Tag Archives: Referents clàssics

One Piece, un anime ple de mitologia

One Piece és un manga adaptat a l’anime creat per Eiichiro Oda, que tracta sobre un noi que es fa pirata, i el seu objectiu és fer-se el rei dels pirates. El protagonista, Monkey D. Luffy, és un noi que es va menjar una “fruita del diable” (Akuma no Mi) que li va donar el poder de convertir-se en un noi de goma i ell, juntament amb els seus companys, segueixen una aventura per arribar a l’illa on es troba el gran tresor que va deixar l’antic rei dels pirates (Gol D. Roger), el One Piece.

En aquest anime podem trobar una gran varietat d’éssers i persones que estan relacionats amb personatges mitològics del món grec. Aquesta sèrie està dividida en dues parts i cada una conté un seguit de sagues (dividides en diferents Arcs) on en casi cada saga podem trobar algún ésser mitològic.

Mar de la Supervivència: Saga dels Supernoves

Saga del East Blue: al principi d’aquesta saga podem veure un ésser anomenat Leviatan, una serp marina creada per Déu. La primera aparició d’aquest ésser és en el primer capítol de la sèrie, quan aquest intenta menjar-se  Luffy. El Leviatan també apareix en el capítol 4, en el 504 i en el Opening 1 (la primera cançó de totes). En el següent vídeo podeu trobar aquest monstre en el minut 1:23.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=frBvPtfwsvc[/youtube]

Saga de Baroque Works: en aquesta saga, apareixen per primera vegada uns gegants anomenats Dorry i Brogy, uns gegants que provenen de l’illa d’Elbaf (illa habitada per gegants) i que porten 100 anys lluitant en la illa Little Garden. Durant el llarg de l’anime, podem trobar vàries aparicions de diferents gegants (tant pirates com marines).

Gegants

Saga de l’Illa del Cel: en aquesta saga apareix un Déu que és el Déu Enel. Encara que aquest personatge no és un déu real, tant ell com els habitants de l’illa del cel (Skypiea) creuen que és un déu. Enel va menjar la fruita llamp llamp, cosa que li otorga el poder controlar els llamps, com el Déu grec Zeus

En aquesta mateixa saga també trobem dos animals mitològics, el pegàs i la serp gegantina, Pitó. El pegàs que trobem és un ocell anomenat Pierre que va menjar una fruita del diable, “la fruita del cavall cavall” que li permet convertir-se en un cavall i en un pegàs. També trobem dues serps gegants, que les podem relacionar amb la serp Pitó de la mitologia grega, que es diuen Nola i Kashigami.

NolaPierre

                      

Saga de Water 7: en aquesta saga ens apareix per primera vegada una sirena, però és una sirena bastant peculiar ja que te cames i no cua, una Nereida. En One Piece, la Nereida que ens apareix és l’àvia Kokoro, una sirena que al ser ja una senyora gran, al sortir de l’aigua la cua es converteix en unes cames, donant-li la capacitat de caminar tranquil·lament per terra.

Kokoro sirena 

Saga de Thriller Bark: en aquesta saga ens apareixen de monstres mitològics dins del vaixell Thriller Bark. El primer ésser que trobem és Cèrber, encara que en aquest anime apareix com el zombie Cerberus format per dos caps de llop i un de guineu que vigila l’entrada a l’illa, i que en Luffy acaba domesticant.

Cerberus

Seguidament, els primers “barrets de palla” que arriben a l’illa (Nami, Usopp i Chopper), els recull un carruatge tirat per dos Centaures que també són zombies, “els cotxers“. Durant el transcurs del viatge que fan amb el carruatge, es van trobant una sèrie de zombies bastant peculiars i un d’ells és un animal mitològic, la Mantícora. La Nami veu la Mantícora mentre van cap al castell de l’illa, i immediatament intenta convèncer els seus companys que ha vist un animal molt estrany a fora, cosa que els seus companys no la creuen.

Mantícora

Mentre el grup del Luffy busca els seus tres companys, es troben amb una escena bastant peculiar on un dels personatges que apareix és un ésser mitològic, l’unicorn. En aquesta escena ens trobem amb Unigaro, un unicorn zombie que està bevent sake amb un arbre, també zombie, anomenat Moc Donald.

