L’escola a l’actualitat

Actualment com bé sabeu l’escolarització, almenys al nostre país, és obligatòria per tots fins els 16 anys. El currículum ha anat canviant i evolucionant al llarg dels anys i encara està canviant. Les escoles són mixtes majoritàriament. Hi ha un sistema de control de faltes. Cada matèria s’avalua amb notes numèriques des de el 0 fins al 10. Es fan servir llibres, eines informàtiques e internet, mitjans audiovisuals….

L’escola està dividida en classes genèriques i classes especialitzades con l’aula de música, plàstica o laboratoris de ciències. Hi ha un espai comú per reunir un gran grup de persones que s’anomena sala d’actes. A algunes escoles hi ha un bar escolar pels esmorzars i menjador.

L’escola actual és menys sostenible i ecològica que l’escola de l’antiguitat, tot i que hi hagi escoles verdes. Fem del nostre institut un espai ecològic i sostenible.

jpg

Institut Premià de Mar, edifici Cristòfol Ferrer

Comencem, doncs, amb les propostes següents:

•ECONOMITZAR DESPESES

  • Llogar aquells aparells que s’usen poc o ocasionalment.
  • Reciclatge de materials. Fer un mercat d’intercanvi de material entre els diferents alumnes dels centres educatius, per a què puguin intercanviar objectes seus, com a llibres de text, de lectura o material escolar específic d’alguna matèria que ja no utilitzin.
  • Escriure normes d’ús d’aquells aparells elèctrics del centre, que no s’utilitzen durant tota la jornada escolar, per a optimitzar el seu ús.
  • Plantejar i executar una política explícita en les compres de material escolar, tenint en compte les característiques dels materials: no contaminants, reciclats, reutilitzables, etc.
  • Reparar el mobiliari malmès i l’equip espatllat, enlloc de comprar-ne de nou.
•CALEFACCIÓ I ENERGIA
  • Sistemes per a estalviar energia i despesa en la factura de la llum són:
  • Apagar els llums sempre que sortim d’una aula
  • Utilitzar bombetes de baix consum i llarga durada per il·luminar els espais
  • Instal·lar termòstats a diferents indrets de l’escola per la calefacció del centre el qual funcioni com a control automàtic de la temperatura, per tal de poder evitar un excés de calor o un excés de fred en diferents sectors del centre.
  • Evitar tenir obertes portes i finestres quan la calefacció està en funcionament.
  • Aprofitar al màxim la llum natural del dia.
  • Utilitzar temporitzadors en els llums de lavabos, magatzems o passadissos d’ús escàs.
  • Aïllar adequadament les diferents obertures i tancaments del centre (finestres, portes,…)

• AIGUA

  • Utilitzar aixetes que minven l’ús de l’aigua o que eviten les pèrdues. Ús de temporitzadors. Podem instal·lar airejadors, que ens permeten baixar el cabal a 6 litres per minut o menys.
  • Utilitzar l’opció de mitja descàrrega d’aigua en les cisternes dels vàters. Posar ampolles d’aigua plenes de sorra, tapades, dins els dipòsits per reduir les descàrregues, si és necessari.
  • Recull de l’aigua de la pluja en recipients per a regar i per netejar l’escola.

• RECICLATGE I REDUCCIÓ DE RESIDUS

  • Distribució de contenidors selectius i de rebuig en els diversos espais del centre: paper i cartró, envasos i embolcalls, vidre, matèria orgànica, i en alguns casos residus especials com material informàtic (tòners, cartutxos d’impressora, etc.), piles, pintures i vernissos, fusta i suro, cables, metalls i ferralla, i productes químics. I col·locar-hi un cartell recordatori del seu ús i destí.
  • Dur aquells residus idonis a la planta de compostatge
  • Guardar l’esmorzar i/o el berenar en carmanyoles o envasos reutilitzables enlloc d’usar paper film o alumini.
  • Reomplir de tinta els tòners esgotats per evitar residus i estalviar diners.
  • Utilitzar bolígrafs, llapis i retoladors amb recanvi
  • Fer ús de piles recarregables o calculadores amb energia solar

•PERSONAL DE NETEJA

  • Utilitzar productes menys contaminants per a la capa d’ozó, i que reciclin els envasos buits al contenidor adequat.
  • Potenciar la compra de productes no tòxics, ecològics, reciclats, reciclables amb certificació ambiental, etc.
  • Utilitzar envasos reutilitzables, que es puguin reomplir des d’un de més gran.
  • Utilitzar paper reciclat.

