Tag Archives: Cultura grega

L’homosexualitat a l’antiga Grècia

Aquí us deixo un vídeo per tal que conegueu quatre detalls sobre què implicava ser homosexual en la societat de l’antiga grega.

  • Com era l’homosexualitat a l’antiga Grècia?
  • Era diferent l’homosexualitat a l’antiga Grècia que avui en dia?
  • Quins personatges grecs foren homosexuals?
  • Quins ètims té el mot “homosexualitat”?

Mireia Sànchez
Col·laboradora dels blocs de clàssiques i editora de IVSTITIA.

Polis

polis-de-atenas-1

Polis

Plena de carrers era la polis,

les parets de marbre blanques com el marfil.

Una suau brisa semblava que s’esmunyís,

arribant a l’àgora on s’esvaïa,

entre la gent que allí romania.

Alçant la mirada al rogent cel,

La sumptuosa acròpoli s’imposava.

Bressol i llar del culte a la dea Atena.

Ple d’estàtues i d’ofrenes era,

el roent i incandescent foc cremava.

Grans temples també s’hi alçaven.

Sobre l’estilòbat llargues columnes s’erigien,

damunt el capitell dori florit i pompós,

el pesat i elaborat fris descansava,

coronat per un frontó majestuós.

Arnau Torres Nadal 1r Batx.

La pervivència i la infravaloració del Grec a l’INS Premià de Mar

Actualment crec que existeix la infravaloració de la cultura i la civilització grega, i no només al nostre Institut, on encara hi ha molts alumnes de grec tant a primer com a segon, sinó a tot arreu. Per això, aprofitant una tasca de l’assignatura a distància Cultura Audiovisual, vaig decidir fer el reportatge sobre la pervivència i la infravaloració del grec, ja que crec que és important estudiar grec ja que, des de fa molt de temps, tant els grecs com els romans ens han influenciat i continuen sent influents en molts aspectes de les nostres vides, no només han deixat una gran empremta en el llenguatge, en el cas de la llengua catalana un 30% del nostre lèxic és d’origen grec, sinó en aspectes com la filosofia, l’èpica, la lírica, el teatre, la historiografia, la novel·la, els tractats científics, l’oratòria, la crítica literària, la nostra manera de pensar amb lògica, el nostre univers imaginari, el fet de pagar amb moneda, d’anar al teatre, de viure en democràcia… Sense la cultura i civilització grega no tindríem segurament cap d’aquests aspectes en les nostres vides.

En el següent reportatge entrevisto dues alumnes de primer de batxillerat de clàssiques, Mireia Sanchez i Mar Cruz, al coordinador pedagògic de l’institut, Pep Caballeria, al Coordinador de batxillerat, Manel Codina i al cap de departament, en Joan Marc Ramos per poder esbrinar si realment creuen que és important estudiar encara avui grec i si ens ha influenciat el grec i la seva cultura.

Imatge de previsualització de YouTube

Finalment, aquí teniu l’entrevista que he fet al nostre director, Salvador Redón, i al Bernat Ancochea, primer director de l’IPM, fusió de l’institut Serra de Marina i Cristòfol Ferrer. Al Cristòfol Ferrer la Margalida Capellà va començar amb una sola alumna de Grec fins que va tenir la classe ben plena, i l’institut Serra de Marina, on feia anys que s’havia deixat de fer grec, tot i tenir una de les poques places de grec de tot El Maresme i les ganes de la professora, Isabel, per impartir aquesta matèria i que es va jubilar malauradament sense tornar a poder fer grec.

Imatge de previsualització de YouTube

Què us ha semblat? i vosaltres, si encara no ho heu fet, què n’opineu? Per què, llavors, el grec és infravalorat arreu? Paga la pena estudiar-lo? Per què?…

Iria Rael 2n B Batxillerat Cultura Audiovisual

Dia de la dona: Kahoot de Dones Gregues!