Unigaro i Moc Donald

[youtube]https://youtu.be/8Jr8jSnkoFM[/youtube]

Saga de la Guerra contra Barbablanca: aquesta saga, con totes les altres, es divideix en diferents arcs, i en tres dels arcs que la composen apareixen diferents éssers mitològics:

El primer arc on apareixen éssers mitològics és l’arc d’Amazon Lily, que passa en una illa només habitada per dones, on en Luffy va a parar després de separar-se dels seus companys. Allà, hi ha una emperatriu, la Shichibukai Boa Hancock, que juntament amb les seves dues germanes, són les germanes Gòrgones. Aquestes van rebre aquest nom a partir d’un suposat acte heroíc, en que van matar a un monstre anomenat “Gorgona“. Com a càstig, aquest monstre va posar una maledicció a les tres germanes amb un parell d’ulls a l’esquena de cada una, que petrifica qualsevol persona que les miri. També, a causa de la maledicció, la germana gran, Boa Hancock té la capacitat de petrificar tothom que tingui un acte de luxúria cap a ella, mentre que les dues germanes Sandersonia i Marigold tenen la capacitat de convertir-se en serps.

Marca de gorgona

En realitat, aquest mite és fals ja que les germanes el que amagen en veritat és una marca d’esclavitud, i el poder que tenen és a causa de les fruites del diable que es van menjar.

 Hebi Hebi no Mi

El següent arc que ens trobem és l’arc d’Impel Down, on el Luffy entra gràcies a Boa Hancock a la presó d’Impel Down per rescatar el seu germà Ace. En aquesta presó trobem un seguit de guardians que són animals mitològics:
Un dels animals que trobem és l’Esfinx, que és el cap guardià del segon nivell de la presó, juntament amb el Basilisc. Tant l’Esfinx com el Basilisc són derrotats per en Luffy, que seguidament passa al nivell 3 de la presó.

 En el nivell 2 d’aquesta presó, també podem trobar les Mantícores. Aquestes Mantícores són animals deboradors d’homes i capaços d’imitar als humans, encara que només imiten paraules que diuen els presos.

Un altre ésser mitològic que trobem és el minotaure, i l’anomenen Minotaurus, un dels Guardians Demoníacs de Impel Down. Aquest monstre va apareixent al llarg de la saga, golpejant diferents presos, fins que en Luffy s’el troba al tercer nivell i el derrota.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=9Z9bAwGF43A[/youtube]

L’últim ésser mitològic que apareix en aquest arc és la Hidra, un atac del cap de tota la presó Impel Down, Magellan, que té el poder de la Fruita Verí Verí. Aquest atac és el més fort que té i consisteix a crear una Hidra de verí.

hidra

L’últim arc d’aquesta saga on ens trobem un ésser mitològic és l’Arc de Marineford, on el Luffy va a la principal seu de la Marina, Marineford, per rescatar al seu germà. En aquesta saga ens trobem al capità de la primera divisió de la tripulació d’en Barbablanca, en Marco, que es va menjar una fruita del diable que el converteix en un Fènix, donant-li el poder de volar i regenerar-se de les ferides amb foc, cosa molt similar a l’au Fènix que diuen que s’aixeca de les seves pròpies cendres.

Fènix

El mar final: Saga del Nou Món

Saga de l’Illa de les Sirenes: aquesta saga és dona a terme després de passats dos anys en la sèrie. Quan els pirates del “Barret de palla” es tornen a reunir, es dirigeixen a l’Illa de les Sirenes, on apareixen un seguit d’èssers mitològics. El primer que trobem és el Kraken, a qui en Luffy domèstica per a que els porti a l’illa. En Luffy li posa el nom de Surume i aquest èsser apareix alguna vegada al llarg de la saga.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=2gqY9TQYiOw[/youtube]

A continuació, ja dins de l’Illa de les Sirenes trobem els habitants d’aquesta illa que són sirenes i tritons. Podem trobar una gran varietat de Tritons (on també s’inclouen les sirenes): hi podem trobar els que ja tots coneixem, que són els que tenen meitat superior d’humà i meitat inferior de peix, altres que tenen forma humana però tot el seu cos és de tritó i altres que semblen totalment animals però que tenen cares i característiques humanes.

