Percy Jackson i els herois grecs

Percy Jackson i els herois grecs és un llibre escrit per Rick Riordan, qui és famós per les seves sagues juvenils de mitologies politeistes.

El llibre, encara que la portada i el títol segueixen l’estil de la primera saga de Percy Jackson, aquest és completament independent de  qualsevol saga.

Com no podria ser d’una altra manera, l’heroi Percy Jackson ens narra diferents mites amb un llenguatge molt més actual, i posant les seves típiques bromes i comentaris humorístics.

Cada capítol és un mite diferent. Hi ha els mites de Perseu, Psique, Faetón, Otrera, Dèdal, Teseu, Atalanta, Belerofonte, Cirene, Orfeu, Hércules, i Jáson.  L’altre dia a classe de mitologia vaig llegir en veu alta el de Cirene.

Personalment, no crec que sigui un llibre per llegir de cop, sinó un capítol de tant en tant, ja que jo, ho vaig llegir tot de cop, i vaig arribar a Jàson que jo mateixa necessitava el velló per curar el meu cap, fart de mitologia -encara que per no més de cinc minuts-. A part d’això, crec que és una dels llibres més divertits que he llegit, i que hauria de ser lectura obligatòria a qualsevol assignatura, com a mínim a grec.

Marina Palomeque

Grec 1

Mitología en Juego de Tronos: los hijos del bosque y los primeros hombres

Juego de tronos:

Escritor: George R.R.

Año de publicación: 1 de agosto de 1996

Número de páginas: 694

“(…)-Háblame de los hijos- dijo Bran. Le parecía un tema muy importante.

-¿Qué quieres saber?

-Todo.

-Eran el pueblo de la Era del Amanecer- dijo el maestre Luwin mientras se tironeaba de la cadena del cuello- los primeros, antes de que existieran reinos y reyes. En aquellos tiempos no había castillos ni mar de Drone. Y no había hombre. En las tierras que hoy conocemos como los Siete Reinos solo habitaban los hijos del bosque.

>>Eran morenos y hermosos, de pequeña estatura; los adultos no eran más altos que nuestros niños. Vivían en las profundidades del bosque, en un cueva e islas, en medio de los lagos, y en ciudades secretas de los árboles. Eran ligeros, rápido y gráciles. Machos y hembras cazaban juntos, con arcos de arciano y trampas arrojadizas. Sus dioses eran los dioses del bosque, del arroyo, de la piedra: los antiguos dioses cuyos nombres eran secretos. A sus sabios los llamaban verdevidentes y tallaban rostros en los arcianos para que vigilaran los bosques. Nadie sabe cuánto tiempo reinaron los hijos ni de dónde llegaron.

>>Pero, hace unos doce mil años, aparecieron en el este los primeros hombres. Cruzaron el Brazo Roto de Dorne antes de que estuviera roto. Llegaron con espadas de bronce y grandes escudos de cuero, y montaban a caballo. A este lado del mar Angosto jamás se había visto un caballo. Sin duda, aquellas bestias asustaron a los hijos del bosque tanto como las caras de los árboles a los primeros hombres. Empezaron a construir aldeas y granjas, y para ello talaron los rostros y los echaron al fuego. Los hijos, horrorizados, fueron a la guerra. Dicen las antiguas canciones que los verdevidentes utilizaron magia negra para hacer que los mares se alzaran, barrieran la tierra y destrozan el Brazo, pero ya era tarde: no se podía cerrar la puerta. Las guerras prosiguieron hasta que la tierra se tornó roja con la sangre de los hombres y los hijos, pero más sangre de estos últimos porque los hombres eran más altos, más fuertes, y la madera y obsidiana podían   bien poco contra el bronce. Por último prevaleció la sabiduría de las dos raza, y los héroes y jefes de los primeros hombres se reunieron con los verdevidentes y los danzarines de los bosques, entre los bosques de arcianos de una isleta situada en el centro del gran lago llamado Ojo de Dioses.

>>Allí fraguaron el Pacto. Los primeros hombres se quedaron con las tierras costeras, las altas llanuras, los prados luminosos, las montañas y los pantanos, pero los bosques serían para siempre de los hijos, y ningún arciano se talaría en ningún lugar del reino. Para los dioses fueran testigos, se talló una cara en cada árbol de la isla, y después se fundó la sagrada orden de los hombres verdes, para guardar la isla de los Rostros.

