Author Archives: sanchez.cano

MAGNA CELEBRATIO 2018

Imatge de previsualització de YouTube

El darrer mes d’abril la ciutat de Badalona va celebrar, un any més, un dels festivals de reconstrucció històrica més considerable a Catalunya, la Magna Celebratio 2018. Entre els dies 26 i 29 d’abril, podies gaudir de l’aventura de convertir-te en tot un romà, passejant per l’antiga via Augusta o bé gaudir les mil experiències que el museu de Badalona oferia, per il·lustrar com es vivia a l’antiga ciutat de Baetulo.

Personalment, considero que és una molt bona oportunitat de gaudir del món romà, de la reconstrucció històrica i del patrimoni romà a prop de casa.

Si enguany us ho heu perdut, reserveu l’últim cap de setmana d’abril i gaudiu de la propera edició de la Magna Celebratio 2019.

Jonathan Romero, estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona

Mireia Sánchez, col·laboradora dels blocs de Clàssiques de l’IPM i editora de IVSTITIA

DEBAT: Per què Grec?

Tema a debatre: La importància d’estudiar grec.

1r grup: A FAVOR de la importància i de la llengua i cultura grega.

2n grup: EN CONTRA d’estudiar grec.

Amaia, a l’esquerra portaveu del grup en contra. Sergio, a la dreta, portaveu del grup a favor.

Procediment:

1-Es formen dos grups equitatius amb els mateixos participants.

2- Sense haver fet consulta del tema, s’explica el tema de debat.

3- Cada grup, tria un representant, que dialogarà amb l’altre de l’equip contrari.

4- En 45 segons, cada grup ha de fer una exposició del tema, però ja al·legant la seva postura. Primerament a favor; en acabar, en contra.

5- El grup a favor, ha de defensar la seva visió donant arguments durant 1 minut i 30 segons. Després ho ha de fer el grup en contra, ja contrastant els arguments del contratacant. La seva durada, també és d’un minut i mig.

6- Segon torn de paraula, el grup a favor ha de contraatacar amb arguments les respostes del grup en contra, però aquesta vegada en 1 minut. Es repeteix l’acció amb els en contra.

7-Seguidament, el torn a favor exposen les seves conclusions i el grup en contra finalitza el debat exposant les seves.

Normes del debat

Al debat ha d’ intervenir només el portaveu del grup, però els seus companys poden passar-li notes (o apuntar a una llibreta, pissarra…) mentre parla el contrincant, agafant aquests les idees del rival per facilitar així la feina del portaveu.

El grup guanyador serà aquell que hagi defensat amb millor oratòria el tema en qüestió.

Mireia Sánchez Cano

Col·laboradora dels blocs de clàssiques i editora de IVSTITIA.

L’homosexualitat a l’antiga Grècia

Aquí us deixo un vídeo per tal que conegueu quatre detalls sobre què implicava ser homosexual en la societat de l’antiga grega.

  • Com era l’homosexualitat a l’antiga Grècia?
  • Era diferent l’homosexualitat a l’antiga Grècia que avui en dia?
  • Quins personatges grecs foren homosexuals?
  • Quins ètims té el mot “homosexualitat”?

Mireia Sànchez
Col·laboradora dels blocs de clàssiques i editora de IVSTITIA.

Coneixes els nostres blogs de clàssiques? Hi vols col·laborar?

Els blocs de clàssiques de l’IPM tenen més d’una dècada en el treball col·laboratiu en xarxa són blocs oberts a altres centres i a tothom que senti estima pel món clàssic el contingut dels quals s’ha anat formant a partir de la feina de diverses generacions d’alumnes que hem tingut la sort d’aprendre d’una manera més motivadora, més divertida, més entretinguda, més competencial… Estan oberts a tot tipus de participació, amb l’únic requisit que els articles han de tractar qualsevol tema relacionat amb el món clàssic i/o la seva pervivència en l’actualitat. Són blocs molt reconeguts  i amb premis que certifiquen la seva vàlua.