                Pirates Arlong

També, en aquesta illa hi podem trobar el famós rei Neptú, el rei del Regne Ryugu. La seva meitat superior és d’un home i la seva meitat inferior és de la cua d’un Celacant i igual que el déu grec Neptú, porta un trident i pot manipular l’aigua que esta al seu voltant per mitjà del Karate Gyojin.

Neptune

En aquest ànime podem trobar unes famoses armes encestrals que són unes armes de destrucció massiva i les més perilloses que hi ha. Aquestes armes van ser construides durant el “Segle Buit” i s’hi pot trobar informació sobre elles en els Poneglyph exparcits arreu del món. Hi ha un total de tres armes: Posidó, Plutó i Urà, relacionant-les amb els déus que trobem en la mitologia. Una d’aquestes armes encestrals (Posidó)es troba en l’Illa de les Sirenes i és la filla del rei Neptú, Shirahoshi, una sirena que pot convocar i manejar a la seva voluntat els Reis Marins.

Saga de l’Aliança Pirata: en aquesta saga, la tripulació del “barret de palla” arriba a una illa anomenada Punk Hazard, que és meitat foc i meitat neu i gel. En aquesta illa, primer es troben amb una part on tot s’està cremant i fins i tot hi ha volcans en erupció. En aquesta part de l’illa, hi baixen una part de la tripulació (Luffy, Zoro, Usopp i Nico Robin), per anar a investigar-la, mentre que l’altra part es troba en el vaixell.

Durant la recerca que fan, topen amb dos animals mitològics: el primer és el drac, en aquest cas, el drac que es troben té les capacitats de volar, escupir foc i té molta resistència i força, però al final, aquest drac acaba mort i se’l mengen. Al llarg de la saga, en l’altra meitat de l’illa, apareix un altre drac que té capacitats semblants a l’anterior, encara que és més petit i més ràpid.

Drac Punk HazardDrac petit

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=XvAlBwdsykI[/youtube]

A continuació, després de matar el primer drac, es troben a un animal mitològic molt conegut: el centaure. En aquest cas, en l’altre meitat de l’illa també es troben diferents centaures, que eren antics presoners que la marina utilitzava per fer proves, i molts d’ells no tenen la meitat inferior del seu cos com un cavall, sinó que també trobem personatges que tenen la meitat inferior del cos d’una zebra, vaca, cocodril, cérvol, etc.

Centaures

Quan la tripulació arriba a la segona meitat de l’illa de Punk Hazard (part de neu i gel), es troben a altres dos personatges mitològics. Els primers són uns sàtirs, que com els centaures, aquests èssers eren antics presoners humans de la marina, però en aquest cas, tenen la meitat del cos d’una cabra.

Sàtir

L’últim èsser mitològic que ens trobem en aquesta saga és una Harpia anomenada Monet. Ella és una dona amb ales com a braços i mans i amb cames d’ocell. Té la capacitat de volar gràcies a les seves ales i es va menjar la “fruita de la neu neu“, donant-li la capacitat de controlar la neu i convertir-se en una dona de neu.

Quina és la relació que trobeu de tots aquests personatges que es troben a One Piece amb els diferents éssers de la mitologia?

Xènia Serra
2n Batxillerat C
Llatí i Grec

Lliçons d’història grega i romana en la Primavera-Estiu 2014 de Dolce&Gabbana

No t’ho pots perdre!

Quins referents clàssics hi has reconegut? Què t’ha semblat la moda Primavera-Estiu 2014 de Dolce&Gabbana? En què (quins temples, quines monedes…) s’han inspirat?

