Les dones de Baetulo
Leave a reply
Tag Archives: Baetulo
La XIV Magna Celebratio a Badalona del 26 al 29 d’abril
Badalona i el món romà us esperem l’últim cap de setmana d’abril a la Magna Celebratio!
La XII Magna Celebratio ja és aquí!
Els dies 28, 29, 30 d’abril i 1 de maig a Badalona es celebrarà la XII Magna Celebratio, festival romà del Museu de Badalona.
Es tracta d’una recreació de la vida quotidiana de la ciutat romana de Baetulo de fa més de dos mil anys, en què podrem gaudir d’una oportunitat única per descobrir els oficis, costums i rituals de l’antiga ciutat de Badalona.
En el Fil de les Clàssiques hi podreu trobar reportatges de les edicions anteriors de la Magna Celebratio, la primera en què hi vam participar va ser la de l’any 2008.
A Aracne fila i fila, també hi trobareu moltes entrades, fins i tot amb la participació activa dels aràcnides.
No us perdeu les entrades que dedica a la Magna Celebratio el bloc-treball de recerca de l’Arnau Lario, premiat altre cop amb un PRJ, i membre del grup de reconstrucció històrica Barcino Oriens, al qual també pertany en Guillem de segon de batxillerat.
XII Magna Celebratio. Fotografia de Mireia Sánchez passejant per Badalona
Qui s’hi apunta? Ens veiem a la Magna! Mentrestant mireu el vídeo promocional.
[youtube]https://youtu.be/V7UKBqxYjcY[/youtube]
Vid. programa.
Mireia Sánchez Cano
1r batxillerat- Humanístic IPM
Baetulo 15-16, una bona promoció!
[Fotografia: Alfonso Campo]
Després de tants anys en la docència, cada nova promoció d’alumnat continua semblant-me una tripulació amb la qual he d’emprendre un viatge incert, mai se sap si arribarà a bon port! En el cas de les optatives, la sensació s’accentua, perquè cada trimestre el procés comença de nou.
Els intrèpids navegants de Cultura clàssica I: Baetulo del curs 15-16, no heu estat una excepció i encara recordo la primera sessió a l’aula d’informàtica, quan us demanava que comentéssiu la feina feta pels companys d’una promoció anterior. En aquell moment no teníem clar, ni vosaltres ni jo, si arribaríeu a fer una visita guiada tan sensacional com la d’ells.
Però fa uns dies va arribar l’hora de la veritat i, sens dubte, us vaig trobar convertits en uns guies tan bons o encara millors que els de fa dos anys. Per donar-ne fe, tenim el tríptic que van confeccionar les coordinadores.
I també les imatges que immortalitzen la jornada. M’he permès donar-los un to desenfadat, espero que us agradi i, a partir d’ara, reconegueu cadascun dels espais on s’amaga el passat de la vostra ciutat i, en definitiva, les vostres arrels.
I per finalitzar, ja sabeu que us toca fer el mateix que els vostres companys en anys anteriors. Quina ha estat la vostra experiència en tots els processos de la recerca: preparació i realització in situ? Què heu après que no sabíeu i que potser no oblidareu? Quin consell donaríeu al grup que ve darrere vostre?
Penseu que, potser en part, pot dependre de vosaltres el funcionament de l’optativa Cultura clàssica II: Mitologia a Bètulo.
Valete. Fortuna segunda!
TERESA
Baetulo i la mitologia
Després del magnífic treball realitzat per l’alumnat del primer trimestre de Cultura clàssica, i del mural dels del segon trimestre sobre el passat romà de la nostra ciutat, Badalona, que guarneix el passadís de la biblioteca, el curs acaba amb un treball molt diferent. Els nois i noies de l’optativa del tercer trimestre han culminat la tasca amb un recorregut pels mites que ens surten a l’encontre durant la visita al Museu de Badalona i els jaciments que en depenen: el Jardí de Quint Licini, la domus dels dofins…
Com a avenç del treball definitiu, aquí teniu el Google map que han confeccionat el Pol i l’Àlex, on es recullen tots els topònims que han anat sortint en els apunts de classe. Us demano que visiteu tots els llocs que ha editat i comenteu en quin apartat hem esmentat cadascun. A continuació, expliqueu tot que sapigueu sobre el tema en qüestió, especialment si es tracta del que heu treballat en el vostre grup i, per tant, en sabeu més que la resta. Afegiu també d’altres topònims que apareguin en el vostre apartat i no constin en aquest mapa.
