Fortius del Circ Històric Raluy

Aquest Nadal un any més i ja en fan vint podrem gaudir a la carpa instal·lada al Port Vell de Barcelona amb el circ Raluy. Ara bé, des de l’any passat els germans Carlos i Luis Raluy treballen en dues companyies diferents, creant el Circ Històric Raluy i el Circ Raluy Legacy respectivament.

Enguany el Circ Històric Raluy rescata la fantasia dels anys 30 amb Fortius.

“El que ens mou és la voluntat de reviure els temps passats i de crear un ambient d’èpoques antigues a través de l’espectacle”, explica Carlos Raluy, que dirigeix i presenta el muntatge. En aquesta ocasió s’han fixat en el circ de principis del segleXX, l’època més gloriosa del circ, segons Raluy, amb números com el de l’home forçut, que habitualment no forma part del circ contemporani. “Abans els homes competien a la pista per la seva força. Nosaltres només tenim un artista, Artur Robin, però és èpic. Doblega una barra de ferro i després demanem al públic que provi de redreçar-la. De moment ningú ho ha aconseguit”, diu Raluy. El director del circ, però, recorda que aleshores “els artistes eren kamikazes, perquè no utilitzaven cinturons de seguretat” i agraeix que en aquest sentit s’hagi evolucionat. Diari Ara  (NÚRIA JUANICO 02/12/2017 )

  • Quin referent clàssic hi trobeu? Està ben emprat?
  • Què significa Fortius? Què és gramaticalment parlant?

L’espasa de Dàmocles del 155

De fit a fit, Ara

De fit a fit, La proclamació de la República i la resposta de l’Estat  (Jordi Duró). Diari Ara 27/10/2017

Després de la proclamació de la República Catalana,  cau l’espasa de Dàmocles del 155.

 

Mercè Otero

“Minerva contra Anubis”

Per què el president Puigdemont titula en un tuit “Minerva contra Anubis” el vídeo de la impresió de paperetes de l’1-O?

Sabeu qui era Minerva, en llatí Atena. Ara bé, quina relació pot tenir, a més de l’absolució en les votacions o Calculus Minervae “la pedra de Minerva” que els romans van agafar dels grecs (Ἀθηνᾶς ψῆφος) ja que aquests, en cas d’empat, deixaven la decisió en mans de la saviesa de la deessa Atena, amb les impressores i amb la impressió de les paperetes del referendum (gerundiu del verb llatí refero, “tornar a dur” a partir de re- fero)? Doncs, la minerva és una petita màquina tipogràfica que, en un principi s’accionava amb un pedal, i permetia fer petits impresos emprada des de finals del segle XIX fins que sorgiren les primeres premses cilíndriques a mitjan segle XX, en què el paper ja es col·locava damunt un cilindre que exercia la pressió damunt un motlle i permetia imprimir un tamany més gros i amb una major rapidesa.

Imatge de previsualització de YouTube

Màquina Minerva Heidelberg T.

Hi ha, a més d’altres productes, moltes empreses gràfiques que encara es diuen Minerva. Per què serà?

La natació més clàssica a l’Europa mediterrània

Doncs sí, el medi aquàtic de competició també compta amb diversos referents clàssics (que us pensàveu!). En aquest apunt us presentaré algunes de les mostres grecoromanes més clares i importants que hi ha hagut o que actualment podem trobar dins la natació d’elit europea. Abans, però, us faré cinc cèntims d’aquest món natatori i de les seves competicions internacionals més atractives, ja que per la majoria de vosaltres és desconegut.

El mes de juny és el mes de la natació internacional i d’alt nivell a l’Europa mediterrània. Tot va començar l’any 1992, quan el club francès Canet 66 Natation, per tal de crear un circuit competitiu de renom, va proposar a la Federació Catalana de Natació i a la ciutat de Barcelona combinar les dues competicions internacionals que fins aquell moment es disputaven a les respectives ciutats. El circuit es diria: Grand Prix Méditérranéen. Un parell d’anys més tard, el Principat de Mònaco va demanar formar part d’aquest projecte i esdevenir-ne seu d’una tercera etapa. D’aquesta d’unió en va sortir el Mare Nostrum, el primer circuit que reunia les tres grans competicions internacionals més importants d’Europa en piscina olímpica de 50 metres. D’aleshores ençà, el campionat s’ha convertit no només en una sèrie de mítings d’alt nivell sinó també en el circuit més prestigiós d’Europa. Una trobada única en la qual, al llarg de tres etapes (que roten anualment) i 8 dies de competició, els millors nedadors d’arreu del món es posen a prova en un escenari immillorable. El Mare Nostrum d’enguany s’ha celebrat el 10 i 11 a Mònaco, 13 i 14 Barcelona  i el 17 i 18 a Canet en Roussillon.