Camila Arigón

1r Batx. Grec i Llatí

Les escoles a l’antiga Grècia

El nostre mot escola és grec. En grec σχολή (scholē) vol dir “llemps lliure, descans, oci”. Qui ho diria, veritat? La dona grega s’encarregava de l’educació dels fills fins que tenien set anys, i després el pare els enviava a casa d’un mestre privat, ja que no hi havia escoles públiques. Un pedagog els hi acompanyava si eren de família benestant. Les nenes no hi anaven, es quedaven a casa i sols sabien el que els havien ensenyat les mares i les esclaves. Com sabeu a classe hem fet la vida quotidiana a Grècia i també hem llegit o hauríem d’haver llegit el text d’Herodas El mestre, en què Metrònime demana a Lamprisc d’assotar el seu propi fill si no fa el que toca a l’escola. Sort que ja no hi ha càstigs corporals ni la disciplina actual és tan rigorosa com la grega perquè molts de nosaltres rebríem per no fer el que toca, és a dir, estudiar i aprofitar el temps. No fos cas, us he fet aquesta presentació amb detalls sobre les escoles de l’antiga Grècia, veurem quins tipus d’escoles hi predominaven, les matèries que s’hi estudiaven… Espero que us agradi i que pugueu assolir més coneixements sobre l’antiga Grècia.

Imad Tmara
Grec 1r de Batxillerat

Lemes d’Estat en llatí

Seguint una tasca encarregada per la Margalida, que consistia en buscar i situar lemes d’Universitats en llatí, vaig veure que  moltes es situaven a Amèrica del Nord.

Potser això és degut a la breu història dels Estats Units, que intenten agafar un gran imperi amb la seva llengua per a intentar identificar-se i agrandir la seva magnificència.

Seguint el fil, vaig veure que el lema d’una universitat era igual que el lema del propi estat on pertanyia la universitat. Així, vaig veure que molts, per no dir quasi tots els lemes dels Estats Units, eren en llatí.

Vaig seguir estirant del fil i finalment vaig acabar veient que molts altres estats del món, fins i tot molt a prop nostre, i dins Catalunya també, agafaven el llatí com a lema.

En sabríeu fer la traducció d’aquests lemes? En sabeu algun més?

Eric Andreu
2n Batx. Llatí

Noms de déus a la sèrie Mazinger Z

Hola a tots els aràcnids i aràcnides!. Avui us vinc a parlar d’una sèrie que de ben segur la majoria coneixereu: Mazinger Z. Aquests dibuixos tan mundialment famosos del dibuixant i guionista Gō Nagai van ser un autèntic bum en la dècada dels anys 80 fins a l’actualitat.

Tot i que és una sèrie que personalment no segueixo, igualment vaig cercar informació. La meva sorpresa va arribar quan vaig descobrir que molts dels robots de la sèrie posseïen noms de déus mitològics.

Us he preparat un Prezi amb tots els personatges que he trobat. Si en trobeu més, no dubteu a enllaçar-los en comentari.

 

Referents clàssics a Retrum de Francesc Miralles

Després de llegir-nos el primer llibre de Retrum Quan érem morts  i el segon La neu negra de Francesc Miralles, ens vam adonar que, entre les referències culturals, contenien una gran quantitat de referents clàssics i llatinismes. Hem fet una presentació amb Google drive per tal de poder compartir amb tots els aràcnids aquesta recerca, oberta també a la vostra col·laboració. Per què penseu què hi ha tants llatinismes? Què signifiquen? Per què l’autor els utilitza? Per què tants referents clàssics? (enguany tornarà segurament a visitar-nos i li ho podrem demanar  i confirmar així les nostres hipòtesis, a veure qui ho encerta?). N’heu trobat més? Ens ajudeu a buscar-los i a identificar-los?…

Si us pica la curiositat i voleu trobar més referents clàssics podeu visitar el nostre bloc o si en teniu cap referent que volgueu compartir amb la resta del món el podeu deixar aquí en comentari.

Esperem que us hagi agradat i que  trobeu més referents arreu, és qüestió d’obrir bé els ulls i les orelles perquè de ser-hi hi són.

Elisa Moya i F. Xavier Gras Rossell

2 batx.C Llatí

Què tenen en comú els matrimonis de l’Antiga Roma amb els actuals?

