Author Archives: noradomingo

I tu, què ets: òmega, alfa o beta?

L’altre dia veient la televisió, em vaig adonar que en l’anunci publicitari de la maionesa de la marca “Ligeresa” fa servir referents clàssics, concretament fa referència a tres lletres de l’alfabet grec: Alfa Αα, Beta, Ββ i Òmega Ωω. 

Imatge de previsualització de YouTube

Nora Domingo
Grec 2n batx.

UB: “Comicitat i realitat al Miles Gloriosus

El proppassat dia 10 de febrer els alumnes de llatí i grec de 2n de Batx de l’institut Premià de Mar vam visitar la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona per assistir a dues conferències organitzades per la secció catalana de la SEEC. Abans d’això vam tenir el plaer de trobar una escultura d’un escriptor clàssic que conviu amb nosaltres (Sant Isidor de Sevilla) i la placa que la Universitat de Barcelona va dedicar a Salvador Espriu, fer una visita a la biblioteca de Reserva de l’Universitat amb la Teresa. Allà vam poder veure un manuscrit, un incunable i un llibre imprès, aquests eren de Ciceró, Sèneca i un altre autor del Renaixement. També vam visitar la biblioteca del departament de Llatí on l’Esther  ens va ensenyar diverses edicions de llibres de grans autors com Virgili o Ovidi.

La primera conferència a la que vam assistir va ser la de llatí, titulada: “Comicitat i realitat al Miles Gloriosus“, a càrrec del dr.Javier Velaza Frías, professor de Filologia Llatina (UB) . Aquesta obra de Plaute és una de les que entra a la Selectivitat d’aquest curs 2013/14 i en el mes de març anirem a veure-la representada al teatre.

Plaute (Titus Maccius Plautus) va viure entre l’any 254 i el 184 aC en un moment en què Roma adopta Grècia i d’aquesta nova cultura nosaltres em som hereus.  Plaute es va dedicar al teatre gran part de la seva vida fins quedar-se sense diners. Plaute acaba treballant en una fleca movent un molí per fer farina (pistrinum). Les seves primeres produccions no van tenir molt èxit, però després va retornar al món de teatre. Es creu que Plaute va ser el que s’anomena dominus gregis, director d’escena, artístic, productor i actor principal fent tots els papers (de jove d’adulescens i de gran de senex). Actualment coneixem com a definitives, gràcies a Marc Terenci Varró,  21 comèdies (ens han arribat vint comèdies i un fragment), de les més de 130 que en un principi es creien escrites per Plaute. La majoria d’aquestes formen part del subgènere còmic anomenat fabula palliata perquè els actors portaven pallium, la prenda de vestir grega i eren ambientades al món grec.

Plaute

Miles Gloriosus és una de les seves obres més conegudes, és la 3a de Plaute escrita l’any 205 aC. Es va inspirar en una obra ( Alazôn) del comediògraf grec Menandre pel seu personatge principal, ἀλαζών “fanfarró”. El teatre romà viu i beu del teatre grec, s’acostuma a fer una adaptació al criteri de cosmovisió del món romà i ja tenim el riure assegurat que és l’únic que pretén.

L’argument de l’obra plautina  és el següent:
El jove Pleusicles està enamorat i la seva estimada Filocomàsia li correspon. No obstant això, el destí els va separar i la jove va ser lliurada en matrimoni per la seva mare amb un soldat anomenat Pirgopolínices.
Mesos més tard l’esclau de Pleusicles, Palestrión, és raptat per uns pirates i venut casualment al mateix soldat. En arribar, troba  l’antiga estimada del seu amo i després de convertir-se ràpidament gràcies a la seva habilitat i intel·ligència en el favorit del soldat, decideix tramar un rebuscat pla per tornar a unir els dos amants. Per a això fa arribar a Efes el seu antic amo i amb l’ajuda d’un vell veí tractaran d’enganyar el militar.