Mare Nostrum

Ara que ja hem entrat en matèria, passem a analitzar-ne els referents clàssics. Comencem pel nom de la competició: Mare Nostrum. Un nom que no és casual, ja que les tres etapes i seus del circuit són ciutats costaneres que toquen amb el mar Mediterrani. Com ja hem vist, els dos primers anys, el trofeu s’anomenava Grand Prix Méditérranéen, un nom que ja anava enfocat cap a una concepció mediterrània, i que posteriorment, amb la incorporació de l’etapa de Mònaco i la transformació d’aquest a Mare Nostrum, la idea i essència clàssica de l’època romana agafaria pes i en sortiria reforçada. Com sabem, “El nostre mar” representava la unió de les ciutats i pobles de tota la costa mediterrània i, en definitiva, de tot el territori conquerit pels romans. Malauradament i des de fa uns anys aquest ha passat a anomenar-se també per l’imaginari col·lectiu Mare mortum, a causa de ser protagonista i escenari tràgic de milers de morts de refugiats que, de camí a Europa, cada dia perden la vida dins les seves aigües.

El color principal i oficial del circuit és el blau, el color del mar, que freqüentment apareix combinat amb el blanc; el logotip consta, a més, d’una Corona triumphalis, la corona de llorer que sovint apareix en esdeveniments i clubs esportius o, fins i tot, com a guardó de certàmens.

logoMareNostrum

 

Imatge oficial de l’esdeveniment d’aquesta temporada 2016-2017 Font: @MareNostrumswim perfil oficial de Twitter de l’organització

Font:  perfil oficial de Twitter de l’organització @MareNostrumswim

L’edició de 2015 va tenir un altre referent clàssic important. El premi dels guanyadors de l’etapa de Barcelona recreava la forma d’una àmfora grecoitàlica, rèplica d’una de les ceràmiques conservades al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Àmfora grecoitàlica

Àmfora grecoitàlica

A l’any 2000, Roma, que ja gaudia d’un trofeu internacional, el Sette Colli, demana l’adhesió al Mare Nostrum. Així doncs, el circuit passava a tenir una quarta etapa que casava perfectament amb l’ideari de l’organització (una competició internacionalment potent en una localització mediterrània) que, a més a més, tenia l’excel·lència de celebrar-se a Roma, un plus que la feia encara més atractiva. Desgraciadament, la incorporació de la Ciutat Eterna dins la sèrie de competicions va durar només 5 anys i el 2005 la comissió organitzadora del Sette Colli va decidir abandonar l’associació. Continuaria però celebrant el trofeu pel seu compte, normalment la segona quinzena de juny, per facilitar que els nedadors estrangers que haguessin participat dies abans en les tres etapes del Mare Nostrum poguessin assistir també al trofeu romà.

Tant el Sette Colli com les instal·lacions on aquest se celebra, l’Stadio del Nuoto, evoquen a la història de la ciutat i concretament al seu passat antic més gloriós. El referent clàssic més clar torna a ser el nom de la competició: Sette Colli (“Set turons”), fent referència als 7 turons tradicionals de Roma. A banda del fet que la ciutat i el seu prestigi clàssic aparegui lligat a l’esport, la tria del nom de l’esdeveniment esportiu es deu a que a l’any 1963, any de la fundació, les proves individuals olímpiques de natació que hi havia aleshores eren només 7 (actualment en són 13), el mateix número de turons que tradicionalment s’atribueixen a la ciutat. D’aquesta manera, cada una de les 7 proves representava un turó: els 100 metres lliures era el Palatí; els 400 metres el Capitoli; els 1500 metres el Quirinal; els 100 metres esquena el Celi; els 200 metres braça el Viminal; els 200 metres papallona l’Esquilí i els 400 metres estils l’Aventí. Cal destacar també que durant els primers anys només podien participar-hi els homes.