[youtube]http://youtu.be/LYjDsQKcFNs[/youtube]

MATRIMONI

El matrimoni és una institució social que crea un vincle conjugal entre els seus dos  membres. Té la finalitat de proporcionar protecció mútua, ja sigui per amor o interès. Comprèn  una sèrie d’obligacions i drets que varien depenent de cada societat i del moment històric en el qual ens trobem. El seu origen etimològic és l’expressió matri-monium, és a dir, el dret que adquireix la dona que el contrau per a poder ser mare dins de la legalitat.

A continuació exposarem les diferències que hi ha entre un matrimoni de l’Antiga Roma i un d’actual.

-MATRIMONI ANTIGA ROMA

La forma de matrimoni (conubium, -i) més antiga és cum manu. En aquesta, la dona un cop es casava, passava a formar part de la família del seu promès i abandonava la seva família biològica.

Més tard, van aparèixer els matrimonis sine manu, els que permetien que l’esposa (uxor, uxoris) tingués una certa autonomia, no depengués completament del marit (maritus, -i) i per tant, pogués seguir formant part de la seva família. Degut a aquesta llibertat per part de les dones, es van anar produint cada cop més divorcis i per tant, la durada del matrimoni era molt més curta.

El pare de la núvia era qui s’encarregava de concertar el matrimoni i decidia com havia de passar la seva filla a la família del noi escollit. Dit això, podem concloure que la dona no tenia ni dret ni vot en aquestes decisions.

Les noies romanes es casaven quan encara eren nenes, (als 12 anys aproximadament), en una cerimònia coneguda com sponsalia. En un dels rituals d’aquesta gran cerimònia, el noi havia de col·locar-li un anell a la núvia al dit anular, ja que creien que sortia un nervi que anava al cor.

Quan la cerimònia s’acabava la núvia acostumava a dir: Ubi tu Gaius, ibi ego Gaia, que vol dir: On tu estiguis marit meu, jo estaré.

·Vestimenta de la núvia a l’Antiga Roma
El dia del casament les portes de la casa de la núvia es decoraven amb flors i llaços de colors. Sobre el cabell pentinat segons la tradició, es feien sis trenes i es col·locava una garlanda de flors i un vel de color taronja (flammeum).
Es cenyia a la cintura amb un cinturó (cingulum) una túnica blanca (tunica recta) que arribava  fins als peus i es posava unes sabates d’un color marronós.

MATRIMONI ACTUAL

El casament d’avui en dia té característiques bastant diferents al de fa temps. Aquest es pot dur a terme de manera civil o religiosa.

En el cas del matrimoni per l’Església, el cura s’encarrega de dictar unes paraules amb les que acaba declarant marit i muller a la parella.

En canvi, quan es fa per via Civil, és el jutge qui declara el nou matrimoni, amb l’aportació d’algunes paraules per part dels nuvis. L’edat legal per contraure matrimoni ha ascendit fins als 16 anys darrerament. Els matrimonis homosexuals son acceptats, encara que no estan del tot ben vists per la societat.

·Vestimenta de la núvia actual

Tradicionalment, el color escollit per aquestes ocasions és el blanc. Ja que significa puresa i pau en els seus sentiments. El vel és un símbol important en aquesta cerimònia. Té un significat religiós, i segons dicta el protocol, la núvia ha de portar la cara tapada amb aquest per protegir la seva puresa i els seus drets com a dona. Però, últimament, a causa de la varietat de maneres de contraure matrimoni l’estil de la vestimenta és cada cop més personal sense necessitat de seguir una sèrie de normes.

Andrea Torrente & Natalia Rubio

4t ESO Llatí opt. 3

Setmana de la ciència MMXIII AD

Un any més arriba la setmana de la ciència a l’institut Isaac Albéniz, i els alumnes de Grec i Llatí hem estat treballant força en els nostres articles i presentacions.

  • Els alumnes de Llatí de 4t d’ESO han preparat una exposició relacionada amb l’origen mitològic d’alguns instruments, amb el títol d’Instruments mitològics. Cada instrument (lira, cítara i siringa) s’estudia des de dos punt de vista: el tècnic i el mitològic.
  • Les alumnes de Grec de 1r de Batxillerat hem estat preparant uns articles i exposicions relacionats amb ètims grecs relacionats, d’una o altra manera, amb el so. És per això que el conjunt es titula Etimologies sonores.
  • Tot i que no depèn directament de les matèries de Clàssiques, hem fet un cop d’ull a les exposicions de 1r (Ciències naturals) i 2n (Física i química) d’ESO, on hem trobat també traces de referències clàssiques. 