La finalitat principal d’aquesta obra és la comicitat seguint aquests 4 punts:

– Un argument còmic:
Trobem tres elements que deformen la realitat: l’engany, la falsa  bessona i la falta pretendenta.

– Personatges còmics :

Els personatges, a diferència dels de Terenci, no tenen una profunditat psicològica ni evolucionen el llarg de l’obra. Són personatges arquetips:senex, adulescens… i, a més, tenen noms parlants:

Pirgopolínices (l’arrasador de moltes torres), soldat.
Palestrió (el lluitador),  esclau.
Artotrogos (menja pans), paràsit del soldat
Periplectomen (el que teixeix embolics), vell que viu al costat de l’Escèler, esclau de Pirgopolínices.
Filocomàsia (l’amant de festes), estimada de Plèusicles
Plèusicles (el navegant), jove atenès
Acrotelèutia, cortesana.
Lurció, criat de Pirgopolínices.
Milfidipa, criada d’Acrotelèutia.
Carió, cuiner

– Llenguatge, el més còmic possible :

El llenguatge juga amb els noms, ja que el públic sap que espera dels personatges només amb el seu nom. Apareixen jocs de paraules i efectes fonètics, que només són fàcils d’identificar a l’obra original en llatí.

– Moviments escènics de comèdia :

El moviment escènic presenta entrades i sortides, escenes de cops, escenes de borratxos i complicitat amb el públic gràcies als “aparts”.

·Quines altres comèdies coneixeu de Plaute?
·Tenen les mateixes característiques que el Miles Gloriosus? En quines comèdies plautines surt el personatge del miles?

Quina és l’al·lusió al món real? Amb quin personatge històric es degué inspirar Plaute per fer el del miles?

Fes recerca, busca i comenta l’epitafi de Plaute.

Us va resultar interessant assistir a aquesta conferència com a preparació de l’examen de llatí i de les PAU?

Acta est fabula, plaudite.

Nora Domingo i Yasmina Berkane
2n Batxillerat
Llatí

Llatí a Castle

Castle és una sèrie americana que tracta sobre un grup de detectius d’homicidis a Nova York. S’emet els dilluns a Estats Units a la cadena ABC i a Espanya ha començat la sisena temporada a Cuatro, dijous a la nit.

L'equip de detectius

L’equip de detectius

Aquest capítol és el sisè de la sisena temporada, anomenat “Get a clue” on trobem diverses frases en llatí que utilitzen els protagonistes per resoldre l’assassinat. En cada un d’aquests vídeos, hi trobem un parell de frases en llatí que van sortint al capítol.

En el primer vídeo, després de la mort d’una noia els detectius relacionen la seva mort amb uns símbols i van a preguntar a un professor què sap respecte aquests. El professor no coneix els símbols, però sí que els ensenya una carta que portava la dona abans del seu assassinat on hi ha les pistes per trobar un tresor del segle XVIII. En aquesta carta, és on trobem les frases en llatí. A partir del minut 1:51, veiem la frase que ajudarà a resoldre el misteri:

 Mundus convertit inter caela et cineres: El món gira entre els cels i les cendres
Periculum et dolor : Perill i dolor

Imatge de previsualització de YouTube

A partir del minut 1:26, els detectius segueixen la pista de l’assassinat i arriben a una església. En aquesta hi troben el sentit de la frase en llatí abans explicada, ja que està representada a un vitrall. Veiem el cel i les cendres de la frase i arriben a la conclusió que cendra i altar, en llatí cinis, tenen el mateix significat. Per tant, el que necessiten per continuar amb el misteri està a l’altar de l’església. Un cop es troben davant l’altar parlen d’Hefest, déu de la mitologia grega i fill de Zeus i d’Hera. L’equivalent romà és el déu Vulcà. Parlen sobre el taller d’Hefest situat al mont d’Etna, ja que la pista els porta a una ferreria anomenada així.