  1. A cada passa referents clàssics (Referents clàssics)
  2. Aracne fila i fila (1r bloc dels alumnes obert a la col·laboració d’altres centres. És un Totum Revolutum)
  3. Cartellera de teatre clàssic a Barcelona (Referents clàssics en la cartellera teatral de Barcelona)
  4. Citius Altius Fortius (Esport i Olimpisme)
  5. De iure/IVSTITIA (Llatinismes jurídics i dret romà)
  6. Ecologia i sostenibilitat a l’antiguitat (Consumisme i cultura ecològica des de l’antiguitat)
  7. El cel dels mites (la mitologia del firmement, l’horòscop, constel·lacions…)
  8. El Fil de les Clàssiques (bloc d’aula de clàssiques)
  9. El Fil del mite grec (Mitologia)
  10. El fil de Medea (Literatura i pervivència del mite de Medea)
  11. El sexe a Roma (Sexualitat romana)
  12. Els orígens del cinema (projecte de recerca de 4t ESO sobre els orígens amb referents clàssics del cinema)
  13. El vol de Cenis (Mitologia de gènere)
  14. Itinerant la Barcelona més clàssica (Referents clàssics a Barcelona)
  15. La Cinta de Νίκη (Cinema amb referents clàssics)
  16. L’empremta d’Orfeu (Música amb referents clàssics)
  17. Literatura grega a escena (Literatura grega)
  18. L’Univers clàssic dels nostres mots (Etimologia grecoromana)
  19. Menjar i beure a l’antiga Grècia (Cuina grega antiga)
  20. Metamorfosejats (Narracions de mites clàssics, Ovidi)
  21. Móns entre grans llibres (Lectures amb referents compartides)
  22. Òpera amb referents (Òpera amb referents clàssics)
  23. Reconstrucció Històrica (Reconstrucció històrica d’època romana, treball de recerca d’Arnau Lario)
  24. Tòpics horacians arreu (Literatura llatina: Horaci)

Aquests són els nostres blogs, tenim també pàgines web i Moodle, col·labora-hi i passa el llegat a altres alumnes perquè aquesta clàssica tradició no es perdi.

Deixa un comentari amb la petició aquí o demana a la Margalida que et doni d’alta com a usuari/usuària de qualsevol blog.

Mireia Sánchez

Exalumna de Grec i de Llatí de l’IPM.

Col·laboradora dels blocs de Clàssiques de l’IPM i editora de IVSTITIA

Ad maiora

Fa pràcticament un parell de mesos i, com a regal del meu divuit aniversari, vaig fer-me el meu primer tatuatge! No vaig tenir gaire complicació en decidir-me sobre el contingut que volia fer-me i que, per suposat, m’acompanyaria tota la vida. Ben cert és que saber a la perfecció el que tatuar-me no va ser qüestió de dos dies… (Per esbrinar-ho, haureu de llegir el pròxim paràgraf).

El darrer any, amb la realització del Treball de Recerca Iustitia vaig tenir l’oportunitat de conèixer infinitut de llatinismes que van obrir-me un ventall de nous coneixements els quals mai havia imaginat. Així doncs, un dia qualsevol fent recerca de nous mots per afegir a la Wiki, em vaig topar amb Ad maiora i trobant el significat, vaig descobrir que em sentia més identificada amb aquest concepte, que amb d’altres mots que havia treballat. Tanmateix, la contínua exploració d’aquest terme i l’interès que mostrava jo, va fer que poc a poc, començés a formar part de la meva vida, utilitzant-lo en determinats moments i davant determinades situacions.

Cal destacar, que per a mi,  segon de Batxillerat  va ser un curs ple de emocions bones i dolentes i potser, fins al moment,  l’any que més he après en gairebé tots els aspectes i més he crescut com a persona. Volia marcar l’inici dels meus 18, i no vaig creure millor manera que amb aquella cita que m’havia acompanyat durant tot l’any i que considerava que s’apropava molt a la meva manera de pensar.

Ben bé, fa ja gairebé dos mesos que el porto, i tal com diuen, si et graves a la pell alguna cosa que estimes amb el cor, mai no te’n penediràs. I així, espero i crec que sigui el meu cas.

Tatuatge ad maiora.