>>El Pacto marcó el inicio de cuatro mil años de amistad entre los hombres y los hijos del bosque. Con el tiempo, los primeros hombres olvidaron a sus antiguos dioses y empezaron a adorar a los dioses secretos del bosque. La firma del Pacto puso fin a la Era del Amanecer, y marcó el comienzo de la Era de los Héroes.

>>Mientras el reino de los primeros hombres resistieron, el Pacto se mantuvo en pie. Abarcó la Edad de los Héroes, la Larga Noche y el nacimiento de los Siete Reinos. Pero llegó un momento, pasados ya muchos siglos, en que otros pueblos cruzaron el mar Angosto.

>Los ándalos fueron los primeros; eran una raza de guerreros altos de cabellos rubios, que llegaron con acero, con fuego y con la estrella de las siete puntas de los nuevos dioses pintada en el pecho. Las guerras duraron cientos de años, pero al final, los seis reinos del sur cayeron ante ellos. Solo aquí siguieron dominando los primeros hombres, porque el rey en el Norte derrotó a todo ejército que intentó cruzar el Cuello. Los ándalos quemaron los bosques de arcianos, talaron los rostros, asesinaron a los hijos allí donde los encontraron, y proclamaron por doquier el triunfo de los Siete sobre los antiguos. Así, los hijos huyeron hacía el Norte.”

Hi trobeu alguna relació amb la mitologia grega i la creació dels homes?

Júlia

4t ESO Llatí

Percy Jackson i els Déus de l’Olimp

Salve!

Avui, vinc a parlar-vos sobre la sèries de llibres Percy Jackson & the Olympians, ja que te MOLTA relació amb les clàssiques:  va dels fills dels déus grecs.

Percy Jackson i els déus de l’Olimp és una sèrie de llibres juvenils escrita per Rick Riordan i forma part d’una col·lecció de llibres sobre herois moderns (semidéus). La sèrie de llibres ha estat Best-Seller del New York Times, i fa uns anys, es van fer les pel·lícules dels dos primers llibres (del primer el 2010, i del segon el 2013).

Aquí us deixo una petita la sinopsi de la saga:

La saga compta les aventures de Percy Jackson, fill del déu del Mar Posidó, que haurà d’evitar el ressorgiment de Cronos, rei dels Titans. Cada llibre està basat en diverses aventures dels herois grecs. El primer està basat en les heroïcitats de Perseu. El segon en la història d’Odisseu, la Ilíada. El tercer en Hèrcules i el quart en Teseu. L’últim en Aquil·les.

Percy Jackson i els Déus de l’Olimp és la primera de les sagues del Campament Mestís escrites per Rick Riordan. Té com a protagonistes: Percy Jackson, Annabeth Chase, Grover Underwood, Tyson i Thalia Grace.

El Herois de l’Olimp és la segona part d’aquest món. Aquesta sèrie es centra al voltant d’una profecia, introduïda en l’últim Olímpic (últim llibre de Percy Jackson i els Olímpics), que va predir que 7 semidéus s’unirien per protegir la terra de Gea, la deessa de la Terra, abans que ella es desperti. Gea, per contra, té la intenció de destruir-la. Semidéus, tant del campament grec, el Campament Mestís, i un campament romà acabat de descobrir, el campament de Júpiter, treballen junts per salvar el món de la destrucció per Gea.

I els últims son “The Trials of Apollo” el primer d’aquesta sèrie va sortir fa poc més d’un mes. Aquesta es centra en el déu Apollo, travessant el castig que Zeus l’imposa.

De Percy Jackson s’han fet dos pel·lícules:

Percy Jackson y  el ladrón del rayo

Imatge de previsualització de YouTube

Percy Jackson y el mar de los monstruos

Imatge de previsualització de YouTube

I, hi ha un  rumor que la tercera no es farà, però que sí es farà una sèrie basada en aquest món tan fantàstic. A què espereu per introduir-vos-hi en la seva lectura!

Isra Amazghar

4t ESO Llatí

La mort d’Ulisses, de Petros Màrkaris

baixaEl darrer llibre de l’escriptor grec Petros Màrkaris, La mort d’Ulisses, traduït al català per Joaquim Gestí i Montserrat Franquesa, és un recull d’històries curtes sobre la naturalesa humana. La primera i la darrera estan protagonitzades pel comissari Kostas Jaritos que ha de resoldre dos assassinats vinculats al món creatiu i als egos individuals dels artistes, ja siguin escriptors o directors de cinema. Curiosament, enfront de l’individualisme de les històries que obren i tanquen el llibre, la resta de narracions tenen en comú que els seus protagonistes no són individus sinó comunitats d’immigrants i la seva vida en els països on s’han instal.lat, turcs a Alemanya, grecs a Istambul, albanesos a Grècia… L’autor reflexiona al voltant del fenomen de la immigració a Europa i es posa a la pell de l’immigrant. Turcs que consideren que són alemanys, grecs que defensen Turquia com el seu propi país… i alemanys o turcs racistes i ultranacionalistes que els consideren invasors i els volen fora. Màrkaris fa referència als jueus de la diàspora o als armenis, com a pobles que sovint formen comunitats tancades en països diferents.