•REDUIR EN PAPER:

  • Compartir amb els amics i familiars els teus llibres i les revistes.
  • Utilitzar els serveis de préstec de les biblioteques o hemeroteques enlloc de comprar el llibre/revista o el vídeo/DVD.
  • Ensenyar els nens a cuidar dels seus llibres i material escolar.
  • Utilitzar Internet i correu electrònic sense imprimir la documentació.
  • Utilitzar el paper per les dues cares.
  • Fer Treballs de Recerca i altres treballs escolars en format digital.

•CELEBRACIONS I SORTIDES

  • Utilitzar vaixella, gots i coberts reutilitzables.
  • Utilitzar una vaixella compostable per fer les festes del centre escolar
  • Calcular el nombre d’assistents a la celebració i encarregar la quantitat necessària d’aliments per evitar un excés de menjar residual.
  • Compra de refrescos en envasos  de gran volum.
  • Comprar productes realitzats amb material reciclat.
  • Comprar productes frescos i a granel.
  • Evitar la compra d’aliments excessivament embolcallats, per a reduir la quantitat de plàstic dels embolcalls, i alhora, si comprem més quantitat en un sol envàs, o bé tot en una sola peça ajuden a economitzar la compra.
  • Si es compren ornaments, que siguin fets amb el material reciclat i que siguin durables per poder-los aprofitar en altres festes.
  • Acordar amb alguna ONG o associació la donació del menjar que no s’hagi fer servir el dia de la festa.
  • Potenciar la fruita en els pica-pica, esmorzars, i celebracions.
  • A les sortides proposar la utilització de carmanyoles, de cantimplores, de motxilles enlloc de bosses de plàstic.
  • Per a les colònies o sortides especificar que no comprin material nou si no és necessari (sacs de dormir, roba nova, …) promoure el préstec, el mercat de segona mà.

•TRANSPORT

  • Utilitzar un sistema de transport sostenible per a les sortides escolars: anar a peu si la distància és curta, utilitzar el transport públic si el trajecte és més llarg.
  • Promoure l’ús de les bicicletes com a mitja de transport per anar a l’escola.

• ACTIVITATS DE SENSIBILITZACIÓ

  • Realitzar des de l’AMPA tallers d’hàbits alimentaris, fets per a una dietista i que també pogués venir algun agricultor a parlar del trajecte real dels aliments, i de l’augment del seu cost.
  • En ESO, poder dissenyar un crèdit de síntesi sobre la gestió dels residus a la ciutat, els proposeu que difonguin tot el que han après a la resta de companys i professorat del centre, a les famílies…. Aquesta tasca servirà per a sensibilitzar la comunitat educativa.
  • Proposeu als alumnes de batxillerat que el seu treball de recerca abordi un problemàtica ambiental d’àmbit local, amb la finalitat de cercar bones eines i estratègies ecològiques i sostenibles per a la reducció de residus a l’escola
  • Convidar companys/es d’un altre centre amb experiència en projectes d’educació ambiental perquè ens parlin dels seus assoliments i de com superar els possibles obstacles. Complementar la visita en una posada en pràctica d’allò explicat.
  • Organitzar una festa aprofitant una data especial (Dia del Medi Ambient, Dia de l’Aigua…) i després formar un grup d’alumnes interessats en aquesta temàtica.
  • Cercar un lloc ben visible dins del centre per a instal·lar una cartellera i mantenir-la actualitzada amb informacions diverses sobre temàtiques ambientals, retalls de premsa, publicitat d’esdeveniments, treballs escrits o gràfics dels alumnes, anuncis, resultats d’enquestes d’opinió, etc
  • Si el centre té una revista i/o una pàgina web es pot incloure una secció dedicada a les pràctiques ecològiques i sostenibles dutes a terme des del centre.
  • Realitzar una plantada d’arbres.
  • Realitzar diferents xerrades temàtiques dirigides a les famílies sobre estalvi d’aigua a la llar, reducció de residus, etc.
  • Recordar dins del centre les bones pràctiques ecològiques a través de cartells informatius en diferents espais.

