Author Archives: anna.ferron

Journée de Théatre Mythologique en Français

Jeudi 24 Avril nous sommes allés à l’Institut Français de Barcelone pour jouer notre pièce, Antigone. On s’est presenté à un concours de théâtre dans le catégorie mythologique. La pièce que nous avons représentée est une adaptation de l’historie d’Antigone, de Jean Anouilh. On en a fait trois actes. Dans le premier acte, il y a la présentation des personnages qui sont: Antigone, fille d’Oedipe; Créon, le roi de Tèbes; Hémon, le fiancé d’Antigone et le fils de Créon; Ismène, la soeur d’Antigone et Eurydice, la reine. Comme dans toutes les pièces classiques il y avait un choeur et des narratrices.

Est-ce que vous pouvez nous ranconter l’histoire d’Antigone? Les actes 2 et 3 nous en parlaient mais c’est à vous de l’expliquer par vos commentaires.

Dans notre Antigone, nous avons fait un raprochement entre cette histoire et celle des personnes qui veulent traverser la Méditerraine pour arriver en Europe.

Pour finir, vous dire que nous avons gagné le concours! Et nous partirons à une rencontre de théâtre mythologique à Cap d’Ail. On vous recontera a la suite 🙂

Et à tous ceux qui nous ont vu, est-ce que vous avez aimé ? Faites nous des critiques.

A continuació us deixem un recull de les obres que es van representar durant el matí del passat 24 d’Abril a l’Institut Français de Barcelona!

Lisístrata (Lysistrata): Protagonitzada per una dona que vol aconseguir la pau entre Atenes i Esparta, va ser representada pels alumnes de Batxibac de l’Institut Montserrat, i dirigida per Magali Frappant.

Orfeu (Orphée): Història protagonitzada per Eurídice i Orfeu. Eurídice mor, i és tanta la pena d’Orfeu, que Hades li permet anar a l’infern amb la condició que quan torni, no giri el cap per mirar-la o es quedarà per sempre a l’inframón. Representada pels alumnes de l’Institut Sentmenat, i dirigida per Nina Sánchez.

– El fil d’Ariadna (Le fil d’Ariane): Obra protagonitzada per Teseu i Ariadna. Els pares d’Ariadna, reis de Creta, havien declarat la guerra a Atenes i aquests, per  aconseguir la pau, donen cada any set tributs per al minotaure del laberint de Creta. Un any Teseu, príncep d’Atenes, s’ofereix voluntari com a tribut, però Ariadna se n’enamora a primera vista i l’ajudarà a sortir viu del laberint. Representada per l’Institut el Calamot, i dirigida per Sandra Pla.

– Antígona (Antigone): (mireu-vos la introducció en francès)

La caixa de Pandora (La boîte de Pandore): Protagonitzada per Pandora, a qui els déus fan encarregada de guardar una caixa que, si s’atreveix a obrir, no se sap el que provocarà. Representat per l’Institut Frederic Martí Carreres i dirigida per Jaume Fernàndez.

– La bella i la bèstia (La belle et la bête): Protagonitzada per una noia i una bèstia que resultarà ser un príncep ideal. Representada per l’Institut Gabriel Ferrater i dirigida per Antoni-Daniel Prats.

Aquí us deixem un fotomuntatge de la Journée de Théatre Mythologique en Français!

Imatge de previsualització de YouTube

(Fotomuntatge: Núria Valls)

Anna Ferrón, Mónica Martínez i Andrea Muñoz

1r batxillerat

Setmana de la ciència MMXIII AD

Un any més arriba la setmana de la ciència a l’institut Isaac Albéniz, i els alumnes de Grec i Llatí hem estat treballant força en els nostres articles i presentacions.

  • Els alumnes de Llatí de 4t d’ESO han preparat una exposició relacionada amb l’origen mitològic d’alguns instruments, amb el títol d’Instruments mitològics. Cada instrument (lira, cítara i siringa) s’estudia des de dos punt de vista: el tècnic i el mitològic.
  • Les alumnes de Grec de 1r de Batxillerat hem estat preparant uns articles i exposicions relacionats amb ètims grecs relacionats, d’una o altra manera, amb el so. És per això que el conjunt es titula Etimologies sonores.
  • Tot i que no depèn directament de les matèries de Clàssiques, hem fet un cop d’ull a les exposicions de 1r (Ciències naturals) i 2n (Física i química) d’ESO, on hem trobat també traces de referències clàssiques. 

