ἐὰν ὀρθὸς γένηται διαναστάς, ἀποστεγάσειν τὸν νεών.

                                                                                                                            Estrabó VIII, 3, 3

“Sembla que Zeus s’hagi d’aixecar”, va dir el geògraf Estrabó al començament del segle I aC, per això és una estàtua que “té moviment”. Quan van acabar l’estàtua, que amb prou feines entrava al temple, Estrabó va dir: “encara que el temple en sí és molt gran, l’estàtua de Zeus asseguda, casi toca el sostre amb el cap. Tenim la impressió que si s’aixequés trencaria el sostre del temple”.


Després d’estar 800 anys a Olímpia, el 394 la van traslladar a Constantinoble, capital de l’Imperi Bizantí. Els historiadors creuen que va ser destruïda en un incendi. El 1958 van fer un gran descobriment sobre aquesta meravella: van trobar el taller on va ser creada aquesta estàtua. Això va permetre als arqueòlegs recrear l’anatomia d’aquesta magnífica obra d’art.

Atena Pàrtenos també és una escultura de Fídias  custodiada al Partenó com símbol d’Atenes fins el segle V, suposava una part considerable del tresor d’Atenes. Va costar-li deu anys de treball, estava composta per un nucli de fusta revestit amb materials preciosos: per la pell va utilitzar plaques de marfil i per la indumentària i les parts restants, plaques d’or.

Il·lustració de l’estàtua criselefantina d’Atena Pàrtenos

 L’historiador antic Pausànias dóna una descripció de l’estàtua:

“L’estàtua en si està feta de ivori i  or. Al centre del seu casc hi ha una figura semblant a l’Esfinx. L’estàtua d’Atena està dreta, amb una túnica fins als peus, i sobre el seu pit el cap de Medusa està tallada en ivori.  Sosté una Nice d’aproximadament quatre colzes i en l’altra mà una llança, als seus peus jeu un escut i prop de la llança hi ha una serp. Aquesta serp podria ser Erictoni. Sobre el pedestal hi ha el naixement de Pandora en relleu.” Vid. text grec aquí.

Una de les diferencies principals és que l’estàtua d’Atena està dempeus, en canvi, l’estàtua de Zeus està assegut.

Perfil del Partenó i ubicació de l’estàtua d’Atena dempeus al seu interior


L’estàtua d’Atena Pàrtenos aguanta amb la mà dreta una figura de la deessa Nice com l’estàtua de Zeus a Olímpia, l’escultor d’aquestes obres d’art és Fidias per tant les figures de la deessa Nice són molt semblants, les dues estan en la mateix posició, de perfil, mirant el déu. 
L’estàtua no té gaire moviment, té una postura frontal i està concebuda com una figura de culte. Atena porta un peple cenyit a la cintura per dues serps que fan la funció de cinturó, les quals s’entrellacen a l’esquena d’Atena, el peple cau fins als peus, el cap està una miqueta inclinat cap endavant. Amb la mà esquerra sosté un escut. Aguanta el seu pes amb la cama dreta, veiem com el genoll esquerra està lleugerament doblegat per tant és una posició molt realista. 
Aquestes dues estàtues estan fetes del mateix material; d’or i d’ivori.

Reconstrucció de l’estàtua d’Atena Pàrtenos a USA

Nora Domingo Luengo i Marta Verde Tamayo
2n Batxillerat C
Grec