Aristides apurava els últims minuts, retocant petits detalls abans de l’arribada dels seus amics. Estava en una sala àmplia que estava ocupada per tres grans llits on podien seure dues o tres persones. Al costat dels llits hi havia taules per col·locar el vi.

Van arribar dos convidats alhora. El primer en entrar va ser Temístocles, sempre seriós, que li va saludar correctament però sense sentiments. El seguien Milcíades i el seu fill Cimó, i darrere dos joves artistes, un poeta i l’altre escultor, Anaxàgoras i  Fídias.

Els sis homes es van seure i els esclaus van començar a omplir les copes de vi i els plats de riquíssims menjars, vinguts a Atenes gràcies a les xarxes de comerç que connectaven la ciutat amb la majoria de pobles que estaven a la vora del mediterrani, tant occidental com oriental.

Llavors es va iniciar una animada conversa sobre els temes d’actualitat en l’Hèl·lada: Temístocles estava content que la flota atenenca tingués ja més de 200 vaixells de guerra. L’autocrator havia aconseguit que l’assemblea de la ciutat acceptés la destinació d’una gran quantitat de fons per construir una flota amb què combatre els perses si aquests tornaven, retorn que Temístocles creia.

– Els perses estan reunint el major exèrcit que el món ha vist, però no el poden desembacar a les nostres costes com van fer a Marató, ja poden portar un milió d’homes, que no conqueriran Grècia. – Va dir el general.

– Però, segons els informes dels nostres espies, Xerxes ha ordenat la construcció d’una enorme flota en els ports fenicis i egipcis. – Va respondre Milcíades, que va derrotar els perses a Marató.

Llavors es va aixecar Aristides i va clamar: – Per això és urgent reunir a totes les ciutats de Grècia per evitar la destrucció del nostre poble.

La conversa derivà en un intens debat de quines ciutats de Grècia s’unirien a la causa d’Atenes, quines eren de fiar i quines no, i l’ajuda militar i naval que cadascuna podia aportar.

– És obvi que Esparta ens ajudarà, i amb la seva força militar els perses no ens podran derrotar- Va dir un entusiasmat Fídias.

– No estiguis tan segur- Li va dir Cimó- Els espartans sempre han lluitat contra la resta de Grècia per dominar-la. Jo crec que el nostre aliat més fiable és Corint.

– I que hi ha de Siracusa? Potser està lluny, però no obliden els seus orígens. I a més diuen que compten amb 20000 homes i més de 200 vaixells de guerra. – Va preguntar el savi Anaxàgoras.

– No crec que ens ajudin, i si ho fan, Geló exigirà comandar les tropes personalment. – Va respondre Temístocles.

Després d’una llarga velada, els amics van començar a sortir de la casa. Sobtadament, un jove es va apropar corrents i va parlar a Temístocles: – Senyor, els espies han avistat els perses travessant Anatòlia, es dirigeixen a l’Hel·lespont.

– Sembla que la guerra ha començat. – Va dir Aristides.

 Carlos Thiriet

1r de Batxillerat Humanístic