Us proposo una ruta turística perquè aprofiteu al màxim la visita a Roma, us suggereixo aquest itinerari en el qual us mostro els monuments més importants de Roma, i que crec que són imprescindibles per visitar.
Roma, capital d’Itàlia, és una de les ciutats amb més història a tot el món, considerada com la Ciutat Eterna. Per això, no crec que hi hagi raons de pes per aquells amants de la història antiga o de les arts, però tot i per aquells que no els agradi la història, estic segura que els agradarà molt, ja que és una ciutat que està plena de sorpreses. Com us he dit anteriorment, no crec que hi hagi raons de pes per no anar de passeig almenys durant una setmana a aquesta bonica Urbs (ciutat) situada al cor d’un dels països més pintorescs del “vell continent”.
Hermes amb Dionís infant de Praxíletes, Museu Arqueològic d’Olímpia (Grècia)
Fitxa tècnica
Títol: Hermes amb Dionís infant
Autor: Praxíteles ( Atenes, actiu al s. IV aC)
Cronologia: 350.330 aC
Tipologia: Escultura exempta
Material: Marbre
Mides: 2’13 metres d’alt
Estil: grec postclàssic
Tema: mitològic
Localització: Museu Arqueològic (Olímpia)
Pel que fa la fitxa tècnica, aquesta obra s’anomena Hermes amb Dionís infant i és d’estil grec postclàssic. Medeix 2’13 metres d’alt, és de marbre esculpida per Praxíteles durant el 350-330 aC. És una escultura mitològica ja que representa uns déus grecs, Hermes i Dionís, i la podem trobar al museu arqueològic a Olímpia. Fou descoberta a l’interior del Herèon (temple d’Hera) d’Olímpia el 28 d’abril de 1877 curiosament en el mateix lloc referenciat per Pausànias (Descripció de Grècia, V,17,3).
Biografia de l’autor
L’ autor de l’obra és Praxiteles, fill de Cefisòdot el Vell.
Praxíteles, juntament amb Fídias, va ser un dels màxims exponents de l’escultura de l’antiguitat grega. Gran coneixedor dels materials, va treballar habitualment en marbres i va fer que aquest material es posés de moda una altra vegada en detriment del bronze.
No se sap gaire de la seva vida, encara que per la seva relació amb Friné –una cortesana famosa que li va fer de model-, se sap que el període màxim de la seva activitat artística va ser entre el 370 i el 340 a.C. La major part de la seva obra, en la qual destaquen les reproduccions de les deessa Afrodita, es coneix a través de les còpies romanes que se’n van fer.
Descripció formal
En aquesta obra veiem Hermes de peu, recolzant-se sobre una roca, i aquesta coberta amb una túnica . Ell està agafant el petit Dionís. Hermes s’aguanta a través d’un port transversal que va des de la cama esquerra a la seva cintura i que és imprescindible per suportar el pes de l’estàtua.
L’element més important de l’obra és l’estudi que l’artista fa de la compensació dels volums, que es veu clarament en la utilització del contrapposto. L’escultor vol que l’escultura tingui forma de S invertida que s’anomena corba praxiteliana, i per això li dóna una sèrie de característiques, com per exemple: Elevar un maluc i flexionar la cama contrària o corbar el tors perquè una espatlla estigui més alta que l’altra.
Aquesta figura presenta una caiguda natural dels plecs, per aconseguir aquest efecte, Praxíteles utilitza la tècnica dels draps molls, per aportar una sensació de realitat a la peça. Els cabells estan tractats, també de manera natural i tant el rostre com el tors d’Hermes s’allunyen de les característiques formals del segle anterior.
Detall de l’esquena d’Hermes on s’aprecien les marques de textura ratllada de la gradina (una eina metàl·lica semblant al cisell però amb el tall dentat, que deixa una textura ratllada.)
Temàtica:
Hermes amb Dionís infant s’inspira en la mitologia grega i mostra dos déus de l’Olimp: Hermes, déu del comerç i missatger diví, i Dionís, déu del vi.
Detall d’Hermes amb Dionís infant
Segons la tradició grega, Dionís era fill de Zeus i de la princesa de Tebes Sèmele, i durant la seva infantesa i adolescència va ser perseguit per Hera, l’esposa gelosa de Zeus. En un moment en què el perill d’Hera era especialment amenaçador, Zeus va retornar el jove Dionís una altra vegada a l’edat de la infantesa i va manar a Hermes que el portés al mont Nisa perquè en tinguessin cura les nimfes. Aquest és el moment que reprodueix l’obra de Praxíteles.