Pel que fa a l’Stadio del Nuoto (“Estadi de la natació”), les instal·lacions són famoses perquè van ser seu dels esports aquàtics dels XVII Jocs Olímpics que se celebrarien a Roma el 1960. Situades a la vora del Tíber, l’actual Tevere, les piscines formen part del complex esportiu Foro Italico (abans anomenat Foro Mussolini), en el qual també s’hi integren, entre d’altres, l’Stadio Olimpico (conegut sobretot perquè és el camp on juguen la Roma i la Lazio, els dos equips de futbol més importants de la ciutat) o l’Stadio dei marmi  (l’“Estadi dels marbres”), cèlebre per les estàtues d’estil clàssic de marbre blanc de Carrara, les quals representen atletes duent a terme diverses disciplines esportives. No ens ha de passar per alt que els dos mots (i l’adjectiu) que designen els diferents edificis del complex siguin: Stadio (del llatí stadĭum i aquest del grec στάδιον) i Foro (del llatí forum), així com l’adjectiu Olimpico (del grec ᾿Ολυμπικός). Els tres d’etimologia clarament clàssica i que estem acostumats a veure arreu.

Les instal·lacions, igual que gran part de re-modelització de la ciutat, van ser concebudes durant el període feixista de Mussolini i, per tant, segueixen l’estil característic de l’arquitectura feixista italiana, la qual sovint té com a base referents clàssics a causa de la pròpia ideologia. En el cas concret de l’Stadi del Nuoto, l’exemple més clar de referents clàssics el trobem a la piscina coberta de 50m, amb les parets pintades d’atletes exercitant-se i el terra ornamentat amb mosaics que recorden a l’opus tessellatum clàssic.

Imatge de previsualització de YouTube

Com a temple natatori de la ciutat i del país també va ser seu del Mundial de Natació de 2009, recordat per l’alt nombre de rècords mundials que van caure (43!) gràcies als polèmics banyadors “voladors” de poliuretà. Per aquell gran esdeveniment d’àmbit internacional, l’organització va apostar per mostrar-se al món a través de referents clàssics de la Roma antiga com a potent marca i símbol de prestigi.

Mundial de natació Roma 2009

Mundial de natació Roma 2009

Mundial de natació Roma 2009

Mundial de natació Roma 2009

800px-Roma09 (1)

Imatge de previsualització de YouTube

La banda sonora del campionat també vas ser clàssica. Els nedadors (i la resta d’atletes de les altres disciplines aquàtiques) accedien a les sèries finals acompanyants de fons de cançons de la cantant Enya de la famosa pel·lícula Gladiator (2000).

Imatge de previsualització de YouTube

Fins aquí alguns dels referents clàssics més evidents de la natació de competició d’elit. Però encara n’hi ha molts més! Qui s’anima a trobar-los i a fer-ne un apunt?

Berta Cantó Gargallo

Professora de Clàssiques i nedadora del Centre Natació Mataró

Posidó i el seu trident a l’actualitat

Actualment hi ha diferents marques que utilitzen els déus grecs o els símbols que els defineixen. En el cas que exposaré a continuació és el déu Posidó i el seu símbol més conegut: el trident.

Posidó, o  Neptú en grec, és un dels déus olímpics. Germà de Zèus i Hades, fills de Cronos i Rea. És el déu dels mars i els oceans, també de les tempestes i  els huracans…

  • En primer lloc una marca de cotxes molt coneguda: Maserati, utilitza el símbol del trident com a logo. El podreu trobar en qualsevol dels seus cotxes, en la part frontal.

 

images             download

 

download        maserati-logo-origin

 

  • La marca Macson on venen roba in vestits d’home de luxe utilitzen  en el seu logo el símbol del trident. Podem veure que les marques d’home o que estan destinades a l’home utilitzen el trident com a reclam de màrketing.

Macson         710B+uadVlL

 

 

  • El rellotge Trident-GMT pro, també molt luxós i fabricat a Suissa. Aquest model utilitza el trident com a busca minutera. A la part posterior del rellotge podreu trobar també el símbol.

images                    Christopher-Ward-C60-TRIDENT-CHRONOGRAPH-PRO-600-aBlogtoWatch-2

 

 

Sabeu de més marques que tinguin algun símbol de Posidó com a forma de reclam?