Imatge de previsualització de YouTube

En aquest vídeo, hi trobem la paraula en llatí a partir del minut 2:45, després de la unió de tots els símbols que han anat trobant s’adonen de les lletres que hi surten en aquests. Totes aquestes lletres formen la paraula oris, en català “boca”. Per tant, a la boca de la figura que hi ha a l’església trobem l’entrada a una cova.

Imatge de previsualització de YouTube

En aquest últim vídeo, hi veiem la solució al misteri, quan entren a la cova que hem explicat a l’anterior vídeo troben un taüt i per obrir-lo utilitzen la frase del principi, giren el món que està sota del cels i allà és on troben el “tresor”.

Imatge de previsualització de YouTube

Els dos protagonistes

Els dos protagonistes

Nora Domingo i Yasmina Berkane
2n Batx
Llatí

El Partenó

Imatge de previsualització de YouTube

Què us ha semblat la història del Partenó de Costa Gavras? A nosaltres ens va impressionar quan la vàrem visionar al nostre Moodle de Grec 1. Aquest any hem escollit l’assignatura d’Història de l’Art. La primera obra que hem analitzat ha estat efectivament el Partenó d’Atenes. Aquesta obra està molt relacionada amb l’assignatura de Grec.
Ens hem adonat que l’Antiga Grècia és molt important ja que ens trobem referents com aquests per tot arreu. Per tant, hem decidit compartir amb vosaltres el nostre comentari. 

John Bailey (1750–1819), Vista del Partenó des dels Propileus. Colorejat a mà per Edward Dodwell, 1819.

DOCUMENTACIÓ GENERAL: 
Nom: Partenó (Παρθενος, Verge)
Tipologia: Temple
Arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates, sota la direcció de Fídies i per iniciativa de Pèricles.
Cronologia: 447-438 aC
Localització: Situat en un lloc privilagiat de l’Acròpolis d’Atenes, envoltat d’un escenari de temples i recintes sagrats
Dimensions: Estilobat esglaó superior: 69.5 x 33,88m. Façanes: 18 m d’alçada
Materials: marbre del Mont Pentèlic de color rosat o blanc i teules de marbre de Paros.
Aparell: murs interiors isòdoms ( Mur format per fileres de carreus iguals)
Sistema constructiu: arquitravat (utilització de bigues rectes sostingudes per suports verticals com columnes o pilars).
Elements de suport: columnes dòriques i murs interiors isòdoms
Elements sostinguts: Llinda o arquitrau:
Entaulament: llinda, fris, cornisa i frontó dòrics
– Coberta de dues aigües.

ANÀLISIS FORMAL:

Espai interior:

– La planta és rectangular amb una orientació a l’est, l’entrada principal és la pronaos ( l’espai situat davant del temple, entrada d’un temple grec) per l’oest. Ens permet comprovar les diferents parts d’un temple grec, però amb alguns novetats com ara la Prónaos (πρόναος), naos (ναος), una sala nova i opistòdom.
-La naos té major amplada i una perístasi (Περίστασις) més petita que en altres temples. La naos es troba dividida en 3 naus per una sèrie de columnes dòriques i en el centre es trobava l’estàtua d’Atena Pàrtenos, d’uns 11m i amb guarniments guerrers, realitzada per Fídias.
-La sala nova està situada entre la naos i l’opistodòm, sembla ser que es feia servir per guardar el tresor de la deessa i l’Estat, encara que no queda del tot clar. Sembla que també podia fer-se servir per realitzar els preparatius de la festa de les Panatenees. En aquesta sala s’hi aixecaven quatre columnes jòniques.