Aquí us deixem l’enllaç als articles realitzats per les alumnes de Grec de 1er de Batxillerat:

A continuació us presentarem un vídeo, en el qual es mostrarà el treball fet pels alumnes de 1er i 2n d’ESO, i el resultat de l’exposició al suro feta pels alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat relacionat amb les clàssiques.

[youtube]http://youtu.be/7YPo18q0CSk[/youtube]

Aprofitant un comentari que ha deixat un company nostre de 4ESO a l’entrada “Carpe diem” de Llatinismes “in situ”, ens hem adonat que un dels poemes que ha citat esta relacionat amb l’exposició Instruments mitològics dels alumnes de 4t d’ESO:

A HORACI

Pollença, 1854-1922
Costa i Llobera, Miquel

“Príncep afable de la docta lira, 
mestre i custodi de la forma bella: 
tu qui cenyires de llorer i murta 
doble corona, 

ara tolera que una mà atrevida 
passi a mon poble la que amb tal fortuna 
tu transportares al solar de Roma 
cítara grega”. 

  • Podríeu dir quina relació té aquest poema amb l’exposició Instruments mitològics? I amb l’expressió llatina comentada? Si accediu al recull de llatinismes, us serà més fàcil esbrinar-ho. També podeu buscar informació sobre l’autor del poema.
  • A partir del vídeo i els enllaços, us convido a comentar les tasques dels companys i a fixar-vos-hi bé, perquè algunes de les coses que s’hi expliquen  les haureu de saber un moment o altre, fins i tot la relació entre el sol i la mitologia que presenten els de 2n d’ESO al seu mural.
  • D’altra banda, convido als autors de les feines esmentades en aquest recull a explicar el procés i les dificultats de la seva realització.

Anna Ferrón

Grec 1r Batxillerat

Origen de l’Eneida

Alguna vegada heu sentit a parlar de la guerra de Troia? Segur que sí, i gairebé segur que també n’heu vist la pel·lícula, fins i tot als nostres blogs, han fet diversos articles utilitzant la inventiva i creant un causant del incendi de Troia com aquest, però nosaltres us explicarem la història.

LA GUERRA DE TROIA

Tot va començar amb la celebració del casament de Peleu, un heroi grec, i Tetis, la dea del mar. Tots dos van convidar al banquet de les núpcies tots els déus excepte la dea de la Discòrdia, Eris, la qual, molt molesta per no haver-hi estat convidada, va decidir enviar una poma d’or on hi havia una inscripció que deia: ‘Per a la més bonica d’entre totes les dees’. Aquesta peculiar venjança és la que va donar lloc a l’origen de la guerra de Troia de la següent manera:

Totes les dees, en veure la poma, van començar a barallar-se, perquè totes deien que el fruit anava adreçat a cadascuna d’elles respectivament. En no posar-se d’acord, van demanar a Zeus que decidís qui era la més bonica. Però Zeus no va poder decidir, ja que Hera era la seva dona, i Afrodita i Atena les seves filles, així que va encomanar aquesta feina a Hermes, que va buscar un mortal perquè decidís, ja que ell tampoc volia arriscar-se a triar. El mortal escollit per a aquesta missió va ser Paris, que en aquells temps era un pastor de cabres.

Les deesses, davant Paris, no van deixar de mostrar els seus poders de seducció i finalment totes tres van subornar-lo:
– Hera li va oferir regnar sobre Àsia i Europa.
– Atena li va prometre habilitat militar i fama.
– Afrodita li va proposar entregar-li Helena, la dona més bella del regne Egeu, i la més desitjada per tots els reis, prínceps i herois.

Paris, probablement cansat del bucòlic pastoreig d’ovelles, va triar, sense dubtar-ho ni un segon, l’oferta d’Afrodita. La decisió va fer despertar la ira de les altres dees, que van jurar en silenci rancor etern.