Creieu que el fet que una marca utilitzi la mitologia com una eina de màrqueting fa que la marca obtingui una qualitat i més glamour?

 

 

 

Arnau Torres Nadal  1r Barx. C

 

Les grutes de Neptú

Entre les meravelles naturals més destacades de Sardenya, una preciosa illa del mar Mediterrani,  es troba la Gruta de Neptú. Podràs accedir-hi a través d’una fantàstica excursió que et portarà fins a les seves entranyes.

En el recorregut podràs veure les meravelles que fa l’aigua al llarg dels anys. Les grutes són plenes d’estalactites i estalagmites creades per la calç que porta l’aigua.  Formen un entorn una mica tenebrós però per aquells a qui els hi agradi l’aventura poden gaudir moltíssim. A més  a més,  és perfecte per anar -hi en família . Allà parlen català  doncs les grutes es troben l’Alguer.

gygigyig       kskkes

Com  podeu veure aquestes coves semblen d’un altre món. Els llacs d’aigua i els efectes de llum que s’hi poden trobar al seu interior reflecteixen la nitidesa i la puresa d’aquest lloc tant màgic.

Hi ha diferents camins que es poden seguir un cop ets dins, sempre amb un guia ja que realment hi ha la possibilitat de perdre’t

Les persones que hi han anat surten molt satisfetes perquè a més de poder admirar  la majestuositat de la natura també es poden fer activitats com el busseig en les parts de les grutes que estan cobertes d’aigua i són submarines.

hogog          download

És un destí turístic molt reconegut. Hi ha diverses empreses de viatges que  recomanen la visita a les grutes si viatges a  Sardenya.

  • Per què creieu que s’anomenen grutes de Neptú?
  •  Quin seria el nom del déu en grec?
  • Viatjariau a un lloc  com aquest?
  • Sabeu d’altres coves o llocs d’aquest estil que  tinguin un nom  amb referents clàssics?

Arnau Torres

1r Batxillerat Humanístic

REFERENTS CLÀSSICS ALS SIMPSONS

Els Simpson és una sèrie de televisió d’animació creada per Matt Groening. Inicialment produïda als Estats Units d’Amèrica per la Fox, en format de comèdia. S’ha emès en diversos països del món. La sèrie és una sàtira de la societat estatunidenca que narra la vida i el dia a dia d’una família de classe mitjana d’aquest país (els membres són Homer, Marge, Bart, Lisa i Maggie Simpson) que viuen en un poble fictici anomenat Springfield.

los-simpson
Podríem dir que aquesta sèrie és una de les més reconegudes en tot el món, per no dir la més coneguda. És famosa per la quantitat de capítols i temporades que hi ha. També perquè fan moltes crítiques a diferents aspectes de la societat, sèries, canals de televisió, etc. És caracteritzada per ser una sèrie “Random“, és a dir, hi ha moltes coses que no tenen sentit.
Molts dels capítols són paròdies de la història, de sèries televisives famoses, de pel·lícules, etc. I per això aquest article. L’Aina i jo volem ensenyar-vos com el Simpson reflecteixen el referent clàssic de l’Odissea d’Homer.

Hi ha un capítol en què Homer està assegut al sofà del menjador amb els seus fills, Bart i Lisa. Homer té un llibre a les mans. Aquest llibre és l’Odissea, però Homer no sap de què tracta. Comença a llegir en veu alta i es transforma en el narrador de l’Odissea on els personatges més importants són els protagonistes de la sèrie.

odisea

El capítol comença amb Odisseu (Homer) que va amb el cavall de fusta fins a la porta de les muralles de Troia. Odisseu aconsegueix entrar i a la nit comencen amb el seu saqueig. Al capítol posen al rei de Troia com a un rei bastant ingenu i que col·lecciona objectes grans de fusta. Doncs, quan surten victoriosos, els seus companys aqueus li diuen que ha de fer un sacrifici per agrair als déus, però Odisseu es nega. Zeus s’enfada i Posidó envia molt lluny a Odisseu perquè li resulti més difícil arribar a Ítaca. Acaben a les illes de les sirenes per un cop de vent molt fort provocat per Posidó. Allà, veuen que les sirenes són molt lletges i surten corrents. Després podem veure a Penèlope (Marge) a Ítaca amb el seu fill (Bart). El seu fill li diu que és hora de què busqui un nou marit, ja que Odisseu triga massa a tornar.
De nou, quan estan a punt d’arribar a Ítaca, Posidó els envia a l’illa de Circe. Allà, els seus companys són transformats en porcs i el mateix Odisseu es menja als seus companys, ja que té la característica de tenir molta gana, igual que Homer. Crice li diu a Odisseu que per a tornar a Ítaca ha de passar per l’Hades. En el capítol Odisseu no mateix cap mal en l’inframón.
Finalment, arriba a casa i torna amb Penèlope matant així  tots els seus altres pretendents.

