És possible que algú de vosaltres que faci història de l’art hagi vist aquesta obra del pintor francès Delacroix. Com podreu veure la figura central és una dona, Medea, que sosté els seus dos fills en braços, i també un punyal amb la mà esquerra. Mirant aquesta pintura la gent que no ha estudiat el mite de Medea pot arribar a pensar que la mare intenta protegir els seus fills d’algú altre, però realment no és així; els que estudiem clàssiques coneixem el mite de Medea i veient el salvatgisme que expressen els seus ulls i les cares dels nens ja sabem que és de la mare de qui han de tenir por.
Com heu pogut veure, el mite de Medea ha aconseguit sobrepassar la mitologia clàssica i arribar als nostres dies; no solament en l’art sinó també en altres àmbits.
Un d’aquests altres àmbits és el de l’escriptura. Hi ha escriptors que s’han inspirat en Medea en algunes de les seves obres, com és el cas de Mercè Rodoreda en la seva obra “Vint i dos contes”. Un d’aquests contes es titula “La sang”. El conte tracta sobre un matrimoni que en un principi era feliç; estaven enamorats però no tenien fills, malgrat això tenien unes flors que cuidaven tal i com si ho fossin; eren unes dàlies precioses. A mida que anaven envellint, la dona sentia que el seu marit perdria l’atracció que sentia cap a ella i temia que s’enamorés d’una caixera d’un bar on el seu home treballava. Finalment aquest fet acaba succeint i el matrimoni es trenca. La dona, furiosa per l’engany del seu marit, es va desfer de totes les coses que l’unien a ell, fins i tot de les dàlies, les quals cuidaven com si fossin els seus propis fills. Hi trobeu alguna semblança amb el mite de Medea?
Un altre aspecte que ens ha quedat de Medea és un fet no tant positiu com és l’anomenada síndrome de Medea:
És un complex que pateixen alguns pares o mares després de la separació amb els seus marits o mullers. Aquests pares abandonen, maltracten físicament i psicològica els seus fills i, fins i tot, poden arribar a matar-los ja que creuen que són l’últim vincle que les uneixen amb les seves ex parelles. És un crim provocat per un desig de venjança. També hi ha casos en què un dels dos components del matrimoni separat mati els fills de l’altre, encara que no siguin seus i generalment després d’haver comès els assassinats se suïciden. També aquests pares tenen altres motius, a part de la venjança conjugal, com per exemple sentir repulsió i odi cap als fills, que tinguin defectes físics o alguna discapacitat, no tenir empatia amb ells, que siguin hiperactius o que tinguin un caràcter poc compatible amb els seus, entre d’altres. També hi ha casos de pares que per eludir les responsabilitats que tenen com a tal, prefereixen matar-los o abandonar-los a la seva sort on la mort els acabarà atrapant. Aquests nens acostumen a ser petits i fins i tot recent nascuts.
Coneixeu algun cas d’algú que pateixi o hagi patit aquesta síndrome tan cruel que per desgràcia no té cura? Hi ha casos força famosos!
Cristina Álvarez Barraca
2n batxillerat C Llatí
Cris, tot i que no vares venir a la representació de Medea a L’Hospitalet de Llobregat per alumnes de l’IES Clásicos Luna, en trobar-te aquest personatge a la conferència de grec de la Dra Pilar Gómez, de seguida, la vas relacionar amb aquesta pintura de Delacroix i amb el conte de Mercè Rodoreda. Visca la interdisciplinarietat del saber! Visca la pervivència dels mites! M’agradaria, però, que exemplifiquessis amb algun fragment significatiu la relació ben encertada entre el fet de matar els fills i fer malbé les dàlies.
A veure si els i les aràcnides t’ajuden a completar la projecció de Medea en la música, en el cinema, en la literatura…
Hola!!
M’ha agradat l’article! Està molt bé perquè ens dones una petita mostra de la pervivència en àmbits diferents.
En el cas de la pintura de Delacroix es veu com és d’important coèixer el mite per a poder interpretar el quadre, ja que, tal com diu l’article, es pot interpretar de manera totalment contrària la intenció de Medea.
Pel que fa al conte de la Mercè Rodoreda crec que està molt ben trobat, ja que les flors simbolitzarien els fills d’aquesta parella estèril. A més, les flors són un símbol recurrent a totes les obres de l’autora i estàn plenes de simbologia. Un altre dels símbols que recordo d’aquest conte és el de la sang, que la protagonista veu en un collar de pedres precioses vermelles i que simbolitzen la prèrdua de la virginitat, l’enyor d’un amor passat. Així doncs, veiem com les flors representen els fills que després la dona destrueix per despit tal com fa Medea.
Per últim, he de dir que no coneixia aquesta síndrome. Quan vaig llegir la tragèdia “Medea” d’Eurípides, em va agradar molt le paper que tenia Medea, ja que era una dona forta i valenta, encara que una mica cruel. En general vaig trobar que era un personatge femení molt potent. Però la síndrome de Medea és molt greu i, malauradament, real. Un dels darrers casos que m’ha vingut al cap ha estat el cas de Ruth i José. El pare dels quals els va raptar i després els va cremar.
Adéu!
Hola!
He llegit Medea d’Eurípides, i he de dir que m’ha agradat molt. Realment és una història molt cruel, però d’altra banda, Medea és un personatge que em crea bastanta simpatia ja que té molt caràcter i molta força, i en alguna de les seves frases, dona un gran poder i valor a la dona (i en una obra escrita en la Grècia clàssica això s’agraeix).