Mireia Sanchez Cano

Vacances a Tàrraco

El passat estiu, la meva parella i jo vam empendre l’aventura d’anar a passar uns dies a la ciutat de Tarragona, havent estudiat els dos el batxillerat humanístic i coneixent de sobres la ciutat romana de Tàrraco. La nostra intenció, de bon principi, va ser a més de passar uns dies junts, poder conèixer d’aprop tot allò que haviem vist per fotografies i que tants cops havíem estudiat a l’aula. Teníem molt d’interès en poder conèixer en directe les edificacions romanes que tanta importància van suposar per Tàrraco, així com per què era tan important dins d’Hispània.

El primer que vam visitar va ser l’amfiteatre. Va ser completament INCREÏBLE veure’l el directe. No vàrem poder veure’l per dins encara que, com a recompensa vam assistir des de lluny, a un espectacle de Tarraco viva on es feia una representació de com eren les lluites de gladiadors. Encara vam acabar més fascinats.

L'amfiteatre de nit. De lluny la representació de les lluites de gladiadors.

L’amfiteatre de nit. De lluny la representació de les lluites de gladiadors.

L'amfiteatre vist des de fora.

L’amfiteatre vist des de fora i de dia.

Aquell mateix dia, admirats per la magnificiència de les contruccions, vam visitar una maqueta, és a dir, una reconstrucció en miniatura de la ciutat de Tàrraco del segle II en escala 1:500, on vam poder observar com era en època romana, així com la manera en què vivien els romans, on es trobava cada edificació i quina era la seva funció. Va ser genial veure-la  ja que ens va ajudar a imaginar-nos la ciutat un cop anéssim visitant cada racó.

Representació de la Tárraco romana.

Representació de la Tárraco romana.

Tot seguit, vam visitar les restes romanes que queden del circ. Tant des de fora com de dins, ens va semblar magnífic, molt gran i ens va permetre imaginar-nos com era en la seva època.

Una de les quatre cantonades que regien el circ romà.

Una de les quatre cantonades que regien el circ romà.

Part del circ romà

Part del circ romà

Així mateix, vam tenir el plaer de visitar el pretori, és a dir, la  construcció que servía per comunicar el Circ romà amb el fòrum Provincial.

Part del pretori romà

Part del pretori romà

Part subterrània del pretori.

Part subterrània del pretori.

Per últim, però no menys important, vàrem visitar les muralles romanes i durant el recorregut vam anar trobant altres elements com ara alguns fragments d’una columna de l’època, gravats sobre pedra, parts de les torres que conformaven la muralla de la ciutat…

Part de la muralla romana.

Part de la muralla romana.

Gravat reconstruit de la ciutat de Tárraco en nomenclatura romana.

Gravat reconstruït de la ciutat de Tàrraco en nomenclatura romana.

Restes de la torre de Minerva

Restes de la torre de Minerva

En resum, va ser una experiència molt excitant i molt única, en la qual vam poder gaudir de ben a prop el passat romà. Animo a tothom a qui l’interessi que hi vagi que, de ben segur, no es decebrà. Ens varen faltar moltes coses per a visitar, per això no descartem tornar-hi l’any vinent i seguir mantenint viva l’essència que varen deixar-nos els nostres avantpassats romans.

22497091_10212601486245185_475364120_o

Mireia Sánchez Cano

Exalumna de Llatí i Grec de l’institut Premià de Mar

Es troben restes romanes a Badalona amb la re-construcció de la C-31!

 A Badalona, s’han trobat restes romanes a partir d’un estudi arqueològic realitzat abans de la construcció de les millores al lateral de l’autopista C-31. L’estudi, elaborat per l’empresa d’arqueologia ATICS S.L., ha aportat uns resultats positius pel coneixement de l’antiga Baetulo romana.

El passat mes de maig la Generalitat de Catalunya va licitar aquesta excavació per a valorar el nou projecte sobre les restes romanes que formen part del Bé Cultural i d’Interès Nacional de Badalona (BCIN).  Amb un pressupost de 270.000 euros i després de tres mesos de constant estudi, els investigadors han pogut obtenir uns grans resultats que, per la seva banda, no es veuran afectats per les properes obres, ja que quedaran per sota del camí viari.