A l’escola actual som més, contaminem més; però tenim més consciència ecològica i més recursos per poder reciclar i ser més ecològics. A què esperem per ser una escola verda i contaminar menys tal com ho feien els romans? Fem que l’educació sigui també avui sostenible!

L’escola romana

Imatge de previsualització de YouTube

Als inicis de l’època romana no hi havia escoles a Roma, els infants romans rebien educació en el si de la família. Durant els primers anys de vida estaven a càrrec de la mare, i després, en el cas dels nens a càrrec del pare. Els pares ensenyaven als nens a escriure, a comptar, a nedar, a muntar a cavall i a fer servir l’espasa i la javelina, i també els ensenyaven el seu ofici i els costums dels avantpassats. Els pares tractaven d’educar els seus fills perquè fossin ciutadans honrats i útils per a la comunitat, capaços de guanyar-se la vida i de prosperar.

Fins a finals de l’època de la República, no es comença a generalitzar l’escola com a lloc on es reunien alumnes procedents de diferents famílies, i on aprenien d’un mestre professional.
Eren escoles privades on cada alumne pagava una quantitat al mes, i que estaven instal·lades al fòrum o a carrers propers, en locals habilitats sense mitjans ni comoditats. Durant l’època imperial es van crear escoles públiques a Roma i les principals províncies, sufragades per l’estat o pels consells municipals.

En relació als nivells de l’escola, se’n distingien tres:

La primera etapa era el Ludus litterarius, la qual abastava fins als 11 o 12 anys. El professor era el magister ludi, la funció del qual era ensenyar a llegir, escriure i comptar.  Per a fer classe només calia un simple local que podia estar aillat amb una cortina. Com a mobiliari es feia servir la cathedra per al professor, i unes cadires plegables per als alumnes .

La segona etapa de l’educació era el Ludus grammaticus. Aquests estudis estaven reservats exclusivament als nens de famílies amb recursos, i abastaven des dels 12 anys fins als 16. Aquest nivell servia per iniciar-se en el món dels negocis o en professions liberals, però a més, era una preparació per al nivell superior, el Ludus rhetoricus. El professor del Ludus grammaticus s’anomenava grammaticus. Aquest gaudia de més prestigi i estava més ben pagat. Els primers professors d’aquest nivell eren grecs, moltes vegades lliberts procedents de la Magna Grècia, com és en el cas de Livi Andrònic, l’iniciador de la poesia èpica llatina amb una traducció de l’Odissea.

En aquests estudis s’ensenyava bàsicament la llengua i literatura grega, tot i que progressivament s’hi va anar introduint la llatina. (Sempre tenint més importància la grega). El comentari d’aquestes obres portava aparellat l’estudi d’altres matèries com l’astronomia, la geografia, la mitologia, la història, però tot d’una manera molt superficial i asistemàtica.
La metodologia dels estudis es dividia en diverses parts: Lectura del text, comentari, crítica i comentari dels errors detectats i judici de l’obra o fragment llegit. Es treballava sobre autors clàssics grecs com Homer, Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Isop… Però també autors llatins com Livi Andrònic, Enni, Ciceró, Virgili, Horaci…

Un mestre dictant la lliçó als alumnes de diferents edats

La tercera etapa de l’educació era el Ludus rhetoricus. En aquesta etapa es preparava els alumnes per a la vida pública o per l’advocacia. S’estudiava l’art de parlar en públic i de convèncer, és a dir, l’oratòria. Aquest ensenyament el van introduir els rètors grecs, els quals gaudien de molt prestigi.