Aquí us deixem l’enllaç als articles realitzats per les alumnes de Grec de 1er de Batxillerat:

A continuació us presentarem un vídeo, en el qual es mostrarà el treball fet pels alumnes de 1er i 2n d’ESO, i el resultat de l’exposició al suro feta pels alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat relacionat amb les clàssiques.

Imatge de previsualització de YouTube

Aprofitant un comentari que ha deixat un company nostre de 4ESO a l’entrada “Carpe diem” de Llatinismes “in situ”, ens hem adonat que un dels poemes que ha citat esta relacionat amb l’exposició Instruments mitològics dels alumnes de 4t d’ESO:

A HORACI

Pollença, 1854-1922
Costa i Llobera, Miquel

“Príncep afable de la docta lira, 
mestre i custodi de la forma bella: 
tu qui cenyires de llorer i murta 
doble corona, 

ara tolera que una mà atrevida 
passi a mon poble la que amb tal fortuna 
tu transportares al solar de Roma 
cítara grega”. 

  • Podríeu dir quina relació té aquest poema amb l’exposició Instruments mitològics? I amb l’expressió llatina comentada? Si accediu al recull de llatinismes, us serà més fàcil esbrinar-ho. També podeu buscar informació sobre l’autor del poema.
  • A partir del vídeo i els enllaços, us convido a comentar les tasques dels companys i a fixar-vos-hi bé, perquè algunes de les coses que s’hi expliquen  les haureu de saber un moment o altre, fins i tot la relació entre el sol i la mitologia que presenten els de 2n d’ESO al seu mural.
  • D’altra banda, convido als autors de les feines esmentades en aquest recull a explicar el procés i les dificultats de la seva realització.

Anna Ferrón

Grec 1r Batxillerat

Etimologies sonores: φωνή, -ῆς (ἡ)

Χαίρετε!

En aquest article us parlaré sobre la paraula φωνή, que significa “so” o “veu”. En català s’utilitza fon, amb el sentit de mesura de la intensitat de la sensació sonora. La podem trobar a les paraules com a sufix (-fon) i també com a prefix (fon-).

·Fonema: Unitat mínima de l’estructura sonora d’una llengua que, sense estar dotada de sentit, produeix, un canvi de significat en un mot.

·Fonètic:Pertanyent a la veu humana, als sons del llenguatge.

·Audiòfon: Aparell que serveix per a reforçar els sons, en casos de sordesa, proveït d’un micròfon, d’un amplificador i d’un petit auricular adaptable a l’orella.

·Telèfon: Aparell per a comunicar-se oralment a distància que consta d’un dispositiu per a seleccionar el destinatari, d’un transmissor i d’un receptor que permeten establir una comunicació. Aquesta paraula està composta per dues paraules gregues: τῆλε(lluny) i φωνή(so). 

(Definicions trobades al DIEC)

Aquests només són alguns exemples de totes les paraules que en provenen. Si us fixeu en el seu significat, totes elles estan relacionades amb el so.

Ve’t aquí un exemple de la paraula telèfon en diferents idiomes.

       Català        Telèfon
       Castellà        Teléfono
       Anglès        Telephone
       Italià        Telefono
       Francès        Téléphone
       Portuguès        Telefone

Aquí us deixo un vídeo on podreu observar diferents paraules relacionades amb el mateix origen etimològic:

Imatge de previsualització de YouTube

Per acabar us faré unes preguntes:

La majoria de paraules que apareixen al vídeo provenen de dos ètims grecs, em sabríeu dir quins són en cada cas? No oblideu escriure els mots originals en grec.

En una de les paraules que apareix al vídeo el segon ètim es llatí, ¿sabríeu dir quina és i de quin mot prové?

Al vídeo apareix la paraula sarrusòfon, busqueu informació sobre què significa i d’on prové.

Si coneixes d’altres paraules relacionades amb fon, posa’n algun exemple. 

Anna Ferrón, 1r Batxillerat