Tag Archives: Hermes

Hermes amb Dionís infant

Hermes amb Dionís infant de Praxíletes, Museu Arqueològic d’Olímpia (Grècia)

Fitxa tècnica

Títol: Hermes amb Dionís infant

Autor: Praxíteles ( Atenes, actiu al s. IV aC)

Cronologia: 350.330 aC

Tipologia: Escultura exempta

Material: Marbre

Mides: 2’13 metres d’alt

Estil: grec postclàssic

Tema: mitològic

Localització: Museu Arqueològic (Olímpia)

Pel que fa la fitxa tècnica, aquesta obra s’anomena Hermes amb Dionís infant i és d’estil grec postclàssic. Medeix 2’13 metres d’alt, és de marbre esculpida  per Praxíteles durant el 350-330 aC. És una escultura mitològica ja que representa uns déus grecs, Hermes i Dionís, i la podem trobar al museu arqueològic a Olímpia. Fou descoberta a l’interior del Herèon (temple d’Hera) d’Olímpia el 28 d’abril de 1877 curiosament en el mateix lloc referenciat  per Pausànias (Descripció de Grècia, V,17,3).

Imatge de previsualització de YouTube

Biografia de l’autor

L’ autor de l’obra és Praxiteles, fill de Cefisòdot el Vell.

Praxíteles, juntament amb Fídias, va ser un dels màxims exponents de l’escultura de l’antiguitat grega. Gran coneixedor dels materials, va treballar habitualment en marbres i va fer que aquest material es posés de moda una altra vegada en detriment del bronze.

No se sap gaire de la seva vida, encara que per la seva relació amb Friné –una cortesana famosa que li va fer de model-, se sap que el període màxim de la seva activitat artística va ser entre el 370 i el 340 a.C. La major part de la seva obra, en la qual destaquen les reproduccions de les deessa Afrodita, es coneix a través de les còpies romanes que se’n van fer.

Descripció formal

En aquesta obra veiem Hermes de peu, recolzant-se sobre una roca,  i aquesta coberta amb una túnica . Ell està agafant el petit Dionís. Hermes s’aguanta a través d’un port transversal que va des de la cama esquerra a la seva cintura i que és  imprescindible per suportar el pes de l’estàtua.

L’element més important de l’obra és l’estudi que l’artista fa de la compensació dels volums, que es veu clarament en la utilització del contrapposto. L’escultor vol que l’escultura tingui forma de S invertida que s’anomena corba praxiteliana, i per això li dóna una sèrie de característiques, com per exemple: Elevar un maluc i flexionar la cama contrària o corbar el tors perquè una espatlla estigui més alta que l’altra.

Aquesta figura presenta una caiguda natural dels plecs, per aconseguir aquest efecte, Praxíteles utilitza la tècnica dels draps molls, per aportar una sensació de realitat a la peça. Els cabells estan tractats, també de manera natural i tant el rostre com el tors d’Hermes s’allunyen de les característiques formals del segle anterior.

Detall de l’esquena d’Hermes on s’aprecien les marques de textura ratllada de la gradina (una eina metàl·lica semblant al cisell però amb el tall dentat, que deixa una textura ratllada.)

Temàtica:

Hermes amb Dionís infant s’inspira en la mitologia grega i mostra dos déus de l’Olimp: Hermes, déu del comerç i missatger diví, i Dionís, déu del vi.

Detall d’Hermes amb Dionís infant

Segons la tradició grega, Dionís era fill de Zeus i de la princesa de Tebes Sèmele, i durant la seva infantesa i adolescència va ser perseguit per Hera, l’esposa gelosa de Zeus. En un moment en què el perill d’Hera era especialment amenaçador, Zeus va retornar el jove Dionís una altra vegada a l’edat de la infantesa i va manar a Hermes que el portés al mont Nisa perquè en tinguessin cura les nimfes. Aquest és el moment que reprodueix l’obra de Praxíteles.

Sembla que originàriament aquesta imatge decorava l’antic temple d’Hera a Olímpia. Quan es va trobar l’any 1877, l’escultura tenia les cames mutilades –reconstruïdes- i li faltava el braç amb el qual suposadament Hermes ensenyava a Dionís un gotim de raïm, fruit que el déu infant va descobrir quan era cuidat per les nimfes.

Els historiadors han convingut que probablement aquesta escultura va ser feta per commemorar la pau entre les polis d’Elis i Arcàdia, perquè Dionís i Hermes eren, respectivament, els patrons d’aquestes dues ciutats.

Models i influències:

Praxíteles va ser un artista que va seguir els cànons de bellesa imposats durant l’època clàssica tot i així, la seva obra està considerada la precursora dels canvis que van donar origen al nou llenguatge de l’estil hel·lenístic, ja que els déus i els herois eren representats en actituds humanes quotidianes i reflectien per primera vegada sentiments i emocions.

La seva influència es va fer notar durant aquell proper període i posteriorment en el Renaixement i la seva tècnica de la Corba Praxiteliana va ser molt imitada com a model d’equilibri en els segles posteriors.

