El cel dels mites

Estels i constel·lacions amb referents clàssics

Irina i Andrea Balart Casanovas

2n de Batxillerat C

Treball de  l’Institut Premià de Mar (Barcelona)

Tutora: Margalida Capellà Soler

Començat el 12 de gener de 2013

Presentat el dia 11 de desembre  i defensat el 18 de desembre de 2013

 (Menció extraordinària “Es de libro” 2013 i 2014)

 Vid. Índex

 photo 41262104-67e2-47bf-886e-f279042d7e0a_zps9af2745d.pngFotografia de les Plèiades d’aquesta setmana (mitjans de desembre de 2013) per gentilesa de Carles Duarte i Montserrat,  poeta, lingüista, polític català i president de la CONCA.

Publicat dins de General, Presentació | 7s comentaris

Constel·lacions en un vas grec

 

Museu Arqueològic de Lamia a Grècia

  • Quin nom rep aquest vas?
  • Per a què servia?
  • On s’exhibeix? On s’ha trobat? Quina és la seva datació?

Escorpí, dofí i lleó

  • Quins animals hi reconeixes?
  • Quines constel·lacions hi veu John Barnes de la Universitat de Missouri? Per què?…
  • Amb què relaciona el gos? i la llebre?…
  • Què representarien aquestes constel·lacions?
  • De ser certa aquesta hipòtesi, què suposaria?
  • Què n’opines?
Publicat dins de Actualitat, Constel·lacions, General | Etiquetat com a , | 1 comentari

Text de Sèneca III

Aquest text correspon als versos 842-868, de la tragèdia “Thyestes” de Sèneca. 

Ibit in unum
congesta sinum turba deorum.
hic qui sacris peruius astris
secat obliquo tramite zonas,
flectens longos signifer annos,
lapsa uidebit sidera labens;
hic qui nondum uere benigno
reddit Zephyro uela tepenti
Aries praeceps ibit in undas,
per quas pauidam uexerat Hellen;
hic qui nitido Taurus cornu
praefert Hyadas, secum Geminos
trahet et curui bracchia Cancri;
Leo flammiferis aestibus ardens
iterum e caelo cadet Herculeus,
cadet in terras Virgo relictas
iustaeque cadent pondera Librae
secumque trahent Scorpion acrem.
et qui neruo tenet Haemonio
pinnata senex spicula Chiron,
rupto perdet spicula neruo.;

pigram referens hiemem gelidus
cadet Aegoceros frangetque tuam,
quisquis es, urnam; tecum excedent
ultima caeli sidera Pisces,
monstraque numquam perfusa mari
merget condens omnia gurges. “

 

 

Text traduït per Andrea i Irina Balart:

A una mateixa fossa aniran a amuntegar-se una munió de déus. Aquí, el que, recorregut per sagrades estrelles, talla en una obliqua òrbita en les zones, modificant la longitud de l’any amb els seus signes, veurà caure els astres mentre cau. Aquí el Moltó, que, sense ser tranquil encara del tot la primavera, torna a confiar les veles a l’atemperat Zèfir, es precipitarà sobre les onades per les que va transportar l’espantada Hel·le. Aquí el Toro, amb les seves brillants banyes porta les Híades, arrossegarà amb ell als Bessons i al Cranc de braços encorbats. El Lleó d’Hèrcules cremant entre les flames de l’estiu, una altre vegada des del cel caurà, sobre les terres que un dia va deixar, la Verge i cauran els pesos de l’exacta Balança i arrossegaran amb ell el punyent Escorpí. I l’ancià Quiró que amb el seu arc Hemoni sosté les seves fletxes emplomades perdrà les seves fletxes, trencat l’arc; el glacial Capricorn, que torna a portar el mandrós hivern, caurà i destrossarà la teva urna siguis qui siguis. Amb tu cauran les últimes estrelles del cel, els Peixos. I els monstres que mai va banyar el mar s’empassarà l’abisme que ho sepulta tot.”

En aquest text literari, comença parlant d’Àries indicant-nos el seu origen, la influència astrònomica i la seva influència sobre les tasques dels homes. Diu que Àries quan porta la primavera obre el mar a la navegació i la relaciona amb Hel·le caiguda del mar, que dóna origen al mar Hel·lespont. Amb el seu origen i la seva infuència astronòmica trobem Lleó i Capricorn. També ens descriu Taure i Verge, al·ludint la seva catasterització. Parla de Sagitari i d’Aquari sense mencionar el seu nom propi però al·ludint el seu origen. Ens parla de Càncer, Balança i Escorpí qualificant-los amb un adjectiu que fa referència a una característica externa que ens recorda el seu origen. Piscis apareix indicant la seva localització dins del conjunt del signes del zodíac. Finalment, ens parla de Gèminis sense especificar les seves característiques peculiars.

Nosaltres hem constatat algunes diferències entre l’obra científca de Sèneca Naturales quaestiones i entre l’obra literària Thyestes. L’objectiu de la primera és l’estudi de la naturalesa dels astres i el perquè dels efectes que produeixen; en canvi, en l’obra tràgica Thyestes no hi ha una preocupacó científico-filosòfica per part de Sèneca, sinó que fa una presentació dels processos de catasterització i els mites que cadascún dels signes representen. Hem vist que la visió que té Sèneca del cosmos en les Qüestions naturals, on intenta comprendre científicament la naturalesa, és diferent al que ens ofereix des de una altre visió  mitològica i mitogràfica en les tragèdies com Thyestes, en les que aquesta visió constitueix un element més i contribueix en perfilar i exaltar aspectes distintius i peculiars de la caracterització dels personatges tràgics, herois o déus, que han de realitzar un determinat paper en el desenvolupament de l’acció tràgica.