-La prónaos i l’opistòdom eren pàcticament uns pòrtics hexàstils

Espai exterior:
És un temple dòric, perípter (περίπτερος) i octàstil, amb 17 columnes als laterals. Així mateix aquest temple presenta totes les correcions constructives que feien servir els grecs per idealitzar els edificis:

– La curvatura de línies horitzontals cap a l’interior de l’edifici
Èntasi a les columnes
-Inclinació de columnes cap endins
-Columnes els extrems del mateix diàmetre
-Desigual distància d’intercolumnes en funció de la perspectiva
-No existeix una línia recta, totes són corbades per aconseguir elasticitat i adaptació al terreny.

File:Parthenon-top-view.svg

Imatge de la planta

Elements no constructius:

Aquesta il·lustració assenyala el frontó, les mètopes i el fris del Partenó, on hi havia les escultures.

Al Partenó destaquen els relleus escultòrics de Fídias i els seus deixebles que formen part del programa polític i religiós de Pèricles:
–  Hi ha 92 mètopes que representen amb l’alt relleu la Història de Grècia: el combats dels déus contra els gegants, la centauromàquia, la caiguda de Troia i la lluita amb les amazones.

Reconstrucció del Partenó assenyalant el frontó. Il·lustració de Kate Morton.

– Els frontons presenten dibuixos i descripcions antigues. El frontó occidental representava la lluita entre Atena i Posidó per adjudicar-se la protecció de la ciutat, amb la victòria final d’Atena; mentre que el frontó oriental estava decorat amb les escultures que representaven el naixement d’Atena del cap de Zeus.

-El fris interior és continu amb el mur de la naos, des de l’angle sud est en dues direccions fins la cara oriental amb el tema de la processó de les Panatenees.
El color és aplicat a:
– Als cabells, ulls i roba
– A les estries de les columnes de vermell
– Els Àbacs de blau
-Els Tríglifs de blau i groc
– Els fons dels frontons i mètopes de color vermell.

Amb quin número es correspon cada part?

parteno

ESTIL:

Presenta característiques de l’arquitectura grega clàssica: d’ordre dòric, els precedents d’aquest són el temple egipci i l’estructura del temple prehel·lènic. Durant el temps que durà la construcció del Partenó, Atenes es va convertir en el lloc de reunió d’artistes, aportant els seus millors coneixements, intercanviant idees, competint entre si, etc. Tot això va donar com a resultat l’estil clàssic grec que, desenvolupat al Partenó serà imitat per l’art posterior.

INTERPRETACIÓ:
Va ser un encàrrec de Pèricles, com a obra culminant del programa d’edificacions i de l’embelliment monumental d’Atenes, perquè aquesta fos model escola de Grècia. Després de la derrota dels perses a les Guerres Mèdiques, Pèricles va iniciar, juntament amb Fídias, un programa de reconstrucció de l’Acròpolis.

Reconstrucció de l’acròpoli d’Atenes. Il·lustració de Kate Morton.

Caràcter de l’edifici: és un temple dedicat a la deessa Atena Pàrthenos (deessa de la saviesa i de les arts, protectora de la ciutat d’Atenes), construït sobre un altre temple destruït a les Guerres Mèdiques (480 aC). Té un sentit simbòlic el fet d’estar construït a la part més alta de l’Acròpolis, no al centre, sinó on pogués imposar més la seva visió. Crear bellesa, perfecció i harmonia podrien ser el propòsits d’Ictinos i els seus col·laboradors, però el més sorprenent és que van tenir en compte primordialment el punt de vista de l’espectador: les correccions constructives.

FUNCIÓ:
Té  una funció religiosa però no era un temple de culte, sinó un monument exaltador d’Atena, una ofrena als déus. Complia la funció d’aixoplugar l’estàtua de la deessa, que només podia ser admirada des de l’exterior quan s’obrien les gran portes de bronze en dies assenyalats. El dia de l’aniversari de la deessa el sol naixent projectava els raig directament per les portes sobre l’efígie. L’exterior era més important, ja que els rituals religiosos es celebraven a l’aire lliure en forma de processó.