La veritat es que no coneixia aquest complex de Medea, i m’ha sorprès molt… La veritat es que espero que no hi hagi molta gent capaç de maltractar els seus fills només per despit, i odi a la seva ex-parella.
Però bé, es curiós veure que la medicina, està repleta de personatges de literatura (suposo que ja coneixereu el complex d’Èdip i d’Electra).
En quant al conte “La sang” de Mercè Rodoreda, he de dir que no el coneixia, però que si que és veritat que té una semblança amb el mite clàssic, encara que en una versió menys agressiva.
Els que no conegueu el mite jo us recomano que en busqueu informació ja que és molt interessant, i els que vulgueu llegiu també l’obra d’Eurípides, que és bastant breu però intensa, i en poca estona de lectura us sorprendrà!
Salvete!
Gràcies per haver dedicat un temps a llegir-vos el meu article!
Aquí us enllaço la pàgina web on vaig trobar part de la informació que es troba en l’article. Hi explica la part de la pervivència de Medea en l’obra de Mercè Rodoreda. També tracta altres pervivències d’altres mites, és força interessant!
http://digilander.libero.it/vvegaz/comenius/menu5/p3.htm
Valete!
Cristina, l’enhorabona per l’article. Ja veus que les alumnes de 2n de Grec de Badalona encara estan sota l’impacte de la lectura de la tragèdia i els ha agradat comprovar-ne la pervivència.
Carla, ja veuràs que, després de treballar la Rodoreda, entre d’altres, al Treball de recerca, et continuarà apareixent per tot arreu, igual que els clàssics.
Pingback: Pervivència de Medea a “La sang” de Mercè Rodoreda | Literatura grega a escena
Salvete!
Per desgràcia com podreu veure encara hi ha casos d’aquest síndrome tan cruel, i molt a prop d’aquí …
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/04/01/actualidad/1364850204_242658.html
“Una vez más, los menores se convierten en víctimas directas del machismo, y son utilizados, como apuntan los expertos, como instrumentos de venganza.”
Malauradament, Cristina, no caldria que tingués pervivència! Vaig seguir la notícia amb consternació i amb ràbia; poc m’imaginava, però, que tingués relació amb els aràcnides. http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/04/01/andalucia/1364807984_253471.html
Salve!!
Primerament felicitar a la meva companya pel bon treball que ha fet. Realment amb aquest apunt he pogut veure en quins aspectes actualment podem trobar encara a Medea. Jo estudio història de l’art aquest any i hem estudiat a Delacroix però no aquesta obra. I pel que fa a la literatura si que havia sentit parlar de Mercè Rodoreda i inclús he llegit algun llibre seu tot i que no soc gaire amant de la lectura.
El que més m’ha soprès és l’últim paragraf de l’article. M’ha sorprès negativament el sindrome de la Medea del qual no sabia de la seva existencia. Realment penso que és molt fort el que pot arribar a causar una separació de pares i que aquests vulguin tallar tant la relació que els hi agafi odi fins al punt de volguer-los matar. És algo inexplicable.
Vale!!
Salve.
Felicitats per l’article Cris. Malauradament, aquests casos estan succeint actualment en la nostra societat. Crec que abans de venjar-se, hi han altres maneres per poder solucionar les coses. Des del meu punt de vista, penso que els fills no tenen la culpa de res. Sempre es pot fer servir la paraula per arribar-hi a un acord.
Vale.
XAIPETE!!
Jo vaig fer un apunt sobre Medea però al veure aquest no el vaig publicar. Aquí os deixo uns casos que vaig trobar.
Els cossos dels menors http://www.eluniversal.com.mx/notas/686697.html
Isis Liliana i Darine Isa, van ser assesinats per els seus propis pares, en la ciutat de Méxic. Els pares van declarar la desaparició dels seus fills.
Després d’un temps la mare va declarar que els va assesinar perquè ella ja no podia amb tot el que tenia a sobre: escola, treball, mantenir la familia…
I finalment va dir “no se em va ocurrir altra sortida més que treure-li la vida als meus fills”.
El dia 7-4-2013 una dona va acabar amb la vida dels seus dos fills en el barri Barcelonés del Carmel. Segons ha comentat una veïna, es veu que el seu marit havia estat infidel, i que la dona tenía un perfil psicologic depresiu. L’home no vivia a casa amb la seva familia i quan va a casa perque ella li va dir que anes es troba que va matar els seus dos fills, els veïns escoltaven com l’home gritava ” ¿Por que lo has hecho?”, llavors el li va demanar de trucar al 112 perquè la policia acudes a l’escena del crim
Alguns veïns apunten que no es sindrome de Medea, si no que te a veure més per resoldre la situació econòmica. Els nens es deien Allyson i Andrés estudiaven en l’escola CEIP Taxonera.
http://www.elmundo.es/elmundo/2013/04/08/barcelona/1365420629.html”
El PANI aten per any a 30.000 menors que han sigut víctimes de maltracte. En el 90% dels casos, les agresions provenen dels pares, mares o de quie estan encargats de cuidarlos, segons va reportar l’entitat. D’acord amb el Codi Penal, els pares que assesinan als seus fills s’exposen a penes d’entre els 20 a 35 anys de presó.
També segons les estadístiques del Poder Judícial del 2011 van arribar 14 menors assesinats per els seus pares biologics.
χαιρε!
El mite de Medea està molt relacionat amb la venjança de la dona despitada respecte al seu marit, ja que Jàson l’abandonà i ella com a càstig assassinà als seus pròpis fills per fer mal a jàson. És veritat que al llarg de la història de l’art el mite de Medea ha sigut molt representat per diferents artistes relacionant aquest mite amb la venjança de la dona dolguda per la infidelitat del seu marit.