[Cliqueu a la imatge per poder accedir al mapa interactiu i entrar als llocs ubicats]
Finalment, escriviu un paràgraf sobre la vostra experiència en l’elaboració del document compartit LA MITOLOGIA EN El PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE BAETULO: dificultats, avantatges i desavantatges de la plataforma Drive; funcionament del sistema de treball en grups subdividits, amb coordinadors grupals i coordinadors generals; satisfacció envers el resultat obtingut, el descobriment del passat arqueològic de la vostra ciutat i i el tractament rigorós del tema mitològic.
Com que el curs s’acaba, el document serà publicat a posteriori, i vosaltres ja haureu acabat les classes, però espero que igualment visiteu l’Aracne per recordar la bona feina que heu realitzat a l’optativa. Si més no, la foto de grup que hem fet avui, segur que valdrà la pena veure-la i comentar-la… Sigui com sigui, els alumnes de l’any vinent, podran prendre-us com a model!
TERESA
Tabula hospitalis Baetulonensis
Tabula Hospitalis, Fotografia de Xavier Estruch
La col·lecció de materials d’època romana representa el fons arqueològic més ric i més nombrós i del Museu de Badalona. Es tracta, d’una banda, de peces que procedeixen d’excavacions antigues, sobretot les realitzades a la zona del fòrum romà de la ciutat, conegut com el Clos de la Torre i, d’altra banda, de peces provinents de les nombroses intervencions arqueològiques que es porten a terme constantment en diferents punts del nucli urbà de la ciutat romana de Baetulo i en altres zones del seu territori, com són, per exemple, l’actual plaça de Pompeu Fabra o les antigues masies de Can Peixau i Ca l’Alemany. D’aquest important fons, una part del qual es mostra a l’exposició permanent, destaquen, per la seva singularitat les pollegueres de bronze d’una de les portes de la muralla de la ciutat i una representació d’elements constructius, com bases i capitells de columnes, mosaics, pintures murals, etc. Entre els elements escultòrics destaca la coneguda Venus de Badalona, la peça més emblemàtica del Museu, i un cap de dona vella; mentre que dels elements epigràfics, cal citar la tabula hospitalis, així com una sèrie d’inscripcions en làpides honorífiques i funeràries de pedra, i tres esteles funeràries amb llegenda ibèrica. Quant als elements lligats a la vida quotidiana, es conserva una gran quantitat d’objectes d’ús personal i domèstic, com joies, peces de ceràmica, vidre i os, així com una important col·lecció de numismàtica, que inclou monedes ibèriques i romanes.
La tabula hospitalis és una taula de bronze que mesura 45 cm de llargada, 37 d’amplada i 4 mm de fondària. El seu pes és de 6’05 quilograms. Va ser trobada el 9 d’abril de 1934 per l’arqueòleg badaloní Joaquim Font i Cussó, durant la jornada d’excavacions que es portava a terme a la part baixa del Clos de la Torre, a l’actual Plaça del bisbe Irrurita. Va aparèixer en els estrats més profunds d’una estança situada al límit de l’excavació realitzada als extramurs del recint de l’oppidum republicà.
Les tabulae eren documents jurídics en forma de plaques de bronze, que testimoniaven pactes entre una comunitat i una patronus que es comprometia a protegir-la, mentre l’altra part li corresponia amb un cert vassallatge. Particularment, la tabula hospitalis de la ciutat de Baetulo feia referència al pacte hospitalari i patronal celebrat el 8 de juny de l’any 98 dC. Entre els baetulonesos i Quint Licini Silvà Granià, fill d’un cavaller de Tàrraco, que pertanyia a una gran família relacionada amb la prefectura del territori de Baetulo, i que va ocupar diversos càrrecs polítics, entre els quals destaca el del cònsol, l’any 106.
La traducció del text que conté és: “Sota el segon consolat de l’emperador Nerva Cèsar Trajà August, Germànic, i el Gai Pomponi Pius, el sisè dia dels idus de juny, els baetuloneus de la Hispània Citerior han fet un pacte d’hospitalitat amb Quint Licini Silvà Granià i l’han escollit com a patró d’ells mateixos, dels seus fills i dels seus descendents, a ell. Quint Licini Silvà Granià ha acollit sota la seva fidelitat i clientela, així com la dels seus fills i dels seus descendents, els baetuloneus de la Hispània Citerior, els seus fills i els seus descendents. Ha actuat com el seu delegat Quint Cecili Tertul”.