Companys nostres, per tal de celebrar el Dia Internacional de la Dona, avui 8 de març us hem volgut preparar un Kahoot sobre els diferents aspectes que tenen les dones gregues des del seu naixement.  Per això, hem decidit fer-vos un kahoot, el qual crec que us divertireu molt amb l’objectiu de que aprengueu sobre el món de les dones d’aquella època. Per crear-lo, ens hem proposat fer un grup format per 4 membres, ja que creiem que d’aquesta manera elaborarem moltes més preguntes interessants.

Captura

 

Què us ha semblat el nostre Kahoot? Un cop heu acabat de fer-lo digueu-nos la vostra puntuació. I també us animem a fer Kahoots, ja que és una eina genial per aprendre!

1r Batxillerat, Sandra Mendoza, Laia Costa, Laia Arcas, i Chorouk Regrag.

 

ASPECTES DE LA RELIGIÓ GREGA: Els jocs Olímpics i el teatre

Companys nostres ,us hem volgut preparar un Kahoot sobre la civilització i la cultura que tenien els antics grecs, exactament sobre els jocs Olímpics i el teatre, de les unitats 7 i 9 del llibre de text de Grec de 1r de Batxillerat.

Captura

 

Què us ha semblat el nostre Kahoot? Un cop heu acabat de fer-lo digueu-nos la vostra puntuació.

1r Batxillerat, Chorouk Regrag i Laia Arcas

L’adopció a l’Antiga Grècia

Per als grecs, la finalitat del matrimoni era la descendència, tenir un hereu dels béns i de les obligacions religioses de la família.

Però el fet d’estar solter, no haver volgut rebutjar la dona estèril, no haver aconseguit descendència en diferents matrimonis o haver perdut els fills podia deixar l’home grec sense hereu. Tot i així, li quedava el recurs de l’adopció, que s’utilitzava sistemàticament. L’adopció es podia fer en vida o a través del testament. El nostre nom adopció prové del llatí adoptio “adopció, afillament”; en grec, es deia εἰσποίησις i υἱόθετος.

Per altra banda, un pare sense cap altre hereu que una filla casada, podia adoptar el fill d’aquesta, evitant així que algun dels seus propis familiars pogués exigir que es divorciés per a casar-se amb ella, ja que així el nét es convertiria en l’hereu legítim de l’adoptant.

L’adoptat podia assumir aquella condició lliurement si era major d’edat; en el cas contrari, es requeria l’autorització dels seus pares.

En el procés d’adopció hi havia una mena de protocol: si un pare volia donar en adopció el seu fill, el deixava en un vas funerari en un camí i la gent sabia que podia endur-se el nen i assegurar la seva supervivència. Si aquest era recollit era com tornar a néixer, ja que si no podien morir o ser menjats per animals.

La història de Perseu criat per Dictis n’és un exemple en la cultura grega. En coneixeu d’altres?

Família grega. Relleu

L’adopció no és un fet recent. A Grècia ja n’hi havia; després a Roma van sorgir les cases d’acollida i els romans van tenir deliri pels fills adoptats. Adoptar un fill és un altre referent de la cultura clàssica!

Irene Sanz
1r Batxillerat Grec

L’educació a Esparta, Grècia i Roma

Salvete omnes! XAIPETE!

Aquest any m’he decidit de cursar el Cicle Superior d’Educació Infantil. Doncs bé, tot i portar només uns tres mesos, ha resultat impossible ignorar el fet de tractar-se, pot ser, un dels graus més complerts que hi ha, degut a la gran varietat de matèries que es cursen, com Autonomia Personal i Salut (medicina), El Joc i la seva Metodologia (psicopedagogia), Desenvolupament Socio-afectiu i/o Desenvolupament Cognitiu i Motor (ambdòs de psicologia)

A banda de les anteriorment esmentades, em centraré especialment en una: Didàctica de l’Educació Infantil.

És de fet aquesta la que m’ha portat a elaborar l’article no per ser l’assignatura més densa de totes, sinó per la diversitat temàtica que presenta

Imagineu-vos el Codi Penal però aplicat a l’ensenyament

En cert punt vàrem donar l’educació a l’antigüitat, entre els quals es troben les d’Atenes, Esparta i Roma.

