Transcripció o transliteració?

Ens ajudes a buscar més exemples que tinguin grec mal transcrit o simplement transliterat?

Vid. Un kahoot de transcripció, hi jugues?

Publicat dins de Alfabet, Ètims grecs, General | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

El nostre nom en grec!

Τί ὂνομα ὑμῖν ἐστιν; τί σημαίνει;

Paula ve del llatí i vol dir “petita”.

Marc, ve del llatí i és associat al déu de la guerra Mart.

Alumnes de Cultura Clàssica de 3r ESO

Publicat dins de Alfabet, Del grec al català, Ètims llatins, General | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Aporofòbia

Què és l’aporofòbia, paraula de l’any 2017? Quins ètims grecs té?

Imatge de previsualització de YouTube

Mercè Otero-Vidal

Publicat dins de Del grec al català, Ètims grecs, General, Psicologia | Etiquetat com a | 1 comentari

Xantofília a Berlín!

Enguany és un any de xantofília, però també de xantofòbia! Quins ètims grecs hi trobem? A quin color fan referència?

Fa poc he visitat Berlín, la ciutat groga!

Zugfahrt from Valèria Cuní on Vimeo.

Valèria Cuní

Publicat dins de Colors, Del grec al català, Ètims grecs, General, Psicologia | Etiquetat com a , , | 1 comentari

El nom llatí de la ratafia

Ratafia del llatí Rata fiat.

Arran del gest del President Quim Torra de regalar una ampolla de ratafia al President Pedro Sánchez, el mot ratafia ha esdevingut la paraula de l’any. Què significa? Quin simbolisme té? És realment un “pacte tancat”?

Els bisbes de Girona, Vic i Barcelona seien a SAnt Marçal al Montseny en aquesta taula sense haver de sortir cap d’ells del seu bisbat…

Jacint Verdaguer a la rondalla Ratafia, publicada pòstumament el 1905, diu que una vegada, fa més de mil anys, a l’ermita que hi havia al coll de Sant Marçal, es trobaren tres dels seus bisbes: el de Vic, el de Barcelona i
l’arquebisbe de Tarragona, els quals esbrinaven i escatien algun assumpte en petit concili territorial.
Quan, després d’enraonar-ho bé, estigueren entesos i hagueren signat la composta, demanaren al masover alguna cosa per fer-se passar la set. Ell, com a gran requisit, els tragué una ampla ampolla de ratafia, que els serví en tres gots de cristall, els quals presentà en una sola copa.
La beguda era nova per a ells, i els agradà, com sol agradar a tos els qui la tasten.
—Quina beguda és aqueixa tan bona? —li preguntaren—. Com se’n diu?
—És una beguda que nosaltres ens fem —respongué el masover.
—I no té nom? —replicà un dels bisbes.
—Jo no n’hi sé cap —respongué el pagès.
—Doncs, ja que ningú no li ha donat nom encara, donem-l’hi nosaltres —digué el bisbe—. Quin li posarem? Si en trobéssim un que fos com el segell del tractat que acabem de fer, aquest verament seria el millor.
Els tres senyors bisbes pensaren una mica, fins que un d’ells es donà un cop de mà al front i digué:
Rata fiat! [Queda firmat.]
Amb l’aprovació dels altres bisbes, els quals celebraren l’acudit, aqueix licor català, que és el més català de tots, quedà batejat amb un nom llatí, i amb aquest nom és conegut a totes bandes.

Mercè Otero-Vidal

Publicat dins de Del llatí al català, Ètims llatins, General | Etiquetat com a , | 1 comentari