Des del Laberint: “Matar els fills”

Medea i els seus fills, d’Aimé Morot

Aquest cap de setmana ha sortit malauradament l’últim número del Suplement de El Punt Avui. El trobarem molt a faltar i sobretot l’article d’opinió de Mireia Rosich, a l’espera amb candeletes del llibre que ens promet.

A Matar els fills, Mireia Rosich fa un paral·lelisme entre  Medea que va matar els seus fills, i el final del Suplement:  “…la mort lenta de la premsa ens farà més dèbils i ens farà més pobres. Em diuen que és el darrer dia que surt aquest suplement. Intentaré transformar tot això en un llibre, però enyoraré les dames d’aquest laberint i la reflexió cultural d’aquestes pàgines. S’estan matant uns fills. Gràcies per l’espai i mil gràcies als lectors.”

  • Per què Medea va ser capaç de matar els seus propis fills?
  • Per què el diari mata el Suplement?

Una Medea com sempre i com mai al Lliure

Imatge de previsualització de YouTube

Emma Vilarasau és Medea, una reina, una estrangera, tal vegada una bruixa a la Medea que es representa aquests dies al Teatre Lliure de Monjuïc. El destí la converteix en desarrelada i ella opta per desencadenar la tragèdia. Un clàssic tan convuls com el nostre present.

A partir de la Medea d’Eurípides i de Sèneca, malgrat les diferències, en versió d’Alberto Conejero i Lluís Pasqual sota la direcció de Lluís Pasqual amb Andreu Benito, Arià Campos-Pau Trujillo, Roger Coma, Joan Farssac-Guim Luque, Joan Sureda i Emma Vilarasau.

“Medea” amb Emma Vilarasau al Teatre Lliure de Montjuïc del 11/04 a 12/05
de 2018

L’encert d’aquesta Medea és que ens parla directament a nosaltres i continua així sent totalment vigent ja que s’ha eliminat, amb molt d’encert, tot el que ja no volem ni podem sentir dels clàssics. Medea esdevé, a més de fetillera, d’estrangera, … una dona que pensa i l’obra és un clam a l’estrangeria i a la feminitat. No hi ha res sobrer, s’han eliminat els cors, les escenes buides… i durant tota l’obra es respira un aire de romancero gitano en un ambient propi de les obres de Federico García Lorca.

És una Medea com sempre i com mai... És un nou cànon.

Programa de mà

Crònica de Pep Vila a Catalunya Ràdio arran de l’estrena de Medea:

Imatge de previsualització de YouTube

Gaby

Centenari de la mort de Xavier Carbó i Maymí, traductor de la Medea de Sèneca

La tragèdia de Sèneca oferia al cassanenc l’atractiu de ser «la tragèdia de les tragèdies de tan crua i palpitant; amb una mètrica tota enrevessada de sàfics, glicònics, anapèstics, iambes catalèctics i algun hexàmetre», segons el text d’una carta que Carbó envià a Riba. Potser caldria destacar, de la tasca de traductor de Carbó, la seva fidelitat al text llatí, la fluidesa de la seva composició mètrica, tot i la dificultat i la rigidesa de l’hexàmetre i l’ús d’un català entenedor i planer.

La influència dels clàssics, especialment de Virgili i d’Horaci, també es deixa sentir amb força en l’obra de creació de Xavier Carbó. Alguns dels seus poemes, com és el cas de Virgiliana, és a mes d’un homenatge a Virgili, una recreació de la poesia bucòlica del mantuà.

Mariàngela Villalonga “Traduccions i traductors” Revista de Girona núm. 163, març-abril 1994

Carles Riba (1893-1959) per Jaume Medina, pàg. 27-28

Què porta una mare a matar els seus fills?

Els psiquiatres apunten a les depressions com a possible causa de les morts dels nens a mans de les seves mares. La depressió postpart pot arribar fins aquests extrems. En el programa d’avui La vida a Catalunya Ràdio n’han parlat. No us perdeu la conversa de Sílvia Cóppulo amb la psicòloga clínica Susana Andrés i una testimoni, la Kerry, una dona que ha tingut depressió postpart les dues vegades que ha estat mare.