CONCLUSIÓ:

Ens trobem, doncs, davant de l’obra més cèlebre i valorada de l’arquitectura grega clàssica, és el perfecte resum d’un temple dòric, basat en el predomini de l’arquitectura arquitravada, i molt representativa de la cultura grega clàssica amb el seu afany d’idealització i la seva concepció dels edificis com escultures dins d’un escenari solemne com és l’Acròpolis. Paradigma de l’ideari arquitectònic del classicisme: harmonia, equilibri i proporció.

Per últim us deixem un vídeo sobre la reconstrucció del Partenó i el Google Maps de El Fil de les Clàssiques on podreu trobar els diferents Partenons que hi ha arreu del món i alhora col·laborar en afegir-ne més.

Imatge de previsualització de YouTube

Vid. Art clàssic

Nora Domingo i Marta Verde
2n Batxillerat C Grec

Zeus d’Olímpia i Atena Pàrtenos

L’estàtua de Zeus d’Olímpia, feta en el segle V aC per Fídias, considerat universalment  el millor escultor  grec, és una de les set meravelles del món.

Zeus, el déu suprem del panteó grec, està representat amb el pit nu i un himàcion que li tapava les cames. La mà cap a baix li dóna un aspecte madur i paternal.  L’estàtua ocupava tota l’amplada de la nau del temple. Segons estudis actuals, tenia una alçada d’uns 12 metres.

μέγιστον δὲ τούτων ὑπῆρξε τὸ τοῦ Διὸς ξόανον, ὃ ἐποίει Φειδίας Χαρμίδου Ἀθηναῖος ἐλεφάντινον, τηλικοῦτον τὸ μέγεθος ὡς καίπερ μεγίστου ὄντος τοῦ νεὼ δοκεῖν ἀστοχῆσαι τῆς συμμετρίας τὸν τεχνίτην, καθήμενον ποιήσαντα, ἁπτόμενον δὲ σχεδόν τι τῆι κορυφῆι τῆς ὀροφῆς ὥστ᾽ ἔμφασιν ποιεῖν, ἐὰν ὀρθὸς γένηται διαναστάς, ἀποστεγάσειν τὸν νεών.

                                                                                                                            Estrabó VIII, 3, 3

“Sembla que Zeus s’hagi d’aixecar”, va dir el geògraf Estrabó al començament del segle I aC, per això és una estàtua que “té moviment”. Quan van acabar l’estàtua, que amb prou feines entrava al temple, Estrabó va dir: “encara que el temple en sí és molt gran, l’estàtua de Zeus asseguda, casi toca el sostre amb el cap. Tenim la impressió que si s’aixequés trencaria el sostre del temple”.


Després d’estar 800 anys a Olímpia, el 394 la van traslladar a Constantinoble, capital de l’Imperi Bizantí. Els historiadors creuen que va ser destruïda en un incendi. El 1958 van fer un gran descobriment sobre aquesta meravella: van trobar el taller on va ser creada aquesta estàtua. Això va permetre als arqueòlegs recrear l’anatomia d’aquesta magnífica obra d’art.

Atena Pàrtenos també és una escultura de Fídias  custodiada al Partenó com símbol d’Atenes fins el segle V, suposava una part considerable del tresor d’Atenes. Va costar-li deu anys de treball, estava composta per un nucli de fusta revestit amb materials preciosos: per la pell va utilitzar plaques de marfil i per la indumentària i les parts restants, plaques d’or.

Il·lustració de l’estàtua criselefantina d’Atena Pàrtenos

 L’historiador antic Pausànias dóna una descripció de l’estàtua:

“L’estàtua en si està feta de ivori i  or. Al centre del seu casc hi ha una figura semblant a l’Esfinx. L’estàtua d’Atena està dreta, amb una túnica fins als peus, i sobre el seu pit el cap de Medusa està tallada en ivori.  Sosté una Nice d’aproximadament quatre colzes i en l’altra mà una llança, als seus peus jeu un escut i prop de la llança hi ha una serp. Aquesta serp podria ser Erictoni. Sobre el pedestal hi ha el naixement de Pandora en relleu.” Vid. text grec aquí.