Pocs dies després, Paris va embarcar cap a Grècia en companyia de l’heroi Troià Eneas. El seu destí final va ser Esparta, on Helena residia amb el seu marit, el rei Menelau, germà del poderós Agamèmnon, rei de Micenes. Paris es va allotjar a casa de Menelau i quan aquest va haver de marxar a resoldre uns assumptes rutinaris del govern, Paris va raptar Helena, cosa que va donar lloc a la guerra de Troia.

En la guerra de Troia, la participació dels déus va ser decisiva. Per què en tingueu una petita idea, us farem una breu explicació dels déus dels dos bàndols que van intervenir en la guerra:

DÉUS DEL BÀNDOL TROIÀ

Afrodita: en llatí Venus, és dea de l’amor i la bellesa, filla de Zeus i Dione. Porta com a atributs una petxina, un colom i una poma.

Leto: deessa filla de Ceos i Febe, i mare d’Apol·lo i Diana. El seu equivalent llatí és Latona.

Apol·lo: déu de la bellesa masculina i les belles arts, és fill de Zeus i Leto. El seu equivalent llatí és Apol·lo o Febus i els seus atributs són la lira, fletxes, el Sol i el llor.

Ares: el seu equivalent llatí és Mart, i és déu de la guerra, fill de Zeus i Hera. Els seus atributs són un casc i armes.

Àrtemis: una de les principals dees, filla de Zeus i Leto. Dea de la caça i el regne animal. Equival a la Diana llatina i els seus atributs són un arc, un buirac, i una mitja lluna creixent.

DÉUS DEL BÀNDOL GREC

Atena: deessa de la saviesa, l’artesania i la guerra estratègica. Va ser una de les majors defensores del bàndol grec en la guerra de Troia. El seu equivalent llatí és Minerva i els seus atributs són una òliba, l’olivera i una ègida.

Hera: Equival a la Juno llatina, i és deessa de l’Olimp, la reina dels déus i també dea del matrimoni, de les dones i del naixement. Esposa de Zeus. Els seus atributs són un paó i una diadema, semblant a una tiara.

Hefest: déu del  foc, del treball dels metalls, de la pedreria i de l’escultura. És fill de Zeus i Hera. El seu equivalent llatí és Vulcà i porta un martell, unes tenalles i una enclusa com atributs.

Hermes: Equival al Mercuri llatí i és el déu missatger i protector del comerç, fill de Zeus. Els seus atributs són unes sandàlies i un barret alat, i un caduceu.

Posidó: déu dels oceans, solia moure’s amb una quadriga transportada per dofins. Estava casat amb Salàcia. Equival al Neptú llatí i porta com a atributs un trident i cavalls.

Algú de vosaltres sabria explicar de quina manera algun dels déus esmentats anteriorment van participar en la guerra?

Aquí us deixem l’enllaç d’un vídeo amb imatges de personatges i moments de la guerra de Troia.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=MWzhkLF9-ZM[/youtube]

Tot seguint la numeració de les imatges, sabríeu classificar-les segons si pertanyen al conflicte de la poma, l’Eneida o la Guerra de Troia?

La historia que us hem explicat al principi és la de La Ilíada; una obra d’Homer, que també va compondre L’Odissea, que explica les aventures que pateix l’heroi Odisseu, (Ulisses en llatí) durant el camí de tornada a la seva pàtria després de la guerra. Les dues obres van servir d’inspiració a Virgili per a la seva obra L’Eneida: La Ilíada per als sis primers llibres i L’Odissea per als sis últims.

L’Odissea és una obra protagonitzada per Odisseu, qui ha de marxar de Troia al final de la guerra, arran la intrusió dels grecs a la seva ciutat a través del cavall de fusta.

Per acabar, amb aquest arbre genealògic us ensenyarem els personatges que són propers a Eneas.