Ruth Villellas. Llatí 4t ESO opt.1
Visitant la Magna Celebratio
La Magna Celebratio es celebra des de l’any 2005 coincidint amb el 50è aniversari del museu, la d’aquest any va ser el passat 24, 25, 26 i 27 d’abril del 2014. Encara que fos la desena Magna Celebratio, jo era la primera vegada que hi anava i la veritat és que va ser molt interessant amb bastants activitats per fer com escriure grec i llatí sobre papir, aprendre els jocs que tenien a l’antiga Roma, fer polseres, pentinar-se com un romà o romana… La primera edició només s’hi feia un curs i jornades de cuina romana, visites al patrimoni i recreacions dels legionaris romans.
No només vaig poder gaudir de les activitats sinó que també vaig poder entrar al Museu de Badalona, construït l’any 1990 i un dels conjunts arqueològics romans més importants de Catalunya, on es veuen les restes de Baetulo, objectes i eines que utilitzaven, esquelets d’animals i persones… No hi havia entrat mai i això que hi he passat vegades pel davant! No tenia ni idea de que sota dels meus peus hi havia tota una ciutat romana tant ben conservada.
Hi heu anat alguna vegada? Si és així, hi vau participar? Vau poder entrar al museu? Què us semblen aquestes recreacions de l’antiga Roma? Sabíeu que compta amb un total de 18.000 visitants i 120 participants?
Clàudia Cazaoux
1r de Batx. Humanístic
Vine a Baetulo amb els de tercer!
S’acaba el primer mòdul i arriba l’hora de comprovar els fruits d’un trimestre d’optativa de Cultura clàssica destinada a la revalorització del passat romà dels badalonins. Sempre he pensat que era una llàstima que els nois i noies que teniu la sort de viure en una ciutat amb un llegat arqueològic tan important no sigueu conscients de la riquesa del que us envolta.
He de dir que aquests dies de tasca clàssica han estat força gratificants per l’interès i les ganes que hi ha posat l’alumnat i per la profitosa visita guiada que van fer pels punts d’interès arqueològic de la ciutat. Com una turista més, amb el tríptic de l’Elisabet i la Naiara en mà, vaig deixar-me guiar per les explicacions de cada grup.
A part de l’activitat pràctica abans esmentada, els nostres experts en el llegat de Baetulo han confeccionat un llibret informatiu de cadascun dels aspectes treballats. Tal com podeu observar, és fruit d’una tasca col·laborativa en què la feina de cada grup s’ha posat en comú.
Per donar fe del resultat final de la sortida, aquí teniu la foto de família que ens va fer el Marc.
Naiara, Brenda, Elisabet, Adrián M., Adrián L., Jordi, Míriam, Joan, Karo, Artur, Israel, Paula, Sara, Marc i Carlos, heu deixat el llistó molt alt de cara als alumnes del segon mòdul. M’agradaria que, a partir de la vostra experiència, els deixéssiu un comentari amb consells i indicacions per superar l’optativa amb els millors resultats possibles.
Valete discipuli discipulaeque!!!
TERESA
Establiments amb el nom de Bètulo o Baetulo
Hola aràcnids!!!
Us parlaré d’un tema que per a mi és bastant interessant, que és la utiltizació del nom Bètulo o Baetulo en establiments comercials a Badalona.
Abans de res, per als que no sabeu què és Bètulo us faig una petita explicació:
Bètulo, (Baetulo en llatí) és el nom de la ciutat situada en un turó vora el mar que fundaren els romans cap a l’any 100 aC a l’actual Badalona. El seu recinte emmurallat ocupava un espai aproximat d’11 hectàrees i formava part d’un projecte de fundacions properes al litoral mediterrani. Us enllaço un article sobre Bètulo i la web del museu de Badalona per si en voleu saber més.
Però no cal anar a l’any 100 abans de Crist per trobar aquest nom, i és que en aquest any que porto vivint a Badalona, m’he trobat aquests dos noms per tot arreu. Bètulo o Baetulo és un nom molt atractiu per anomenar un establiment; en la meva opinió, és una forma que el nom sigui estrany per a molts, però que tingui tot el sentit del món i que faci honor a les nostres arrels romanes. Però no s’utilitza el nom Bètulo correctament gairebé a cap rètol, i és una qüestió que m’ha semblat una mica estranya.