S’estudiava la retòrica grega i la llatina, però el  grec hi predominava. Els estudis duraven dos anys, i els alumnes tenien entre 16 i 18 anys. Per assolir els seus objectius se sometien a dos exercicis. Les suasoriae i les controversiae. Els primers eren discursos en els quals l’estudiant, mijançant arguments, es posava a favor o en contra d’una manera d’actuar d’algun personatge històric o mitològic. Les controversiae eren debats entre alumnes, en les quals defensaven tesis oposades sobre problemes imaginaris. Els temes eren molt allunyats dels problemes reals.

Mosaic romà de l’Academia de Plató a Atenes

Com a culminació dels estudis, les famílies riques podien fer que els seus fills completessin la formació en una escola prestigiosa del Mediterrani Oriental. A partir d’aquest moment, l’alumne estava preparat per a la vida política.

Material escolar

A les escoles romanes com a llibres feien servir rotllos de papir. Els rotllos de papir eren molt cars, i per tant escassos a les cases, només els més rics gaudien de grans biblioteques. La classe mitjana, també podien accedir a alguns exemplars pel seu otium litterarium, a més, la majoria de ciutats romanes tenien biblioteques públiques gratuïtes.

Els llibres podien ser de dos materials: de papir egipci o de pergamí, que va eventualment va anar substituint el papir, i estava confeccionat amb pells d’animals.

Reproducció d’un doble rotllo de papir romà

L’escola romana era molt més sostenible que la nostra.

Enquesta sobre sosteniblitat a l’actualitat

M’ajudes a esbrinar com de sostenibles som actualment? Omple aquest qüestionari Google i participa de la recerca!

Enquesta sobre sostenibilitat a l’actualitat

Vid. Resum de les respostes

Conclusions

A partir dels resultats d’aquesta enquesta he extret aquestes conclusions:  La majoria de la gent, té totes les comoditats que ens ofereix la tecnologia actualment, però no n’abusen i miren d’estalviar energia, i això demostra una consciència ecològica. Si ens fixem en l’ús de l’aire condicionat i la calefacció i en tancar l’aixeta i les llums, o en el fet de que la majoria estén la roba a mà, podem veure que la majoria de la gent només en fa servir quan és necessari i tracta d’evitar l’ús innecessari d’energia.

 

 

Les deixalles: Antiguitat vs Actualitat

A partir del que he tractat sobre les deixalles en època romana i les deixalles a l’actualitat, he pogut observar que hi ha moltes similituds respecte a com es gestionaven els residus, tot i que actualment en nostre sistema s’han fet tot un seguit de millores que en època romana no es feien.

Malgrat que els grecs i els romans generaven menys residus, no els separaven ni els reciclaven (tot i que si que els reutilitzaven tot el que podien), per tant arribaven a amuntegar grans quantitats de deixalles, fins a formar muntanyes com el Monte TestaccioAixò actualment es regula per a que no passi, i a més a més es promou la separació, reutilització i reciclatge de les deixalles.

Per tant, tenint en compte tot això, la gestió dels residus actuals és millor que la gestió dels residus a l’antiguitat.

La gestió dels residus: deixalles actuals

Actualment també tenim un molt bon sistema de recollida de residus: tenim escombriaires que recullen la brossa de terra, diferents contenidors on separar les deixalles, i bons plans de reciclatge de residus, que a més es promouen molt pels ajuntaments i els governs.

En tots els països desenvolupats hi ha un pla de reciclatge, que segueix la gran majoria de la població. El reciclatge consisteix en agrupar les deixalles segons el material de què estan fetes, de manera que després es puguin triturar (en el cas del paper i cartró) o fondre (en el cas del plàstic i el vidre), per després poder fer productes nous amb aquests materials i així no s’acumulen piles de deixalles que poden tenir una utilitat.