Així doncs, podeu veure un cop més com a una de les sèries més conegudes internacionalment com són els Simpson, la qual posseeix més de 8.330.000 d’espectadors en alguns dels seus capítols fan referencia al món clàssic. Tot aquesta milionada d’espectadors visualitzen per tan referents clàssics sense saber-ho són participes del món clàssic i de les seves referències en l’actualitat.
Un cop més també, trobem un motiu més per seguir estudiant aquestes llengües clàssiques mortes per alguns però que sèries tan actuals com aquestes ens demostren que no.

Rocío Rodríguez & Aina Blanch

Alumnes de 1r de Batxillerat Humanístic.

 

Entrevistem Neus Jordi, l’autora de La butlla d’or

Neus Jordi, La butlla d'or

Neus Jordi, professora jubilada de Grec i de Llatí, amant de l’arqueologia i del mar, col·laboradora aràcnida des de fa molts anys, finalista en el XII Premi Víctor Mora de narrativa breu (L’Escala, 2010)  i mare de l’Anna Corbella Jordi, acaba de publicar a QuorumLLibres La butlla d’or

Ja era hora de mantenir una xerrada amb ella, tot un referent!:

 

1. Li agrada trobar referents clàssics arreu? Per què?

M’agrada molt i ho faig sovint, gairebé sense proposar-m’ho. És una cosa que em surt espontàniament, tot i que de vegades has de investigar una mica per trobar el referent. Però és apassionant. Actualment que tinc temps i llegeixo més, m’adono que a totes les èpoques els bons autors literaris fan referències als clàssics, en els temes dels seus llibres i en les formes.

2. Amb quina finalitat ho fa?

És una satisfacció personal veure que en el nostre món occidental els clàssics encara són vigents, en la llengua, la literatura, l’art, la filosofia, la ciència… I si hi ha ocasió ho faig veure als que m’envolten que moltes vegades es queden molt sorpresos.

3. Per què creu que encara s’utilitzen mots amb referents clàssics arreu?

Pel mateix que he dit, perquè encara son vigents.Ho portem immers en la nostra cultura, són les nostres arrels.

4. Per què és important que encara s’utilitzin avui en dia tants referents?

Potser perquè si hi ha gent que es pensa que tot això dels clàssics està passat de moda se n’adonin que no és veritat, simplement és ignorància.

5. Quins referents ha trobat pels carrers de Barcelona, Tarragona, pels viatges que ha fet?

Imatges que reprodueixen personatges de la mitologia, no només en els museus, ni en el nostre país, sinó, per exemple, a Nova York hi ha un Prometeu daurat davant del Rockefeller Center que tohom es pensa que és un àngel! També hi ha molts referents clàssics a Barcelona en l’arquitectura (frontons, columnes…) noms de carrers (el carrer d’Hercules), escultures (al parc de la Ciutadella)…. A Tarragona botigues com Iulia Victrix i bars, per exemple el bar Tabernae a la plaça del Fòrum.

8. Solen ser mots ben trobats o mots que només sonen bé i que potser no tenen sentit amb el que venen o patrocinen?

Crec que la majoria tenen sentit. Per exemple la marca NIKE de sabatilles, que vol dir victòria, és una paraula que en el món de l’esport té molt sentit. Sembla ser ( si més no, ho he escoltat) que el simbol de NIKE està inspirat en les ales de les escultures, com ara la de Samotràcia, en canvi, el nom de la botiga de Tarragona “Iulia Victrix” es basa en el nom que erròniament es creia que tenia Tàrraco, que després es va veure que no era aquest, però no té res a veure amb els productes que es venen a la botiga. De vegades no són paraules sinó imatges.