Llibre Tiestes

Publicat dins de General, Zodíac | Etiquetat com a , | Envia un comentari

El nostre signe del zodíac amb google Sky

Aquest és el nostre signe del zodíac utilitzant el google sky: Gèminis. Si voleu saber quin és el vostre, utilitzeu el google sky. Aquí teniu un tutorial on podeu saber com funciona aquesta aplicació.

 photo d_zps5b2d79e5.png

Publicat dins de Constel·lacions, Zodíac | Etiquetat com a , , | Envia un comentari

Dramatització d’Hipàtia

Nosaltres, fascinades per Hipàtia d’Alexandria i meravellades per la seva evolució en el pensament que és ben visible al llarg de la pel·lícula Àgora d’Alejandro Amenábar, hem decidit de deixar hic et nunc la nostra admiració per Hipàtia d’Alexandria amb una dramatització de la vida d’aquesta dona científica que, com bé es pot veure a la pel·lícula d’Amenábar, evolucionà des del pensament geocèntric de Ptolemeu fins a l’heliocentrisme d’Aristarc de Samos, s’esforçà en resoldre l’enigma astronòmic que plantegen els planetes errants amb l’eclipse, solució que, més de mil anys després, Copèrnic i Kepler trobaran en el segle XVII amb la teoria heliocèntrica d’òrbites eclíptiques, encara vigent. Malgrat tot, Hipàtia va tenir una vida força complicada per culpa dels fanàtics cristians que consideraven els seus invents com a pagans. Aquests cristians van ser els que la van assassinar i posteriorment van cremar la biblioteca del Serapeu. Aquí deixem el nostre tribut, una petita dramatització:

)

Publicat dins de Astrònoms, General | Etiquetat com a , , , , , , , , , | 1 comentari

Arriben les Leònides!

El dissabte 17 de novembre vam poder contemplar les Lleònides, són una pluja de meteors que es produïx cada any entre el 15 i el 21 de novembre. El seu nom prové de la constel·lació de Lleó.  El color d’aquests meteors és generalment rogenc, són molt ràpids, ja que la Terra els troba de front, i ben sovint deixen després de si un solc de color verd que persisteix durant uns pocs segons.

La nit del 12 al 13 nov 1833 una inusual activitat de meteors es va poder observar des d’Amèrica . Poc després de la posta de sol es va contemplar una gran quantitat de meteors. L’activitat va anar creixent de mica en mica i va tenir el seu màxim nivell poc abans de la sortida del sol, la matinada del dia 13 . En aquest moment, els meteors van inundar tot el cel , oferint un espectacle únic i terrorífic per a la gent de l’època. Tot el cel estava ple de traços i de majestuosos bòlids que il·luminaven el cel .  Aquella nit , moltes persones van creure que havia arribat el Dia del judici final . El fet va commocionar la gent d’aquella època .

Leònides

Publicat dins de General, Meteors | Etiquetat com a , | Envia un comentari

Lucífer, el portador de llum

Hesperus o la personificació del matí d’A. Rafael Mengs. Palau de la Moncloa

Lucífer o LLucifer ve del llatí  lux “llum” i  fero “portar”: per tant vol dir “portador de llum”. En termes astronòmics, s’anomena stella matutina o stella vespertina. El seu equivalent grec  és Fòsfor (Φωσφόρος) o Heòsfor (Έωσφόρος “el portador de l’Aurora”). Fòsfor és el fill d’Eos, la deessa de l’alba (Aurora en la mitologia romana)  i és l’estel de l’alba. El pare de Vèsper era Cèfal, un mortal, mentre que el de Fòsfor  era el déu estel·lar Astreu.

 

Eos, Fòsfor, Hèsper, Hèlios de Stanisław Wyspiański. The National Museum in Warsaw, 1897

 Es deia que Pitàgores o Parmènides  van descobrir  que en realitat es tractava del mateix cos celeste (per als grecs una “estrella errant”, és a dir, un planeta).

 Lucifer en la tradició cristiana

 En el cristianisme se l’imagina com l’àngel més bell de la creació i també com el causant del major drama còsmic mai ocorregut. Explica la llegenda que, seduït pel seu propi orgull, va arrossegar a una gran part dels àngels que adoraven Déu, provocant una rebel·lió les conseqüències de la qual  són l’existència del dolor, la maldat i la mort al món. Llucifer és considerat des de llavors com l’ideòleg del mal, l’instigador del costat fosc de l’home, el temptador primer o el diable. Se’l confon amb Satanàs i gaudeix d’una llarga tradició cultural.

La caiguda  de Llucifer, il·lustració de Gustave Doré

 Poema:

“Lucero verspertino” d’Edgar Allan Poe

Ocurrió una medianoche

a mediados de verano;

lucían pálidas estrellas

tras el potente halo

de una luna clara y fría

que iluminaba las olas

rodeada de planetas,

esclavos de su señora.

Detuve mi mirada

en su sonrisa helada

-demasiado helada para mí-;

una nube le puso un velo

de lanudo terciopelo

y entonces me fijé en ti.

Lucero orgulloso,

remoto, glorioso,

yo siempre tu brillo preferí;

pues mi alma jalea

la orgullosa tarea

que cumples de la noche a la mañana,

y admiro más, desde luego,

tu lejanísimo fuego

que esa otra luz, más fría, más cercana.

Publicat dins de General, Lèxic, Mitologia | Etiquetat com a , | Envia un comentari