No tots els residus es poden reciclar, ja que alguns són molt contaminants (piles i làmpades fluorescents) o difícil de separar en els components (tetrabrik), i aquests residus són els que ens aconsellen de reduir-ne l’ús.

Per a tota la resta de residus que no es poden llençar a cap dels contenidors de reciclatge, s’ha dissenyat uns Punts Verds on es poden anar a portar i l’Ajuntament s’encarrega d’ells. Fins i tot l’Ajuntament proporciona un mapa per poder trobar el que s’apropa més a les necessitats de cada ciutadà.

En el cas de la roba, hi ha moltes maneres de desfer-se’n; una d’elles és donar-la a la beneficiència, que es pot fer llençant-la en algun dels contenidors fets expressament per a aquest ús, o simplement anant directament a les oficines de caritat i entregar-la allà, on ells mateixos s’encarreguen de separar la roba utilitzable de la que no ho és.

A Catalunya s’han fet tot un seguit de campanyes publicitàries on es promou el reciclatge correcte de cada deixalla, és a dir, separar correctament cada deixalla al seu contenidor. I cada cop s’intenta promoure més el reciclatge entre la població. A continuació, hi ha uns vídeos d’una campanya recent, que van tenir bastanta difusió:

Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube

Comparació amb la gestió a l’antiguitat

La bugada: Antiguitat vs Actualitat

Comparant com es feia la bugada a l’antiguitat i com es fa a l’actualitat, he pogut observar que els productes que feien servir en l’antiguitat s’obtenien d’una manera molt més natural, cosa que reduïa el seu grau de contaminació al medi. També, ja que actualment gairebé tot el procés és fet per màquines i a l’antiguitat tot es feia a mà, la contaminació que es produeix en fer la bugada actualment és molt més elevada, ja que suposa una despesa energètica molt més gran del que suposava a l’antiguitat. I tenint en compte l’aigua, antigament es rentava molta més roba amb la mateixa aigua, ja que omplien la lacuna fullonica d’aigua i allà hi rentaven moltíssima roba, fins que l’aigua ja estava massa bruta per rentar res més, en canvi actualment cada rentadora agafa aigua nova i neta, que només es fa servir per rentar la roba d’aquella rentadora.

Per tant, tenint en compte tots aquests factors: la despesa energètica, hidràulica i l’origen dels productes, es pot dir que fer la bugada a l’antiguitat suposava un impacte mediambiental molt més petit del que suposa a l’actualitat, i era molt menys contaminant.

La gestió de residus: les deixalles a l’antiguitat

Els antics romans, tenien unes escombraries públiques fora de les ciutats on hi tiraven les deixalles, també tenien un tipus de sistema de recollida d’escombraries, tot i que les dades que s’han trobat no són suficients per saber exactament com funcionava. Segons Jesús Acero, hi havia una espècie d’escombriaires, que recollien tota la brossa dels carrers i la portaven als abocadors públics fora de la ciutat.

Els residus orgànics s’eliminaven a les cases, ja que eren molt fàcils d’eliminar, mentre que la resta, especialment els residus de construcció, eren bastant més difícils degut al seu volum i pes, i per tant es reutilitzaven. Tota la resta de residus que no es podien fer servir es portaven a l’abocador i s’amuntegaven, com és el cas del Monte Tetaccio.

En quant als residus no sòlids, tenien un sistema de clavegueram molt semblant al nostre, a través del qual podien treure’ls molt fàcilment de la ciutat ajudant a tenir un ambient més salubre. Aquest sistema passava a través de casi tota la ciutat de manera que podia recollir tots els residus que poguessin ser transportats per aquesta xarxa de clavegueram junt amb l’aigua residual.

“Cloaca Maxima”, Roma

Comparació amb la gestió a l’actualitat

Fer la bugada a l’actualitat

Actualment fer la bugada pot ser un procés bastant complicat, ja que hi ha molts tipus de roba diferents, que necessiten un tipus de rentat diferent. Per exemple, s’ha de separar la roba de color de la roba blanca i de la fosca,  per evitar que es tenyeixi, també s’ha de separar les roba que deixa anar fils, per a que no s’enganxin a la resta de la roba. Cada tipus i color de roba s’ha de rentar en una temperatura adequada. Tot i això està bastant simplificat per les rentadores, ja que en l’actualitat tothom té una rentadora que fa tot el procés de rentar la roba, i només cal posar-hi el detergent i el programa adequat, i ficar-hi la roba per a que es renti.