9. Són més aviat d’origen grec o romà?

Hi ha de tot. Per exemple a Barcelona existeix una llibreria que es diu Antinous, un personatge que va ser l’amant de l’emperador Adrià i que tenen llibres de temàtica gaylesbiana, i per tant, relacionat amb la pregunta anterior, té sentit. El nom Laietània també és molt emprat a les costes de Barcelona i el Maresme, per clubs esportius i escoles. Els Laietans eren les tribus ibèriques que se suposa que vivien en aquestes costes, però en Llatí els anomenaven així, per tant és un nom llatí. En grec o noms propis grecs també n’hi ha, per exemple Dionisos, una cadena de restaurants grecs.

10. La gent s’interessa molt pels referents clàssics?

Molta gent no s’hi interessa perquè no coneixen els clàssics. Quan ho descobreixen els agrada molt.

12.D’on li ve la dèria per allò clàssic? Per què va estudiar clàssiques?

Des de petita a casa meva m’havien aconsellat lectures de clàssics, l’Odissea, l’Eneida, tragèdies gregues, històries de mitologia, i encara que fos en versions adaptades, vaig començar a entrar en aquest món. M’agradava moltíssim. Més tard, a l’escola m’agradava molt el llatí i el grec i m’agradava traduir. A més a més com que vivia a Tarragona vaig “respirar”passat romà per totes bandes.

13. Si no hagués estudiat clàssiques, buscaria referents arreu?

Crec que no, perquè no tindria tants coneixements del tema ,suposo.

14. Què troba a faltar del món de la docència?

Evidentment, Llatí i Grec. La llengua és la porta que obre el món de la cultura clàssica. Tot el que s’ha escrit en aquestes dues llengües és bàsic i fonamental, no només en el que anomenem “lletres” sinó en tots els àmbits de la ciència. No oblidem que Euclides va escriure en grec, i també Hipòcrates, i Lucreci en el De rerum natura explica en Llatí temes d’allò que en diem “ciències”. No oblidem que la Filosofia és grega i la tècnica de construcció i el dret romans. Els arquitectes haurien de llegir Vitrubi, per exemple, i els veterinaris  La Història dels animals d’Aristòtil.

15. Va fer alguna activitat amb els alumnes relacionada amb els referents clàssics? Quina?

Sí, sobretot de llengua i vocabulari, per exemple el vocabulari de la medicina.No només d’etimologies, sinó noms de malalties relacionadas amb la mitologia. O buscar referents clàssics en els diaris i revistes.

16. La recerca dels referents clàssics en l’actualitat la van ajudar en la seva tasca de professora de Grec i de Llatí durant més de trenta anys?

Sí, perquè jo m’ho passava molt bé fent-ho, als alumnes els agradava i es prenien més interès per aquestes llengües i cultures quan veien que ara encara es feien servir.

17. Sabem que escriu i que acaba de publicar La butlla d’or. Ens podria explicar què pretén amb aquest llibre i quin ha estat el procés creatiu?

Quan em vaig jubilar vaig pensar que seria una llàstima que tot allò que jo sabia i havia estudiat ja no ho pogués ensenyar. S’havia acabat la meva vida professional, ja no tindria alumnes, per dir-ho així. Aleshores vaig decidir escriure relats de tema clàssic per a gent jove. Primer vaig començar amb un conte En una illa grega,  amb el qual vaig quedar finalista en un concurs literari, i també vaig escriure relats de mitologia, que encara no estan editats en paper, però que es van publicar en el blog El fil de les Clàssiques de la meva companya de professió Margalida Capellà. I finalment em vaig animar a escriure una novel·la. Com que jo sóc de Tarragona i havia anat moltissimes vegades a visitar aquesta ciutat amb els meus alumnes, vaig pensar que la ciutat romana de Tàrraco seria un bon escenari. Així doncs, vaig començar un relat que volia que fos amè i entretingut ( no podia ser un llibre de text), però amb una base seriosa, una descripció acurada de la Tàrraco romana.

És doncs un llibre sobre arqueologia romana?