Els principals descobriments d’aquest patrimoni arqueològic són alguns murs i paviments relacionats amb l’àmbit industrial i domèstic, 8 sitges, més de 170 rases de vinya d’època romana i època moderna i altres estructures arqueològiques que s’han trobat fins al límit de l’àrea del BCIN. Però la identificació més important que s’ha fet ha sigut la del traçat del cardo maximus, que ajudarà a aclarir la distribució urbana de l’antiga Baetulo.

Ara, i després d’aquestes excavacions, s’espera que es faci un informe per a cada resta abans de portar-les al Museu de Badalona, on se situen les termes. Pel que fa a les obres dels laterals de l’autopista es té previst començar-les a principis de la primavera, entre els mesos d’abril i maig, segons ha pogut confirmar l’Ajuntament de Badalona.

 

Obres realitzades a la C-31

Obres realitzades a la C-31

Restes romanes a Badalona.

Restes romanes a Badalona.

Jonathan Romero, estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona

Mireia Sánchez, 2n Batxillerat Humanístic

Hermes amb Dionís infant

Hermes amb Dionís infant de Praxíletes, Museu Arqueològic d’Olímpia (Grècia)

Fitxa tècnica

Títol: Hermes amb Dionís infant

Autor: Praxíteles ( Atenes, actiu al s. IV aC)

Cronologia: 350.330 aC

Tipologia: Escultura exempta

Material: Marbre

Mides: 2’13 metres d’alt

Estil: grec postclàssic

Tema: mitològic

Localització: Museu Arqueològic (Olímpia)

Pel que fa la fitxa tècnica, aquesta obra s’anomena Hermes amb Dionís infant i és d’estil grec postclàssic. Medeix 2’13 metres d’alt, és de marbre esculpida  per Praxíteles durant el 350-330 aC. És una escultura mitològica ja que representa uns déus grecs, Hermes i Dionís, i la podem trobar al museu arqueològic a Olímpia. Fou descoberta a l’interior del Herèon (temple d’Hera) d’Olímpia el 28 d’abril de 1877 curiosament en el mateix lloc referenciat  per Pausànias (Descripció de Grècia, V,17,3).

Imatge de previsualització de YouTube

Biografia de l’autor

L’ autor de l’obra és Praxiteles, fill de Cefisòdot el Vell.

Praxíteles, juntament amb Fídias, va ser un dels màxims exponents de l’escultura de l’antiguitat grega. Gran coneixedor dels materials, va treballar habitualment en marbres i va fer que aquest material es posés de moda una altra vegada en detriment del bronze.

No se sap gaire de la seva vida, encara que per la seva relació amb Friné –una cortesana famosa que li va fer de model-, se sap que el període màxim de la seva activitat artística va ser entre el 370 i el 340 a.C. La major part de la seva obra, en la qual destaquen les reproduccions de les deessa Afrodita, es coneix a través de les còpies romanes que se’n van fer.

Descripció formal

En aquesta obra veiem Hermes de peu, recolzant-se sobre una roca,  i aquesta coberta amb una túnica . Ell està agafant el petit Dionís. Hermes s’aguanta a través d’un port transversal que va des de la cama esquerra a la seva cintura i que és  imprescindible per suportar el pes de l’estàtua.

L’element més important de l’obra és l’estudi que l’artista fa de la compensació dels volums, que es veu clarament en la utilització del contrapposto. L’escultor vol que l’escultura tingui forma de S invertida que s’anomena corba praxiteliana, i per això li dóna una sèrie de característiques, com per exemple: Elevar un maluc i flexionar la cama contrària o corbar el tors perquè una espatlla estigui més alta que l’altra.

Aquesta figura presenta una caiguda natural dels plecs, per aconseguir aquest efecte, Praxíteles utilitza la tècnica dels draps molls, per aportar una sensació de realitat a la peça. Els cabells estan tractats, també de manera natural i tant el rostre com el tors d’Hermes s’allunyen de les característiques formals del segle anterior.

Detall de l’esquena d’Hermes on s’aprecien les marques de textura ratllada de la gradina (una eina metàl·lica semblant al cisell però amb el tall dentat, que deixa una textura ratllada.)