Pedro Màrkaris en una visita a Barcelona

És una lectura aparentment lleugera; tanmateix amaga un dels temes més punyents de la història contemporània: els nacionalismes, la immigració, la crisi dels refugiats…

Amants de Grècia, animeu-vos a llegir aquest llibre amb la lectura del primer capítol!

823dcd7da8abe96cec5dfce04f86ea7e (1)
Ulises sin Ítaca Ocho historias griegas de Petros Márkaris cargadas de pesimismo Diario de Mallorca 12.05.2016 | 01:27
Imatge de previsualització de YouTube

Predestinats de Josephine Angelini

No fa més de dos mesos que vaig llegir un llibre relacionat amb l’antiga Grècia. És una novel·la juvenil molt interessant que penso que us pot agradar molt, per això us la recomano. Això sí, només vaig trobar la versió castellana, i sincerament està molt bé, a més de que a mi personalment m’agrada més llegir novel·les en castellà. Doncs bé, aquí us deixo un resum de la història i la portada del llibre.

Captura

Resum:

Helena Hamilton s’ha passat els seus 16 anys de vida intentant amagar-se del diferent que és, una tasca gens fàcil en una illa tan petita com Nantucket. Sobretot, perquè l’últim que ha fet és intentar assassinar un company pels passadissos de l’institut: el guapíssim noi nou, Lucas Delos. És clar que cap dels dos sap que estan destinats a enfrontar-se i a convertir-se en els últims protagonistes d’una història que no ha cessat de repetir-se durant mil·lennis, des que l’Hèlena original, la de Troia, va ser la causant d’una guerra. Una història que enfronta les seves dues famílies i que sembla impossible que tingui un final feliç.

Al final se’ns planteja una pregunta, que és que si visquéssim una situació com la que viu Hèlena, com ens enfrontaríem davant del destí si no volguéssim separar-nos del nostre amor?

Aquesta és una saga de mitologia antiga, que em va cridar molt l’atenció i vaig pensar que em podria interessar bastant. Només he pogut llegir el primer llibre del 3 que hi ha. El segon llibre de la saga és “Malditos”, i el tercer “Diosa”. En aquesta saga de mitologia antiga coneixem a a un grup que s’autodenomina com els “vástagos, és a dir, descendents. I es divideixen en quatre castes. La Casta de Tebes, la de Atreu, la de Roma i la d’Atenes. Cadascuna de les castes és descendent d’un déu diferent, sent aquests Apol·lo, Zeus, Afrodita i Posidó.

Opinió personal:

Per mi aquest és un d’aquells llibres que, encara que et fan patir d’ànsia, no pots deixar-los de llegir, perquè d’alguna manera et creen una certa adicció.

La trama principal és la història d’amor entre Hèlena i Lucas, impossible per l’inexplicable odi que es tenen, tot i que de mica en mica anirà desapareixent al llarg de la història.

Els personatges principals són d’aquells als quals no pots evitar agafar-los afecte, encara que en algunes escenes els odiïs, però, és inevitable. Un dels personatges que més m’ha agradat, a més dels protagonistes, ha estat Hèctor, un dels cosins d’en Lucas. En la meva opinió, és el personatge més realista, per dir-ho d’alguna manera; i té un caràcter molt fort, cosa que també m’agrada.

He de dir que el desenvolupament del llibre algunes vegades se m’ha fet una mica pesat. Sobretot per la meitat de la història. Té un bon principi, amb l’arribada dels Delos a l’illa i com això trastoca la vida d’Hèlena. Cap a la meitat hi ha un gir en la història, que és la part que s’ha m’ha fet pesada, però, al final del llibre és d’aquells que et deixen amb la boca oberta, sincerament increïble. El llibre té un bon final, pràcticament tancat. Com he dit anteriorment és una saga, pel qual és una història que encara segueix i veritablement et deixa amb ganes de saber-ne més. Tinc moltes ganes de llegir “Malditos” el més abans possible.

Chorouk Regrag 1r de Batxillerat