(Anna Ferrón)

Anna Ferrón, Mónica Martínez 1.2

“Rambla Llibertat” Més referents clàssics a la Cantània

imgres

Amics aràcnids,

Us escric, un any més, fent referència a la Cantània de l’Auditori de Barcelona que enguany celebra el 25è aniversari i a més està emmarcada dins dels actes del “Tricentenari 1714 – 2014”. L’obra inèdita es titula “Rambla llibertat” i el text és d’en Marc Rosic i la música del compositor Albert Carbonell, qui ha creat unes melodies i harmonies ben originals.
Resumint i entrant en el tema que aquí ens concerneix, el compositor s’ha inventat 6 combinacions de 4 notes que en ser tocades produeixen una sonoritat determinada. Aquestes sonoritats les ha anomenat “Sonoritat color alpha” “sonoritat color beta” i així fins a la “zeta”. Tota la cantata està basada en aquestes combinacions de notes, i hi haurà cançons que utilitza una o més sonoritats depenent del moment. Quina cosa més original no?
Estem impacients per conèixer totes les raons i explicacions relacionades amb aquest univers sonor que l’autor ens faci arribar en la propera formació de mestres. Però, entretant, estudiants aràcnids, potser vosaltres ens podríeu explicar si aquesta classificació basada en les lletres gregues és un fet aïllat o bé és una cosa habitual i comú? Hi ha altres exemples? Quins són? Per què creieu que es fa servir l’alfabet grec per a aquest propòsit? Esperem que entre tots podem treure a la llum aquest entrellat, i de pas, aprendre col•laborativament.

Bona feina!
Xavi de música

Segona part pels qui vulguin ampliar les informacions:

La classe de 5è de primària de l’Escola Bergantí del Masnou estem a punt de començar a estudiar la nova cantata del projecte Cantània de l’Auditori de Barcelona. La Cantània és un concert creat i treballat amb les escoles durant tot l’any, amb sessions de formació obligatòria per a professors. El gran final és la interpretació dels alumnes que viuen una experiència musical inoblidable damunt de l’escenari. Enguany sobrepassem els 40.000 participants, que actuarem en grups de fins a 800 nens alhora a l’Auditori de Barcelona i d’altres repartits per Catalunya, Espanya i part de l’estranger. Tothom pot assistir de públic en aquests concerts i podeu trobar més informació al web de l’Auditori.

L’argument de la cantata d’enguany és el següent: “Rambla Llibertat és un barri on l’alegria es respira arreu i la concòrdia es viu de manera genuïna. Aquest cas tan especial desperta l’interès d’Estela, una atrafegada periodista de la televisió, sempre a la recerca de notícies insòlites, i ara disposada a descobrir quin secret hi ha al darrere d’un fet tan inusual. Gómez, el seu nou càmera, li farà obrir els ulls i, passejant pels carrers del barri, l’ajudarà a entendre que una comunitat lliure i feliç és la suma i convivència de totes les llibertats individuals i que el que fa la Rambla tan especial és que els seus veïns gaudeixen de la pròpia llibertat sense oblidar mai el respecte als altres.
La –nostra- Rambla Llibertat és, doncs, un espai essencialment plural, divers i cosmopolita, on s’hi respira un sentiment de fraternitat, concòrdia, respecte i dedicació a la comunitat, però al mateix temps és un espai eminentment lúdic, on la diversió i la disbauxa també tenen cabuda i la festa té lloc al carrer amb la participació de tots els veïns, ja sigui en forma de llaminera xocolatada infantil o d’esbojarrada paella popular. També hem volgut que aquest sentiment amarés tota la música de la cantata. Això s’ha traduït en la partitura en una barreja de gèneres eminentment urbans (rap, beatbox, blues, dixieland o reggae) amb músiques del món, (el dabke àrab, els ritmes africans o la samba brasilera), tots passats pel tamís d’un tractament eminentment contemporani“
.

Enguany ja en fa una bona colla que publiquem articles en aquest bloc relacionats amb la Cantània. Ens hem adonat que cada any, sigui per una cosa o per una altra, hi trobem referents clàssics. Per això, i repetint la demanda que ja vaig fer l’any passat, pregunto als qui hagin llegit fins aquí, si és que no es pot fer una gran obra sense tenir-los en compte? Salutacions a tothom.

Per veure la proposta de l’Univers sonor del compositor cliqueu aquí.

Xavi de música