Sembla que originàriament aquesta imatge decorava l’antic temple d’Hera a Olímpia. Quan es va trobar l’any 1877, l’escultura tenia les cames mutilades –reconstruïdes- i li faltava el braç amb el qual suposadament Hermes ensenyava a Dionís un gotim de raïm, fruit que el déu infant va descobrir quan era cuidat per les nimfes.
Els historiadors han convingut que probablement aquesta escultura va ser feta per commemorar la pau entre les polis d’Elis i Arcàdia, perquè Dionís i Hermes eren, respectivament, els patrons d’aquestes dues ciutats.
Models i influències:
Praxíteles va ser un artista que va seguir els cànons de bellesa imposats durant l’època clàssica tot i així, la seva obra està considerada la precursora dels canvis que van donar origen al nou llenguatge de l’estil hel·lenístic, ja que els déus i els herois eren representats en actituds humanes quotidianes i reflectien per primera vegada sentiments i emocions.
La seva influència es va fer notar durant aquell proper període i posteriorment en el Renaixement i la seva tècnica de la Corba Praxiteliana va ser molt imitada com a model d’equilibri en els segles posteriors.
Pervivència:
Jocs olímpics de Mèxic 1968
Comenta les diferències i semblances amb aquest mosaic romà trobat a Antioquia (Worcester Art Museum):
Hermes amb Dionís infant en un mosaic romà
Companys i companyes de Grec, aquí teniu el text grec de Pausànias (Descripció de Grècia, V,17,3), prova fefaent de l’autoria de Praxíteles:
Aquesta obra l’hem treballada a Història de l’Art ja que és una de les obres que entren en la selectivitat. August va ser el primer emperador romà i el successor de Juli Cèsar.
L’estàtua d’August de Prima Porta és una estàtua de Cèsar August que va ser descoberta el 20 d’abril de 1863 a la vil·la de Prima Porta pertanyent a Lívia, a la ciutat de Roma. Es tracta d’una còpia de marbre de l’estàtua de bronze anterior. En quin festival de reconstrucció històrica enguany s’ha reproduït una còpia policroma?
Per expressar-vos els nostres bons desitjos de començament de curs i de tot el curs, us enviem a Aracne fila i fila una fotografia amb referents clàssics del nostre viatge estiuenc a Torí i les altres de Barcelona.
Farmàcia Tullio Bosio, via Garibaldi a Torino Fotografia de Mercè Otero & Coloma Jofre
Entrada a l’edifici 22-24 del carrer Manuel Girona del barri de Pedralbes de Barcelona. Foto Coloma & Mercè
Farmàcia amb Victòria alada. Foto Mercè&Coloma
Es tracta de l’edifici 22-24 del carrer Manuel Girona del barri de Pedralbes de Barcelona… entrada a la finca i la farmàcia del costat… Potser aquesta “Victòria Termòpilas” és per a dissimular, ja que en època franquista l’avinguda de Pedralbes (que és la que creua) es deia avinguda de la Victòria referint-se a la de la guerra del 36-39. Què n’opineu?
Quina relació té el mot farmàcia amb les clàssiques i quins dels símbols farmacèutics tenen referències clàssiques? Alumnes de grec, què hi llegiu en grec? Qui va ser? … Quins altres referents clàssics trobeu en altres farmàcies d’arreu? No us oblideu d’anar fent fotografies i d’anar-les compartint!
L’altre dia, en l’assignatura d’Història de l’Art, vam fer un estudi iconogràfic de la església de Sant Climent de Taüll, concretament les pintures que hi ha en l’església situades a la zona de l’absis (darrere de l’altar).
Les pintures que es troben en aquesta zona són de tema religiós, on podem veure una perspectiva jeràrquica, la figura que més ressalta és la de Jesús. Per cert, sabeu quin nom rep i quins són els seus ètims?
En estudiar la figura de Jesús, em vaig adonar que a cada costat d’ell hi ha una lletra grega, en aquest cas a la esquerra una alfa (Α) i una òmega (ω) a la dreta, que segons el que vaig estudiar, signifiquen el principi i la fi.
Però el tret que em va portar a fer aquest apunt és una inscripció que hi ha en el llibre que porta Jesús en la mà esquerra: Ego sum lux mundi (Jo sóc la llum del món). Aquesta frase forma part de frases de Jesús en llatí.
Aquesta frase, a part de ser una frase de Jesús, també la podem atribuir als comportaments d’algunes persones que creuen que ells són els millors i que ningú els pot superar. Vosaltres creieu que aquesta frase és adient per aquest tipus de gent? Coneixeu altres frases en llatí o en grec que hagi dit Jesús?