Aquest tema m’ha semblat molt curiós i portava molt de temps desitjant fer un recull d’aquests establiments per veure si realment n’eren tants… i mireu què m’he trobat!
A Badalona hi ha moltíssims establiments amb el nom de Bètulo o Baetulo.
Els de clàssiques podem estar ben orgullosos!
1. Baetulo Advocats
Carrer de l’Enginyer Deulofeu, 10, 08914 Badalona, Barcelona
2. Associació Judo Baetulo
Associació de Veïns Congrès, C/Sant Marc nº 6 Badalona, Barcelona
3. Talleres Baetulo SL
Carrer del Cardenal Cisneros, 10 Badalona, Barcelona
4. Unió Baetulo 2005 S.L.
Carrer Independència, 12, Badalona, Barcelona
5. Baetulo Ferber (Agència de viatges)
Carrer de Guifré, 189, Badalona, Barcelona
6. Baetulo Gestió SL
Carrer de Sant Rafael, 15, Badalona, Barcelona
7. Viajes Betulo SA
Avinguda Martí Pujol, 14, Badalona, Barcelona (Aquest establiment també es pot trobar a Barcelona)
8. Hotel Betulo
Plaça de l’Assemblea de Catalunya, 5, Badalona
9. Club Nàutic Betulo
Carrer de Santa Madrona, 0, Badalona, Barcelona
10. Auto Betulo S.A.
Carrer de l’Acer, 21 Badalona, Barcelona
11. Frigorifics Betulo SA
Carrer d’Antoni Bori, 31, Badalona, Barcelona
12. Betulo Animals da Companyia
Carrer de la Creu, 77, Badalona, Barcelona
13. Betulo Labels (Elaboració d’etiquetes de resina, impresió digital i serigrafía)
Carrer Vapor, 11, Badalona, Barcelona
14. Gráficas Betulo SL
Carrer de Jaume Ribó, 39 Badalona, Barcelona
15. Alba Betulo SL (Immobiliaria)
Carrer de Francesc Layret, 20, Badalona, Barcelona
16. Betulo Pintors i carrossers
Nau 23, Pol.ind.les Guixeres, Badalona, Barcelona
17. Gabinet Betulo SL (Advocats)
Carrer General Moragues, 54 – 56, Badalona, Barcelona
18. Motos Betulo
Avinguda de Lloreda, 89, Badalona, Barcelona
19. Promocions i rehabilitacions Betulo
Carrer de Coll i Pujol, 95, Badalona, Barcelona
20. Betulo 2000 Empresa Constructora S.L.
Avinguda del Marquès de Mont-Roig, 61, Badalona, Barcelona
21. Betulo Tecnología S.L.
Carrer de Saragossa, 30, Badalona, Barcelona (Aquest establiment també es pot trobar a Barcelona)
22. Comercial Betulo de Metals SL
Carrer de Sant Bru, 171, Badalona, Barcelona
23. Betulo Tecnologia S.L. (Informàtica)
Carrer Bolívar, 15, Barcelona
24. Electriaigua Betulo S.L.
Carrer de la Indústria, 438, Badalona, Barcelona
25. Betulo Glass SL
Avinguda de la Cerdanya, 77, Badalona, Barcelona
26. Fermo antenes Betulo
Avinguda de Morera, 5, Badalona, Barcelona
27. Radio Taxi Betulo
Carrer de Pallars, 385, Barcelona
28. Barnizats Bétulo S.C.P.
Pasatge Josefina Vidal Folch, 3, Sant Adrià de Besòs, Barcelona
29. Fincas Betulo
Carrer del Taquígraf Martí, 24, Barcelona
30. Industries del Comerc Betulo S.A.
Carrer del Garbí, Parets del Vallès, Barcelona
31. Decorallar Baetulo
Carrer Francesc Macià, 17 – BJ. Barcelona
32. Baetulo disco-pub
(Surt a diverses pàgines d’internet, però no és al lloc on diu que es troba, suposo que hi seria anys enrere…)
Via Augusta, 33, Badalona, Barcelona
33. Limpiezas Baetulo
Plaça Alcalde Xifre, 15 – PLT 1 . PTA 2, Badalona, Barcelona
- Què us sembla? Què opineu del fet que en quasi tots els casos el nom estigui posat sense accent?