En tots els supermercats podem triar entre múltiples detergents de roba, que ofereixen diferents marques i entre cada marca es pot escollir l’olor i les diferents propietats que tenen cadascun dels productes oferits per aquella marca. També s’hi poden afegir “quitamanchas” per ajudar a acabar de rentar les peces de roba més brutes, que en altres èpoques haguessin costat molt més.

Després de tot el procés de rentar la roba, hi ha dues opcions: estendre la roba a mà o passar-la a l’assecadora. Estendre la roba a mà és una manera molt més neta d’eixugar la roba, ja que no es fa servir cap més energia que l’escalfor del sol i el vent, però en canvi requereix més temps, i es necessita un cert espai que hi ha gent que no té a casa seva, a més a més, els dies de pluja no es pot estendre la roba, i els dies ennuvolats o freds costa més que s’eixugui la roba, per això molta gent té una assecadora a casa per als dies en què o bé no tingui temps o el dia  no sigui favorable. Segons una enquesta que he fet, la majoria de la gent estén sempre la roba en comptes de fer servir l’assecadora, cosa que evita gastar una energia que no és del tot necessària, sinó que es pot estalviar fàcilment.

                 

Després de tenir la roba seca, hi ha gent que també la planxa, tot i que la majoria només planxen la roba que més s’arruga o la roba que és més de vestir i més elegant. Les planxes actuals fan servir electricitat i aigua destil·lada que es compra a les botigues. Aquesta aigua destil·lada no és com l’aigua normal, ja que se li han extret tot els minerals i altres components que porta l’aigua dissolts de manera natural, deixant només les molècules d’aigua pures. Per produir aquesta aigua destil·lada cal fer tot un procés de destil·lació a les fàbriques, on es gasta també energia.

Comparació amb l’antiguitat

Fer bugada a l’antiguitat

Tintoreries a l’antiguitat

Tota ciutat o colònia romana disposava d’una o més fullonica, que equival a l’actual bugaderia i tintoreria. S’han trobat restes d’aquests negocis a Òstia, Bàrcino i Herculà, o com la de Stephanus a Pompeia en un excel·lent estat de conservació.

Tot seguit en podeu gaudir de la reconstrucció en 3 D gràcies a Itálica Romana:

Imatge de previsualització de YouTube

La fullonica consistia en una botiga de rentat de roba de la casa i vestits. La manera de realitzar la neteja abans de l’ús de substàncies químiques artificials era bastant curiós, es feia servir l’orina humana com a matèria primera principal utilitzada a la bassa d’esbandir. L’amoníac que conté l’orina combinat amb la cal i cendres com a blanquejants aconseguien extreure les taques de les túniques, togues i tovalles de llana.

Restes d'una fullonica a Pompeia

Restes d’una fullonica a Pompeia

L’orina s’importava en àmfores de llocs llunyans, l’hispà era considerat com de millor qualitat, o recollit a les latrines púbiques o directament des de les parets de la fullonica on hi havia àmfores amb el cul perforat que es feien servir com urinaris pels transeünts que passejaven pel pòrtic. Aquestes orines es barrejaven amb les cendres i la cal i es tiraven després a les balses on els esclaus s’encarregaven d’esbandir les teles trepitjant-les i impregnant-les amb la pestilent però detergent emulsió de soda i orina.

Interior d’una fullonica

Una vegada les taques havien desaparegut, les robes es portaven a una bassa exterior més gran, anomenada lacuna fullonica, on s’esbandien amb aigua de pluja i s’estenien al sol, perfumant-les amb essències d’herbes o florals una vegada seques.

Comparació amb l’actualitat