Aquí us adjunto un Drive amb els models educatius de cadascun:

Sara Bernad

1r d’Educació Infantil

Un simposi a casa d’Aristides

Aristides apurava els últims minuts, retocant petits detalls abans de l’arribada dels seus amics. Estava en una sala àmplia que estava ocupada per tres grans llits on podien seure dues o tres persones. Al costat dels llits hi havia taules per col·locar el vi.

Van arribar dos convidats alhora. El primer en entrar va ser Temístocles, sempre seriós, que li va saludar correctament però sense sentiments. El seguien Milcíades i el seu fill Cimó, i darrere dos joves artistes, un poeta i l’altre escultor, Anaxàgoras i  Fídias.

Els sis homes es van seure i els esclaus van començar a omplir les copes de vi i els plats de riquíssims menjars, vinguts a Atenes gràcies a les xarxes de comerç que connectaven la ciutat amb la majoria de pobles que estaven a la vora del mediterrani, tant occidental com oriental.

Llavors es va iniciar una animada conversa sobre els temes d’actualitat en l’Hèl·lada: Temístocles estava content que la flota atenenca tingués ja més de 200 vaixells de guerra. L’autocrator havia aconseguit que l’assemblea de la ciutat acceptés la destinació d’una gran quantitat de fons per construir una flota amb què combatre els perses si aquests tornaven, retorn que Temístocles creia.

– Els perses estan reunint el major exèrcit que el món ha vist, però no el poden desembacar a les nostres costes com van fer a Marató, ja poden portar un milió d’homes, que no conqueriran Grècia. – Va dir el general.

– Però, segons els informes dels nostres espies, Xerxes ha ordenat la construcció d’una enorme flota en els ports fenicis i egipcis. – Va respondre Milcíades, que va derrotar els perses a Marató.

Llavors es va aixecar Aristides i va clamar: – Per això és urgent reunir a totes les ciutats de Grècia per evitar la destrucció del nostre poble.

La conversa derivà en un intens debat de quines ciutats de Grècia s’unirien a la causa d’Atenes, quines eren de fiar i quines no, i l’ajuda militar i naval que cadascuna podia aportar.

– És obvi que Esparta ens ajudarà, i amb la seva força militar els perses no ens podran derrotar- Va dir un entusiasmat Fídias.

– No estiguis tan segur- Li va dir Cimó- Els espartans sempre han lluitat contra la resta de Grècia per dominar-la. Jo crec que el nostre aliat més fiable és Corint.

– I que hi ha de Siracusa? Potser està lluny, però no obliden els seus orígens. I a més diuen que compten amb 20000 homes i més de 200 vaixells de guerra. – Va preguntar el savi Anaxàgoras.

– No crec que ens ajudin, i si ho fan, Geló exigirà comandar les tropes personalment. – Va respondre Temístocles.

Després d’una llarga velada, els amics van començar a sortir de la casa. Sobtadament, un jove es va apropar corrents i va parlar a Temístocles: – Senyor, els espies han avistat els perses travessant Anatòlia, es dirigeixen a l’Hel·lespont.

– Sembla que la guerra ha començat. – Va dir Aristides.

 Carlos Thiriet

1r de Batxillerat Humanístic

Calendari de festes àtiques

Imatge de previsualització de YouTube

El calendari àtic en vigor a Atenes a l’Antiguitat clàssica, és el més conegut dels calendaris grecs. És de tipus lunisolar. L’any atenenc es componia de 10 mesos lunars. Al principi, cada mes tenia 30 dies. En conseqüència, es va fer un ajust amb el cicle lunar, alternant un mes de 29 dies i un de 30 dies. Això dóna un any de 354 dies, és a dir 11 dies menys en relació amb l’any solar. Per posar-hi remei es van afegir 2 mesos de 30 dies, gamelió i antesterió (gener-febrer i febrer-març).

De viure a l’antiga Grècia, en quin mes et casaries?…Què t’ha semblat que el calendari marqui les festivitats religioses? Qui les marca avui dia? Quin mes t’agrada més?

Marina Cañas
Batxillerat Humanístic