- Si trobeu algun establiment més, poseu-lo en un comentari i completem l’article.
- Una altra feina que podríeu fer és situar al google maps d’establiments amb referents clàssics, algun d’aquests, ja que només Auto Bètulo està col·locat.
Mostra Establiments amb referents clàssics en un mapa més gran
Espero que us hagi semblat interessant! 🙂
Cristina Ortiz, 2on Batx
INS Isaac Albéniz
Emporiae MMXI: Importància i riquesa d’Empúries i Bètulo
Hem anat d’excursió a Empúries i hem decidit comparar la ciutat d’Empúries amb la nostra Bètulo i veure les diferències i semblances i quines relacions hi havia entre elles.
L’origen i el motiu de la fundació dels emplaçaments d’Empúries i Bètulo ja marca d’alguna manera el seu futur en relació a l’activitat econòmica que desenvoluparan.
Empúries va ser constituïda com una colònia pels foceus, que ja per l’any 600 a C. van fundar Massàlia (Marsella) amb l’objectiu d’obrir una ruta comercial des del Meditarrani cap a l’interior de l’actual França i Europa central a través del riu Ròdan. Aquesta ciutat es va convertir a la vegada en metròpoli d’altres colònies del Mediterrani occidental per assegurar el comerç amb el Migdia francès i amb la península ibèrica, com van ser Niça, Dènia, Màlaga i Empúries.
El nom d’Empúries (Empòrion), que vol dir mercat, ja ens ve a determinar quina va ser la seva funció i la seva principal activitat econòmica.
Foto d’Annia durant la sortida
Si bé els grecs fundaven colònies de forma pacífica per poder comerciar, els romans ho feien utilitzant la força i el seu potent exèrcit. Si bé el component econòmic era important per a la metròpolis, no ho feien en un pla d’igualtat amb els pobles indígenes, com els grecs, i conquerien el territori i imposaven les seves lleis. D’aquesta manera Baetulo va ser fundada pels romans, al voltant de l’any 100 a.C. La romanització comportava un desplegament de les institucions romanes a tot el territori que es trobava sota el seu domini i per això es va potenciar la urbanització dels pobles conquerits.
Amb l’arribada dels grecs, els indígenes esdevenen productors de bens de consum, els quals intercanvien amb els primers per altres mercaderies com és el ví. Empúries va destacar per ser un port comercial, i va adquirir gran importància actuant com a colònia de Focea. Va arribar a ser la colònia grega més important a la Península Ibèrica, i fins i tot va encunyar moneda pròpia (dracma d’Empòrion).
Baetulo es va convertir també en una ciutat important a l’època romana, encara que no va a arribar al grau d’esplendor d’Empúries a la seva època daurada, tot i que aquesta va perdre el paper de primer pla que havia tingut, davant la importància de Tàrraco i d’altres ciutats romanes de Catalunya. Si voleu saber més sobre la fundació de Bètulo podeu anar a aquest enllaç que ens ho explica.
Bètulo es va constituir com una ciutat urbanitzada, amb vies de comunicació importants (Via Augusta), clavegueram, muralles, termes, teatre, comerços, etc, que denoten la importància que va adquirir com a ciutat, la qual es convertirà en la més puixant de la regió de Laietània. Els jaciments d’àmfores romanes i els textos històrics reflecteixen la importància, a l’igual que a Empúries, del sector vinícola i la seva exportació. Les explotacions agrícoles i ramaderes es trobaven als afores de la ciutat, entre les que destaquen, pel seu estat de conservació, la de Ca l’Alemany, la de la Vinya d’en Trias, Can Boscà i la del Turó d’en Seriol.
La ciutat va créixer extramurs, augmentant el seu límit fins a les 10 hectàrees. En relació a la seva població, va a arribar a tenir prop de 15.000 habitants cap a finals del segle I a.C.
Baetulo perd el caire comercial, urbà i polític que tenia, però encara continuarà sent un petit nucli de població, centrat a l’actual barri de Dalt de la Vila, que es mantindrà al llarg de l’edat mitjana. Pel contrari Empúries aquesta va entrar en crisi per la competència comercial que es va generar al Mediterrani.
Alba Lorenzo 1r Batx