No, hi ha molts temes.Una vegada vaig començar a escriure em vaig adonar que volia explicar moltes coses més, no tant sols arqueologia. Per tant el que he escrit és una novel·la d’aventures, en la qual els personatges principals són ficticis però he procurat ser fidel pel que fa a les descripcions de la ciutat de Tàrraco, els seus monuments i fins i tot de la geografia que l’envolta. De fet algú que conegui Tarragona pot identificar els llocs on passa l’acció. També són reals les circumstàncies que envolten els fets, el clima, els vents,i el paisatge, les circumstàncies a la mar i en la navegació. Al llarg de la novel·la explico com eren els jocs a la Tàrraco romana, hi ha curses de carros al circ, lluites de gladiadors, aspectes de la vida quotidiana, etc. La mitologia també forma part del relat, sempre relacionada amb l’argument del llibre. I també relacionat amb l’argument hi ha alguna referència literària i epigràfica, com ara la d’un personatge, l’Eutiques, que va ser un auriga i del qual tenim una inscripció.

Quin és l’argument?

Bàsicament La butlla d’or explica les aventures i peripècies de dos nois, dos amics de classe social diferent que es coneixen a Tàrraco. Un és fill d’un alt càrrec de la província que acaba d’arribar des de Roma perquè al seu pare l’han nomenat praefectus orae maritimae i l’altre treballa en un termopoli, i per una circumstància inesperada es coneixen, i aquí comença tot. Tot això acompanyat d’uns dibuixos que m’ha cedit generosament un molt bon il·lustrador de Tarragona, l’Hugo Prades, al qual estic molt agraïda.

Què pretén amb aquest llibre?

En primer terme, que els nois i noies ( i adults) que el llegeixin s´ho passin bé aprenent, que coneguin la ciutat de Tàrraco i puguin identificar tots els llocs i monuments que surten al llibre i sàpiguen com eren els romans i com vivien, com es divertien etc. De fet és el llibre que jo hauria fet llegir als meus alumnes abans o després de fer una visita a Tàrraco. Crec que és útil i divertit. Anant més enllà penso que com que dóna molta informació de molts temes, com la mitologia, la història, la vida a l’època romana, etc., que en el llibre tant sols s’intueixen, això pot fer que el lector tingui il·lusió i interès per la cultura greco-romana i la lectura dels clàssics. Resumint, que els clàssics siguin un referent.

Per poder-se editar va fer una campanya de micromecenatge?

Sí després de valorar diferents possibilitats, l’editorial Quorum Llibres em va brindar la possibilitat d’editar-lo mitjançant una campanya de micromecenatge i ha estat un èxit. Haig de donar les gracies a tots els “micromecenes” que han col·laborat en aquest projecte. Per mi ha estat una bona experiència.

18. Si hagués de buscar un nom amb referent clàssic per una botiga, un producte… quin triaria?

Depèn del que volgués vendre. Emporion serviria per una botiga d’aquestes que venen de tot, Atena com a marca d’olives ( em penso que a Grècia ja existeix). Dafne per un herbolari, Afrodita si fos una perfumeria, Convivium per un restaurant, Ariadna per una merceria, Amaltea per a un formatge de cabra, i per un llibre la butlla d’or! etc.

Moltes gràcies!

Neus Jordi, autora de "La butlla d'or"


Neus Jordi, autora de “La Butlla d’or”

CHANEL 2018 ÉS TOT UN REFERENT CLÀSSIC!

Tos sabem, que els referents clàssics els podem trobar a tot arreu, des de la poma que et menges fins a una situació que està passant en el món en aquests mateixos instants. Doncs ara, una vegada més també apareixen en la moda.
Chanel va presentar la seva nova col·lecció “Cruceroper a l’estiu del 2018. Per què és un referent? Doncs, perquè la nova col·lecció de Karl Lagerfeld és una recreació del món antic, inspirada a l’Antiga Grècia.
La nova col·lecció tracta de nous vestits d’estil grec inspirats en la mitologia grega. A l’antiga Grècia, els vestits solien ser de teixits suaus i fins amb tons clars. També, arribaven fins als turmells. La col·lecció té com a intenció recrear aquests vestits. I per què? Per innovació i perquè són els vestits perfectes per passar un estiu calorós i a l’estic grec antic. I com no, també hi ha un lloc per al color negre amb molts detalls i perles brillants.

coleccion-chanel-cruise-2018-45 590c659d3e14ebe7603d05be0519b094

La joieria que més es fa notar en aquesta nova moda és: braçalets, collars choker, tiares, diademes, i sandàlies gladiadores, que imiten a les antigues sandàlies romanes.
Per als grecs, les joies servien per a ressaltar la bellesa del cos, sobretot la de la dona. També aportava un cert prestigi social. Gràcies a les joies aconseguien un bon prejudici i potenciar unes qualitats concretes. Els grecs utilitzaven les joies de diverses maneres: De premi, d’ofrenes als déus, en funerals, en rituals.
Els homes, però, utilitzaven menys joies, però encara així eren bastants. Portaven anells de ceràmica amb un segell que aportava prestigi. També portaven arracades i braçalets.