Pervivència:

Jocs olímpics de Mèxic 1968

Comenta les diferències i semblances amb aquest mosaic romà trobat a Antioquia (Worcester Art Museum):

Hermes amb Dionís infant en un mosaic romà

Companys i companyes de Grec, aquí teniu el text grec de Pausànias (Descripció de Grècia, V,17,3), prova fefaent de l’autoria de Praxíteles:

 καὶ ἄλλα ἀνέθεσαν ἐς τὸ Ἡραῖον. Ἑρμῆν λίθου, Διόνυσον δὲφέρει νήπιον, τέχνη δέ ἐστι Πραξιτέλους, καὶ Ἀφροδίτη χαλκῆ Κλέωνος ἔργον Σικυωνίου.

Mireia Sánchez i Carlota Escrivà

2n Batxillerat Humanístic

Adidas amb referents!

Les noves bambes amb ales encara són més estridents!

Adidas: Bambes amb ales

Una de les marques de sabates més conegudes; ADIDAS ha tret un nou tipus de bamba. Aquest nou tipus de bamba té un referent. Heu vist algun cop les noves bambes amb ales? Recordeu aquestes?

Jo ja he vist dues persones amb aquestes bambes pel carrer:

Guiri al metro amb bambes adidas

foto adias

Les relacioneu amb algun mite clàssic? Amb quin?

Què us sembla que Adidas utilitzi referents mitològics?

Us agrada aquesta nova moda que sembla ser que ha començat pels EEUU però que esta arribant aquí?

Expresseu la vostra opinió! Mireu, mireu i comenteu!

Víctor Barranco
1r BATX. C

Dos aràcnides vàrem ser Caçadors d’Hermes!

Hermes corona la Plaça Reial

Hermes corona la Plaça Reial

El nostre treball de recerca tracta sobre el referents clàssics a Barcelona i per posar fil a l’agulla el passat 19 de maig la Lida ens va dir de participar en la trobada del primer aniversari de Cazadores de Hermes. Un diumenge a les onze vam anar a la sortida, organitzada per en Xavi Soro i que ha sortit com a notícia a El País!:  Caçadors d’Hermes, com bé diu la paraula era una sortida per recerca diferents Hermes que podem trobar a Barcelona.

Per començar, ens van dir qui era Hermes i els atributs que l’acompanyen, per tal que en cada parada que féssim poguéssim trobar nosaltres mateixos el déu Hermes, o algun dels seus atributs. Hermes es troba en edificis o llocs que estan relacionats amb el comerç, el progrés industrial i els negocis. A vegades, va acompanyat de la deessa Fortuna que se la reconeix per la banya de l’abundància i de vegades l’acompanya la indústria, simbolitzada per una roda dentada o un timó, com en la primera representació que vam poder veure a l’edifici del Port de Barcelona.

Hermes amb la deessa de la Fortuna.

Hermes amb la deessa de la Fortuna.

D’aquí pugem Rambla amunt fins arribar al següent edifici. Aquest edifici va tenir diversos usos sent un d’ells l’antic Banc de Barcelona d’aquí que tornem a trobar una altra representació d’Hermes. Just pujant una mica més la Rambla aquí trobem el Museu de Cera i un Hermes. Això es deu al fet que aquest edifici va ser l’antiga seu de la Banca d’Crèdit doks. D’aquí a la plaça del Duc de Medinacelli on dos Hermes esperaven ser caçats. A la Plaça de la Mercè vam trobar tres representacions del déu, un d’ells està molt amagat, sota d’un balcó. Just davant el Passatge del Crèdit:  un Hermes i una altra vegada més economia junt amb ell.  Al carrer Ferran trobem un altre Hermes associat al déu dels vents Èol. I en l’altre extrem de la plaça, un altre passatge que unia altra vegada Hermes, al Passatge Bacardí. Acabem a la Plaça Reial amb uns fanals d’en Gaudí i una representació d’Hermes que els corona. Ens vàrem perdre la segona ruta de Cazadores de Hermes (i el que es van perdre!), però esperem amb candeletes la propera ruta de Cazadores de Hermes!


Mostra Cazadores de Hermes en Barcelona en un mapa més gran

Què us sembla la nostra sortida? I el nostre treball de recerca? Ens donareu un cop de mà, tot ajudant-nos a caçar tots els referents clàssics de Barcelona?
Què en sabeu d’Hermes?

Victor Barranco i Nora Domingo
Grec i Llatí
1r Batxillerat C.

POSIDÓ I HERMES (DIÀLEG DELS DÉUS)

POSIDÓ I HERMES (DIÀLEG DELS DÉUS) DE LLUCIÀ DE SAMÒSATA from Francesc Franquet on Vimeo.

Continuem amb les estrenes. En aquesta ocasió us presentem un dels diàlegs dels déus, el de Posidó i Hermes de Llucià de Samòsata. Els dos déus mantenen un interessant diàleg sobre el curiós naixement del déu Dionís.

M’agradaria que respongueu les següents qüestions:
Per què el déu Dionís va néixer d’aquesta manera tan singular?
Quins són les seves funcions, símbols i atributs? Qui va ser Ganímedes i explicar la seva història.
Esperem que us agradi la filmació i fins aviat, gaudete!

Francesc Franquet
INS Ramon Berenguer IV d’Amposta