Una de les diferencies principals és que l’estàtua d’Atena està dempeus, en canvi, l’estàtua de Zeus està assegut.

Perfil del Partenó i ubicació de l’estàtua d’Atena dempeus al seu interior


L’estàtua d’Atena Pàrtenos aguanta amb la mà dreta una figura de la deessa Nice com l’estàtua de Zeus a Olímpia, l’escultor d’aquestes obres d’art és Fidias per tant les figures de la deessa Nice són molt semblants, les dues estan en la mateix posició, de perfil, mirant el déu. 
L’estàtua no té gaire moviment, té una postura frontal i està concebuda com una figura de culte. Atena porta un peple cenyit a la cintura per dues serps que fan la funció de cinturó, les quals s’entrellacen a l’esquena d’Atena, el peple cau fins als peus, el cap està una miqueta inclinat cap endavant. Amb la mà esquerra sosté un escut. Aguanta el seu pes amb la cama dreta, veiem com el genoll esquerra està lleugerament doblegat per tant és una posició molt realista. 
Aquestes dues estàtues estan fetes del mateix material; d’or i d’ivori.

Reconstrucció de l’estàtua d’Atena Pàrtenos a USA

Nora Domingo Luengo i Marta Verde Tamayo
2n Batxillerat C
Grec

Conferència sobre Can Ferrerons i el poblament romà del Maresme

El passat diumenge dia 9 de Juny, el Víctor l’Elisa i jo vam anar a una conferència que van fer a la Fàbrica del Gas de Premià de Mar, sobre Can Ferrerons i el  poblament que van trobar.
Primer de tot, ens van fer una petita introducció dels poblats romans com eren i ens van explicar la història fins aquell poblat i a partir d’aquell moment tota la història i anècdotes.
A finals de l’any 2000, es va descobrir un element arquitectònic singular en forma octogonal, que pertany al mateix assentament que les restes de la Gran Via i del col·lector: l’edifici de planta octogonal de Can Farrerons, excavat al llarg de l’any 2001. Aquesta construcció és de gran rellevància, ja que només se’n coneixen dues més com ella a la Península Ibèrica.
És de forma octogonal amb quatre costats principals, els quals donen a unes sales i un pati central que és un octògon. Consta d’una vintena d’habitacions, que en les seves primeres èpoques va tenir un ús domèstic i més tard un ús industrial. Forma part d’un complex d’habitatges, agrari i industrial d’unes cinc hectàrees d’extensió que va durar 700 anys.

Ramon Coll

Ramon Coll

Planta octogonal de Can Ferrerons

Quin passat romà que té Premià de Mar! L’heu de conèixer!

 

Nora Domingo

1r de Llatí

Dos aràcnides vàrem ser Caçadors d’Hermes!

Hermes corona la Plaça Reial

Hermes corona la Plaça Reial

El nostre treball de recerca tracta sobre el referents clàssics a Barcelona i per posar fil a l’agulla el passat 19 de maig la Lida ens va dir de participar en la trobada del primer aniversari de Cazadores de Hermes. Un diumenge a les onze vam anar a la sortida, organitzada per en Xavi Soro i que ha sortit com a notícia a El País!:  Caçadors d’Hermes, com bé diu la paraula era una sortida per recerca diferents Hermes que podem trobar a Barcelona.

Per començar, ens van dir qui era Hermes i els atributs que l’acompanyen, per tal que en cada parada que féssim poguéssim trobar nosaltres mateixos el déu Hermes, o algun dels seus atributs. Hermes es troba en edificis o llocs que estan relacionats amb el comerç, el progrés industrial i els negocis. A vegades, va acompanyat de la deessa Fortuna que se la reconeix per la banya de l’abundància i de vegades l’acompanya la indústria, simbolitzada per una roda dentada o un timó, com en la primera representació que vam poder veure a l’edifici del Port de Barcelona.