 

Beauty-Chanel-coleccion-crucero2017-2018-1

Les joies gregues estan caracteritzades per la seva gran elaboració i un ús de diversos materials. Solen estar separades per peces per tal de crear moviment i soroll.

4

  • Sabeu d’alguna altra marca que hagi fet alguna cosa semblant? Creieu que aquesta moda perdurarà?
  • Per què tornen a posar-se de moda les gladiadores?
  • Què és el que més us agrada de la moda grega? i de la romana?
  • Quines dees podeu identificar en la col·lecció Crucero de Chanel 2018?
  • Jo em quedo amb aquest ornament perquè imita la moneda de l’antiga Grècia, la dracma atenesa fent al·lusió a la seva deessa tutelar Atena. Per quins atributs la identifiqueu?
PARIS, FRANCE - MAY 03: A model,bag detail, walks the runway during Chanel Cruise 2017/2018 Collection at Grand Palais on May 3, 2017 in Paris, France. (Photo by Pascal Le Segretain/Getty Images)

PARIS, FRANCE – MAY 03: A model,bag detail, walks the runway during Chanel Cruise 2017/2018 Collection at Grand Palais on May 3, 2017 in Paris, France. (Photo by Pascal Le Segretain/Getty Images)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Rocío Rodríguez Boza

1r de Batxillerat Humanístic

Balneari Vichy Català i els seus referents clàssics

hotel-balneari-vichy-catalan

Com tots sabeu, l’empresa Vichy Català es la distribuïdora més important d’aigua mineral amb gas de Catalunya i Espanya. A més també exporta arreu del món. Ara bé, aquests no són els motius pels quals he decidit fer una entrada nova al nostre blog A cada passa referents clàssics.

El balneari Vichy Català ha estat reconegut durant molts anys com un lloc de descans i cura terapèutica amb les sals minerals que porta la seva aigua. Aquest Balneari està situat a Caldes de Malavella. Prop del balneari hi ha un turó, el Puig de les Ànimes, d’on brolla l’aigua que ara està patentada com a Vichy Català. El balneari-hotel va ser creat pel doctor Modest Furest i Roca que va creure oportú construir-lo per a que la gent tingués l’oportunitat d’acudir a curar les seves malalties.

13733595830582-0-680x276

En el balneari et fan una visita on t’expliquen el procés pel qual passa l’aigua per obtenir les sals minerals, riques tant per l’interior com per l’exterior del cos, i també el procés mitjançant el qual l’aigua es gasifica de forma natural.  L’aigua s’endinsa per les profunditats milers de metres i d’aquesta manera aconsegueix obtenir gas amb la temperatura, després passa arran de sòl per diferents volcans (ara inactius) de la Garrotxa on agafa els minerals fins brollar a la superfície. Aquest procés tarda milers d’anys en dur-se a terme. Els romans ja tenien unes termes a Caldes de Malavella donat que ells van ser els que van trobar les aigües termals i van gaudir del termalisme.

El més interessant és que en aquest balneari podem trobar diferents referents clàssics:

  • “Jònica” és una estàtua que podreu trobar a l’entrada del balneari. S’anomena així ja que representa una columna jònica i els pits representen les volutes.

"Jònica" de Subirachs al balneari Vichi Català

20170514_111418_opt

 

  • Per altra banda tenim els cosmètics (del grec κόσμος, ordre) que venen en el balneari. Utilitzen les muses ja que són molt belles, gràcies a que segueixen els patrons de la proporció àurea, i atorguen prestigi al producte.

20170514_175059_opt20170514_113311_opt

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquests són alguns dels referents clàssics que he pogut trobar al Balneari Vichy.

Sabeu d’algun balneari on hi hagi més escultures gregues o romanes? Més referents clàssics?…

Què en sabeu de l’escultura “Jònica” i on en podeu trobar una altra?

 

Arnau Torres Nadal 1rBatxillerat Humanístic