Temàtica:

Hermes amb Dionís infant s’inspira en la mitologia grega i mostra dos déus de l’Olimp: Hermes, déu del comerç i missatger diví, i Dionís, déu del vi.

Detall d’Hermes amb Dionís infant

Segons la tradició grega, Dionís era fill de Zeus i de la princesa de Tebes Sèmele, i durant la seva infantesa i adolescència va ser perseguit per Hera, l’esposa gelosa de Zeus. En un moment en què el perill d’Hera era especialment amenaçador, Zeus va retornar el jove Dionís una altra vegada a l’edat de la infantesa i va manar a Hermes que el portés al mont Nisa perquè en tinguessin cura les nimfes. Aquest és el moment que reprodueix l’obra de Praxíteles.

Sembla que originàriament aquesta imatge decorava l’antic temple d’Hera a Olímpia. Quan es va trobar l’any 1877, l’escultura tenia les cames mutilades –reconstruïdes- i li faltava el braç amb el qual suposadament Hermes ensenyava a Dionís un gotim de raïm, fruit que el déu infant va descobrir quan era cuidat per les nimfes.

Els historiadors han convingut que probablement aquesta escultura va ser feta per commemorar la pau entre les polis d’Elis i Arcàdia, perquè Dionís i Hermes eren, respectivament, els patrons d’aquestes dues ciutats.

Models i influències:

Praxíteles va ser un artista que va seguir els cànons de bellesa imposats durant l’època clàssica tot i així, la seva obra està considerada la precursora dels canvis que van donar origen al nou llenguatge de l’estil hel·lenístic, ja que els déus i els herois eren representats en actituds humanes quotidianes i reflectien per primera vegada sentiments i emocions.

La seva influència es va fer notar durant aquell proper període i posteriorment en el Renaixement i la seva tècnica de la Corba Praxiteliana va ser molt imitada com a model d’equilibri en els segles posteriors.

Pervivència:

Jocs olímpics de Mèxic 1968

Comenta les diferències i semblances amb aquest mosaic romà trobat a Antioquia (Worcester Art Museum):

Hermes amb Dionís infant en un mosaic romà

Companys i companyes de Grec, aquí teniu el text grec de Pausànias (Descripció de Grècia, V,17,3), prova fefaent de l’autoria de Praxíteles:

 καὶ ἄλλα ἀνέθεσαν ἐς τὸ Ἡραῖον. Ἑρμῆν λίθου, Διόνυσον δὲφέρει νήπιον, τέχνη δέ ἐστι Πραξιτέλους, καὶ Ἀφροδίτη χαλκῆ Κλέωνος ἔργον Σικυωνίου.

Mireia Sánchez i Carlota Escrivà

2n Batxillerat Humanístic

La XII Magna Celebratio ja és aquí!

Els dies 28, 29, 30 d’abril i 1 de maig a Badalona es celebrarà la XII Magna Celebratio, festival romà del Museu de Badalona.

Es tracta d’una recreació de la vida quotidiana de la ciutat romana de Baetulo de fa més de dos mil anys, en què podrem gaudir d’una oportunitat única per descobrir els oficis, costums i rituals de l’antiga ciutat de Badalona.

En el Fil de les Clàssiques hi podreu trobar reportatges de les edicions anteriors de la Magna Celebratio, la primera en què hi vam participar va ser la de l’any 2008.

A Aracne fila i fila, també hi trobareu moltes entrades, fins i tot amb la participació activa dels aràcnides.

No us perdeu les entrades que dedica a la Magna Celebratio el bloc-treball de recerca de l’Arnau Lario, premiat altre cop amb un PRJ, i membre del grup de reconstrucció històrica Barcino Oriens, al qual també pertany en Guillem de segon de batxillerat.

Badalona 2016

XII Magna Celebratio. Fotografia de Mireia Sánchez passejant per Badalona

Qui s’hi apunta? Ens veiem a la Magna! Mentrestant mireu el vídeo promocional.

Imatge de previsualització de YouTube

Vid. programa.

Mireia Sánchez Cano

1r batxillerat- Humanístic IPM