Hermes amb la deessa de la Fortuna.

Hermes amb la deessa de la Fortuna.

D’aquí pugem Rambla amunt fins arribar al següent edifici. Aquest edifici va tenir diversos usos sent un d’ells l’antic Banc de Barcelona d’aquí que tornem a trobar una altra representació d’Hermes. Just pujant una mica més la Rambla aquí trobem el Museu de Cera i un Hermes. Això es deu al fet que aquest edifici va ser l’antiga seu de la Banca d’Crèdit doks. D’aquí a la plaça del Duc de Medinacelli on dos Hermes esperaven ser caçats. A la Plaça de la Mercè vam trobar tres representacions del déu, un d’ells està molt amagat, sota d’un balcó. Just davant el Passatge del Crèdit:  un Hermes i una altra vegada més economia junt amb ell.  Al carrer Ferran trobem un altre Hermes associat al déu dels vents Èol. I en l’altre extrem de la plaça, un altre passatge que unia altra vegada Hermes, al Passatge Bacardí. Acabem a la Plaça Reial amb uns fanals d’en Gaudí i una representació d’Hermes que els corona. Ens vàrem perdre la segona ruta de Cazadores de Hermes (i el que es van perdre!), però esperem amb candeletes la propera ruta de Cazadores de Hermes!


Mostra Cazadores de Hermes en Barcelona en un mapa més gran

Què us sembla la nostra sortida? I el nostre treball de recerca? Ens donareu un cop de mà, tot ajudant-nos a caçar tots els referents clàssics de Barcelona?
Què en sabeu d’Hermes?

Victor Barranco i Nora Domingo
Grec i Llatí
1r Batxillerat C.

Θέατρον του Διονύσου

El teatre de Dionís (Θέατρον του Διονύσου) va ser el més gran teatre de l’antiga Grècia, situat al peu de l’Acròpoli d’Atenes, a la banda sud, vora el recinte sagrat del Tèmenos de Dionís. Dedicat, com el seu nom indica, al déu del vi i del teatre, Dionís.

El principi només s’hi representaven, en honor del déu, cants i danses rituals al voltant de l’altar i els espectadors hi seien al voltant. Això no sempre va ser així com podeu imaginar, va anar poc a poc evolucionant i es van començar les representacions de les tragèdies d’Èsquil, Sòfocles, Eurípides i les comèdies d’Aristòfanes. Després de aquestes representacions feien una sàtira, amb tot el temps de la representació s’allargava bastant, fins i tot podia arribar a les nou hores, i l’entrada era gratuita.

Era un teatre de fusta, però al començar el segle V es van canviar les plataformes de fusta per pedra. A la part central de les primeres grades hi havia 67 seients, que més tard és van canviar a marbre decorat i estaven reservats per als sacerdots i la gent més important.

Es va construir el segle IV aC. Tenia una capacitat de 17.000 espectadors, els actors estaven col·locats damunt una plataforma, el Prosceni, i també hi havia una part interior on es canviaven el vestuari, Scaena. També hi ha un espai circular on cantava i ballava el cor, amb l’altar de Dionís al mig. I finalment els espectadors estaven en el Koilon o Graderia, en forma d’un cercle truncat que envoltava l’orquestra excepte per la part de l’escenari, recolzaven esglaonadament en la falda d’una muntanya. A cada costat, entre les grades i l’escenari hi havia els accessos per on el cor entrava a l’orquestra, anomenats, Pàrodes.

Què us sembla el Teatre de Dionís? Què en sabeu?

No us oblideu de consultar i de comentar aquest apunt i els seus enllaços.

Nora Domingo
1r de Batxillerat Grec